Vedella amb puré de patates i ceba confitada





Qui no ha menjat mai un tall de vedella amb patates fregides? Crec que ha estat la solució de moltes mares per fer menjar carn al fills desganats, de joves independitzats que no volien complicar-se la vida cuinant, o de qualsevol persona que només buscava un àpat ràpid.

I amb quin gust ens ho menjàvem fins que va venir en Michel Montignac i ens va dir que teníem una bomba al plat! Una bomba? Al plat? Però si són unes patates fregides, cruixents i un pèl saladetes!

Menjar-ne de tant en tant no crec que ens perjudiqui gaire. I quan ens convingui podem substituir-les per puré de patates. Però no el de sobre, que potser sí que tindrem una autèntica bomba al plat!

Que fa mandra fer puré de patates perquè és molt laboriós? I ca! Només cal que seguiu les meves indicacions i aleshores us adonareu de dues coses. Primera, que és senzill fer-lo, i segona, que no hi ha cap puré al mercat que li arribi a la sola de les sabates. I això sense utilitzar gens de greix! A partir d'avui tothom a menjar puré! Ah, i per l'estri de cuina no us preocupeu! Qui no tingui a casa un passapuré, no cal que corri a comprar-lo, perquè en ser d'acer inoxidable és una mica car. Pot agafar una forquilla i aixafar bé les patates. Gairebé no notarem la diferència!

Aquesta carn es menja freda. És per això que la courem un o dos dies abans de fer-la servir. Primer de tot salpebrem el tall i el posem en una cassola, que tindrem al foc amb 200 ml d'oli ben calent. L'anem girant fins que quedi cuit per fora, fent una crosta que impedeixi que surtin els sucs de la carn. Aleshores hi afegim les cebes tallades a gallons ben prims, tapem la cassola i deixem que es cogui a foc baix.



De tant en tant li anirem donant la volta. Primer veurem que deixa anar molta aigua, però després torna a evaporar-se i ens queda només l'oli. Quan veiem que la ceba ja està ben cuita, destapem la cassola, hi aboquem el conyac i ho deixem coure fins que la ceba estigui caramel·litzada, gairebé com una melmelada. Ens ha de quedar com es veu a la fotografia. Aleshores traiem la cassola del foc i deixem refredar el tall.




El dia que ens l'hem de menjar, el traiem de la nevera dues hores abans i el tallem ben prim.




Vint minuts abans de dinar, pelem les patates i les coem al vapor durant 15 minuts. Tot seguit les aboquem al passapuré i les triturem. Com ens quedarà un puré massa espès, el posem en un cassó i, a foc baix, li anem afegint llet fins que agafi la consistència que ens agradi. Una mica de sal i pebre i ja el tenim.





Ara només cal posar al plat els talls de vedella, escampar a sobre de cada tall una mica de ceba i oli, que haurem escalfat prèviament, i guarnir amb el puré de patates.


Ingredients:1 tall de vedella
3 cebes200 ml oli d'oliva verge extra
conyac1 kg de patates
125 ml llet
sal
pebre

Hi ha algú que encara pensi que s'ha de ser un manetes per fer puré?

16 comentaris:

  1. Hola Margarida. Una ternera que tiene que estar sensacional. Tienes razón, como el puré casero no hay otro, pero yo la pondría con unas patatas fritas. Me encantan jj. Esa cebolla tiene que estar de vicio.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  2. Tens tota la raó, no hi ha res com un puré de patates casolà!!! M'encanta!!! I la carn m'ha agradat de cara a l'estiu per fer un plat fred...nyam!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  3. Margarida, com sempre una presentació espectacular! I et dono la raó, no hi ha res com un puré fet a casa! Com totes les coses! ;)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  4. Bonsoir chère Margarida,
    je prends toujours un immense plaisir à lire vos recettes si bien expliquées et illustrées comme cette dernière.
    Merci de les partager avec nous.
    Amitiés sincères,
    Henriette

    ResponSuprimeix
  5. M'agrada aquest plat, no havia fet mai carn freda.. això si, hauries de dir quina mena de carn es, jo normalment compro jarret perque es molt tendre o mitjana. Però ni han tantes! No voldria que em quedes com una pedra jeje. El puré el faig natural com tu, amb l’única diferencia que l'hi afegeixo nata liquida, l'hi dona un gustet molt especial. El pastis del Oriol molt maco.

    ResponSuprimeix
  6. si si el tema del puré de patates cassolà no té res a veure amb el de sobre ... realment és una pena que qui menja el de sobre pensi que alló és puré de patata .. en fin com en d'altres molts plats la indústria ha malmès un sabor.
    Molt bo el treball que fas amb la ceba té molt bona pinta

    Petonets
    mar

    ResponSuprimeix
  7. Nosaltres només mengem puré fet a casa, el de sobre (ecs!). Molt bon plat, m'encanta. Un petó i molt bon cap de setmana.

    ResponSuprimeix
  8. Jo ja me'l menjaria ara aquest plat. Un dubte: cous amb la cassola tapada fins al final, o hi ha algun moment que la tornes a destapar?.

    I com el puré de patates fet a casa no hi ha res, i tampoc costa tant de fer!.

    ResponSuprimeix
  9. Juan: a mí, unas buenas patatas fritas (crujientes, saladitas y acabadas de hacer)también me gustan mucho, pero quizás acompañadas de otro tipo de carne.
    Yo no me como la cebolla, porque es una hortaliza que no me sienta bien, pero su perfume es excepcional. A mi hija mayor le gusta tanto que me pide que le ponga en el plato más cebolla que carne.


