Pavlova



Si voleu saber la veritat, jo no volia tenir cap fill, però el meu marit estava tan il·lusionat amb la idea que, al final, em vaig acabar engrescant. "Ja t'ajudaré a tenir-ne cura, si no t'hi veus en cor", em deia per animar-me, quan veia que jo no les tenia totes.

És cert -no us ho negaré- que em feia por no només perdre la meva independència, sinó també no ser capaç de ser una mare prou responsable, un cop passada la alegria dels primers dies. Però també us he de dir -i això és cert- que, de seguida que el vaig tenir a les mans, en vaig quedar fascinada! "Que n'és de bonic!" em repetia cada vegada que el mirava. I sí, ho reconec, em queia la bava!

No voldria pas que penséssiu que sóc d'aquelles dones encegades per l'amor de mare. No. Sóc realista jo, i reconec que el meu fill té moltes mancances. Quan el porto al parc a jugar, em fixo en els altres nens i  n'hi ha molts que em criden l'atenció perquè veig que són més eixerits, més simpàtics, més xerraires que el meu. N'hi ha que saben fer moltes més coses, d'altres són encantadors, i a més d'un te'l menjaries a petons!

Però ves, jo m'estimo el meu fill i penso que com ell no n'hi cap. Ara ha fet un any, i la meva màxima aspiració és que tingui personalitat pròpia, que es faci gran i miri de ser útil. I -com a mare-  només puc desitjar una cosa: que tothom se l'estimi.

Ah, tant parlar d'ell i encara no us he dit el seu nom!  Aquí el teniu: Elmondelacuina.com




Per celebrar el primer aniversari d'aquest bloc, he volgut fer unes postres lleugeres i saludables, plenes de color i molt fàcils de fer.  El Pavlova és un  pastís de merenga que  va ser creat en honor de la ballarina Ánna Pávlova quan va visitar Austràlia i Nova Zelanda.  Si el voleu fer, aneu preparant els ingredients.

- Primer de tot encenem el forn a 130º, i dibuixem una circumferència de 20 cm de diàmetre en un paper de forn.

- Posem les clares i la sal en un bol i les pugem a punt de neu. Anirem afegint el sucre, de cullerada en cullerada, batent bé cada vegada, assegurant-nos que estigui ben incorporat. Aquesta operació durarà uns 7 o 8 minuts.

- Afegim el vinagre, la Maizena i l'extracte de vainilla, batent bé cada vegada que incorporem un nou ingredient.

- Posem la barreja a sobre del paper de forn, dins la circumferència dibuixada, vigilant que els extrems quedin més elevats que el centre. L'enfornem durant 1 hora i 3/4 o 2 hores, fins que agafi una mica de color. Deixem refredar dins del forn, amb la porta oberta.

- Un cop freda, amb molta cura desenganxem el paper i posem la merenga a sobre d'una plata. Muntem la nata i l'escampem per tota la superfície, bé a cullerades, bé amb una mànega pastissera.

- Decorem la Pavlova amb les fruites.




Ingredients:

4 clares d'ou
1 pessic de sal
200 g sucre mòlt
10 ml vinagre de poma
20 g Maizena
3 gotes extracte de vainilla

Per la decoració:
200 ml nata
fruita fresca variada (gerds, nabius, cireres)




Diuen que els testos se semblen a les olles, però estic convençuda que el meu fill em supera en tot.




44 comentaris:

  1. Jejejejeje, jo ja t'anava a dir que la meva petita també li passava això i que quan va anar a l'escola es va "espabilar"... jejejejeje Però veig que no va per aquí el tema, jejejejeje
    Me n'alegro d'aquest any i sobre tot, cuida molt aquest fill perque les "tietes" tenim que saber d'ell... Petons!!!!! i que cumpli molts anys mes...!!!

    PD: per cert, quan dius que el teu marit t'ajudaria..., jejeje a menjar, nooooo... jejejej mira qué espabilat...
    Adèu!

