Panettone

La feina de rentaplats que tenia el jove Toni al palau del Duc de Milà, Ludovico Sforza il Moro, li donava cert prestigi, tot i que el sou que rebia era força minso. Tenia pares i germans petits, i a casa no entraven gaires diners. Malgrat tot, aquell Nadal els tenia preparada una sorpresa.

-Oh, Déu meu! Què farem ara? -cridava gesticulant exageradament el cuiner del Duc. Les postres que tenia al forn no les podia pas servir perquè se li havien cremat.

Aquell Nadal havia cuinat unes menges exquisides i ara es trobava que no tenia unes postres prou dignes per arrodonir aquell dinar.

-Què farem ara? Què farem? -no parava de repetir mentre mirava impotent els bescuits cremats- No tenim res més, res!

En Toni només era el rentaplats però li agradava cuinar i pensava que, potser algun dia, ell també s'ocuparia de la cuina d'una gran casa. Aquell matí, amb les sobres de pasta que havia utilitzat el cuiner, tot i afegint-hi ous, panses i fruita confitada, havia preparat un pa dolç que de ben segur alegraria el dinar de la seva família.





-Mestre, jo havia preparat aquest pa per portar a casa. Si us sembla que una cosa tan senzilla no us ha de fer quedar malament...

El cuiner va portar prest a taula el pa dolç i el partí entre els comensals. I tan gran fou l'aprovació que rebé, que tots volgueren saber quin nom tenia. El cuiner, home de gran honestedat, no amagà que era obra del seu ajudant de cuina i decidiren posar-li el nom de pa de Toni.

Si vosaltres el voleu fer, no cal que espereu al dia de Nadal. Qualsevol diumenge pot ser apropiat per menjar unes postres tan bones.




Aquesta recepta és de Carlos Valencia, però he modificat la quantitat d'alguns ingredients.

Pastem en un robot de cuina durant 5 minuts tots els ingredients (excepte les panses) i, quan veiem la pasta ben lligada, la tapem amb un drap i la deixem pujar fins a doblar el seu volum. Això trigarà unes 2 hores.

Agafem un motlle de 20 cm de diàmetre, d'aquells que tenen una tanca, i cobrim el fons amb paper de forn. Per evitar que la pasta vessi en pujar, allarguem l'alçada del motlle (que només fa 7 cm) posant paper de forn doble, de manera que sobresurti uns 10 o 11 cm del motlle.

Posem la pasta a sobre del marbre i la pastem amb les mans. L'estirem i li escampem per sobre les panses. L'enrotllem com si fos un braç de gitano, fem una bola i la posem dins del motlle. Cobrim amb un drap i la deixem pujar 2 hores més fins que torni a doblar el seu volum.

Encenem el forn a 180º i quan estigui ben calent, posem el pa i el deixem coure durant 35 minuts. El deixem refredar i el desemmotllem.

Podeu posar més quantitat de panses o afegir-hi fruita confitada.

Ingredients:

500 g farina de força
100 ml aigua
7 g llevat de forner sec
100 g sucre
7 g sal
5 rovells
90 g mantega
60 ml aigua de tarongina
30ml llet
ratlladura de llimona
ratlladura de taronja
1 cullereta de vanil·lina ensucrada
100 g panses de Corint

El pobre Toni no va poder portar aquest pa tan bo a la seva família per celebrar el Nadal, però sí una anècdota que avui dia, després de 5 segles, encara perdura.

E se non è vero, è ben trovato!