Crema de pèsols Berasategui



La Lisa és una noieta molt eixerida. Té vuit anys i una imaginació desbordant. Parla amb els animals i deu ser cert que l'entenen perquè és l'única persona a qui creuen, la segueixen a tot arreu i obeeixen totes les seves ordres. L'oca Queta, el gat Mix, el gos Dog i l'euga Floreta són els seus millors amics.

Li agrada viure a pagès perquè pot estar tot el dia a l'aire lliure, corrent pels camps i enfilant-se als arbres, bé per collir cireres o agafar les figues més dolces. Quan el sol pica fort i als pares els agradaria que fes la migdiada, ella s'asseu a la falda del roure que presideix l'entrada de la finca i llegeix els llibres que el bibliobús li ha deixat en préstec.

És una gran devoradora de llibres i presumeix d'haver-ne llegit més de cinquanta l'últim any. I, encara que els seus preferits són els que tenen animals com a protagonistes, no amaga la seva debilitat pels contes d'herois i princeses.

És conscient, però, que les princeses bledes dels contes, de cabells enrinxolats i vestits preciosos no existeixen i està convençuda que algun dia escriurà històries de noies fortes i valentes, d'esperit aventurer i caràcter decidit. De les que no tenen por de creuar un riu en mig de la selva o cavalcar a llom d'un elefant, fugint de micos cridaners.

Quan arriba la primavera la Lisa s'amaga entre les pesoleres i s'atipa dels fruits més tendres. I riu, múrria, pensant en la princesa del conte que és capaç de queixar-se del mal d'esquena provocat per un pèsol amagat sota deu matalassos, però no de la dificultat de dormir sobre un embalum tan gran.




Se'ls coneix com a perles del Maresme, i també com a caviar verd,  però la veritat és que els pèsols, amb el seu gust dolç i el seu color verd intens són una menja exquisida quan es consumeixen ben tendres. Com aquests que veieu, conreats al meu hortet, la joia de casa meva. Aquests són els últims de la temporada i es mereixien un bon homenatge.

La recepta d'avui és la meva versió de la Crema de guisantes congelados de Martín Berasategui, en què he substituït els pèsols congelats per frescos. Són tan tendres que dubto que la princesa del conte els hagués notat sota el munt de matalassos en què va dormir aquella nit a palau, aixoplugant-se de la pluja.




Si us ha cridat l'atenció aquesta Crema de pèsols Berasategui i voldríeu fer-la, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Pelem i tallem la ceba en brunoise, i la coem en una olla amb l'oli durant 4 minuts a foc suau, evitant que agafi color. Hi afegim els pèsols i els fem suar durant 2 minuts. Hi aboquem el brou calent i el deixem bullir 7 minuts.

- Salpebrem, triturem amb el túrmix i passem la crema pel xino.

- Posem al plat ous de guatlla partits per la meitat (que primer haurem cuit durant 5 minuts en aigua bullent i després haurem remullat en aigua freda per poder-los pelar millor), puntes d'espàrrec (cuites 2 minuts al vapor), i trossos de formatge fresc. Hi aboquem per sobre la crema.




Ingredients (per a 4 persones):
  • 700 g pèsols tendres desgranats*
  • 1 ceba tendra*
  • 700 g brou casolà de pollastre i verdures* (o de verdures, per a vegetarians)
  • 3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
  • sal marina*
  • pebre negre acabat de moldre*
Per acompanyar:
  • 16 puntes d'espàrrecs verds
  • 8 ous de guatlla
  • 16 daus de formatge fresc tipus Burgos 

Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.




Amb aquesta recepta participo en el repte de COOKING THE CHEF. Aquest grup d'entusiastes de la cuina proposa cada mes un xef en qui ens puguem inspirar per preparar la nostra recepta, i aquesta vegada el repte està dedicat al xef Berasategui, un dels millors cuiners del món, guardonat amb 7 estrelles Michelin, les mateixes que la nostra cuinera Carme Ruscalleda.


Per acompanyar aquesta Crema de pèsols Berasategui, feta amb les perles verdes del meu hort, us recomano la lectura de La perla, de John Steinbeck. Editorial Noguer (Col·lecció 4 Vents). Barcelona, 1987.


9 comentaris:

  1. Muy rica y con esos guisantes tiene que resultar deliciosa

    ResponSuprimeix
  2. Què millor que substituir els pèsols congelats per frescos, estic segura que el sabor y la textura es molt millor. Té molt bon aspecte i amb aquesta guarnició sembla deliciós.

    ResponSuprimeix
  3. I tant que amb aquests pèsols tan frescos i bons del teu hortet el plat millora i molt. s una recepta fresca i primaveral, a veure si la princesa troba el pèsol.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  4. m'encanta la teva recepta, deu ser una delícia tastar-ho...ummmm

    un petó

    ResponSuprimeix
  5. Una crema de guisantes estupenda. Además en frío también está riquísima. ....qué buenas recetas se están presentando en esta edición... una buena elección.
    Bsssssssss

    ResponSuprimeix
  6. Otra crema que guardo para estos fríos que se vienen por estas partes del planeta. Me gusta mucho el sabor de los guisantes y la textura como se ve la crema. El color verde llamativo y muy lindo. Y en compañía de los huevitos de codorniz!, Yummy!

    besos!

    ResponSuprimeix
  7. M'encanta aquesta crema. Prenc nota perque acostumem a prendre moltes cremes i sopes a casa.
    Moltes mercès per participar
    petons

    ResponSuprimeix
  8. ¡Que bona pinta aquesta recepta! me la apunto ... Ja té una altra seguidora més, passi i segueixi el meu blog on posa (participar en aquest lloc) en aquest enllaç http://mibonitolugar.blogspot.com.es/ espero la seva visita

    ResponSuprimeix
  9. ¡¡ Al fin llego¡¡
    Margarita, que rica la crema de guisantes, me encantan los guisantes, crudos, cocidos, de cualquier forma salteados. Y así en crema mas aun, las cucharas para comer son el mejor aliado. Creo que fría para estos calores también tiene que estar muy rica y con esos huevos duros y espárragos, bueno, menuda idea me has dado.
    Bssss, preciosa, desde Almeria

    ResponSuprimeix