Mona de Pasqua






Si vosaltres sou dels que no li veieu cap gràcia a la Mona de xocolata, i penseu que una Mona de pa de pessic farcida de trufa, crema o mantega, passaria per un pastís d'aniversari, per més ous o plomes que hi poséssiu, aquesta és la vostra Mona.

Diferent, original, dolça, massissa, vistosa, plena de color... què més li voleu demanar a una Mona? Que tingui història? Aquesta també la té!

Les boles de massapà que coronen aquesta Mona simbolitzen els dotze apòstols. En realitat n'hauria d'haver onze perquè en Judes Iscariot n'està exclòs per traïdor, però després de les últimes troballes, en què s'especula que potser no va ser un delator, sinó un amic lleial que, en facilitar la crucifixió de Crist, estava permetent que es complís el pla de Déu, no seré jo un jutge implacable.

Han passat molts anys i no sé si aquests evangelis apòcrifs arribaran a desvetllar-nos algun dia la veritat però penso que, passés el que passés, en Judes mereix ser a la meva Mona. Qui de nosaltres no ha fet mai una cosa de la que després se n'ha penedit? I per això hauríem d'estar estigmatitzats per tota l'eternitat?




Us ha cridat l'atenció? La voleu fer? Seguiu-me.

Primer fem el massapà, posant en un bol el sucre i l'ametlla i barrejant-los bé. Afegim el suc i la pell ratllada de la llimona i un ou. Ho barregem bé amb una espàtula de fusta. Batem l'altre ou i l'anem posant de mica en mica, fins que veiem que ens queda una massa suau i flexible. A vegades, segons la mida dels ous, amb un i mig ja n'hi ha prou.

A partir d'ara treballarem la massa amb les mans. Fem una bola i la passem al marbre que haurem empolsinat amb una mica de sucre mòlt. Perquè ens sigui més fàcil de treballar dividirem la massa en tres parts. I totes elles les treballarem de la mateixa manera.

Agafem una part de la massa i l'estirem com si fos un xurro, després la pleguem pel mig i la tornem a plegar. L'aixafem i tornem a estirar fent un altre xurro. I tornem a començar de nou. Això ho hem de fer fins que la pasta ja no se'ns enganxi a les mans. Ho veurem perquè ens quedarà una massa fina i brillant. Fem el mateix amb les altres dues parts reservades.

Un cop ja ho hem fet, agafem una d'aquestes parts i l'estirem amb el corró, fent un cercle de 20 cm, de la mateixa mida que el motlle que farem servir. Repetim l'operació amb una altra part del massapà. I la part que ens queda, la partim amb 12 trossos i fem 12 boletes de mida semblant.





Ara farem el pastís. Encenem el forn a 150º. Agafem un motlle de 20 cm i en folrem la base amb paper de forn. Untem els costats amb mantega i escampem una mica de farina. El posem cap per avall per eliminar-ne l'excés.

Batem la mantega i el sucre fins a obtenir una pasta lleugera. Afegim els ous d'un en un, fins que estigui tot ben lligat.

Barregem les panses amb la farina, el gingebre i la sal. Tallem a trossets petits totes les fruites. Podeu utilitzar les que més us agradin. En aquest cas jo he posat cireres, coco, maduixes, nabius, papaia, pinya i poma. Les barregem amb les panses i ho aboquem tot a la massa d'ous. Finalment hi afegim el conyac.

Posem la meitat d'aquesta pasta al motlle, anivellant la superfície amb una cullera. A sobre, posem un cercle de massapà, prement-lo una mica amb les mans, que quedi ben unit a la pasta anterior. Acabem posant la pasta que ens queda, anivellant-la també.

L'enfornem durant 2 hores i mitja. Sí, heu llegit bé, dues hores i mitja. Però no patiu, que no es cremarà pas! Un cop cuit, el deixem refredar.

Per muntar la mona, primer anivellem la superfície del pastís, tallant amb un ganivet la part que sobresurti, fins a deixar-la ben plana. Posem al foc la melmelada d'albercoc amb unes gotes d'aigua i, quan estigui calenta, la passem per un colador. Amb aquesta melmelada desfeta pintem la superfície del pastís.

Tot seguit posem el segon cercle de massapà. Si voleu, podeu arrissar una mica les vores perquè quedi més bonic. I finalment, col·loquem les dotze boletes fent una corona. Posem el pastís al grill, que haurem encès prèviament, i el tenim uns minuts fins que les boletes quedin lleugerament daurades.





Ara només cal posar la decoració que més us agradi.










