Tenia un mal dolent. N'estava convençut. Sinó, per què els metges havien decidit tornar a tancar la ferida poca estona després d'haver-li obert el pit?
I mirant el cel a través de la finestra de l'hospital, estava segur de no haver trobat la felicitat tot i haver-se passat tota la vida buscant-la.
Recordava el jove que va ser, dedicat desesperadament a acumular diners, perquè imaginava que com més en tingués, més feliç seria. Però va arribar el dia en què va deixar d'obtenir cap satisfacció de la seva fortuna, i va creure que només en el poder podia trobar la felicitat.
Després d'anys de treball dur, va aconseguir un gran reconeixement, que no va poder compartir amb ningú perquè pel camí s'havia anat quedant sense família i amics. I va ser aleshores quan va pensar que havia arribat el moment de lliurar-se al plaer fins al darrer dels seus dies. Tanmateix, que poc li havia de durar!
Ara, prostrat al llit, sentia una esgarrifança quan s'adonava que el seu cor estava tan buit com la seva vida. Havia estat cercant, tal vegada, una cosa inexistent?
El vol alegre d'una papallona a l'altra banda del vidre el va distreure dels seus pensaments.
El vol alegre d'una papallona a l'altra banda del vidre el va distreure dels seus pensaments.
Desconec quins són els camins per assolir-la, però jo m'esforço en trobar qualsevol espurna de felicitat en els petits detalls.
Si vosaltres penseu que menjar aquesta pinya amb crema farà que el vostre cor bategui més feliç, animeu-vos a fer aquesta recepta.
Rentem les pinyes i les partim pel mig de dalt a baix. Amb la punta d'un ganivet resseguim tota la pinya deixant 1 cm tot al voltant, i l'anem buidant amb l'ajut d'una cullera.
Posem en un plat panxa avall les mitges pinyes perquè deixin anar tot el suc. Eliminem la part dura de la polpa i tallem la resta a trossos petits.
Preparem la crema pastissera tal com vam explicar aquí. Un cop feta, li afegim el suc que ha deixat anar la pinya. La tapem amb film, procurant que aquest toqui tota la seva superfície per evitar que faci tel, i la deixem refredar.
Un cop freda, afegim els trossos de pinya, barregem bé i omplim les pinyes. Les decorem amb groselles, o amb unes boles de pinya i unes flors.
Ingredients (per a 5 persones):
5 pinyes baby
crema pastissera
Ingredients per a la crema pastissera:
300 ml llet
4 rovells
125 g sucre
40 g Maizena
groselles o flors per decorar
Si no trobeu pinyes baby, compreu pinyes de mida petita, aproximadament de 1 kilo i quart, i serviu mitja pinya per persona.
Estic segura que menjar aquestes pinyes us farà una mica més feliços. I també llegir El déu de les coses petites, d'Arundhati Roy. Anagrama/Empúries, nº 2. Barcelona, 1998. No espereu a aconseguir en una altra vida el que teniu en aquesta a l'abast de la vostra mà.
Hai sempre delle ottime idee, l'ananaa con questa crema e questa decorazione è davvero fantastico.
ResponEliminaCiao Daniela.
felicitats ,Margarida
ResponEliminauna pinta buenísima y una presentación de lujo!
ResponEliminaQue bonita presentación, y además tiene que estar de rico.
ResponEliminaSaludos
La crema amb la pinya està bonisssima!
ResponEliminaHwy, acabo de conocer tu blog y esta piña me la comeria sin pensarlo dos veces, que rtiquisima se ve, ya me tienes de seguidora, espero que te pases y podamos compartir muchas cosas un beso guapisima
ResponEliminaHOLA GUAPA TU
ResponEliminaSEMPRE TANT GENÍAL, JE,JE
M´ENCANTA EL POSTRE QUE PRESENTES AVUI, LA PRIMERA VEGADA QU´EL VAIG MENJAR I D´AIXÒ FA MOLTES LLUNES, VA SER EN UN SOPAR MOLT ESPECIAL QUE VAIG ANAR EN EL RESTAURANT TRULL ( PROP DE LLORET DE MAr), EM VA ROBAR EL COR..
LA MEVA VERSIÓ TAL I COM EL VAIG MENJAR,...FARCIDA DE CREMA CATALANA AMB UNES MADUIXETES DEL BOSC....QUE SAPS DIR-TE LO BONES QUE EREN I PER SOBRE AMB SUCRE CREMAT AL MOMENT....
HUMMM. NOMÉS DE PENSAR-HI LA PANXA FA RUN, RUN,,,
MIL PETONETS, BON ANY I FINS AVIAT,
SUSANNA
Margarida , quina presentació més polida!!!! i el llibre que recomanes també ho és , polit, un gran llibre. Semblen papallones de veritat, les flors i les fulles . Ja ho crec que ens fas feliç i com dius tu la felicitat radica a n'el present i segons el llibre d'Eduard Punset ( al final del qual dóna una fórmula) , l'art és un estimulador de felicitat.
ResponEliminaUna abraçada
Margarida , quina presentació més polida!!!! i el llibre que recomanes també ho és , polit, un gran llibre. Semblen papallones de veritat, les flors i les fulles . Ja ho crec que ens fas feliç i com dius tu la felicitat radica a n'el present i segons el llibre d'Eduard Punset ( al final del qual dóna una fórmula) , l'art és un estimulador de felicitat.
