Carxofa prat arrebossada








Quan ens preguntaven què volíem ser de grans, les meves amigues responien amb aquell posat interessant i decidit que elles serien perruqueres, secretàries o mestres. I els seus pares hi assentien cofois imaginant-se el futur esponerós de les seves filles.

Jo tenia molt clar que volia ser pagesa, però ja me’n guardava prou d’expressar els meus sentiments perquè sabia que ningú no m'entendria, en una època en què els treballadors del camp s’avergonyien de la seva condició i fugien a la ciutat a la recerca d’una vida més còmoda, a l’empara de la indústria.

Jo no veia les dificultats de viure a pagès, ni les mans aspres ni les espardenyes plenes de fang. Ni el mal temps, ni les plagues que tot ho arrasen, ni tan sols els dies sense repòs. Ans al contrari, en tenia una visió romàntica, i m’imaginava sortint del mas amb la cistella a la mà i anant a passejar pels camps i saludant els treballadors que els conreaven.

Ara agafo els pèsols més tendres i me’ls emporto a la boca per assaborir-ne la seva dolçor, ara cullo un enciam i quatre tomàquets per a l’amanida de dinar, ara toco amb els dits unes branquetes de farigola per escampar arreu el seu perfum.

Si vull reposar, m’assec en un marge tot menjant els ametllons que duc guardats a la butxaca. I si és hora de berenar, m’enfilo a la figuera i trio els fruits més saborosos.

Complimento tothom, pregunto les novetats i aplego unes flors per portar-les a casa i que llueixin esplendoroses al gerro del menjador. I me'n vaig a dormir orgullosa de portar la vida més feliç que hom pot imaginar.

-Tu has vist moltes pel•lícules! -em va etzibar un dia el meu germà.





Dimecres passat, durant unes hores, vaig poder fer realitat el meu somni, car el Consorci de Turisme del Baix Llobregat ens va convidar a una trentena de persones del món gastronòmic i periodistes especialitzats a una jornada d’holeriturisme per a descobrir la Carxofa Prat.

A la masia de Can Comas ja vam poder veure tot un ventall de productes del rebost de Barcelona, alhora que la Presidenta del Consorci del Parc Agrari, la Sra. Rosa Boladeras, ens donava la benvinguda. Tot seguit la xef Cristina Puig ens va fer un taller de cuina molt original en què vam poder experimentar amb la carxofa crua.




Després vam anar tot passejant fins a la finca de Cal Xagó i, envoltats de carxoferes, en Joan Ribas i l'Albert Bou, dos dels pagesos que més saben d'aquest cultiu, ens van explicar tots els secrets d'aquest producte.

I allà mateix vam poder assaborir unes carxofes cuites al caliu d'unes brases, ben regades amb oli i amb un polsim de sal, i que prèviament havien picat en aquesta pedra.




Retornant a Can Comes ens van explicar el projecte Arborètum, basat en la recuperació de diverses espècies de fruiters que havien desaparegut. I ja ben afamats, vam enfilar cap als jardins del mas, on ens esperaven 23 cuiners adherits a la campanya Els sabors de l'Horta del Baix Llobregat amb les seves creacions. Creieu-me si us dic que no en vam deixar cap sense tastar!

Després vam tornar a la ciutat, amb el seu soroll i la seva gent atrafegada. Però nosaltres érem feliços sabent que a 15 minuts del centre de Barcelona hi ha un món on tots els somnis poden fer-se realitat.

Agraeixo al Consorci de Turisme del Baix Llobregat la seva amabilitat en convidar-nos a aquesta Campanya Gastronòmica, i especialment a Noemí Lozano totes les atencions que va tenir amb nosaltres.




Una recepta que a casa faig sovint és la Carxofa arrebossada. És un aperitiu original, ideal per anar picant, i molt bo per acompanyar un plat de carn. Si el voleu fer, aquí teniu la recepta:

Rentem les carxofes, les despullem de les fulles més dures i les escapcem. Les tallem en 6 o 8 trossos, depenent de lo grosses que siguin. Les posem en un cassó i les cobrim d'aigua. Hi tirem un polsim de sal i unes gotes de llimona, i les deixem bullir durant mitja hora.