    ResponElimina
  2. Per molts anys!
    Per a mi també és molt bonic... i no és passió de pare.

    ResponElimina
  3. Hola Margarida:
    Me alegro te guste mi propuesta para el Hemc, unas sobras de frutas, algún otro ingrediente más un poco de esmero y ya está. Es una idea para combinar con otras frutas y queda muy rica. Besos mil y gracias

    ResponElimina
  4. Margarida, primer per molts anys i segon com m'agrada la fruita fresca en aquestes postres, t'ha quedat deliciós. Ptons

    ResponElimina
  5. Margarida; Per molts anys per la part que et toca... que t'ha tocat menjar també no?
    I que aquest "fill teu" que celebra un any puguis gaudir-lo amb tots nosaltres molts més anys¡¡

    ResponElimina
  6. Felicitats bonica!!! t'asseguro que el teu estimat fill ens fa caure la baba a més d'una, també ens el menjariem a mossegades i el millor... cada dia que ens el mirem n'aprenem coses noves i gaudim de la bellesa interioir i exterior.

    Per mooolts anys més!!!

    Fixa't... fa ben poc, el 15 de desembre va ser l'aniversari del meu, i pobret no li he fet cap homentage com Déu mana!!! i això que me l'estimo molt!!!

    Petonassos

    Miel

    ResponElimina
  7. Hola Margarida. Reconozco que todas tus entradas captan mi atención ¡y de qué manera! Cuando leía lo de tu hijo me decía ¡leñe! pues no me he enterado, seguía leyendo y al ver que los demás decías que eran más simpáticos, más habladores, más espabilados que el tuyo no daba crédito a lo que leía ya que tu tienes de todo lo que dices le faltaba y además de sobra jj. La sorpresa me la he llevado cuando he visto quien era tu hijo jj.
    Después de este rollo, tengo que felicitarte, en primer lugar por tu primer aniversario en el blog, un año en el que he tenido la suerte de visitarte y de poder ver tus estupendas recetas. Solo te pido que continúes por muchos más.
    Y en segundo lugar por este pastel o tarta que es todo un prodigio de confección y no dudo que tiene que ser un lujo de sabor.
    Felicidades por todo Margarida.
    Saludos

    ResponElimina
  8. Muchas felicidades wapa, anda que al principio he pensado: vaya nombre más raro que le ha puesto a su hijo, jajaja, al leerlo todo seguido.

    Bueno, yo no creo que tenga tu hijo las carencias que dices, así que a ver si tenemos el ego más arriba, eh!!!

    Besos, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina
  9. jajajajaja ha estat molt bona aquesta,
    Doncs que sàpigues que a mi m'agrada molt el teu fill, i les històries que explica, apart de les receptes

    Felicitats i per molts anys

    ResponElimina
  10. Noia ...ens es enganyat a tots....encara tremol-lo del espant que hi tingut ..Com pot ser que parli així del seu fill...deu se un escrit d'un llibre ...quan hi vist que només tenia un any , hi pensat :menys mal que encara no llegeix...fins que m'hi adonat que ens havies pres el pel molt bé...que contenta hi estat ...
    Per molts Anys Margarida ..que puguis fer-na molts mes i que nosaltres ho puguem veure..
    No se si tens fills( vull dir nens o nenes)

    ResponElimina
  11. Ahhh. el pastís , estupendo com tot el que tu fas..
    Una abrasada

    ResponElimina
  12. Moltíssimes felicitats!!!! Maco no, es lo següent el teu blog!!! Les històries que escrius, les teves fotografíes, les receptes totes escullides amb tant de gust, es nota que li dones tot el teu carinyo, que el mimes fins l'infinit, que el tens net i pulit, i que la mare que el va parir es la cosa més guapa del món bloggero, toma ya!!!jaja. El nen t'ha sortit la mar de maco i eixerit!!I que cumpli molts més i que ho poguem veure! La recepte es perfecte i tan bé presentada com es habitual. Mil petons maca i de nou moltes felicitats!!

