Panettone







La feina de rentaplats que tenia el jove Toni al palau del Duc de Milà, Ludovico Sforza il Moro, li donava cert prestigi, tot i que el sou que rebia era força minso. Tenia pares i germans petits, i a casa no entraven gaires diners. Malgrat tot, aquell Nadal els tenia preparada una sorpresa.

-Oh, Déu meu! Què farem ara? -cridava gesticulant exageradament el cuiner del Duc. Les postres que tenia al forn no les podia pas servir perquè se li havien cremat.

Aquell Nadal havia cuinat unes menges exquisides i ara es trobava que no tenia unes postres prou dignes per arrodonir aquell dinar.

-Què farem ara? Què farem? -no parava de repetir mentre mirava impotent els bescuits cremats- No tenim res més, res!

En Toni només era el rentaplats però li agradava cuinar i pensava que, potser algun dia, ell també s'ocuparia de la cuina d'una gran casa. Aquell matí, amb les sobres de pasta que havia utilitzat el cuiner, tot i afegint-hi ous, panses i fruita confitada, havia preparat un pa dolç que de ben segur alegraria el dinar de la seva família.





-Mestre, jo havia preparat aquest pa per portar a casa. Si us sembla que una cosa tan senzilla no us ha de fer quedar malament...

El cuiner va portar prest a taula el pa dolç i el partí entre els comensals. I tan gran fou l'aprovació que rebé, que tots volgueren saber quin nom tenia. El cuiner, home de gran honestedat, no amagà que era obra del seu ajudant de cuina i decidiren posar-li el nom de pa de Toni.


Si vosaltres el voleu fer, no cal que espereu al dia de Nadal. Qualsevol diumenge pot ser apropiat per menjar unes postres tan bones.




Aquesta recepta és de Carlos Valencia, però he modificat la quantitat d'alguns ingredients.

Pastem en un robot de cuina durant 5 minuts tots els ingredients (excepte les panses) i, quan veiem la pasta ben lligada, la tapem amb un drap i la deixem pujar fins a doblar el seu volum. Això trigarà unes 2 hores.

Agafem un motlle de 20 cm de diàmetre, d'aquells que tenen una tanca, i cobrim el fons amb paper de forn. Per evitar que la pasta vessi en pujar, allarguem l'alçada del motlle (que només fa 7 cm) posant paper de forn doble, de manera que sobresurti uns 10 o 11 cm del motlle.





Posem la pasta a sobre del marbre i la pastem amb les mans. L'estirem i li escampem per sobre les panses. L'enrotllem com si fos un braç de gitano, fem una bola i la posem dins del motlle. Cobrim amb un drap i la deixem pujar 2 hores més fins que torni a doblar el seu volum.

Encenem el forn a 180º i quan estigui ben calent, posem el pa i el deixem coure durant 35 minuts. El deixem refredar i el desemmotllem.

Podeu posar més quantitat de panses o afegir-hi fruita confitada.

Ingredients:

500 g farina de força
100 ml aigua
7 g llevat de forner sec
100 g sucre
7 g sal
5 rovells
90 g mantega
60 ml aigua de tarongina
30ml llet
ratlladura de llimona
ratlladura de taronja
1 cullereta de vanil·lina ensucrada
100 g panses de Corint





El pobre Toni no va poder portar aquest pa tan bo a la seva família per celebrar el Nadal, però sí una anècdota que avui dia, després de 5 segles, encara perdura.

E se non è vero, è ben trovato!


21 comentaris:

  1. Margarida; Quànt vaig està al Perú, per la vigilia de Nadal -la Nit de Nadal- és costum fer-ho. Em una cuixa d'ànec, acompanyat amb arrós, per després "atacar" amb el "panetone" i la seva tassa de xocolata.
    Que vaigi de gust Margarida¡¡.

    ResponElimina
  2. Buon Anno Margarida a te e a tutta la tua famiglia; il tuo panettone è una vera meraviglia, e chissa' che buono, complimenti.
    Un abbraccio Daniela.

    ResponElimina
  3. En casa nos encanta el panettone...y este año,por falta de tiempo,no lo he preparado,pero el año,quingture viene,no me quedo con las ganas¡Ahora,en lo que estoy pensando, es en el roscón...
    Este penettone,se ve espectacular¡¡Seguro que tu familia,he disfrutado un montón co el¡
    besos.

    ResponElimina
  4. Margarida,
    Una recepta sensacional, però no menys que la història que l'acompanya. N'esperem moltes més de receptes i de històries per aquest any nou. Una abraçada

    ResponElimina
  5. Bon any Margarida
    Bé comencem l'any,amb este panatone que per descomptat t'ha quedat espectacular i amb un tall diví.A més,la història que ens comptes no la coneixia...Els menjars senzills i saborosos són els que triomfen.
    Molts besets i que els reis vinguen ben carregats de salut,diners i amor.

    ResponElimina
  6. josepb: gairebé el meu menú, però en dies diferents: cuixa d'ànec per Cap d'Any, panettone per Nadal i xocolata desfeta el dia de Reis al matí.

    Daniela: és tot un compliment venint d'una italiana. I tu, com el fas? Tens alguna recepta més "autèntica"?

    cooking-love: pues sí, yo también estoy pensando en el roscón. A ver qué tal sale!

    josep: hi ha diverses versions de l'origen d'aquest nom. Jo vaig agafar la que més em va agradar i la vaig "escenificar", amb permís dels seus personatges.

    mesilda: el tall sí que era maco. I això que no vaig posar gaires panses perquè a la Núria no li agraden (per què has de posar panses a tot arreu?, em diu). Ens el vam menjar que encara era calent, però l'endemà, fred, potser era més bo.

