Braç de gitano de nata i maduixes







Mai no m'han dit que estava com un tren, però si qui m'havia d'obsequiar amb aquests compliments pensava en els de la Renfe, li agraeixo que no ho hagués fet.

El primer tren que hi va haver a Espanya va fer el recorregut Barcelona-Mataró el 28 d'octubre de 1848, i va passar pel túnel de Montgat conegut com la "Foradada". Sovint vaig a estirar les cames o en bicicleta pel passeig que corre paral·lel a les vies del tren, i mai puc deixar de pensar en el pobre senyor Miquel Biada.

Aquest "indiano" va arriscar la seva fortuna i salut per promoure la via fèrria, però això no va evitar els actes vandàlics dels enemics del ferrocarril que destruïen a la nit allò que s'havia construït de dia, imitant l'acció de la Penèlope que així allargava l'acabament de la seva labor.

M'estaré de dir que el meu braç de gitano està com un tren, però cada vegada que me'l miro no puc deixar de veure un vagó. Llarg, esvelt, net i polit, com haurien de ser tots els vagons de la Renfe. I carregat de fruita, per portar-la a totes les vostres cases perquè en pugueu gaudir.


Si us agrada i el voleu fer, seguiu-me. Abans, però, us he d'advertir que si teniu un forn de mida estàndard, poseu la meitat de les quantitats dels ingredients, ja que les mesures que he posat són per a un forn més gran.

Primer encenem el forn a 180º. Posem paper de forn a sobre d'una plata i muntem les clares a punt de neu amb un pessic de sal.

Batem amb la batedora els rovells i el sucre fins que tinguem una massa ben esponjosa. Posem ratlladura de llimona. Barregem la farina amb el llevat, i de mica en mica l'anem afegim a la massa passant-la per un sedàs o un colador. Si veiem que ens queda massa seca i ens costa de treballar, afegim algunes cullerades de la clara muntada. Finalment, amb una espàtula, acabem d'incorporar totes les clares amb moviments suaus, perquè no baixin.

Escampem amb la espàtula aquesta massa a sobre del paper de forn, mirant que ens quedi un rectangle més o menys perfecte. L'enfornem durant 10 minuts, sense obrir el forn.

Passat aquest temps, el traiem del forn, retirem la plata, el deixem a sobre del marbre de la cuina i el tapem amb un drap de cuina que no haurem rentat mai amb lleixiu. El deixem un parell de minuts i tot seguit li donem la volta, de tal manera que el drap toca el marbre i el paper de forn està a dalt.




Retirem amb cura aquest paper i li donem la volta al pa de pessic, de manera que ara ens queda la part torrada a dalt. L'enrotllem amb el drap de cuina i el deixem refredar. Això ho fem perquè no s'assequi i no es trenqui quan li posem el farciment.

Mentre, rentem i tallem les maduixes a trossos. Muntem la nata i li posem el sucre al final. Batem una mica més i tot seguit la barregem amb els trossos de maduixa.

Desenrotllem el pa de pessic, escampem tota la nata amb maduixes pel costat més ample, i l'enrotllem. Ja tenim el braç de gitano fet. Ara només cal guarnir-lo amb més nata i maduixes senceres.




Ingredients:

Per al pa de pessic:
6 rovells
200 g sucre
1 pell de llimona
200 g farina
1/2 sobre de llevat Royal
6 clares
1 pessic de sal

Per al farciment:
1/2 l de nata per muntar
50 g sucre mòlt
400 g maduixes

Per al guarniment:
400 ml nata per muntar
40 g sucre mòlt
300 g maduixes




Si algú té interès a saber més coses de la vida de l'home que no va buscar el propi benefici econòmic sinó el bé del país, pot consultar aquestes pàgines:

http://www.biada.com/cercle/personalitat_infan.htm









21 comentaris:

  1. Ja els hi agradaria els de la RENFE tenir una vagons com aquest!!! T'ha quedat preciós...i moooooolt llarg!!! pedazo forn que tens, no??? :)
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  2. ja els hi agradaria a les pastisseries tenir un braç de gitano com aquest, t'ha quedat molt maco

    ptns

    ResponSuprimeix
  3. Margarida; -El món de la cuina- pasatjers al treeeeeeeennnnnnn...
    Pots està més que segura que aquest pastís mai anirà a Via Morta.
    Que vaigi de gust Margarida Josepb -menja de bacallà-

    ResponSuprimeix
  4. El cullerot Festuc: La cuina la tinc petita, de fet a casa tots li diem "cuineta", però el forn és una mica més ample que els forns estàndards. L'utilitzo molt i a més som colla. I no volia patir cada vegada que el fes servir.

