Diu la llegenda que, a l'illa de Java, el déu Shiva va crear una noia dotada de grans qualitats i d'una bellesa extraordinària, a qui anomenà Retua-Dumila. El déu va quedar tan meravellat de la seva creació que va decidir casar-s'hi. La noia, però, va posar com a condició que li havia de proporcionar un aliment tan exquisit del qual no arribés a cansar-se mai.
El déu Shiva va acceptar la proposició, i va enviar missatgers arreu del món a la recerca d'aquell menjar tan preciós. Tot i venir carregats de saborosos productes, cap satisfeia més enllà d'uns quants dies a Retua-Dumila que, veient que el seu desig no seria mai acomplert, va emmalaltir de melangia i va acabar morint als braços del déu.
Quaranta dies més tard, van veure néixer sobre la seva tomba una planta desconeguda que va créixer ben ufanosa i va produir unes petites llavors de color blanc. El déu Shiva de seguida va entendre que l'esperit bondadós de la noia havia creat aquell aliment, que tant havia anhelat, per a felicitat de tots els mortals.
L'anomenà arròs, i el va oferir als homes perquè el sembressin i en poguessin menjar sempre que els vingués de gust.
La felicitat que pretenia Retua-Dumila arriba fins als nostres dies perquè és un aliment que és present a totes les cases. A la nostra taula no falta mai, ja sigui en una paella de peix, ja bullit amb carxofes, o en una paella amb conill, o presentat com un timbal amb rossinyols i ceba, o aparellat amb pollastre a la reina, o perfumat amb ceps i tòfona, o un arròs refrescant amb pinya.
Avui us presento un arròs amb verdures, apte per tota mena de dietes i, segur que encantarà no només als vegetarians.
Avui us presento un arròs amb verdures, apte per tota mena de dietes i, segur que encantarà no només als vegetarians.
La gràcia d'aquest plat és que està fet amb les verdures que més ens agraden. Sovint hi afegeixo pèsols, però aquesta vegada no en tenia.
El brou el fem amb pollastre i verdures variades (1 ceba, 1/2 porro, 1 nap, 1 xirivia, 1 pastanaga, 1 patata, 5 penques de bledes, 2 branques d'api, 2 fulles d'enciam, les parts dures dels espàrrecs, un tros de col, un tall de carbassa , 1/2 carbassó, un grapat de mongeta tendra) i, si es tracta de dietes vegetarianes, només amb verdures.
El brou el fem amb pollastre i verdures variades (1 ceba, 1/2 porro, 1 nap, 1 xirivia, 1 pastanaga, 1 patata, 5 penques de bledes, 2 branques d'api, 2 fulles d'enciam, les parts dures dels espàrrecs, un tros de col, un tall de carbassa , 1/2 carbassó, un grapat de mongeta tendra) i, si es tracta de dietes vegetarianes, només amb verdures.
Piquem la ceba i els alls ben petits i els posem a la paella amb oli calent. Abans que comencin a agafar color hi afegim totes les verdures, que prèviament haurem rentat i tallat a trossos regulars.
No les deixarem coure massa, només 5 minuts a foc fort, remenant amb la cullera de fusta. Posem aleshores l'arròs, remenem bé perquè s'impregni del gust del sofregit i el deixem fer-se 2 minuts.
Tot seguit hi aboquem el brou calent. El tenim 5 minuts a foc fort i després l'abaixem una mica. Hi afegim el safrà desfet amb una mica de brou, el salem i el deixem coure fins que l'aigua s'hagi evaporat i l'arròs estigui cuit.
Tot seguit hi aboquem el brou calent. El tenim 5 minuts a foc fort i després l'abaixem una mica. Hi afegim el safrà desfet amb una mica de brou, el salem i el deixem coure fins que l'aigua s'hagi evaporat i l'arròs estigui cuit.
En total, 14 minuts, però el temps depèn del tipus d'arròs i del foc que tinguem. Si veiem que s'està quedant sec però encara no és cuit, hi afegim una mica més de brou.
Ingredients (per a 4 persones):
1/2 vas d'oli d'oliva verge extra
1 ceba2 alls
1 pebrot vermell
2 pebrots tendres verds
2 carxofes
un grapat de mongeta tendra
un manat d'espàrrecs verds
2 tomàquets vermells
400 g arròs
1 l de brou
safrà natural mòlt
sal
Avui us recomano un llibre infantil, El drac vermell, de S. Wyllie i il·lustracions de J. Allen. Edicions Beascoa, 1993. De manera divertida, explica què li passa a un drac quan decideix deixar de menjar carn i tornar-se vegetarià.
Als meus fills els encantava com els l'explicava, mentre sopaven, tot teatralitzant els gestos.
Als meus fills els encantava com els l'explicava, mentre sopaven, tot teatralitzant els gestos.
Quina llegenda més bonica, l´he de narrar als meus fills que són uns enamorats de l´arròs!!! a més així presentat queda molt maco, els encantarà aquesta recepta...petonets
ResponEliminaI tuoi racconti e le tue ricette sono sempre favolosi, è un piacere leggerti. Un abbraccio Daniela.
ResponEliminaNo coneixía aquesta llegenda i et dic que si ja m'agradava l'arròs després de llegir l'història encara m'agrada més!!!! Per mi es un producto màgic, es duplica de volum i alimenta a un munt de gent, accepta una infinitat de ingredients i sempre tens a taula un plat diferent i saludable. Una presentació fantàstica, sempre m'encanta venir a casa teva!!! Mil petons
ResponEliminaUna delícia, jo avui he menjat un arrós amb verdures però amb la particularitat que he farcit uns pebrots verds amb el mateix.
