Sorbet de llimona i menta







Jo vull ser una turista tot l'any. Viatjar, veure coses, menjar als millors llocs i conèixer gent interessant. Jo vull ser una turista sense amoinar-me per si tinc la butxaca plena o buida, si plou o fa sol, si són les 7 del matí o les 5 de la tarda.

Jo vull ser turista a la meva terra, sentir la seva olor i tocar la seva pell. Vull escoltar la seva veu i tastar tot el que m'ofereix. Vull veure els cims més alts i les valls més verdes, les aigües cristal·lines i els camps polsegosos.

A la tardor, quan la xafogor de l'estiu ja ha desaparegut, vull fer una Volta per Banyoles i pujar al Tren Pinxo i, tot vorejant l'estany, anar cantant joiosa

El tren Pinxo de Banyoles
és el més bonic que hi ha.
Fet de llaunes i cassoles
i barrets de capellà.

(Popular catalana)


A l'hivern, vull perdre'm per les Muntanyes de Prades i, tot sortint de Montblanc, arribar fins a la Cova de Nialó. I deixar passar les hores mentre imagino la vida austera de la noble dama Elionor d'Urgell, tot sentint-me culpable per les comoditats de casa meva.

A l'Ermita de Sant Joan hi feien vida de sants
Nialó i Mestre Pere, fa d'això molt temps enrere.
D'ells hem anat recuperant les antigues savieses
i hi hem anat recomposant molt antigues poesies.

(Ermitans de Sant Joan de la Muntanya)




A la primavera, quan els camps de conreu verdegen i l'aire és fresc, vull fer la Ruta de les dues valls. I anar de castell en castell cavalcant per tota la Segarra al costat d' heroics cavallers. Sentir-me princesa i cantar tristes històries d'amor mentre espero el retorn del meu enamorat.

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."

( Inici De Càntic En El Temple. Raimon)


A l'estiu, quan tothom cerca paratges llunyants, jo vull quedar-me pels Voltants de Tiana perquè com a casa no hi ha res.

Oh Verge...
Del Cel on teniu posada
envieu vostre socors:
vostres mans són com cascada
que vessa rius de favors.
Oh Verge de l'Alegria!
oïu sempre nostra veu.

(Goigs de la Mare de Déu de l' Alegria)


I mentre em deleito menjant aquest sorbet de llimona i menta, penso en la generositat de la meva veïna Amparo, que m'ha ofert aquestes llimones del seu jardí. I en el meu pare, que un dia em donà un ramet de menta que vaig plantar a terra i cada any rebrota amb força, negant-se a desaparèixer.

Feu-lo, que us agradarà. És fàcil de fer, refrescant i molt bo.

Primer de tot preparem el xarop, posant en un cassó, a foc baix, l'aigua i el sucre i ho fem bullir durant 5 minuts. L'apartem del foc i el deixem refredar. Mentre, escapcem les llimones i, amb una cullera, les anem buidant amb cura de no fer-les malbé.




Posem la polpa en un colador xinès i amb la mà de morter anem esprement tot el suc. Tot seguit el colem i el barregem amb el xarop, que ja està fred, i amb l'aigua amb gas. Tallem les fulles de menta ben petites (o millor encara, les triturem amb el minipímer) i també les afegim.





Posem la barreja al congelador o a la màquina de fer gelats, si en teniu. Un cop estigui fet, omplim les llimones amb el sorbet i les guarnim amb unes tires fines de pell de llimona i de fulles de menta.

Ingredients:

250 ml aigua
250 g sucre
250 ml suc de llimona
150 ml aigua mineral amb gas
fulles de menta






Aprofito per presentar aquesta recepta del Sorbet de llimona i menta a l'Hemc d'aquest mes, que té com a tema "Piensa globalmente, come localmente", proposat per Ajonjoli de La flor del Calabacin.



hemc 33 - piensa globalmente come localmente



¿On trobarem més felicitat que compartint amb la gent que estimem un sorbet fet amb productes que tenim a menys de 10 metres de distància?


Font de la recepta: una revista alemanya.



26 comentaris:

  1. Hola Margarida! com ens ha agradat viatjar amb tu pel país. Ens encanta la teva aportació al HEMC, és tan original. Et felicitem de tot cor.

    ResponElimina
  2. Qué gustazo Margarida de sorbete, super refrescante. Muy chula la presentación.
    Un beso, guapa.

    ResponElimina
  3. Mama, el sorbet és bo per menjar-se'l tot l'any, i ara que ja fa calor encara ve més de gust....

    És boníssim!!!

    ResponElimina
  4. Ser turista, sobretot del nostre país és el millor. Però a vegades no valorem prou el que tenim al voltant.
    A vegades faig sorbet, però molt diferent del teu. I presentat amb la pell de la llimona és molt més vistós.
    ptns.

    ResponElimina
  5. M'ha encantat la presentació del sorbet!!! Que bonic que queda!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  6. M'ha agradat molt aquesta recepta tan refrescant i també la passejada.
    La presentació dins la pell de la fruita és molt vistosa.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. La cuina vermella:Dóna una mica més de feina aquesta presentació però val la pena, perquè com dieu, és més original.

