Pastís de poma ensucrat








L'origen de la seva desventura raïa en el barret que Albrecht Gessler va fer penjar al pal de la Plaça Major del poble, i al qual tots els súbdits havien de fer una reverència en passar pel davant.

En Gessler esperava la submisió de tots els habitants de Bürglen i mai hauria imaginat l'arrogància que va mostrar en Wilhelm Tell, que ni tan sols va acotar el cap davant del barret.

Sabedor de la destresa de Wilhelm amb l'arc, va fer posar una poma al cap del petit Walter, a 80 passes de distància, i li va prometre que si encertava la peça de fruita, quedaria en llibertat.

L'arquer va agafar dues sagetes, una la va posar al buirac i l'altra, tensant bé l'arc, la va disparar al cap del seu propi fill. Quan la poma va caure a terra partida en dues, en Tell va tancar els ulls i va respirar alleujat.

En Gessler, sorprès i enrabiat alhora per l'encert de Tell, va demanar-li la finalitat de la segona sageta. Aquest li va respondre que, en el cas que hagués errat el blanc, la segona hauria anat directa al seu cor. Enutjat per la resposta, el va enviar a la presó.




És possible que aquesta història sigui una llegenda, però el pastís que us presento avui és ben real. Sota una capa cruixent de sucre trobarem la dolçor d'unes pomes que ens faran oblidar tots els infortunis que ens sacsegin l'ànima.

Si us animeu a fer-lo, comencem batent la mantega, que haurem tingut 1 hora fora de la nevera perquè s'estovi, i el sucre amb la batedora elèctrica fins que tinguem una crema suau. Hi afegim els ous i batem una mica més.

Tot seguit incorporem la farina, que prèviament haurem passat pel sedàs juntament amb el llevat i la sal, barrejant-ho tot amb una espàtula, fins que es formi una bola. La tapem amb film transparent i la deixem reposar a la nevera 1/2 hora com a mínim.

Encenem el forn i el posem a 180º. Dividim la bola en dues parts i les estirem amb el corró (entre dos films transparents, o dos papers de forn), fins que facin 26 cm de diàmetre, la mateixa mida que el motlle. Pelem i tallem les pomes a làmines ben fines.

Cobrim la base del motlle amb una de les parts, hi escampem per sobre les làmines de poma, deixant una vora d' 1 1/2 cm. Tapem amb la resta de la massa, prement les vores perquè quedin ben segellades.



Posem una mica d'aigua en un polvoritzador i ruixem tota la superfície. Hi escampem el sucre uniformement amb un colador, i l'enfornem durant 35 minuts o fins que estigui daurada.





Ingredients:

185 g mantega
185 g sucre mòlt
1 ou
1 rovell d'ou
375 g farina
1 culleradeta de llevat
1 pessic de sal
3 pomes Royal Gala

2 cullerades de sucre



No crec que hi hagi algú disposat a criticar la crosta ensucrada d'aquest pastís. Però com hi ha gent per tot, avui us aconsello la lectura de Peter Mayle, Disposat a tot. Edicions 62 (El Balancí, 316). Barcelona, 1998.



Font de la recepta: Cocina sana, de Sophie Braimbridge



27 comentaris:

  1. Que polida la presentació d'aquest pastís i el cruixent del damunt ha de ser una delicia pegar-li una mossegada , encara que jo crec que no només en pegaria una sinó que en menjaria un bon bocí.

    Que bona!!!!!

    ResponElimina
  2. Aquest pastís m'ha ben convençut, mira que hi ha infinitat de receptes de pastís de poma però aquest és diferent, original i sobretot únic.
    La crosta ensucrada fa de cirereta ;)

    ResponElimina
  3. Quina pinta més fantàstica!! Sóc fan total dels pastissos de poma, i aquest m'ha arribat al cor ;)

    ResponElimina
  4. M'encanta aquesta costra i mai no he provat de fer-la a casa...i les pomes em tornen boja...me l'emporto!!

    Una abraçada,

    ResponElimina
  5. Jo hagués fet el mateix que en Tell... la segona segeta per a mi si no l'he encertat!! no hi ha res pitjor que perdre un fill, i més si és a les teves mans.

    Pel que fa al pastís, li posa el toc dolç i saborós a l'entrada!! l'aspecte i la presentació són espectaculars, com sempre, i ja imagino que el gust deu ser de la mateixa categoria!!

    Petonassos

    Miel

    ResponElimina
  6. Quina llegenda i quin pastís més bo!
    Felicitats

    ResponElimina
  7. Jo no criticaria la crosta abans la glossaria i la posaria en un pedestal, m'encanta veure-la i mossegar-la, una recepta boníssima, Margarida!