    ResponElimina
  13. Bona nit Margarida.
    Tens un fill preciós,ple de salut i ben bonic.Ja se sap que cada mare tira l'aigua al seu bancalet,però és que, qui ens anava a dir que estos fills ens portarien tantes alegries i tantes amistats?
    Per molts anys Margarida,i jo que el puga veure créixer.
    Del pastís no cal dir mes que és espectacular i el mes adequat per a un dia tan especial.
    Besets i felicitats.

    ResponElimina
  14. Margarida,
    Moltes, moltes felicitats per aquest fill tan "maco" que tens. Ens alegra molt visitar-lo, al parc o a la xarxa, i desitgem que per molts anys, tant pares com fill, ens facin la companyia que ens fan. Ah, la Pavlova d'aniversari, com sempre sensacional.
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Margarida, jejeje que bona!!
    Per molts anys!!! Espero que et puguem continuar llegint per molts més! :)
    La Pavlova d'aniversari, espectacular i a l'alçada de tal celebració!
    Petons!

    ResponElimina
  16. ...de celbració d'aniversari...una pavlova...felicitats i el més important que en compleixi molts més i que nosaltres ho poguem gaudir!
    Ptns

    ResponElimina
  17. Per molts anys!!
    Jo també he picat. M'he espantat i he pensat "Quina una li han fet ara?"
    Juas, juas!!!
    No li nego les gràcies al teu nou fill (veig que avui l'has vestit de vint-i-un botons), però sort que em vas fer padrina de l'altre! Aquest, tan ben acostumat al menjar de 5 forquilles i a les postres de 5 cullaretes, em sortría caríssim quan me l'emportés a dinar a fora.
    Afortunadament, el de debó es conforma amb una xocolata desfeta encara que no sigui tan bona com la de la mama.
    Petons!!

    ResponElimina
  18. Espero que els teus fills biològics no tinguin gelos del fill virtual... Segur que no, perquè gràcies al germà virtual avui han pogut gaudir d'aquesta magnífica Pavlova! Moltes felicitats per la part que et toca, bonica!! Salut.

    ResponElimina
  19. Maria José: estic encantada de veure que el meu fill té aquestes tietes tan maques!
    Sí, em va dir que m'ajudaria, però no en la qüestió culinària, sinó en la informàtica!

    Pere: si és tan maco, serà perquè s'assembla al pare?
    Que contenta que estic que m'insistissis tant a crear un bloc on poder posar totes les meves receptes!

    tartasacher: sí, unas sobras de frutas y MUCHA IMAGINACIÓN es lo que tú tienes!

    Carmen (Dulces Bocados): gràcies noia! La fruita queda bé, i a més és molt sana!

    Josepb: i tant que em va tocar "menjar-me'l" i no a petons, sinó a mossades! Però ho vaig fer amb molt de gust!

    Miel: sí, mira qui parla! Apa que no em miro jo de reüll el teu fill i penso que és guapíssim!
    No et perdono que no li dediquessis un detallet el dia del seu aniversari. Mala mare!!! ja,ja...

    Juan: me ha gustado eso de "¡leñe!". Gracias por tus halagos: no tienen precio! Mi "hijo" se ha engordado de golpe 10 kilos gracias a tus palabras!

    Paula: gracias, chica, por tus palabras! Te aseguro que me ha subido ya el ego!

    Lídia: estic encantada que siguis "una de les mares del parc" que es mira amb bons ulls el meu fill!

    ELS PEIXOS: ja,ja... encara estic rient! Quina gràcia que m'ha fet el teu comentari!
    I no us volia prendre el pèl, no. El que passa és que tot anava amb segones. Fins i tot el "pare" de la criatura va tenir un ensurt en llegir el primer paràgraf!
    De carn i ossos tinc 3 fills (20, 18 i 15 anys). I no es poden queixar de lo bé que els tracto. Només cal que miris els pastissos que els he dedicat en els seus aniversaris!