Les posem en un colador perquè vagin escorrent-se, reservant l'aigua que deixen anar ja que va molt bé per reduir el colesterol i depurar el fetge.

Posem al foc oli abundant en una paella, que vagi escalfant-se molt lentament. En un bol posem l'ou, la farina, l'aigua i un polsim de sal i ho barregem tot amb el minipímer fins que tingui una consistència fina.

Quan l'oli estigui ben calent, arrebossem els trossos de carxofa en aquesta pasta i els posem a la paella. Els anem girant, perquè es coguin per tots els costats. Quan els vegem rossos, els traiem i els deixem en un plat amb paper de cuina perquè n'absorbeixi l'excés d'oli.

Ingredients:

4 carxofes Prat
sal
unes gotes suc de llimona
aigua

1 ou
200 g farina
150 ml aigua
sal

oli d'oliva per fregir




I per arrodonir una jornada fantàstica, ben acomodats en la nostra butaca preferida, dediquem una estona a la lectura d'Allò que el vent s'endugué, de Margaret Mitchell (amb traducció de Jordi Arbonès). Aymà Editora (Col·lecció Zènit). Barcelona, 1977.




25 comentaris:

  1. Una experiencia en la q vas gaudir molt, ja es nota per les teves paraules....

    Petons,

    ResponElimina
  2. Me encanta esta receta, no podría parar de comerla.

    Saludos

    ResponElimina
  3. Per un moment he pensat que parlaves del teu hortet!! ben mirat també podria ser, oi?? ara, quan has començat a parlar de figueres i ametllers ja he vist que potser no ;-))) (tomàquets i enciams sí eh!!) jajajjaa

    què bones son les carxofes, i així arrebossadetes son insuperables!

    Felicitats per la experiència tan maca, segur que fas gaudir com una criatura!! :-)

    ResponElimina
  4. una experiencia que seguro que aprovechartes al maximo.Me parece que a mas de uno gustaria ahora poder dedicarnos a tener un pequeño huerto y recoger nosotros nuestras verduras.
    La manera que has preparado estas carxofa Pat arrebossada es magnifica asi tambien lo hago yo y gusta a todos como en tu caso igual
    peto
    miquel

    ResponElimina
  5. Un excel·lent trobada plena de sorpreses (al menys per a mi que soc 100% urbanita). Les carxofes son un complement extraordinari per a qualsevol plat i cal aprofitar-les durant la temporada.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. M'imagino que deuries gaudir moltíssim de la visita... i fe rrealitat el teu somni per un dia ;)
    No sóc gaire d'arrebossats, però t'asseguro que no diria pas que no a un platet d'aquestes carxofes tan bones!

    ResponElimina
  7. Bona vesprada Margarida
    M'alegre molt que disfrutares de la visita i pugueres complir el teu somni.Nosaltres el diumenge també vam collir carxofes del secà de mom pare i les primeres faves ben tendres.Les carxofes m'agraden de totes les maneres,i així arrebossades no seran menys.Estan delicioses!
    Besets

    ResponElimina
  8. Que bona la carxofa del prat! I que bonic somiar despert! Deixa'l córrer a ton germà!

    ResponElimina
  9. Aquesta és la millor manera de menjar carxofes, almenys a casa meva, ens tornen bojos!!!

    ResponElimina
  10. Una trobada molt interessant sobre un producte deliciós com l’escarxofa, a mi m’encanten de totes maneres fins i tot crues, tallades molt fines i amb amanida
    Petons

    ResponElimina
  11. Es veu que vau passar un bon dia. M'encanten les carxofes arrebossades, tenen un sabor fantàstic.
    Suposo que també vas gaudir al taller de Cookiteca, una llàstima que al final no vaig poder baixar, però a les fotos se us veu molt contents.
    Petonets

    ResponElimina
  12. Con esta visión tan bucólica no me extraña nada que soñaras con ser pagesa, lo pintas de una manera tan bonita...

    Me alegra que hayas vivido esta enriquecedora experiencia.