    Manresa: Un braç de gitano així fa molta patxoca quan el treus a taula. I ens el vam acabar tot!

    Josepb: Hem d'aprofitar que ara és temporada de maduixes i que tenen moltes vitamines. Ja les trobarem a faltar a l'estiu! Mentre n'hi hagi, au, que circuli el tren carregat de maduixes! Xucu-xucu, tu-tuút!

    Us agraeixo els vostres comentaris. Que tingueu una bona setmana.

    ResponSuprimeix
  5. margarida, tens una traça especial per a la pastisseria, aquest braç és realment temptador, i del pastís de sant jordi, què te'n puc dir? felicitats pels dos

    ResponSuprimeix
  6. Margalida, t'ha quedat un braç molt maco!! la decoració és increíble, però el gust segur que és també espectacular!!!

    Per cert... jo també he fet varies vegades el camí que hi ha al costat de les vies, abans estiuejava més enllà de Vilassar i de vegades encara hi faig escapadetes!!

    Petonassos

    Miel

    ResponSuprimeix
  7. jejeje Margarida, a veure si els hi ensenyes a aquests de la Renfe com han de ser els vagons!! ;)
    Aquest teu t'ha quedat senzillament perfecte!! :)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  8. Margarida si els vagons de la RENFE fossin com aquets inclús els politics anirien en tren , fora del període de campanya electoral que és l'únic cop cada quatre anys que van en trasport públic es clar ....
    Magnífic el braç i es realment una pena que cada cop hi hagi més bretols sueltos pel món ... en defiitiva endolçem-nos una mica amb aquest braç i fer pasar les penes ....

    petonets i felicitats
    mar

    ResponSuprimeix
  9. Aquet braç t'ha quedat espectacular, vaya que si, de pastisseria.
    Petons

    ResponSuprimeix
  10. Manel: El que dius de la traça deu ser perquè sóc llaminera de mena. Sort que em controlo!

    Miel: Ah, sí? Doncs a veure si ens veiem un dia! Tot i que quan arriba el bon temps no hi passo gaire perquè hi ha massa gent i m'atabala.

    Mercè: Doncs mira, el primer que faria seria posar un revisor que prohibís a la gent posar els peus a sobre del seient del davant. I la llista segueix... és molt llarga.

    Mar: hi van , sí, però en l'AVE, que aquest sí que és puntual i està net. I tothom té seient!!!!
    I tens raó, unes bones postres sempre ens faran passar les penes.

    Celebro que us hagi agradat el meu vagó, perdó, braç de gitano! Gràcies pels comentaris.

    ResponSuprimeix
  11. Hola Margarida. Pues seguro que han debido de estar miopes jj. Salta a la vista.
    Igual que salta a la vista este brazo de gitano que has hecho, que lo veo en la foto y empiezo a salivar como si fuera el perro del experimento de Pavlov. Me he quedado como hipnotizado mirando las dos últimas fotos. ¡¡¡que delicia!!!
    Saludos

    ResponSuprimeix
  12. Margarida, despres de la introducció que has fet i veient com t'ha quedat d'espectacular aquest braç de gitano, no em queda més remei que dir:
    El teu braç de gitano està com un tren!!!!!

    ResponSuprimeix
  13. Quin super braç de gitano. He dinat i ara me'n menjaria un tros ben gran. Felicitats perquè t' ha quedat molt bé.

    ResponSuprimeix
  14. Menu: Jo de tan llargs i voluminosos només els he vist a pastisseries d'algun poble. A les pastisseries de ciutat són més petits.

    Juan: Pues ya sabes lo que te toca: manos a la obra! Porque del mío no quedó ni un trocito para desayunar el día siguiente! Y la temporada de fresas terminará pronto.

    Gemma: Gràcies, noia, encara que més que braç de gitano podríem dir-li braç de princesa, de tan blanquet com és! je,je...

    Annafs: doncs mira, no embafava gens. Tenia tantes maduixes que el feia molt lleuger i perfecte per un dinar de diumenge.