    El cullerot Festuc: apunta't la recepta per a l'estiu. És molt pràctica: véns de la platja, per exemple, cansada i sense ganes de cuinar, doncs aquest plat és ideal perquè tant la carn com la ceba com el puré te'ls pots menjar freds, o a temperatura ambient.

    Mercè: sempre ens semblen més bones les coses de casa que les de compra, però el puré és una altra cosa! El de casa és puré autèntic, el de compra és... em reservo l'opinió.

    Henriette: Si je le fais de cette façon c'est pour montrer tout le monde que la cuisine n'est pas très difficile et toujours c'est mieux ce qu'on fait chez nous que ce que nous pouvons acheter. Notre santé ira mieux si on mange le plus naturel possible.

    Rosa: aquest que he fet servir és el conill de la campana, que no té tant de nervi com el conill de la cuixa i té una carn molt gelatinosa.
    A vegades faig servir el rodó de l'espatlla, que té la carn molt melosa... El jarret també té la carn molt gelatinosa. La mitjana (que a mi m'agrada molt) no te la recomano per fer aquest plat.
    La nata li deu donar un gustet especial al puré, però porta més greix que posant llet. Si un volgués fer règim, fins i tot es podria posar l'aigua de coure les patates al vapor. Es condimenta amb les espècies que més ens agradin i sortirà també un puré boníssim i 0% de greix! Com a màxim, un rajolí d'aquest oli tant bo que teniu d'oliva verge extra.

    Mar: quan la gent (sigui per ganduleria, sigui perquè ja li sembla bé) s'alimenta amb segons quines porqueries, em fa pena. Els aliments que porten conservants, potenciadors del sabor, estabilitzants i no sé què més, esdevenen pseudo-aliments o aliments-porqueria que a la llarga malmeten la salut.

    La cuina vermella: confesso que jo també he pecat! Un dia vaig comprar un paquet de puré de patates "per si mai hi havia una emergència". Passat un temps, l'Oriol el va descobrir i em va dir "Què fa això a la cuina? Ens pensaves posar això al plat?" "No, només el vaig comprar per si un dia em demanàveu puré i no tenia patates!" "Doncs potser que el llencis, perquè fa mesos que està caducat" Je, je, així va acabar el meu pecat: a les escombraries!!!

    Glòria: Tinc la cassola tapada fins al moment que s'ha evaporat tota l'aigua i la ceba està ben cuita. Aleshores trec la tapa, poso el conyac i ho deixo així fins que tant la ceba com la carn estiguin daurades.

    Celebro que tots estigueu d'acord amb mi que no hi ha res com el puré fet a casa. A més, no costa gens de fer.
    Vinga, que passeu tots un bon cap de setmana, i fins aviat! Un petó.

    ResponSuprimeix
  10. El puré fet a casa és molt bo i si és amb patates collides a l' hort, encara millor. A vegades no sé com cuinar la vedella, i veig que aquesta és una bona manera. A més es pot fer amb antelació que sempre va bé, sobretot si tens convidats. Molt bona recepta!.
    ptns.

    ResponSuprimeix
  11. Molt bona la vedella i aquest puré que has fet, a mí tampoc m'agrada el de sobre, sempre el faig jo. La presentació en forma de flor molt bonica, com sempre.
    Bona setmana Santa!!!!!!!

    ResponSuprimeix
  12. Annafs: fins fa poc també tenia patates de casa, però el meu pare s'ha fet gran i ara en planta molt poques, i ja no m'arriben. Però en compro de la varietat Kennebeck, de la Vall de Sió i són molt bones, encara que ara comencen a ser velles. Aviat vindran les noves.

    Teresa: Jo no sóc gaire carnívora però la carn feta així i tallada ben prima m'agrada. Només em poso una mica d'oli a sobre, res de ceba perquè no se'm posa bé, però el puré és ... mmmm! Boníssim!

    Bé, noies, espero que passeu uns bons dies de vacances, si és que en teniu!
    Un petonet a totes dues.

    ResponSuprimeix
  13. Hola Margarida.
    Tu si que sap fer anar la mániga.
    Tan quedat unes floretes molt ben fetes.
    Deliciosa la recepta.
    Petons.
    Margot

    ResponSuprimeix
  14. Hola Margarida, m´ha agradat molt aquesta recepta de carn, però sobre tot la de puré de patates, m´he enrecordat del que preparava la meva mare...i tens raó...si és casolà no te punt de comparació...ah i trobo que la presentació és d´alló més cuidada...segur que fins i tot els meus fills menjaven puré de patates..petonetssss!!!!

    ResponSuprimeix
  15. Margot: no sempre m'entretinc amb la mànega pastissera. Pensa que diàriament a l'hora de dinar vaig de bòlit, i el que faig és fer unes boletes amb l'ajut de dues culleres.També queda bé, encara que una mica més rústic.

    Maria Jose: com a casa plantàvem patates, la meva mare mai havia fet "puré de sobre" sinó de patata de casa, i és clar, jo he seguit amb la tradició, encara que ara és amb patates de compra. I amb la mica de llet que hi poso queda un puré sa i molt bo.

    Bé, noies, que tingueu una bona Setmana Santa, i ... aneu preparant la Mona, que en vull veure de tot tipus!

    ResponSuprimeix
  16. estic totalment d'acord amb això que dius del purè, ja saps que jo en faig sovint, amb llet, amb oli d'oliva, amb oli trufat, fins i tot a vegades amb crema de llet, de tota manera és un acompanyament insubstuïble i no té punt de comparació amb un puré industrial.
    d'altra banda, la idea d'aquesta carn freda m'ha agradat molt, però quina part de la vedella fas servir?

    ResponSuprimeix