    ResponElimina
  8. Precisament la crosta ensucrada és el millor del pastís, je je je...
    M'encanten els pastissos de poma, sobretot els que van ben carregats de fruita com aquest!

    ResponElimina
  9. que cosa mas rica y ademas se ve tan delicado, me lo apunto, un saludo guapa

    ResponElimina
  10. Me gusta mucho la costra, le tiene que dar un toque crijiente muy rico.Tomo nota para la tarta del Domingo.
    Un abrazo,
    María José.

    ResponElimina
  11. Un pastís molt atractiu, lligat a una història que encara em resulta més atractiva.

    La crueltat d'alguns contes i llegèndes de vegades em porta a reflexionar si realment els nostres temps són més cruels o simplement més tecnificats en la forma de ser-ho...

    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. quin pastís de poma més bo amb el cruixent del sucre per sobre.
    que dic bo, boníssim!

    ResponElimina
  13. Aquest pastís ha d'estar cruixent i bo!i té sorpresa... la poma no es veu fins que el parteixes! t'ha quedat fantàstic!
    una abraçada

    ResponElimina
  14. Sei partita dalla leggenda di Guglielmo Tell e poi sei arrivata alla ricetta di questa favolosa torta di mele. Bellissimo post. Ciao Daniela.

    ResponElimina
  15. Margarida,
    La història de Wilhelm Tell, va ser una de les meves preferides quan era petit. Els pastissos de poma sempre m'han agradat i sense cap dubte, aquest que ens presentes avui segur que entra de cap en el meu rànquing de preferits.
    Una abraçada

    ResponElimina
  16. Qué bueno este pastel de manzana. Ahora que tenemos mucho tiempo para emplear manzanas es una gran opción que probaré. Besos mil y gracias

    ResponElimina
  17. Quina cosa més bona!!! M'encanten els pastissos de poma...mai n'he fet cap així....ho probarem!
    Ptnts

    ResponElimina
  18. Un pastis de poma molt bo i amb aquesta crosta de sucre per sobre deu ser de vici.
    Petons

    ResponElimina
  19. Bona nit Margarida
    Jo no pense criticar-te eixa crosta,al contrari:
    Estic segura de què m'agradarà molt.
    Quan pense en lo dolç i cruixent que està,amb la melositat de la poma,se'm fa la boca aigua.
    Deliciosa!!!
    Quan he llegit el nom del pastís m'has fet recordar a la meua iaia.
    Ella sempre ens deia a cada neta o net que érem la seua perla ensucrà
    Besets

    ResponElimina
  20. El que més m'ha cridat l'atenció (positivament) ha estat la crosta del damunt, amb tant de sucre és pura tempatació pels amants dels dolços

    m'ha agradat la recepta ;)

    enhorabona!

    ResponElimina
  21. Un pastis amb poma delicios i ensucrat no podem demanar més.
    Un abraç.

    ResponElimina
  22. Siempre es agradable leer tus entradas, con la introducción ya nos haces la boca agua y luego, la receta, una maravilla. Me encantan las tartas de manzana "tapadas", es una tontería, pero me gustan esas y las destapadas, la clásica, no me gusta. Esta tuya se ve deliciosa y me gustaría hacerla.
    Un beso.

    ResponElimina
  23. Unes fotos precioses, i el pastís fa una bona pinta...

    ResponElimina
  24. Hola MARGARIDA¡
    Este tipo de tartas son mis preferidas...mucha fruta,y adenas de manzana,que para mi es la reina...Tambien hice yo el otro dia una parecida,esta tuya se ve deliciosa¡
    besos

    ResponElimina
  25. Margarida, me ha encantado esa capa de azúcar que envuelve las manzanas, está en toda su época, una deliciosa receta para elaborar.
    Un beso.

    ResponElimina
  26. Que placer es visitarte, que Paz se respira en tu blog/cocina. ¡¡ como me gusta¡¡¡
    Estoy deseosa de conocerte, debes de ser una persona que transmite paz, lo mio es todo lo contrario, asi que nos llevaremos bien, ya sabes eso de los polos opuestos, je je....
    Que rica receta, me ha gustado muchisimo, tanto que voy a intentar hacerla, intentar, eh??
    ahora tengo poco tiempo para la cocina y para visitar ¡¡¡ con lo que me gusta charlar con mis amigas¡¡¡
    Margarida, todo un palcer pasearme por el blog.
    bsss desde Almeria.

    ResponElimina
  27. És el típic pastís d'EUA? Jo en vaig fer algun cop i era molt bo, però el vaig trobar massa empalagós (realment allà se'ls en va la mà amb el sucre). Tot i així, molta gent me n'ha demanat la recepta per repetir-lo!

    ResponElimina