    ResponElimina
  20. Elvira: saps què? Doncs que aquest fill meu no surt al carrer si abans no ha passat per la dutxa. I a més ja m'encarrego jo que vagi ben polit i clenxinat! No vull que sembli un qualsevol davant de tanta bellesa com hi ha per aquest món! Les hores que em té ocupada! Però no em queixo, perquè m'ha permès conèixer molts altres "nanos" fantàstics! El teu, per exemple.

    mesilda: ja m'agradaria veure-li totes les gràcies que dius que té! Però això sí, m'ha permès conèixer tanta gent i tan maca!
    No hi ha qui ha trobat parella passejant el gos? Doncs jo he conegut gent fantàstica al parc, on ens reunim mols pares i mares per veure jugar els nostres fills!

    josep: no, no! No pateixis que no tinc la intenció de deixar de portar el meu fill al parc! Allà trobo que hi ha molt bones vibracions! Tots ens fem companyia!

    Mercè: gràcies, noia! I jo espero poder-ho fer durant molt de temps!

    Marta: gràcies, noia! Espero seguir fins que em faci àvia! ja,ja..

    Montserrat: tu també? (hauries d'haver vist la cara del Pere i de la Natàlia!)
    No pateixis, que a aquest ja l'alimento jo! Tu ja tens 3 a qui alimentar de tant en tant, i és que l' Oriol no dirà mai que no, si es tracta d'anar a dinar amb la padrina!

    la cuina vermella: els meus fills biològics ja m'han ocupat prou temps (i me n'ocupen, encara que no tant), així que no tenen per què estar gelosos. Ara, també és cert que quan veuen que m'hi passo hores, deixen caure algun comentari no gaire afalagador. Seran gelos? Però si ja són grans!

    ResponElimina
  21. Felicitats!! la pavlova bonisima i les fotos molt maques!
    Petons
    Nuria

    ResponElimina
  22. Margaridaaaaaa! ja pots pedalejar ja!! pq això es brutal un sac de calories!! uffffffffff nataaaaaa??

    Que ens veurem aquest diumnge a Picamoixons a fer la Pica? és un dels rectes més "preferits" dels bikers! Jo en aquesta ocasió no pedalejo pero el meu home si.

    Rècords

    ResponElimina
  23. Coi, que fàcil per ser tan espectacular!

    Ep, felicitats, tens un menut preciós!

    Per cert, el pare t'ajuda o t'han abandonat sola en aquesta croada? ;-)

    ResponElimina
  24. tot n'estem d'orgullosos dels nostres fills, dels reals i dels virtuals, i tu tens raons més que sobrades per estar-ne.
    felicitats!

    ResponElimina
  25. Margarida, a casa diem que els testos (fills) s'assemblen a les olles (mares). M'imagino que la mare deu tenir alguna cosa del fill, que el trobo esplèndid!
    celebra-ho amb la PAVLOVA i per molts anys que et poguem seguir.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  26. Moltes felicitats per aquest any de bones receptes i de saber que darrere de totes elles i ha una persona magnífica .
    Si, els testos s’assemblen a les olles.
    Suposo que la pavlova és per celebrar-ho, no? Jo poso el cava!!

    Un petonàs.

    ResponElimina
  27. Que marabilla¡¡¡¡Me encantan los postres,con frutas....son mis preferidos,y en una ocasion,preparé una pavlova,pero esta receta,será la ,proxima que prueve.Las fotos preciosas.
    un abrazo.

    ResponElimina
  28. Moltes felicitats per aquet fill virtual, que encara que tu no tu creguis esta molt espavilat i no te res d`envejar als altres, jejeje , uns postres deliciós.
    Petons

    ResponElimina
  29. Per molts anys!!!! Que poguem seguir gaudint durant molt temps de les teves històries tan boniqques i de les teves receptes tan bones!

