Espàrrecs de Gavà amb ou poché



La vaig veure la setmana passada i em va alegrar trobar-la tan eixerida. Vam parlar i vam riure, i em van emocionar les seves ganes de viure. No vam esmentar la seva malaltia, ni calia,  però totes dues sabem que és una ombra que l'acompanyarà a tot arreu. 

Tot just ara fa tres anys que li donaven dos mesos de vida a tot estirar i, afortunadament, els pronòstics no  van confirmar-se. Uns diuen que ha estat beneïda per la sort i d'altres ho atribueixen a la feina dels metges i l'èxit del tractament. Ella, però, creu que és el seu esperit de supervivència el responsable de tot plegat.

Incapaç de resignar-se a allò que sembla inevitable, lluita contra l'adversitat amb totes les seves forces, sense oblidar-se de gaudir amb senzillesa i agraïment de cada minut de vida que ha anat esgarrapant i que li donen l'impuls necessari per seguir endavant.




És remarcable també l'esperit de supervivència d'una planta com l'esparreguera que, havent passat tot l'hivern sota terra, quan arriba la primavera s'esforça per sobreviure estirant cap amunt els seus grífols a la recerca de la llum i l'escalf del sol. Així, com més gran és el camí de la tija fins assolir la superfície, més llargs i més blancs són els espàrrecs.

Com cada any, té lloc per aquestes dates la Fira d'espàrrecs de Gavà, que enguany arriba a la seva 64ª edició. Per a la seva presentació i la del col·lectiu Sabors de l'Horta vaig ser convidada pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat  a un presstrip als camps del Camí de les Parets de la Murtra, a Gavà.




Les Sorres de Gavà són un terreny idoni per al conreu dels espàrrecs, ja que hi concorren els elements imprescindibles per a obtenir productes de la màxima qualitat: terra sorrenca, un grau d’humitat sempre a l’abast de la planta i les mans d'uns bons artesans com són els pagesos que en tenen cura.

Allà, saltant entre els cavallons (rengleres de sorra apilada i cobertes de plàstic on es conreen els espàrrecs) vam descobrir tots els secrets d'aquests fruits, des de la seva plantació fins a la collita, feines que es fan encara avui dia totalment a mà. I qui millor que un pagès de la zona per explicar-nos-ho amb tots els detalls. Fins i tot ens va ensenyar com fer manats.




Tafaners com som, vam aixecar un moment els plàstics per veure com despuntaven els espàrrecs i resplendien en la seva blancor.

I entre els cavallons Manel Armengol, xef del Restaurant Major Trenta-sis, ens va sorprendre amb una degustació dels millors espàrrecs que he tastat mai.

Tot seguit ens van portar als jardins del restaurant Les Marines de Gavà per sorprendre'ns amb les tapes que havien preparat restauradors del col·lectiu Sabors de l'Horta i que tenien com a ingredient comú els espàrrecs.




Volent preparar una recepta senzilla que no emmascarés el gust d'aquest producte -i tenint encara en el record els deliciosos espàrrecs del xef Manel Armengol- m'he decidit per una recepta d'un altre gran mestre, Karlos Arguiñano: Espàrrecs de Gavà amb ou poché.


Si us han cridat l'atenció i els voleu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Tallem a daus petits el fonoll i els posem a marinar amb oli i un polsim de sal. Tallem les olives a trossets petits. Tallem la part inferior dels espàrrecs, i els pelem. Els coem al vapor durant 12 minuts.

- Posem a bullir aigua en un cassó per fer els ous poché. Una manera fàcil de preparar-los és fer-ne un farcellet amb film transparent pintat amb oli. Els posem dins del cassó i els fem bullir 5 minuts.

- Servim els espàrrecs posant-hi a sobre un ou poché. Els amanim amb l'oli de fonoll (prèviament colat)  i les olives, i unes escates de sal Maldon.







 
Ingredients:
  • espàrrecs de Gavà
  • ous de producció ecològica
  • fonoll d'agricultura ecològica
  • olives negres
  • oli d'oliva verge extra
  • sal Maldon





Espero que aquests Espàrrecs de Gavà amb ou poché us hagin agradat i us animeu a preparar-los.

Per acompanyar una delícia com aquesta, avui us recomano una joia de la petita història del nostre país: Antoni Tarrida i Pugès, Pagesos, sorres i espàrrecs. Història de la pagesia gavanenca. Associació d’Amics del Museu de Gavà. 2003. L'autor, un pagès que ha treballat la terra amb amor i força, és també un home que estima les lletres, i per això de les seves mans han sortit pàgines d'una prosa extraordinària que ens atrapa des de la primera pàgina.

2 comentaris:


  1. Margarida; benvinguda de nou...¡ després d'uns quants mesos tornes a publicar, doncs, benvinguda i com sempre amb históries, llibres i receptes.
    Espàrrecs de Gavà, donant-l'hi el gust adeqüat sense perdre el bon gust dels espàrrecs, tot un éxit a taula¡¡
    Salutacions Margarida i també a Tiana¡¡ :O)

    ResponElimina
  2. I què bons estàn els espàrrecs, no calen gaires ingredients per gaudir d'un bon plat.
    Una presentació molt maca.
    Com sempre va ser un plaer veuren's de nou.
    Petons.

    ResponElimina