    Gràcies pels vostres comentaris. Ara que ja tinc internet estic més animada a penjar receptes (tot i la feinada que dóna).
    Que tingueu un Bon Any!

    ResponElimina
  7. Quina bonica història, no la coneixia.
    El panetone si que l'he tastat i aquest teu té una pinta espectacular!
    Feliç any Margarida
    Mònica

    ResponElimina
  8. Margarida: Ignorava la "història" de la recepta, i la veritat és que és molt bonica, tant é així que me la crec. :))

    Molt bon any per a tu i als teus!

    ResponElimina
  9. Ja veus, gràcies als Tonis del mon, tenim invents tan bons com aquest i que fan festa grossa a qualsevol taula. T'ha quedat molt maco.

    ResponElimina
  10. Bonica, veig que això de l´internet ja ho tenim solucionat, ara deus tenir un repertori de coses per ensenyar-nos oi?
    Espectacular aquest pannetonne, te un tall preciós i es veu tan acotonadet , jo no en vaig fer cap, a veure si m´animo una mica i faig tortell per reis, que estic dropa.....
    Be, i a part de tot , vull desitjar-te un molt bon any nou, molta salud i molta feicitat i sobre tot seguir gaudint dels teus fantàstics plats.
    una abraçada

    ResponElimina
  11. Quan era calent no el vaig tastar. Quan era fred em va agradar molt, però en vaig poder menjar tan poc que estic esperant amb delit el proper.

    ResponElimina
  12. xocolata: té molt bona pinta i ens va agradar molt.
    Bon Any tinguis tu també!

    Assur: vaig fer una recreació d'una de les diverses versions que hi ha respecte al nom de panettone. Fins i tot podia haver donat un paper a Leonardo da Vinci, de qui va ser mecenes el duc de Milà, però no em vaig atrevir!

    Maria: doncs sí, noia! Que tinguis un Bon Any!

    Mai: sí: 2 mesos i 3 setmanes sense internet, esperant que algun il·luminat fes bé la seva feina. Ara ja som feliços! Però no tinc cap repertori: estava tan deprimida que ni tenia ganes de fer fotos a les coses que feia. Així que el ritme de publicació serà com l'habitual.
    Que tinguis també un Bon Any!

    Pere: ja saps que aquí, a casa, qui no s'espavila... després poca cosa troba, perquè qui no corre, vola a devorar les postres!
    Però no pateixis, que aviat en faré un altre.

    ResponElimina
  13. Feliç Any!!!
    El panettone t'ha quedat perfecte. Es veu molt flonjo.
    pt!

    ResponElimina
  14. Espectacular per tamany i pel resultat! Comences l'any forta jajaja

    ResponElimina
  15. Bon any nou!
    No m'imagino una recepta millor per celebrar l'entrada d'any, molt nadalenca i que t'ha quedat fantàstica!

    ResponElimina
  16. Gràcies per la teva visita Margarida,
    Jo tampoc hi havia estat mai a l'interior del Temple.
    M'agraden molt les teves receptes i les històries amb que les acompanyes.
    Bona entrada d'any!!
    Xavi

    ResponElimina
  17. Quina història més interessant!! m´ha agradat molt i he aprés una paraula nova "menges" :)...les fotos són una passada, la llum és preciosa...petonets i bons reis!!

    ResponElimina
  18. Con el pannetone me pasa como con el roscon, siempre me propongo hacer uno y acabo comprandolo!! Tengo que ponerme ya!!!
    un biquiño

    ResponElimina
  19. Margarida no coneixia el pq del nom de les postres i m'ha encantat!!!Sempre es un plaer venir a casa teva, et desitjo lo millor per aquest 2010 i encara que a Suissa no es celebren els reis jo tinc un desig per a tú, que si encara no tenies internet que tinguis si us plau!!!! Mil petons

    ResponElimina
  20. Aquest Nadal no n' hem menjat, però com molt bé dius són unes postres o un berenar que es poden menjar tot l' any.
    Boníssim.

    ResponElimina
  21. Eva: sí que ho era, sí! I amb poques panses perquè fos del gust de tothom.

    glutoniana: és que el pa dóna energia. I la necessito per començar bé l'any, ja,ja...

    Gemma: Feia goig a la plata. I amb la decoració de les flors, era realment digna del dia de Nadal.

    Xavi: gràcies a tu per mostrar-nos imatges tan boniques, ja sigui de paisatges, ja de monuments, ja de flors.

    Maria Jose- Dit i Fet: doncs mira, jo la utilitzo sovint, aquesta paraula. M'agrada perquè sona bé!

    Pilar -Lechuza: Eso! La próxima vez lo haces, que te aseguro yo que no cuesta nada. I sube solo. No hay que tener pereza.

    Elvira: Hola, guapa! T'agraeixo la teva carta de Reis, però des del dia 30 que ja tenim internet. Ha costat, i espero espero no haver de passar pel mateix una altra vegada.
    Que bé que t'ho has passat aquestes vacances, oi? I més amb la sorpresa final! Els Reis sí que se t'han avançat a tu, portant-te un nebodet! Això sí que ha sigut un regal!

    ANNAFS: et dono tota la raó!

    Gràcies pels vostres visites i els vostres comentaris. Espero que els Reis hagin fet realitat tots els vostres desitjos.
    Que tingueu un Bon Any!

    ResponElimina