    ResponElimina
  30. es veu tan i tan bona, no em podria resistir.
    pt!

    ResponElimina
  31. Felicitats per aquest blog i per aquest magnífic pastis que has fet. Ha de ser una delícia, amb tanta nata i el cruixent de merenga. I t'ha quedat molt vistós. Un 10 rodó..

    ResponElimina
  32. felicidades por el aniversario! casi me has pillado, de verdad pensaba que hablabas de tu hijo, pero de todas mneras, el retoño ha salido espectacular, delicioso y listo para darle un bocado enorme, te felicito, besitos

    ResponElimina
  33. The kiwi kitchen: gràcies, noia! La veritat és que la Pavlova és molt bona, però de les fotos no estic tan satisfeta!

    la vella carmanyola: que no, que de calories no en té tantes! Amb la fruita que porta....!
    Aquest any no anirem a la Pica, perquè el Pere treballa diumenge. Quina pena! Ens hauria agradat anar-hi per trobar-nos amb la colla de les comarques de Tarragona, i precisament ara que hi vas tu ens hauríem pogut conèixer!

    Que us ho passeu molt bé! I ja m'explicaràs com us ha anat!

    Petons, i que l'Andreu i tots els altres ciclistes tinguin una bona pedalada!

    surfzone: gràcies, noi!
    Preguntes si m'ajuda? Només a menjar els plats que faig! I he de dir que és un bon crític!
    Si tinc problemes informàtics, me'ls soluciona l'Oriol, el meu fill de carn i ossos!

    manel: gràcies, noi! Cadascú amb la seva personalitat, però... de tots n'estem orgullosos!

    Dolça: aquesta és una frase que la meva mare sempre diu, encara que a vegades l'utilitza per explicar el comportament negatiu d'una persona. A mi m'agrada agafar-la amb un sentit general, sigui en les coses bones com en les dolentes. Gràcies per les floretes que li dediques al meu fill!

    Dolorss: ui.... que em posaré vermella! No és tan com dius, però n'estic força satisfeta, encara que a vegades m'estressa una mica! I això que no publico amb la freqüència que ho fas tu! Encara que volgués, no podria!!! Quina capacitat de treball que tens!

    cooking-love: sí, los pasteles con frutas quedan muy bien, y además parece que sean más sanos!

    fem un mos: parlant tan bé del meu fill, sembles la padrina, que no li troba cap defecte!!! Gràcies, noia!

    Gemma: això voldria jo també! Ara fa un any que vaig entrar al teu bloc i vaig quedar meravellada de les teves receptes i de les teves fotos. Ets el primer bloc que vaig visitar i em va impressionar tot el que fas!

    Eva: T'ho creuràs si et dic que ens la vam menjar en un moment? Tots vam voler repetir!

    Maria: gràcies, noia! La merenga era boníssima, cruixent per fora i suau per dins. Un pèl dolça, això sí. Però com la nata no portava sucre, tot compensat!

    pityenlacocina:ai, ai, que em penso que sou molts els que hi heu caigut! Una filla meva, llegint les primeres ratlles, em va dir : "Però com pots dir això de l'Oriol?" "Segueix llegint, segueix..." li deia jo. Al final, va respirar tranquil·la!

    Gràcies a tots pels vostres comentaris. M'han fet molta gràcia i m'han omplert de satisfacció. Tinc la intenció de seguir posant receptes meves, algunes senzilles, d'altres no tant, però totes fetes amb la voluntat de poder ser útil a tots aquells que treuen el cap per la meva cuina. Espero no decebre-us!
    Molts petons!!!

