Arròs amb ceps








Sóc llesta i menuda, amb bon nas i pocs títols nobiliaris. I faig bé la meva feina, perquè sóc una professional. No tinc vida pròpia, ja que només desitjo satisfer el meu amo.

Em vaig presentar a un càsting i, de mica en mica, l'amo va anar descartant tots els candidats. Aquest té el pèl massa llarg, aquest es distreu fàcilment, aquest és caçador, aquest és mascle, aquest és massa gros i no passa entre les mates, aquest... Fins que vaig ser jo l'escollida!

Surto cada dia a treballar, i m'agrada trobar tòfones, encara que no tinc cap interès per aquest fong. Sóc capaç d'ensumar-les quan són a un pam sota terra i a cent metres de distància però, un cop les he desenterrat, no reconec la seva olor.

Creureu que estic boja si us dic que només em mou el meu orgull de gos tofonaire i que, a canvi, tan sols rebo un rosegó de pa o una cotna de cansalada. Però no em cal res més, perquè sóc una professional. I estem molt buscades!







L'arròs que us presento avui guanya molt aromatitzat amb tòfona ratllada. És un plat fàcil de fer i molt sa. Si el voleu fer, cal que seguiu aquestes indicacions.






Primer de tot, netegem els ceps i els tallem a trossos petits.

En una paella posem oli i daurem l'all tallat a làmines, i després el retirem. Posem els trossos de ceps a la paella i els coem durant 6 o 7 minuts. A part, escalfem el brou. Mentre, piquem ben fina la ceba. Un cop cuits els ceps, els traiem i els reservem en un plat, i coem la ceba en el mateix oli, a foc molt suau.

Quan la ceba estigui transparent, hi afegim l'arròs i el deixem coure durant un minut, mentre l'anem remenant amb una espàtula. Hi aboquem el vi i, al cap de mig minut, el brou calent. Convé no abocar-lo tot de cop, sinó reservar-ne una mica per al final, per si veiem que el necessita per acabar-se de coure. Salem.

Al cap de 10 minuts, hi afegim els trossos de ceps i la tòfona ratllada. Rectifiquem de sal i el deixem coure 4 minuts més. Ara ja el tenim a punt de servir.






Ingredients:

4 cullerades oli d'oliva verge extra
1 all
400 g
100 ml vi blanc
400 g arròs
1250 ml brou de pollastre i/o verdures
sal
1 tòfona





Si voleu ser uns entesos en tòfones o en bolets, alhora que passeu una agradable estona amb una lectura amena, us aconsello que consulteu el llibre d'Enric Gràcia, Puc sembrar rovellons al meu jardí? , editat per RBA/ La Magrana.




25 comentaris:

  1. Aquests ceps teus son tan molsuts que fan de tall, oi? em sembla una idea exquisida, i la tòfona, que dir d'ella ja imagino el toc de distinció que li deu donar al plat. petons.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Margarida:
    Me alegro te estén gustando mis postres. Entre las fiestas y muchas cosas que hacer apenas me da tiempo de dejar comentarios. Un beso y también hay que poner algo ligerito de vez en cuando. Mil gracias. Delicioso y hermosísimo este arroz.

    ResponSuprimeix
  3. Aquest arròs és un plat de luxe, segur que quan el Manel passi per aquí et felicitarà!

    ResponSuprimeix
  4. Amb aquest ingredients es un plat de 5 estrelles!! Quina maravella d'arròs! Petons guapa

    ResponSuprimeix
  5. Che buono questo risotto, mi piace moltissimo la sua presentazione nel bicchiere.Buon fine settimana Daniela.

    ResponSuprimeix
  6. Aquest plat és espèndid, encara que no poguessis venir l'altra dia a la trobada sembla com si hi haguessis estat i t'haguessis encomanat de la flaire boletaire de Castellterçol. Una abraçada i esperem conèixer-te a la propera.
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  7. Oh, oh, oh... els ceps els trobo exquisits, i amb l'arròs, la tòfona... (estic empassant la saliva)

    Petons

    ResponSuprimeix
  8. La cuina vermella: sí, aquests ceps feien goig, i són tan bons!

    tartasacher: sí, hay que hacer un esfuerzo y comer cosas ligeras de vez en cuando. Este arroz, por ejemplo, lo es.

    Gemma: ui, li tinc molt de respecte jo al "rei de l'arròs". Qualsevol paraula seva m'omplirà de satisfacció!

    Elvira: doncs el vaig fer un dia de cada dia. Però decorat amb la flor, guanya!

    Daniela: gràcies, celebro que t'hagi agradat aquesta presentació.

    Dolça: sí, ja ho pots ben dir! Tan bona era la concentració de blocaires a Castellterçol que la seva flaire em va arribar fins aquí i em va inspirar a fer aquest plat, que us dedico a tots vosaltres!

    Dolorss:estic amb tu que el cep és boníssim! I deixa un perfum tan bo a l'arròs!

    Gràcies a tots pels comentaris. Us desitjo que passeu un bon diumenge!

