Tortell de Reis







Estimat Rei Gaspar:

sempre has fet realitat els meus somnis, i per això t'estimo molt, però aquest any no et demanaré nines, trencaclosques ni llibres.

Els pares diuen que les joguines de l'any passat encara estan noves i que les puc aprofitar un any més, i que t'hauria de demanar unes sabates perquè les que porto estan foradades i se'm mullen els mitjons quan plou.

Com ets màgic ja saps que em faria molta il·lusió tenir unes sabates tan boniques com les que porta la meva amiga Esther, però el que necessito aquest any és una bossa plena de pa, patates o el que tu hi vulguis posar.

Des que el papa va perdre la feina, la mama està cada dia més prima. Jo em pensava que la tristesa li havia tret la gana però ahir, amagada darrera la porta, vaig sentir la veïna que portava una mica de brou a la mama i li deia que, si ens donava tot el menjar a nosaltres, ella acabaria emmalaltint.

Només et demano menjar perquè la mama no es posi malalta. Sé que és molt difícil el que et demano, però confio en la teva màgia. I tant de bo puguis aconseguir, amb l'ajut de Melcior i de Baltasar, que cap mama del món passi gana.


Teresa Gimferrer




El meu rei preferit és en Gaspar. I sempre me l'he imaginat amb la mateixa majestuositat que presenta el Tortell de Reis que he fet aquest any. L'any passat el vaig fer farcit de cabell d'àngel, però enguany el volia fer diferent.

Quan vaig veure els tortells individuals d'Iscariote, de l'Aderezo, de seguida vaig pensar que els havia de fer, però al final -tot i seguir la mateixa recepta- he acabat fent una presentació tradicional.




Si us dic que feia 10 cm d'alçada, què en pensareu? Jo, només puc dir-vos que era super-esponjós, espectacular i boníssim! I aquí teniu la recepta:

Fem la massa mare desfent el llevat amb la llet tèbia. Afegim la farina, barrejant-ho tot amb una espàtula. Quan tinguem una massa uniforme i sense grumolls, tapem el bol amb film transparent i la deixem reposar 1/2 hora fins que dobli el volum.

A partir d'ara podem utilitzar un bol per fer la massa, però jo he fet servir la panificadora.




Primer hi posem el sucre amb les raspadures de llimona i de taronja. Hi afegim la llet, la mel, el conyac i l'aigua de tarongina. Barregem bé, i tot seguit hi aboquem la mantega tova. A continuació, els ous.

Afegim la massa mare, seguim barrejant i acabem incorporant la farina junt amb la sal. Si no teniu panificadora, aquest últim pas l'haurem de fer pastant amb les mans.

La posem al forn a 35º dins d'un bol de grans dimensions, tapada amb un drap de cotó, durant 1 h o fins que hagi doblat el seu volum.



Enfarinem el marbre, hi aboquem la massa i la pastem una mica per desgasificar-la. La tornem a posar al forn dins del bol, tapada, 1 hora i mitja.

Preparem el motlle desemmotllable de 26 cm, folrant-lo amb paper de forn. I perquè el tortell ens quedi amb forma de corona, posem dins del motlle un cèrcol de cuina, també folrat.

Amb les mans untades d'oli, dividim la massa en 6 porcions. Fem 6 boles i les posem sense que es toquin dins del motlle. Les pintem amb ou batut, les tapem i les tornem a posar al forn 1 h.




Apugem al temperatura del forn a 180º. Tornem a pintar la superfície del tortell, hi escampem l'ametlla i el sucre humitejat amb anís. L'enfornem durant 25 minuts, però a partir dels 20 minuts hem d'anar vigilant que no es cremi.

Traiem el tortell del forn i el deixem refredar abans de desemmotllar-lo. Decorem amb unes cireres confitades.




Ingredients:

Per a la massa mare:
100 ml llet tèbia
30 g llevat de forner (o 10 g de sec)
50 g farina de força

Per a la massa:
120 g sucre mòlt
ratlladura d'1 llimona i 1 taronja
100 ml llet
1 cullerada de mel de tarongina
2 cullerades de conyac Torres 10
2 cullerades d'aigua de tarongina
150 g mantega tova
3 ous
500 g farina de força
1 culleradeta de sal

1 ou per pintar
ametlla laminada
sucre
anís
6 cireres confitades





Enguany, per primera vegada, he amagat dins del tortell una fava, i no perquè pretenia que qui la trobés me'l pagués, sinó perquè a la meva filla Núria li feia il·lusió trobar-la. Però l'afortunat ha estat l'Oriol.

Avui us recomano El rei Gaspar, de Gabriel Janer Manila. La Galera (Col. Rems). Barcelona, 1976.

29 comentaris:

  1. Mamaaaaaaa, aquest tortell era molt bo!!!!!!

    us recomano a tots que el feu.... a mi m'ha encantat! la cobertura cruixent i la massa esponjosa. Boníssim!