    Las alcachofas te han quedado de lujo, para comenzar a comer y no parar hasta acabar el plato

    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Jo en sóc pagesa, una pagesa que va esdevenir cuinera perquè com els pares i els avis no volia viure mirant sempre cap el cel a veure quina en portaria, ara sóc les dues coses , però de vegades penso que mirant cap al cel s´hi veuen moltes mes coses que no pas les que veig a diari, trons, llamps, plujes gelades i nevades quan no calen sempre són millors que fums, soroll de motors i l´aire que surt dels motors dels refrigeradors de les botigues.
    Tinc la sort de ser una cuinera pagesa que quan es cansa d´això pot anar a mirar el cel i collir tomaquets, pebrots menjar les figues de la figuera i trencar quatre ametlles quan te gana , però les carxofes sen´s resisteixen i aquestes són....mmmmmmm, no cal dir mes oi?
    abraçades

    ResponElimina
  14. Ay MArgarida,lo que hablamos el otro día del tema,te acuerdas?...de irnos al campo,de tu vocación de PAyesa.Habrás disfrutado de la experiencia a tope.Cada día estoy más convencida de que si pudiera vivir de ello,me iría a una masia,lo tengo claro...a lo mejor luego no me gusta tanto,pero la tierra,la vida en el campo,me tira....a lo mejor cuando nos hagamos mayores,quien sabe?
    Me quedo con estas alchachofas,si ya con unas gotas de acete es que me encantan.

    CAriños

    ResponElimina
  15. Sònia_L'Exquisit: i tant! Em va agradar moltíssim. I menjar-me-les acabades de fer en mig del camp, és una experiència inoblidable!

    jose manuel: en casa pasa igual: las voy haciendo y vsan desapareciendo!

    Maduixa: ja m'agradaria tenir un hortet com el que vaig veure al Prat!!!! De moment em conformo amb les meves jardineres. Avui he plantat tomàquets, albergínies i pebrots. A veure si cap plaga me'ls fa malbé i puc collir força fruits!

    Miquel: és una manera senzilla de cuinar les carxofes però que té un èxit assegurat! Com suposo que passa a casa teva, a la meva triomfen!!!!

    josep: la majoria de la gent que hi havia allà eren urbanites com tu, i ja ho crec que s'ho van passar bé! Sobretot devorant les plats que ens havien preparat els cuiners. I trepitjar el camp suposo que devia ser una bona experiència!

    ResponElimina
  16. Gemma: Jo tampoc sóc gaire d'arrebossats i fregits, però aquestes carxofes no les perdono! M'encanten!

    mesilda: quina sort que tens de poder gaudir de l'hort del teu pare! El meu ja no està en condicions de cuidar-lo, i ja no cull res. Ho trobo tant a faltar!
    El dia del Prat, a part de fer-nos un tip de tastar plats boníssims, vam tornar a casa amb una bossa plena de carxofes acabades de collir. En vam menjar a la brasa i la resta les vaig fer arrebossades. Són les de la recepta.

    el taller de cuina: són les millors. Les més dolces, les més tendres... Jo se mpre les busco al mercat!

    Visc a la cuina: doncs jo tinc 4 bones maneres "preferides" de menjar-me-les: a la brasa, en truita, arrebossades i amb l'arròs bullit. Si t'interessa, tinc publicada la recepta.

    Fem un mos: doncs mira, aquesta manera de menjar-la també ens la van fer al taller de cuina. I era boníssima!

    Carmen: jo pensava que et trobaria a Cookiteca, i em van dir que no vendries!!! Vam passar unes hores per recordar sempre! A veure si coincidim en una altra ocasió!

    Javier: sí, noi. Aquell dia, per unes hores, va ser possible el meu somni!!! Va estar tot molt bé i si hi ha alguna cosa negativa en aquella jornada, va ser el vent que feia. Però el sol lluïa de valent i ens va fer el dia més agradable!