    ResponElimina
  34. Hola Margarida, espectacular te ha quedado, como todo lo que haces.
    Me encanta. Ahora que estoy aquí quiero decirte que tengo un nuevo blog. Si quieres verlo estoy aquí.
    http://enlacocinademeritxell.blogspot.com/
    Un petó

    ResponElimina
  35. Muchas Felicidades Margarida ¡¡¡ tienes un hijo maravilloso que desprende ternura, originalidad y color por todos sus poros. Enhorabuena.
    Espectacular la tarta ¡¡¡¡¡ sin palabras para no estropearlo.
    Me alegra haberte conocido.
    bsss desde Almeria

    ResponElimina
  36. Felicitats!! complir un any és tot un repte i celebrar-ho com cal, com amb aquesta magnifica i colorida pavlova...i fins i tot mullar el xumet en una copa de cava ;-))

    ResponElimina
  37. Has redactado el post con tanto cariño que realmente pensé que hablabas de un hijo de carne y hueso,je,je.
    Bueno, te deseo lo mejor y ya verás cuantos años cumplirá tu "pequeño" con todo el cariño que le pones a todo lo que haces.
    un biquiño

    ResponElimina
  38. Meritxell:ja m'estranyava a mi! I és que volia entrar al teu bloc i em deia que "no s'ha trobat el bloc"!
    Ja m'he apuntat el nou nom a la llista, així et tindré sempre a la vista. Que tinguis sort amb aquest nou bloc!

    Loladealmeria: qué salamera! Gracias por las palabras que le dedicas a mi "hijo", pero te agradezco especialmente las que me dedicas a mí. Yo también me alegro mucho de haberte conocido!!!

    StHilari: gràcies, noi! Doncs la veritat és que ho vam remullar amb aigua, perquè el "fill" només té un any, i a nosaltres que som més grandets... el cava ... no ens agrada (demano perdó). Som així!

    Pilar - Lechuza: gracias, Pilar, por tus palabras! La verdad es que de cariño no le falta (al menos por parte mía), pero criar un hijo es tan complicado!

    Gràcies a tots pels vostres comentaris. La veritat és que un bloc sense ningú a l'altre costat no seria el mateix. Per això, vosaltres sou també responsables de la bona salut de què ha gaudit elmondelacuina durant el seu primer any de vida.
    Un petó.

    ResponElimina
  39. Felicitats Margarida, hi ha que veure que ràpid passa el temps, recordo els primers dies del teu nen perquè no es porta molt de temps amb el meu...i m´ha agradat molt el teu escrit d´aquesta entrada, tens tanta raó!! el fills nostres són nostres i no en volem cap altra encara que n´hi hagi de millors en altres aspectes...el pastís t´ha quedat espectacular!!! un petonet i pel segon anyet

    ResponElimina
  40. Como siempre, una introducción fantástica y una receta que te refleja totalmente; dulce, delicada y atractiva.

    Que disfrutes de tu cumple-blog y gracias por compartir con tus amig@s.

    Besos.

    ResponElimina
  41. Hola Margarida,

    Tener hijos es el más hermoso del mundo.
    Su Pavlova ve delicioso super. cumplido

    Saludo Jacob

    ResponElimina
  42. deine pavlova sieht sehr lecker aus.. die idee mit der form ist super.. das werde ich mir merken. liebe grüße karin

    ResponElimina
  43. Disculpa'm, Margarida: Se m'havia passat que el teu “fill” feia un any, però no per això deixaré de desitjar-te que el continuïs estimant tant com fins ara. És bo, per al fill i per a tu, no encegar-se i pensar que és, com diuen, en broma, els de casa de la meva dona “el más mejor”. Ara bé, permet-me, també, dir-te que jo sóc dels que pensa que aquest fill teu és de “lo más mejor” que hi ha a la xarxa. Una abraçada, i per molts anys!

    ResponElimina
  44. questo blog è fantastico, mi viene voglia di addentare le foto talmente sono realistiche. Complimenti, devo ripassare con calma per tradurre le ricette.
    ciao

    ResponElimina