Sorbet de llimona i menta

Jo vull ser una turista tot l'any. Viatjar, veure coses, menjar als millors llocs i conèixer gent interessant. Jo vull ser una turista sense amoinar-me per si tinc la butxaca plena o buida, si plou o fa sol, si són les 7 del matí o les 5 de la tarda.

Jo vull ser turista a la meva terra, sentir la seva olor i tocar la seva pell. Vull escoltar la seva veu i tastar tot el que m'ofereix. Vull veure els cims més alts i les valls més verdes, les aigües cristal·lines i els camps polsegosos.

A la tardor, quan la xafogor de l'estiu ja ha desaparegut, vull fer una Volta per Banyoles i pujar al Tren Pinxo i, tot vorejant l'estany, anar cantant joiosa

El tren Pinxo de Banyoles
és el més bonic que hi ha.
Fet de llaunes i cassoles
i barrets de capellà.

(Popular catalana)

A l'hivern, vull perdre'm per les Muntanyes de Prades i, tot sortint de Montblanc, arribar fins a la Cova de Nialó. I deixar passar les hores mentre imagino la vida austera de la noble dama Elionor d'Urgell, tot sentint-me culpable per les comoditats de casa meva.

A l'Ermita de Sant Joan hi feien vida de sants
Nialó i Mestre Pere, fa d'això molt temps enrere.
D'ells hem anat recuperant les antigues savieses
i hi hem anat recomposant molt antigues poesies.

(Ermitans de Sant Joan de la Muntanya)

A la primavera, quan els camps de conreu verdegen i l'aire és fresc, vull fer la Ruta de les dues valls. I anar de castell en castell cavalcant per tota la Segarra al costat d' heroics cavallers. Sentir-me princesa i cantar tristes històries d'amor mentre espero el retorn del meu enamorat.

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."

( Inici De Càntic En El Temple. Raimon)

A l'estiu, quan tothom cerca paratges llunyants, jo vull quedar-me pels Voltants de Tiana perquè com a casa no hi ha res.

Oh Verge...
Del Cel on teniu posada
envieu vostre socors:
vostres mans són com cascada
que vessa rius de favors.
Oh Verge de l'Alegria!
oïu sempre nostra veu.

(Goigs de la Mare de Déu de l' Alegria)

I mentre em deleito menjant aquest sorbet de llimona i menta, penso en la generositat de la meva veïna Amparo, que m'ha ofert aquestes llimones del seu jardí. I en el meu pare, que un dia em donà un ramet de menta que vaig plantar a terra i cada any rebrota amb força, negant-se a desaparèixer.

Feu-lo, que us agradarà. És fàcil de fer, refrescant i molt bo.

Primer de tot preparem el xarop, posant en un cassó, a foc baix, l'aigua i el sucre i ho fem bullir durant 5 minuts. L'apartem del foc i el deixem refredar. Mentre, escapcem les llimones i, amb una cullera, les anem buidant amb cura de no fer-les malbé.




Posem la polpa en un colador xinès i amb la mà de morter anem esprement tot el suc. Tot seguit el colem i el barregem amb el xarop, que ja està fred, i amb l'aigua amb gas. Tallem les fulles de menta ben petites (o millor encara, les triturem amb el minipímer) i també les afegim.





Posem la barreja al congelador o a la màquina de fer gelats, si en teniu. Un cop estigui fet, omplim les llimones amb el sorbet i les guarnim amb unes tires fines de pell de llimona i de fulles de menta.

Ingredients:
250 ml aigua
250 g sucre
250 ml suc de llimona
150 ml aigua mineral amb gas
fulles de menta






Aprofito per presentar aquesta recepta del Sorbet de llimona i menta a l'Hemc d'aquest mes, que té com a tema "Piensa globalmente, come localmente", proposat per Ajonjoli de La flor del Calabacin.

¿On trobarem més felicitat que compartint amb la gent que estimem un sorbet fet amb productes que tenim a menys de 10 metres de distància?

Font de la recepta: una revista alemanya.