    Irmina Díaz-Frois Martín: Entre el tuyo y el mío, podríamos poner una heladería, a ver si nos ganábamos la vida... je,je,

    Núria: sí, de fet nosaltres no només en mengem a l'estiu sinó també a l'hivern.

    Annafs: Hi ha tantes coses per veure! El que passa és que és més vistós anar lluny. Però si es pot s'han de fer les dues coses: córrer món i voltar pel país.

    El cullerot Festuc: total és treure el suc per tornar-lo a posar al seu lloc! És el seu recipient natural, el que passa és que ens hem acostumat a no aprofitar les pells.

    Sargantana: hem fet una volta per Catalunya, passant per quatre comarques ben diferents, i després de la caminada, què millor que prendre un sorbet? I aquest és realment bo!

    Gràcies a tots pels vostres comentaris! M'agradaria que féssiu aquest sorbet perquè poguéssiu comprovar que realment és bo, suau i refrescant.
    Una abraçada a tots!

    ResponElimina
  8. Hola Margarida. Muy bonita la introducción que has hecho a la estupenda y refrescante receta que has presentado. Esperemos que el tiempo se vaya asentando y pronto lo pueda probar. Tiene que estar delicioso.
    Saludos

    ResponElimina
  9. Hola Margarida.

    Pues estas cosas tan cercanas, que a veces no sabemos apreciar, son las que habrían de aportarnos más satisfacciones.

    Sí: ahí en el patio tenemos un limonero cargado, aunque es el primer año que nos da su fruta, y a su pie en un macetón, la menta.

    ¿Qué esperamos?

    : )

    Un abrazo y buen provecho.

    ResponElimina
  10. Hola Margarida
    El teu passeig per la zona de l´espluga m'ha portat records d'un viatge que vaig fer amb el meu marit,fa quatre anys.Vam entrar per Reus a Prades,i d'allí a Siurana, on ens vam quedar meravellats del poble i el seu entorn.D'allí vam passar a L´Espluga, on vam menjar un dels millors pans que he provat en la meua vida.Fent base en este poble vam recórrer la ruta del Cister:Monastirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.També vam estar en Montblanc,entranyable població on vam descobrir un pont medieval igüalet a un que tenim ací a Ontinyent,( o viceversa), mostra inequívoca de la nostra cultura comuna.
    En fi que et vaig a contar,si és la teua terra. Este va ser un d'estos viatges que es guarden amb nostàlgia, i sempre es recorden amb afecte.
    Be, el sorbet molt bo i refrescant per a les calors que vénen, i la presentació m'ha encantat.
    Besets.

    ResponElimina
  11. nena que bo aquet sorbet,,,uauau ara en vindria tan be,,que tinc una empachada del finde bestial jejej,una abraçada

    ResponElimina
  12. Margarida! Com m'ha agradat la introducció!! I la cançó del Tren Pinxo de Banyoles m'ha transportat quan la cantava de petita!!! :) jajaja
    Aquest sorbet me l'apunto perquè ha de ser deliciós!! I ara que comença a fer caloreta, entra d'allò més bé! Molt bona recepta!!
    Petons! :)

    ResponElimina
  13. Si senyora tenim un pais preciós i ple a rebossar d'encants ... sempre penso que perque molta gent marxa milers de kilómetres de casa a conèixer i veure món quan no saben que tenen al poble del costatmeravelles que no veuràn allà on van .. o si més no els hi sortiria més económic... en fin ..

    El sorbet segur super refrescant i digestiu

    petonets
    mar

    ResponElimina
  14. Quin bon viatge, i quina bona aportació al HEMC d'este mes :)

    Ai bajoqueto si les veu... que me demanarà que li faci jajaja

    ResponElimina
  15. Genial, m'agrada molt! A part de boníssim queda amb una presentació molt bonica... Me l'apunto a la llista de pendents, aquest estiu cau segur :)

    ResponElimina
  16. Hola Margarida.
    A casa els gelats y els sorbets tot l'any.
    Ving amb tu de "turista".
    Petons

    ResponElimina
  17. Juan: como dice mi hija, en casa no hace frío y se puede comer sorbete todo el año. Claro que cuando ves que fuera está lloviendo, o el día es gris, no apetece tanto y vienen más de gusto cosas calientes.

    El Secretario: a mi me las dio mi vecina que tiene un limonero espléndido. Pero si tú lo tienes en el jardín, ¿a qué esperas? También te digo que si yo tuviera un limomero y fuera el primer año que da frutos, quizás no los cogería porque disfrutaría más viéndolos cada día en el árbol.

    Mesilda: Nosaltres tenim uns amics que viuen a l'Espluga i sempre que hi anem ens porten d'excursió per les seves terres. Tenen moltes rutes per fer a peu o en bici i alguna vegada fins i tot hem tocat la neu. M'alegro que el meu passeig t'hagi portat tan bons records!

    Elena: doncs mira, jo acostumo a fer el sorbet quan faig dinars més consistents, perquè ajuda a pair millor.