ResponEliminaUna abraçada
conmigo has acertado de pleno porque me encanta la piña y me vuelve loca la crema pastelera ;)
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
http://galletilandia.blogspot.com
Espero que el protagonista del relat pugui tastar aquesta pinya i, decidint-se a portar una vida més tranquil·la i relaxada, pugui gaudir encara d'uns quants anys en aquest món ;-)
ResponEliminaBona nit
ResponEliminaJa ho crec que estes postres fa que siga mes feliç!
Per primera,m'agrada tant la pinya com la crema.I segon,és tan bo com bonic.Que presentació mes delicada.
Besets.
Hola,Margarida i Pere.
Soc Paco.Moltes gràcies pels elogis de les fotos,però no es mereixen,perquè encara que puguen ser una fotos acceptables no puc aconseguir el detall que traieu vosaltres en les vostres magnifiques fotos,a les que estic encara a molta distància.La càmera que tinc és una Olympus digital xicoteta a la que no se li poden demanar miracles.Això si,té una bona macro,i procurant fer les fotos amb la mateixa llum vaig fent el que puc.
Encara que,a banda de les fotos,el mes important és lo be que ens ho passem amb tot este món de receptes i d'històries tan meravelloses com les que feu i compteu vosaltres i que ens encanta llegir en cada post que editeu.
Be doncs.Gracies de nou i fins a una altra.
Cuideu-vos i sigueu feliços.
I tant que menjar-me una pinya com aquesta em faria feliç, la crema amb aquesta fruita és una delícia!
ResponEliminaUna pinya com aquestes segur que aporta moments de felicitat a aquell que en menja un bocí!! Molt bona aquesta recepta! Una abraçada, Paula
ResponEliminaBona recepte i la crema amb la pinya está molt bona
ResponEliminapeto
miquel
Segur que degustar aquesta pinya ens acosta a la felicitat ;)
ResponEliminaA casa la fem sovint i és una combinació que ens encanta!
Quina pinta! Això ha d'estar boníssim... Un bloc fantàstic, per cert.
ResponEliminaPetons!!
Margarida, aquestes postres m'encanten!! I les faig tot sovint, i van ser una de les postres del dia de Nadal. :)
ResponEliminaPetons!
Una monada de pinyes! i què bones farcidetes de crema.... !
ResponEliminaPetó
ai ai aiiiiiii que boooooo!!! m'encanta! i saps el que faig?, encara hi poso una miqueta de sucre per sobre i ho cremo, ohh! boníssim!
ResponEliminaQuanta raó que tens amb això de la felicitat... gaudeixo llegint les teves entrades :-)
un petó fortíssim!
Este postre doy fe de que esta buenisimo ...lo tome en un viaje y me sorprendio el contraste de sabores ...Felicidades ..tiene una pinta estupenda .Bssss...MARIMI
ResponEliminaSon una de les meves postres preferides, dolçes, fresca, i que veritablement en fan disfrutar de la vida, de menjar i com no de ser feliç compartint-lo amb la gent que m'estima. M'encanta com escrius, quantes vegades t'ho he dit??? jajajaja. Mil petons
ResponEliminaQuin postre més dolç i refrescant! Amb les pinyes baby ha de quedar una presentació molt coquetona ;)
ResponEliminaFins aviat!
No se si fan la felicitat, però postres com aquestes t'hi apropen.
ResponEliminael llibre ja em va fer feliç quan el vaig llegir i aquestes pinyes segur que també ho faran!!!
ResponEliminaAquesta pinya amb crema a casa seria tot un éxit!
ResponEliminaMagnífica entrada!!!
Mglòria
La pinya així farcideta, boníssima, la presentació com sempre esplèndida
ResponEliminaPetons
Un postre precios i fresquet. Boníssim. Com bé dius, una espurneta de felicitat :)
ResponEliminaMargarida; Portem forçes felicitats d'aquesta manera, de debó¡¡
ResponEliminaQue vagi de guts Margarida¡¡ :-D
No hi pa plat que et quedi meravellós i estigui per llepar-se els dits, i amb les introduccions tan boniques que hi poses...
ResponEliminaEns veure'm el dia 5, no? quines ganes en tinc!!!
Petons
Bueno, bueno, qué presencia tiene esa piña! Una delicia también para la vista, me gusta el toque de la grosella coronando la crema :)
ResponEliminaUn abrazo
Margarida.... pero estas piñas deben estar fantásticas!!!!!!! Así, babys... como de ración! aunque yo me comería unas cuantas raciones!! jijiji...
ResponEliminaBesotes!!
La pinya amb crema trobo que fa un plat de festa!!!! Que bonaaaa!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
No sóc gaire de postres, però aquest en concret m'encanta. No sabem prou quanta raó es té quan es diu que la felicitat està en les petites coses...
ResponEliminaUna besada i fins dissabte ;)
Boníssim!!!! t'han quedat ben maques les pinyes amb crema! A casa ens encanten aquestes postres i també les fem sovint!
ResponEliminaPetonets
Esta recepta la tinc a la llista de més immediates, quines ganes de provar-la! Com sempre per pegar-li un mos.
ResponEliminaLas recetas de Glutoniana