    ResponElimina
  2. i pel que fa la fava, va ser molt divertit....
    L'Oriol sempre se surt amb la seva! jejeej :)

    ResponElimina
  3. Uau, és espectacular, quina passada! Alt i super espnojós i... amb fava inclosa, je je je...
    T'ha quedat espectacular.

    ResponElimina
  4. Hola MArgarita
    Que buena pinta tiene, y lo esponjoo que esta...
    Aunque es un poco tarde... deceo que tengas un feliz 2011!
    Un beso.

    ResponElimina
  5. T'ha quedat de luxe eh?? I la forma en que l'has coronat amb le cireres, verdaderament el mateix tortell es com una corona :)

    Un petó maca!

    ResponElimina
  6. Mira que estic empatxada de festes nadalenques però em faria un bon tros d'aquest tortell sense cap mirament. I si ens ho confirma la teva filla encara més!
    Fins aviat! ;)

    ResponElimina
  7. Plas, plas, plas, plas!!! el millor, el més espectacular i a sobre en forma de corona, però quin bé de déu de tortell!! Bravo preciosa, bravo!

    ResponElimina
  8. me encanta como te ha quedado con esos picos imitando la corona de los reyes ;)

    Besos, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  9. Espectacular!!! i de textura em recorda el panettone: tant esponjós que es fon a la boca!
    Me l'apunto per l'any vinent!
    Mglòria de Gourmenderies

    ResponElimina
  10. Una preciosidad, una corona como la de los Reyes. Y por dentro está tentador.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  11. Bona nit Margarida
    Uauuu.. Menuda altura!
    A més de lo bona que deu d'estar,el que mes m'agrada és la forma que t'ha quedat.Sens dubte una corona digna de Gaspar.
    Besets.

    ResponElimina
  12. És una passada, el tortell te la forma de la corona... aquí si que no en cal posar-ne cap de cartró lluent.
    Bon any!!!

    Petons

    ResponElimina
  13. Margarida, t'ha quedat un tortell talment com la corona dels Reis!! Espectacular!
    Petons!

    ResponElimina
  14. Té un aspecte impressionant!! :-DD

    Havia d'estar deliciós!!... Oh! i jo que no n'he menjat (de cap!!)

    Per cert, espero que a la nena del conte els Reis li portin una feina pels seus pares... què trist ha de ser viure una situació així... i tants casos que tenim ben propers!!

    ResponElimina
  15. Margarida, com sempre extraordinari.
    Petons

    ResponElimina
  16. T'ha quedat espectacular!!! quina meravella de tortell, super esponjós y preciós!!!
    Molts petons!

    ResponElimina
  17. Que pinta mes bona té, i que bonic t'ha quedat així tipus corona.
    Li faré cas a la teua Nuria ho provaré, perquè jo el tortell ho prepare mes vegades.

    ResponElimina
  18. Margaridaaaaaaaaaaaa,
    Quin tortell que t'ha quedat, aquest si que és la corono del Gaspar.
    Maco maco de veritat i, de ben segur que molt i molt bo.
    Una abraçada,

    ResponElimina
  19. Hola Margarida, t´ha quedat una autèntica joia coronada...
    És la primera vegada que entro al teu bloc...és genial.
    Jo en canvi, en sóc principiant...He d´aprendre moltíssim de tots vosaltres...

    Ens veiem per aquí.

    ResponElimina
  20. La Núria haurà d'esperar una altra ocasió per tal d'aconseguir la "fava".
    Com sempre el relat pre-recepta: magnífic i entendridor i el tortell, de reis?, NO, d'emperadors!.
    Una abraçada

    ResponElimina
  21. Un tortell ben coronat!!! preciós!El trobar la fava agrada a tothom... perquè srà?
    petó

    ResponElimina
  22. Hola Margarida. Pues mi Rey preferido era y es Baltasar jj, no me preguntes el porqué, no sabría responderte, quizás por el color tan distinto al nuestro jj.
    Realmente y valga la redundancia este roscón es para guardarlo. Desde luego la altura es sorprendente y la jugosidad que se en el corte hace que este roscón sea un bocado exquisito. Este año no he hecho. Para el siguiente trataré de imitar este tuyo.
    Saludos

    ResponElimina
  23. Sembla la corona del rei Gaspar!!! T'ha quedat altíssim!!! 10 cm!!! wow!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  24. El proper cap de setmana provaré de fer aquest tortell a casa, m'agrada molt com t'ha quedat, sembla ben bé la corona d'un rei!

    ResponElimina
  25. Que rico y que bonito te ha quedado, parece la corona del rey melchor :)
    Un beso

    ResponElimina
  26. No sólo hermoso, este tortell quedó con sabrosísima pinta! Me hay encantado la receta.

    ResponElimina
  27. Quina bona pinta!! I la presentació en forma de corona queda molt original. Felicitats!

    ResponElimina
  28. Quin tortell!!! Espectacular:))
    Felicitats Margarida,

    ResponElimina