ResponEliminaNo se com ens ho fariem sense l'arrós!!
L'arròs de verdures és el plat perfecte per fer net de nevera, hi poses les verdures que tens a mà.
ResponEliminaUn conte molt bonic :)
Molt bonic el que contes sobre l'arròs, i una recepta esplèndida per acompanyar el relat!
ResponEliminaMe encanto la leyenda del arroz. El plato fenómenal. Cada vez que visito tu blog me encanta y me sorprendes más. Nathalie (mundo bizcocho)
ResponEliminaque historia tan fantastica, felicidades te ha quedado un arroz estupendo, un saludo guapa
ResponEliminaQuina bona pinta!!!
ResponEliminaCAsulament avui per dinar em menjat arròs de verdures amb tonyina. L'història m'ha agradat molt!
Una abraçada!
Te quedat preciós i deliciós, la historia molt maca.
ResponEliminaPetons.
Quina bona pinta, t'ha de bó com de presentació. Ademès és molt saludable! Un petó :)
ResponEliminaUn conte molt bonic. L'arros amb verdures deliciós, m'encanta...
ResponEliminaPetons
Hola Margarida. No podía ser de otra forma que esa maravilla como es el arroz tuviera como origen una belleza de mujer. Una historia muy bonita.
ResponEliminaMe encanta el arroz, supongo que será por eso jj.
Lo hago de una forma parecida a la tuya, casualidades pero lo iba a publicar en estos días así que lo haré más tarde jj.
No he tenido la suerte de probar el tuyo pero estoy seguro que debió salirte como todo lo que haces, exquisito.
Saludos
Un plat sencill però amb una presentació exquisita i digne de la millor taula!! m'encanta!
ResponEliminaMolts petons
Bona nit Margarida
ResponEliminaL'arròs amb verdures em pareix deliciós,ja siga caldós o sec sempre és un plaer menjar-lo.
La llegenda m'ha encantat.
És un conte que fa que l'arròs encara m'agrade mes si és possible.
Besets.
Quina historia mes maca i un excel-lent plat, un del meus preferits.
ResponEliminaUna llegenda molt maca sobre l'arròs.
ResponEliminaI el plat t'ha quedat de luxe i molt bo.
Petons.
una llegenda preciosa per explicar el naiexement... del principal aliment del món!
ResponEliminaHola!
ResponEliminaT'he llegit al blog d'en Carles Casanovas i he saltat aquí... Jo no en sé gens de cuinar però, en canvi, els blogs de cuina m'agraden, sempre els he trobat acollidors.
La llegenda és una mica trista, llàstima que la noia hagués de morir... ara bé, l'arròs m'encanta :-))
Quin arròs més bo! amb tant de color entra pel ulls!
ResponEliminapetó
Me encantan los timbales, me parecen tan bien presentados. Este arroz debe estar de muerte y la historia como siempre linda.
ResponEliminaBesos.
Jo com la Gemma aprofito per fer aquest arròs amb les verdurs que fa dies que ronden per la nevera...jejeje!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Una llegenda mol maca, no m’estranya que agradi tant l’arròs, aquet de verdures te molt bona pinta
ResponEliminaPetons
Margarida, quina llegenda més maca!
ResponEliminaL'arròs admet tantes combinacions!! I la que proposes amb verdures, una proposta ben sana i boníssima!
Petons!
M'ha encantan la llegenda i a sobre el platet d'arròs ummmmmmmm, que bó.
ResponEliminaI a sobre t'ha quedat mol bonic.
PETONETS.
Quina història més bonica i quines fotos més maques!
ResponEliminaAquest arròs és fantàstic. La meva mare en fa un de molt semblant i puc dir que és deliciós.
una historia preciosa y receta deliciosa, besitos
ResponEliminaMargarida; L'arrós, sempre està a totes les neveres i taules de tots els bloquistes que et seguim i els que no ho fan, de segur que també. La combinació d'aquest producta és quasi infinita -i no vull possar exemples, doncs sería molt més llarg els exemples que no pas l'escrit-
ResponEliminaAquest drac, si es passar a vegeterià, tenía el foc de la seva boca igual per fer les verduretes al vapor no?
Cada vegada m'agrada mes este arròs amb verdures y cuant mes verdures millor y con dius tu poc fregides.
ResponEliminaUn abraç
ogg Margarida, en laa vida fotografiaré un arroz con verduras tan bonito como el que tú has fotografiado. Felicidades por tu blog, tus platos y por cómo eres ;)
ResponEliminaBesos, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
Hola. He visto tú comentario en tú blog. No hay ningún problema porque participes. Ya han participado en el concurso dos blogs turcos.
ResponEliminaPuedes publicar la receta en el blog en catalan sin problema. Yo después confeccionaré un pdf con todas las recetas y las traduciré todas en el archivo.
Pero a la hora de publicar en tú blog, no hay ningun problema. Estaría encantado de que participarás en el concurso.
Saludos
Y se me olvidaba, una receta excelente la de la entrada.
ResponEliminaBonita leyenda y muy bonita presentación para un plato que considero delicioso. Yo no me cansaría nunca de comerlo, arroz con verduras de temporada es un arroz diferente cada estación.
ResponEliminaUn beso.
El otro día me encontré esta fantástica página de mantecados de estepa, probé uno de sus productos y me encantó, la recomiendo mucho:
ResponEliminaMantecados Rey Don Carlos
http://reydoncarlos.es/es/