Ingredients:

225 g de mantega tova
225 de sucre mòlt
4 ous
225 g panses sense llavor
225 g panses de Corint
100 g fruites confitades variades
225 g farina
1/2 culleradeta de sal
1 culleradeta de gingebre
60 ml de conyac

Massapà:
400 g sucre mòlt
450 g ametlles mòltes
2 culleradetes de suc de llimona
la pell ratllada d'una llimona
2 ous petits (o 1 1/2 de grossos)

Dues cullerades de melmelada d'albercoc





I, si teniu ganes d'explicar una història als vostres fillols, us recomano la lectura de L'homenet de massapà, il·lustrat per Graham Percy. Peralt Montagut Edicions. Barcelona.

30 comentaris:

  1. Margarida, quina mona més original i vistosa!!! Molt maca la decoració. Hauré de trobar L'homenet de massapà per explicar-li a la meva fillola.
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Margarida. Una Mona que es toda una obra de arte, tanto en las figuras de mazapán como en la masa. Es una preciosidad pero bastante complicada para mí. Tiene que estar deliciosa.
    Que pases unos estupendos días.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  3. Eiiii, Margarida wapa, tu no pares mai, es nota que tens vacances oi?
    És una mona molt i molt diferent, ha d'estar més que bona, com totes les coses que tu fas i, sobre tot, amb molt de carinyo i amor.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  4. Mare meva... ja se'm fa la boca aigua.Aquesta mona sí que és de luxe! A mi els pastissos ' encanten i les mones més. Recordo que quan estava embarassada de les meves filles, el dimars de Setmana Santa ja no podia aguantar més el desig de menjar mona i vam haver de demanar a un pastisser que me'n fes una d' anticipada. Portant dues criatures a la panxa, no estava gaire per fer-la jo la mona..
    ptns.

    ResponSuprimeix
  5. Hola Margarida ¡¡¡esta mona se ve estupenda,y es preciosa¡¡¡¡y deve de estar riquisima...por cierto,al final no supe,como hacer lo del premio...pero no te preocupes,lo intentare de nuevo...
    besos¡¡¡

    ResponSuprimeix
  6. Hola Margarida.

    Ante todo, gracias, muchas gracias por el premio de tu entrada anterior; de corazón.

    Y ahora, felicitarte por la estupenda creación de esta mona tan singular y que, además de buena pinta ha de quedar muy buena.

    Yo soy muy aficionado a casi toda la fruta confitada y desde pequeño, me gustaba toda preparación que las incluyera.

    Sobre lo que cuentas de Judas, hay un relato de Borges que se llama "Tres versiones de Judas". Te lo recomiendo. Puede cambiar la visión que tenemos de cómo sucedieron las cosas.


    Un abrazo y muchísimas gracias.

    ResponSuprimeix
  7. Hola Margarida, que cositas más bonitas pones en tu blog. Aún me acuerdo de mis monas de Pascua, eran preciosas.
    Eres toda una artista con las fotos, se nota que pones pasión y dedicación en ello.
    Un petonet

    ResponSuprimeix
  8. El Cullerot Festuc: és una història curta però molt maca. Als meus fills els encantava de petits, i com aquest llibre anava amb una cinta de cassette (quins temps, oi?), quan jo no els la podia explicar, anaven tot el dia amb el seu cassette Chicco sentint el conte.

    Juan: deliciosa y muy dulce. A mis hijos no les gusta con tantas pasas, pero a todos los adultos nos encanta.
    Que pases también una buena Semana Santa.

    Carme: aquesta Mona ens la vam menjar ahir. La Núria va dir "Visca el bloc!" Perquè aquest any pot menjar dues Mones, la d' ahir que vaig fer per penjar al bloc, i la que ens menjarem dilluns vinent. Ara sí que ens engreixarem!

    Annafs: així tu ets la que dóna a les embarassades la fama de capritxoses i llamineres? Ja,ja,
    Ja veig el teu marit anant a buscar maduixetes amb nata per tot el poble!!!
    Jo durant els embarassos més que tenir desitjos de menjar determinades coses, el que em passava és que avorria moltes coses, fins i tot coses que m'agradaven molt. Quina ràbia!

    Cooking-love: qué es lo
    que no te salió? Pudiste al menos poner la foto del premio? Lo de los enlaces te lo explico ahora mismo.