    ResponSuprimeix
  9. estic seguríssima que estava deliciós, amb els ingredients que has fet servir.
    I la presentació un 10

    petons

    ResponSuprimeix
  10. Que bufona, la gosseta tofonaire! Ja es veu, que és una professional.
    Jo n'estic buscant una que, a part de trobar tòfones i ceps al bosc, després es fiqui a la cuina i segueixi les teves receptes fil per randa i m'avisi quan, per exemple, l'arròs s'hagui acabat de coure.
    Treure'l de la cassola i posar-lo al plat em sembla que sabria fer-ho jo.
    Quan he vist les fotos, tan maques, he recordat el gust de toooots els teus arrossos, són tan bons!!

    ResponSuprimeix
  11. De segur que no et sobrá ni un gra, que delicia de plat.

    ResponSuprimeix
  12. Hola Margarida. Ademas de decirte que las fotos son una preciosidad no puedo por menos que asegurar que este arroz debe ser una delicia probarlo. Tiene que estar exquisito.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  13. Ohhhhhhh Margarida, quina delicia de plat, d'arroz, de presentació i de maco.
    La historia tan ben esplicada i la flor, m'n robat el cor.
    Felicitats maca.

    ResponSuprimeix
  14. Hola! M'ha agradat molt la presentació que has fet d'aquest plat. Per les fotos es veu molt bo. Segur que el toc de la tòfona ho es tot.
    pt!

    ResponSuprimeix
  15. Bon dia Margarida.
    Que arròs mes senzill,elegant i saborós ens presentes.
    Et felicite per la recepta,m'ha agradat tot.I amés l'has vestit de festa amb eixa flor tan bonica.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  16. Quin plat, es de 10, arròs, ceps i tòfona ummmmmm
    Mols petons

    ResponSuprimeix
  17. Margarida, siempre una receta deliciosa y una historia muy acorde.
    Sabes que las trufas sólo las he comido en el queso brie y para mi gusto no se reconoce bien su gusto ni su aroma.
    Seguramente en el arroz siente mejor, habría que probarlo, con seguridad me encantaría.
    Besos

    ResponSuprimeix
  18. Madre mia, este arroz tiene que estar de escandallo, y como tu muy bien dices con trufita , ni te cuento, me gusta mucho, vamos que se me hace la boca agua, besos, pepa.

    ResponSuprimeix
  19. Lidia: sí que resulta deliciós, amb els ceps i la trufa.

    Montserrat: tu demanes massa: les gosses tofonaires només han de trobar les trufes, la resta ho ha de fer la cuinera!
    No cal que em diguis que t'agraden els meus arrossos: ja sé que n'ets addicta!!

    Maria Dolores: sí que és veritat! Però et confessaré que al plat del meu fill van sobrar els ceps, i és que no li agraden els bolets!

    Juan: pues ya sabes lo que te toca!!!! De verdad, es muy bueno, y ya ves que es una receta que está hecha en un plis plas, como las que a ti te gustan!

    margot: no t'ho creuràs, però cada vegada que faig un plat amb floretes penso amb tu, i amb la delicadesa que tens per guarnir tots els plats!

    Eva; la veritat és que, per al meu gust, el toc definitiu el donen els ceps, que és un bolet boníssim.

    mesilda: aquí es demostra que amb pocs ingredients, i ben senzills, es pot fer un plat que alegri la taula d'un dia de festa! La flor era de les últimes que em quedaven al jardí, i va ser un homenatge a la planta, que any rere any s'omple d'aquestes flors blavoses tan maques.

    fem un mos: bé, el brou de pollastre també ajuda, que si l'hagués fet amb aigua no seria tan bo el resultat!

    kako: pues no sabria decir-te. Creo que sí le da sabor, pero yo no puse la trufa entera sinó una tercera parte, porque tengo un hijo muy especial comiendo, a quien no le gustan nada las setas, así que no me arriesgo. Lo justo para darle un toque y nada mas!

    pepa cooks: yo creo que el arroz es tan agradecido que haciéndolo de cualquier manera siempre sale bueno! Pero con estas setas es buenísimo.

    Us agraeixo a tots els vostres comentaris, sempre tan amables. Miro de presentar les meves receptes el més bé que puc, no només per alegrar la família, sinó també perquè us entrin amb bons ulls i us atreviu a fer-les!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  20. Ja tinc els ceps en remull... endevina què toca dinar avui!

    ResponSuprimeix
  21. Margarida,
    Aquest arròs és de Festa Major grosa!!
    Ceps i tòfona...
    salut,

    ResponSuprimeix
  22. Quin arrossocu més bo!!!
    M'agraden molt els ceps, trobo que
    tenen un gust molt potent i amb els arrossos hi queda molt bé.
    El toc de Tòfona deu ser fantàstic!
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  23. Ojaláencontrase ceps frescos en las isla, mira tú, difíciles de encontrar y carísimos. Se me acaba de hacer la boca agua... Que ganas de salir del hospital!!

    Besos!!

    ResponSuprimeix
  24. Hola Margarida,

    un gusto exquisito y presentación de los diseños. Elogio

    Saludo Jacob

    ResponSuprimeix
  25. un arròs delicat, una autentica delicia perfumada

    ResponSuprimeix