Quan ens preguntaven què volíem ser de grans, les meves amigues responien amb aquell posat interessant i decidit que elles serien perruqueres, secretàries o mestres. I els seus pares hi assentien cofois imaginant-se el futur esponerós de les seves filles.
Jo tenia molt clar que volia ser pagesa, però ja me’n guardava prou d’expressar els meus sentiments perquè sabia que ningú no m'entendria, en una època en què els treballadors del camp s’avergonyien de la seva condició i fugien a la ciutat a la recerca d’una vida més còmoda, a l’empara de la indústria.
Jo no veia les dificultats de viure a pagès, ni les mans aspres ni les espardenyes plenes de fang. Ni el mal temps, ni les plagues que tot ho arrasen, ni tan sols els dies sense repòs. Ans al contrari, en tenia una visió romàntica, i m’imaginava sortint del mas amb la cistella a la mà i anant a passejar pels camps i saludant els treballadors que els conreaven.
Ara agafo els pèsols més tendres i me’ls emporto a la boca per assaborir-ne la seva dolçor, ara cullo un enciam i quatre tomàquets per a l’amanida de dinar, ara toco amb els dits unes branquetes de farigola per escampar arreu el seu perfum.
Si vull reposar, m’assec en un marge tot menjant els ametllons que duc guardats a la butxaca. I si és hora de berenar, m’enfilo a la figuera i trio els fruits més saborosos.
Complimento tothom, pregunto les novetats i aplego unes flors per portar-les a casa i que llueixin esplendoroses al gerro del menjador. I me'n vaig a dormir orgullosa de portar la vida més feliç que hom pot imaginar.
Si vull reposar, m’assec en un marge tot menjant els ametllons que duc guardats a la butxaca. I si és hora de berenar, m’enfilo a la figuera i trio els fruits més saborosos.
Complimento tothom, pregunto les novetats i aplego unes flors per portar-les a casa i que llueixin esplendoroses al gerro del menjador. I me'n vaig a dormir orgullosa de portar la vida més feliç que hom pot imaginar.
-Tu has vist moltes pel•lícules! -em va etzibar un dia el meu germà.
Dimecres passat, durant unes hores, vaig poder fer realitat el meu somni, car el Consorci de Turisme del Baix Llobregat ens va convidar a una trentena de persones del món gastronòmic i periodistes especialitzats a una jornada d’holeriturisme per a descobrir la Carxofa Prat.
A la masia de Can Comas ja vam poder veure tot un ventall de productes del rebost de Barcelona, alhora que la Presidenta del Consorci del Parc Agrari, la Sra. Rosa Boladeras, ens donava la benvinguda. Tot seguit la xef Cristina Puig ens va fer un taller de cuina molt original en què vam poder experimentar amb la carxofa crua.
Després vam anar tot passejant fins a la finca de Cal Xagó i, envoltats de carxoferes, en Joan Ribas i l'Albert Bou, dos dels pagesos que més saben d'aquest cultiu, ens van explicar tots els secrets d'aquest producte.
I allà mateix vam poder assaborir unes carxofes cuites al caliu d'unes brases, ben regades amb oli i amb un polsim de sal, i que prèviament havien picat en aquesta pedra.
Retornant a Can Comes ens van explicar el projecte Arborètum, basat en la recuperació de diverses espècies de fruiters que havien desaparegut. I ja ben afamats, vam enfilar cap als jardins del mas, on ens esperaven 23 cuiners adherits a la campanya Els sabors de l'Horta del Baix Llobregat amb les seves creacions. Creieu-me si us dic que no en vam deixar cap sense tastar!
Després vam tornar a la ciutat, amb el seu soroll i la seva gent atrafegada. Però nosaltres érem feliços sabent que a 15 minuts del centre de Barcelona hi ha un món on tots els somnis poden fer-se realitat.
Agraeixo al Consorci de Turisme del Baix Llobregat la seva amabilitat en convidar-nos a aquesta Campanya Gastronòmica, i especialment a Noemí Lozano totes les atencions que va tenir amb nosaltres.
Una recepta que a casa faig sovint és la Carxofa arrebossada. És un aperitiu original, ideal per anar picant, i molt bo per acompanyar un plat de carn. Si el voleu fer, aquí teniu la recepta:
Rentem les carxofes, les despullem de les fulles més dures i les escapcem. Les tallem en 6 o 8 trossos, depenent de lo grosses que siguin. Les posem en un cassó i les cobrim d'aigua. Hi tirem un polsim de sal i unes gotes de llimona, i les deixem bullir durant mitja hora.
Les posem en un colador perquè vagin escorrent-se, reservant l'aigua que deixen anar ja que va molt bé per reduir el colesterol i depurar el fetge.
Posem al foc oli abundant en una paella, que vagi escalfant-se molt lentament. En un bol posem l'ou, la farina, l'aigua i un polsim de sal i ho barregem tot amb el minipímer fins que tingui una consistència fina.
Quan l'oli estigui ben calent, arrebossem els trossos de carxofa en aquesta pasta i els posem a la paella. Els anem girant, perquè es coguin per tots els costats. Quan els vegem rossos, els traiem i els deixem en un plat amb paper de cuina perquè n'absorbeixi l'excés d'oli.
Ingredients:
4 carxofes Prat
sal
unes gotes suc de llimona
aigua
1 ou
200 g farina
150 ml aigua
sal
oli d'oliva per fregir
I per arrodonir una jornada fantàstica, ben acomodats en la nostra butaca preferida, dediquem una estona a la lectura d'Allò que el vent s'endugué, de Margaret Mitchell (amb traducció de Jordi Arbonès). Aymà Editora (Col·lecció Zènit). Barcelona, 1977.