    1.Escribe el nombre del blog
    2.Copia la dirección del blog (por ejemplo: http://www. .....)
    3.En el mensaje que estás escribiendo, selecciona el nombre del blog que ya has escrito.
    4. Haz clic en la bola del mundo que parece un búho (el tercer símbolo del menú empezando por la izquierda)
    5.Engancha la dirección donde dice
    Enter URL
    6. Haz clic en "De acuerdo"

    A ver si ahora puedes. Y es que esto de la informática a veces es desesperante!

    El Secretario: Gracias a ti y a tu cocina, con la que todos aprendemos cosas.
    A mi la fruta confitada también me gusta mucho y cada día para cenar me pongo un poco dentro de los yogures.
    No conocía el relato de Borges pero mañana mismo lo buscaré en la Biblioteca, a ver si lo tienen. Gracias por la información.

    Meritxell: I ara, que no en fas? Ai, ai, que passarem revista a veure qui no ha fet els deures aquesta Setmana Santa!
    Suposo que a Holanda no n'hi deu haver, però segur que tenen altres tradicions iguals o més dolces, oi?

    Gràcies a tots per seguir-me. Celebro que us hagi agradat la meva Mona. Aquesta la vaig fer especialment per a tots vosaltres.
    Espero que acabeu de passar uns bons dies de vacances.
    Un petó ben gros a tots !

    ResponSuprimeix
  9. Que bonica i que bona.
    Una abraçada.
    Margot

    ResponSuprimeix
  10. Margarida, enhorabona per aquest bon treball fet en aquesta mona!! T'ha quedat espectacular! Amb una presentació excel·lent! I a més, l'he trobat molt original!! :)
    Gràcies per compartir-la amb nosaltres! :)
    Ah, i les fotos del pas a pas, molt útils, perquè llegint com treballar el massapà no m'havia quedat massa clar. :)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  11. Hola bonica, però aquesta recepta te l'has inventat tu??? o es fa en algun lloc del món?! M'ha semblat genial la recepta. Un fort aplaudiment per tu i les teves explicacions.

    ResponSuprimeix
  12. ¡¡¡Que bonica Margarida¡¡esta mona es de escaparate, el pollito en su nido ha quedado muy chulo, me ha gustado la historia de los apostoles llevas mucha razon....felicidades por lo original y la presentacion tan chula.
    Besos.

    ResponSuprimeix
  13. Margarida,
    Excepcional i original aquesta mona. Sort pels que se l'han menjat que no vas excloure per traidor el pobre Judes, que sinó els hauria tocat un massapà menys.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  14. Margot: i, a més, és de les que atipen!

    Mercè: A vegades em trobo, quan llegeixo receptes, que em costa imaginar-me com es fa allò. Per aquesta raó m'agrada posar slides (tot i la feina que em donen!). Celebro que t'ajudés a entendre la recepta.

    La cuina vermella: Doncs, no, no l'he inventat jo. És herència de la meva mare, que l'havia tret d'un llibre. Però no sé d'on prové.

    Mesilda: Em va semblar tan cruel excloure el pobre Judes...Qui sap la veritat del que realment va passar?
    Què fa la teva mare? Espero que estigui millor!

    Josep: això la Núria, que se'n va fer un tip de menjar boles! Amb l'excusa que no li agraden les panses... només volia massapà.

    Estic molt contenta que us hagi agradat la meva Mona. Realment era molt bona. I com la idea era dedicar-vos-la, havia de ser també original, com sou vosaltres i la vostra cuina!

    ResponSuprimeix
  15. ATENCIÓ!!!
    No poseu ni un gram de fruites confitades variades. Tampoc us recomano posar més de 100 grams de panses.

    D'aquesta manera la mona no semblarà un pastís de panses amb una fina massa que les uneix.

    Tot i així, s'ha de dir que el massapà era boníssim

    ResponSuprimeix
  16. Es impresionant i molt original la teva mona. M´agrada molt el massapà.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  17. Margarida, poses una cura i un carinyo en totes les teves elaboracions que em tens bocabadada. Noia, espectacular!
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  18. Gracias Margarida por tu interes,pero no esta mejor las cosas sigen igual,el medico dice que esto va muy despacio y que hay que tener paciencia.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  19. Chère Margarida,
    J'ai découvert la "Mona" et je trouve cette coutume très jolie et...bonne!
    J'apprécie beaucoup tes petits mots sur mon blog et je te félicite: tu améliores ton français chaque fois plus, bravo!
    Je te souhaite de très bonnes fêtes de Pâques avec plein de bonheur et toute ma sincère amitié,
    Henriette.

    ResponSuprimeix
  20. Quina mona més original, no havia vist mai una mona de massapà! A casa només volen dla de la yema, però m'apunto la recepta per una altre ocasió... porta una mica de feina, però segur que el resultat ho compensa de sobra, té una pinta boníssima!