    ResponElimina
  17. Margarida; Aquestes carxofes, estàn molt ben "empelfades" de suavitat al gust... m'ho imaginano... molt bones aquestes carxofes Margarida¡¡
    ... i com diría la pagesa fería jo; ara agafo una carxofa per aquí i la faré acompanyada amb unes mandonguilles... ara agafo aquelles d'allà i en faig unes d' arrebossades... ara tallo aquelles d'allà al fons i les acompanyo amb un guissat... Que vagi de gust Margarida¡¡ :-D ;-D

    ResponElimina
  18. M'agrada tant llegir primer el relat que expliques per, després, anar llegint poc a poc la recepta! ;-)

    I, aquesta vegada, entre relat i recepta, ens has explicat una experiència real que ja es veu que et va encantar ;-))

    Les carxofes arrebossades són boniiiiiiiiissimes!! La meva mare en fa a vegades per acompanyar la carn... ostres... per què sempre tinc gana? :-)

    ResponElimina
  19. Mai: realment tens molta sort de ser una cuinera pagesa, i no només perquè quan estàs tipa dels fums te'n vas a l'hort a respirar aire pur, sinó perquè també saps el que plantes i què has fet perquè creixin. I a part de tenir un molt bon producte, després tens la mestria per saber-lo cuinar i portar-lo a taula amb la preparació més bonica! Ets una cuinera-pagesa-artista! Què més podem demanar a la vida?

    Silvia: hola, guapísima! Qué contenta estoy de haberte conocido!
    Pues sí, yo creo que nos lo pasaríamos muy bien en el campo, sin nervios y llevando una vida sana! Y yendo algún día a la ciudad a tomar algo, al cine o a ver tiendas con encanto, ya seríia suficiente para que no tener nostalgia!
    Lo malo es que cuando sdeamos "mayores" ya no tendremos fuerzas para llevar un huerto!!!!
    Yo de momento, tengo mis tiestos y mis jardineras en la terraza, y ya me imagino que estoy en la gloria!

    Josepb: doncs sí, noi, ja pots anar agafant carxofes i preparar-les de totes les maneres possibles. Perquè la carxofa és boníssima de qualsevol manera! I hem d'aprofitar que ara estan bé de preu!

    Assumpta: sí, una molt bona experiència. Quan m'ho van proposar, no vaig dubtar ni un moment! Si haguessin sigut calçots ja m'ho hauria pensat una mica, però carxofes...!!! Mira, ja he comprat planter i n'he plantat dues en uns testos. A veure si l'any que ve puc menjar-ne!

    ResponElimina
  20. Una experiencia fantastica! Segur va ser un dia maravellòs ;O)
    Aquesta manera de preparar carxofes no la coneixia però l'haurem de tastar aviat.
    Va ser un plaer cuinar juntes a la Cookiteca, esperem que ens tornarem a veure molt aviat!
    Palmira

    ResponElimina
  21. Una visita esplèndida i unes craxofes delicioses!
    Per cert, tinc una alumna que es diu Aroa que, si no m'equivoco, fa classes particulars amb la teva filla. Quines casualitats! I és que el món és ben petit...

    Petons!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  22. (Vaig posar la foto de l'arbre aquell de fulla grana fosc al blog i, pel que diuen, crec que tenies raó amb allò del prunnus :-))

    ResponElimina
  23. Palmira: No coneixies aquesta recepta? Dons una manera fantàstica de preparar les carxofes. Pensa que els nens les devoren! Ja veuràs quan la teva filleta sigui una mica més gran... Te les demanarà segur!

    Anna: sí noia, la Natàlia li fa classes a l'Aroa!!! Realment el món és ben petit!

    Jo ja sabia, però, que et dedicaves a l'ensenyament perquè ho havies comentat més d'una vegada.

    Assumpta: és que d'arbres amb fulla vermella no n'hi ha gaires, i el prunus és tan bonic que l'acostumen a posar de decoració als parcs. De seguida vaig pensar que es tractava del prunus pissardi. No en sé gaire, d'arbres, però a aquest li tinc una estima especial!

    ResponElimina
  24. Ahora he comprendido todo, lo de pisar el huerto de alcachofas, lo de cumplir el sueño, bueno, es lo que tiene leer de atrás hacia adelante, que vas descubriendo poco a poco, como en una novela de suspense en donde se van atando cabos jajaja.
    Me ha llamado la atención lo de triturar las alcachofas con la piedra. Te refieres a picarlas? A mi me encantan las alcachofas de todas las maneras y me habría encantado ir contigo a esta excursión. Tomo nota de todo. Un beso.

    ResponElimina