    Gràcies a tots pels comentaris. Potser els pastissos són més espectaculars, però un braç de gitano no costa gens de fer i és boníssim. Us animo a fer-ne.

    ResponSuprimeix
  15. Ostres Margarida, quina decoració més i més maca. M'ha encantat aquestes maduixes que surten gairebé de la pantalla. El faré aquest braç..

    ResponSuprimeix
  16. Usuari, des que tenia 15 anys, i ara ni capgirant la xifra arribaria als que ja tinc, de la línia de tren de què parles, et puc assegurar que no he vist mai un vagó com aquest. Quina traça i quin bon gust, de debò!

    De tota manera, deixa’m que trenqui una llança a favor de la Renfe pel que fa als trens de rodalies –la qüestió de la puntualitat és un punt i a part, i ha sigut sempre una vergonya-, dient-te que els trens són molt nets, però no així molts passatgers, sobretot molta gent jove –i del país, eh?-, que s’asseuen posant els peus sobre el seient del davant. Serà perquè m'estic fent vell, però em treuen de polleguera.

    Magnífic, també, el pastís de Sant Jordi, i gràcies per explicar-nos el conte del nas de la monja, que per bleda es va quedar sense nas i sense príncep blau.

    Una abraçada, Margarida, i continuo dient que m’agrada molt que ens expliquis tantes coses mentre cuines.

    ResponSuprimeix
  17. Margarida! un trenet perfecte! Ja m'el menjaria, que és de nata com a mi m'agraden los postres :)

    Què fent la xula de tenir un forn més gran? Jolin si que és llarg eh! jajaja.

    ResponSuprimeix
  18. Maria:una decoració ben senzilla. Ja veus que ni vaig treure les fulles a les maduixes. Ho vaig veure en un pastís de la Meritxell
    (http://elrincondemeritxell.blogspot.com/2009/04/os-quiero-ensenar-unas-tartas.html) i em va agradar molt.

    Enric: Jo també agafo a vegades el tren de la costa cap a Barcelona i t'he de dir que tens raó, els trens estan nets, sobretot els nous. I també diré que si no l'agafo més sovint és perquè em fa fàstic haver de seure en un lloc on no sé si abans algun porc hi ha posat els peus. I tenint en compte la quantitat de caguerades (de gossos, i no els critico a ells, pobres animals, sinó als seus amos) que hi ha per tot arreu, i que la gent camina sense saber on trepitja, sempre penso que els seients de la Renfe tenen de tot llevat de netedat!
    I quan no són els peus d'un desaprensiu (van començar sent els joves però cada vegada és més elevada l'edat dels qui es pensen que són al sofà de casa seva), és la musicota a tot volum de l'ipod del jove del davant, i sinó el pidolaire que et demana insistentment, o el cantaire de torn que -micròfon en mà- es pensa que és el Serrat... total, que vaig més tranquil·la en el meu cotxe!

    Bajoqueta: sí, noia, ja que no puc presumir de cuina, ho faig de forn! El problema és que no m'hi cabia a la nevera i el vaig haver de posar en un prestatge en diagonal i amb prou feines podia tancar la porta de la nevera!

    Us agraeixo els vostres comentaris. Sempre són enriquidors. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  19. Tinc una tieta que sempre que s’atansava la festa major del seu poble feia per postres un braç de gitano de 1 metre!!!, gruixut, ple de nata i jo, que era petita, sempre pensava que allò era una meravella.
    Però ara veig que de meravelles ja en ni ha dues, que preciós que t’ha quedat, suposo que no en devia de quedar gens ni mica.
    Petons

    ResponSuprimeix
  20. Amb tot respecte als primers ferocarrils, sobretot al de Barcelona-Mataró,este braç jo el qualificaria com un vagó del AVE, pel seu disseny i qualitat.T'ha quedat aerodimanic.
    I gràcies pel premi.Encara que,com tu dius,porta un poc de treball,passar-ho sempre és gratificant que es recorden d'una,i mes si és una amiga amb una sensibilitat com la teua.
    Gràcies sinceres.
    Un bes.

    ResponSuprimeix
  21. DELICIOSO¡¡¡¡¡¡este brazo de gfitano se ve .....sublime...
    y las fotos son tambien estupendas,gracias por compartir con nosotros las cosas con tanto amor...
    BESOS.DUNALOW

    ResponSuprimeix