Tortell de Reis

Estimat Rei Gaspar:

sempre has fet realitat els meus somnis, i per això t'estimo molt, però aquest any no et demanaré nines, trencaclosques ni llibres.

Els pares diuen que les joguines de l'any passat encara estan noves i que les puc aprofitar un any més, i que t'hauria de demanar unes sabates perquè les que porto estan foradades i se'm mullen els mitjons quan plou.

Com ets màgic ja saps que em faria molta il·lusió tenir unes sabates tan boniques com les que porta la meva amiga Esther, però el que necessito aquest any és una bossa plena de pa, patates o el que tu hi vulguis posar.

Des que el papa va perdre la feina, la mama està cada dia més prima. Jo em pensava que la tristesa li havia tret la gana però ahir, amagada darrera la porta, vaig sentir la veïna que portava una mica de brou a la mama i li deia que, si ens donava tot el menjar a nosaltres, ella acabaria emmalaltint.

Només et demano menjar perquè la mama no es posi malalta. Sé que és molt difícil el que et demano, però confio en la teva màgia. I tant de bo puguis aconseguir, amb l'ajut de Melcior i de Baltasar, que cap mama del món passi gana.

Teresa Gimferrer

El meu rei preferit és en Gaspar. I sempre me l'he imaginat amb la mateixa majestuositat que presenta el Tortell de Reis que he fet aquest any. L'any passat el vaig fer farcit de cabell d'àngel, però enguany el volia fer diferent.

Quan vaig veure els tortells individuals d'Iscariote, de l'Aderezo, de seguida vaig pensar que els havia de fer, però al final -tot i seguir la mateixa recepta- he acabat fent una presentació tradicional.

Si us dic que feia 10 cm d'alçada, què en pensareu? Jo, només puc dir-vos que era super-esponjós, espectacular i boníssim! I aquí teniu la recepta:

Fem la massa mare desfent el llevat amb la llet tèbia. Afegim la farina, barrejant-ho tot amb una espàtula. Quan tinguem una massa uniforme i sense grumolls, tapem el bol amb film transparent i la deixem reposar 1/2 hora fins que dobli el volum.

A partir d'ara podem utilitzar un bol per fer la massa, però jo he fet servir la panificadora.

Primer hi posem el sucre amb les raspadures de llimona i de taronja. Hi afegim la llet, la mel, el conyac i l'aigua de tarongina. Barregem bé, i tot seguit hi aboquem la mantega tova. A continuació, els ous.

Afegim la massa mare, seguim barrejant i acabem incorporant la farina junt amb la sal. Si no teniu panificadora, aquest últim pas l'haurem de fer pastant amb les mans.

La posem al forn a 35º dins d'un bol de grans dimensions, tapada amb un drap de cotó, durant 1 h o fins que hagi doblat el seu volum.

Enfarinem el marbre, hi aboquem la massa i la pastem una mica per desgasificar-la. La tornem a posar al forn dins del bol, tapada, 1 hora i mitja.

Preparem el motlle desemmotllable de 26 cm, folrant-lo amb paper de forn. I perquè el tortell ens quedi amb forma de corona, posem dins del motlle un cèrcol de cuina, també folrat.

Amb les mans untades d'oli, dividim la massa en 6 porcions. Fem 6 boles i les posem sense que es toquin dins del motlle. Les pintem amb ou batut, les tapem i les tornem a posar al forn 1 h.

Apugem al temperatura del forn a 180º. Tornem a pintar la superfície del tortell, hi escampem l'ametlla i el sucre humitejat amb anís. L'enfornem durant 25 minuts, però a partir dels 20 minuts hem d'anar vigilant que no es cremi.

Traiem el tortell del forn i el deixem refredar abans de desemmotllar-lo. Decorem amb unes cireres confitades.

Ingredients:

Per a la massa mare:

100 ml llet tèbia

30 g llevat de forner (o 10 g de sec)

50 g farina de força

Per a la massa:

120 g sucre mòlt

ratlladura d'1 llimona i 1 taronja

100 ml llet

1 cullerada de mel de tarongina

2 cullerades de conyac Torres 10

2 cullerades d'aigua de tarongina

150 g mantega tova

3 ous

500 g farina de força

1 culleradeta de sal

1 ou per pintar

ametlla laminada

sucre

anís

6 cireres confitades

Enguany, per primera vegada, he amagat dins del tortell una fava, i no perquè pretenia que qui la trobés me'l pagués, sinó perquè a la meva filla Núria li feia il·lusió trobar-la. Però l'afortunat ha estat l'Oriol.

Avui us recomano El rei Gaspar, de Gabriel Janer Manila. La Galera (Col. Rems). Barcelona, 1976.