    Mercè: com es nota que ets jove! Jo de petita no la cantava, però els meus fills sí!

    Mar: tenim tendència a valorar més les coses de fora. Jo a vegades quan veig una munió de turistes fent una foto a una font o a un monument sempre penso que potser en tenen un de més bonic al seu poble o ciutat i ni ho saben! I potser fins i to hi passen cada dia pel davant! I no critico, perquè jo també tinc tendència a fer-ho. Aquí, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra! ja,ja...

    Bajoqueta: no et queixis, noia, que com aquell qui diu en cinc minuts estan fetes aquestes llimones. Només cal esperar unes hores a que congelin. Si te les demana, dona-li el gust!

    Gemma: No sé què és més maca si la presentació o la recepta, perquè totes dues coses m'agraden molt!

    Menu: quan vulguis! Són surtides d'un dia i no cal portar maleta: a dormir, sempre a casa!

    ResponElimina
  18. mmmmm margarita! ja es nota que comencem a tenir calor tots!!

    Aquest sorbet es genial a partir d'ara amb el bon temps.

    Records

    ResponElimina
  19. Margarida; -El món de la cuina- Doncs si que és fàcil viatjar, amb aquests productes tant de prop de casa..., com aquell que diu sortir i agafar-les. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  20. Mama, realment era boníssim! Em va agradar molt més que els típics sorbets de llimona. Aquest era més lleuger, i més refrescant...!

    ResponElimina
  21. Com que sóc de les últimes només em puc repetir.. que m'ha encantat la teva presentació del sorbet, surt del corrent del tot..
    Petons

    ResponElimina
  22. La vella carmanyola:comencem a tenir calor, o bé tenim ganes que en faci? Mira sinó el temps que fa aquests dies!

    Josepb: la menta sí que la vaig collir al jardí, però les llimones me les van portar a casa. La meva veïna té un llimoner que enamora, ple de fruits.

    Natàlia: sí, tens raó. La combinació llimona-menta millora el sorbet. Tots teníem ganes de repetir, oi?

    Maria: Aquesta presentació és molt maca. I cada vegada hi ha més tendència a utilitzar les pells de la fruita com a recipient per a les postres:la pinya, el meló...

    Us agraeixo molt els vostres comentaris, i estic contenta que unes postres tan senzilles i fàcils de fer us hagin agradat tant.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  23. Fantàstics trajectes!!! M’ha encantat el mural que surt a la fotografia del “Hostal del senglar”, que m’ha semblat obra d’en Llucià Navarro, i buscant pel Google m’acabo d’enterar que a L’Espluga de Francolí hi ha una ruta de la seva obra. Fantàstic això d’Internet, oi?

    ResponElimina
  24. Quines aficions tinc? aquesta dels blogs és nova...les de sempre són diverses però si n´hagués de triar una seria la lectura...et conto això perquè sempre que entro al teu blog se que passaré una bona estona de lectura, sempre ens regales aquestes narracions tan interessants...i a més sempre aprenc alguna cosa nova!!!...tenim dos llimoners i tinc la nevera plena de llimons, ara ja sé com els prepararé...besades!!!

    ResponElimina
  25. Enric: doncs sí que se n'aprenen, de coses, per internet! I de tu també, perquè jo desconeixia el nom de l'autor del mural, i això que ens el vam mirar perquè també ens va agradar!
    Amb els seus murals, en Llucià Navarro va omplir:

    - Parets interiors del teatre i la façana del Casal. Escenes de la cultura catalana i espluguina.
    - Menjadors de l'Hostal del Senglar: l'agricultura, la vida del rei caçador Jaume I.
    - Nou altar de l'Església Nova de Sant Miquel: Escenes bíbliques.
    - Esgrafiats a la façana del Museu de la Vida Rural: La processió de corpus. Els monuments de l'entorn. Les tasques del pagès.
    - Murals a l'interior del Museu de la Vida Rural: La farmàcia dels Carulla (foto). Escenes de la història rural de la Conca.
    - Laterals del teatre infantil "El Casalet": Escenes del repertori fantàstic català.
    - Interiors de la Residència Jaume I.
    És,com bé dius, tota una ruta a seguir!


    Maria Jose: per a mi això dels blocs també és una cosa nova. Si jo, fins no fa pas gaire, era una mica reàcia a posar-me davant de l'ordinador, perquè veia que passaven les hores i no feies res més! Però amb el mondelacuina, passo estones agradables, parlant amb tots vosaltres.
    I si a més a més sóc útil, (i hi ha algú que gaudeix amb la lectura dels meus escrits), què més vull?
    L'únic inconvenient és que no llegeixo tant com ho feia, perquè em falten hores!

    Una abraçada a tots dos per seguir-me i trobar interessant el meu bloc.

    ResponElimina
  26. Hola Margarida.

    Sieto no haberte dejado el comentario aquí (pensaba que lo había hecho!!) y gracias por la receta, la verdad es que en casa nos vino genial y, aunque siempre tiendo a cambiar alguna que otra cosilla, espero que no te importase. (enlacé tu blog y puse expresamente que era tuya).

    Espero haberla traducido bien!!

    ResponElimina