    ResponSuprimeix
  21. Hola Gemma, per fi ja he penjat el teu premi!!
    Gràcies nou.
    Una abraçada. Jo he seguit la teva tradició, l'he pasat a d'altres. però ja m'explicaràs tot això, doncs com són tant i tant primerenca en això, ben bé encara no domino gaire.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  22. Oriol: ja sé, guapo, que a tu no t'agrada la fruita confitada i no gaire les panses, però has d'estar obert a altres possibilitats. No sempre menjarem Mona de crema o trufa! Però bé que te la vas menjar gairebé tota: al plat només vas deixar els trossets de fruita i algunes panses.
    No pateixis, aquests dilluns faré una Mona totalment diferent, i de les que t'agraden: amb molta xocolata!

    Marta: estic contenta que hagis entrat a la meva cuina i que t'hagi agradat la meva Mona. El massapà és boníssim i serveix per demostrar que no només és apte per als panellets, sinó per a altres tipus de pastissos.

    Dolça: faig el que puc!
    I mira: aquesta Mona ens la vam menjar dimarts, però com atipa molt, en va sobrar un tros. Dimecres, després d'haver fet una mica d'exercici, vaig pensar que menjar un tros de Mona m'ajudaria a recuperar l'energia, i ... quina no va ser la meva sorpresa en veure que ja no quedava ni una engruna!

    Mesilda: doncs desitjo de veritat que es recuperi ben aviat! I amb tu al seu costat, segur que els ànims no defalliran.

    Henriette: Ici il y a l'habitude que le parrain régale la Mona à son filleul par Pàques, et la marraine la palme le dimanche des Rameaux.
    De plus en plus la Mona dévienne une grande figure de xocolat, mais je préfére les gâteaux avec des oeufs de xocolat (ou de massepain comme j'ai fait cette année).
    Je regrette ne savoir plus de français pour vous dire tout ce que je pense de votre bloc si bien élaboré!

    Gemma: a casa els agrada més la de trufa, xocolata o crema. La de rovell d'ou no agrada gaire. I amb massapà... mmmm! Aquest massapà és més dolç que els dels panellets, perquè no porta patata o moniato, i s'hi ha de posar més sucre. Queda tou i boníssim!

    Moltes gràcies a tots per les vostres paraules, i que passeu uns bons dies de Pasqua!

    ResponSuprimeix
  23. Margarida deixa en Judes que si és per menjar una altre bola de massapà se li perdonen tots els pecats ...... és mai més ben dit una monada, t'ha quedat molt i molt bé fa peneta menjar-se-la tot i que fariem un esforç
    Felicitats de veritat és una gran mona ... i la história que l'acompanya molt distreta

    petonets i bona pasqua

    ResponSuprimeix
  24. Hola Margarida:
    Qué mona tan espléndida y el resto de recetas deliciosas. Me alegro te haya gustado el ptaje de garbanzos que he puesto hoy. Las fotos son de otro año, por lo que no son tan buenas, he perdido un montón de cosas, ya que se me rompió el disco duro del PC. Bueno un beso y Felices Pascuas

    ResponSuprimeix
  25. Mar: sí, a vegades quan has fet una cosa que estèticament és maca, fa pena menjar-se-la. Per això sempre dic que la cuina és un art efímer. Però bé hem de menjar, oi?

    Zaira: Eso sí que da rabia! Yo también ando siempre preocupada por si le pasa algo al ordinador y pierdo las fotos de futuras recetas.
    Por eso mi hijo siempre me recomienda hacer copias en cd o bien pasármelas al conceptronic.
    Por poco que hayas perdido, siempre te crea un gran problema. Lo siento.

    Bé, espero que acabeu de passar una bona Pasqua, y gràcies pels vostres comentaris.

    ResponSuprimeix
  26. Vinc embafada de tanta mona jajaja. He de reconèixer que és de les més boniques que he vist.

    ResponSuprimeix
  27. Ja fa dies que vaig veure aquesta mona, però encara no te n'havia dit res. Ara sí: l'ehorabona perquè et va quedar preciosa!

    ResponSuprimeix
  28. una mona preciosa, molt original i diria que boníssima. jo sóc dels que sí que trobem gràcia a la mona de xocolata, a més és l'única que sé fer, però no em faria res canviar-la per aquesta teva.

    ResponSuprimeix
  29. ¡¡He venido a verla... qué bonita!!

    ResponSuprimeix