Pastís especial de crema de soja






De camí cap a casa, en Carles s'atura cada dia davant de la pastisseria de Ca La Dolça per descobrir les novetats. De seguida posa uns ulls con unes taronges i comença a fer salivera. Res li agradaria més que entrar-hi i poder demanar qualsevol de les coses exposades, perquè sap que la Dolça té un do especial amb els pastissos, però no ho farà.

Se n'anirà a casa i menjarà les galetes que li fa la mare. Les mateixes que va menjar ahir, les mateixes que va menjar la setmana passada. Són unes galetes especials, que primer li feien gràcia, però ara ja les té avorrides.

En Carles té 10 anys i ja sap què és no poder gaudir amb el menjar ni poder triar allò que el cor li demana. Té molts aliments prohibits i se sent estrany, però la seva malaltia l'ha fet més madur i no s'hi capfica.

Camina decidit cap a casa, pensant que potser algú en algun lloc estarà creant un pastís especial per al seu proper aniversari...




Els que estem acostumats a menjar allò que ens agrada no podem ni imaginar els problemes amb què es troben persones com la Rous, del bloc Comer especial. Amb el seu desig de poder menjar bons pastissos ha decidit celebrar un concurs per atreure la nostra atenció i fer treballar la nostra imaginació.

Jo hi participo amb aquest pastís que, en honor seu, he anomenat Pastís especial de crema de soja. A mi m'encanten els pastissos guarnits amb nata i trufa, però davant la impossibilitat d'utilitzar aquests ingredients, vaig fer-lo primerament tot cobert de merenga. Tanmateix vaig decidir no publicar la recepta perquè no ens va acabar d'agradar tanta dolçor.

Després de donar-hi moltes voltes, vaig trobar perfecta aquesta proposta que ara us presento, i que vaig fer ahir per celebrar l'aniversari del Pere.




Per fer aquest pastís comencem fent el pa de pessic. Encenem el forn i el posem a 180º. Untem amb una mica d'oli un motlle corona de 26 cm i l'enfarinem lleugerament.

Muntem a punt de neu les clares amb un pessic de sal, i tot seguit batem amb la batedora elèctrica els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim a poc a poc la farina i el llevat, que prèviament haurem barrejat i passat pel sedàs.

Perquè la barreja no sigui tan espessa, hi posem també dues cullerades de la clara muntada. Un cop incorporada tota la farina, hi afegim la resta de les clares amb una espàtula, barrejant molt suaument.

Aboquem la massa al motlle i l'enfornem durant 20 minuts. Quan estigui cuit, el traiem del forn i no el desemmotllem fins que estigui fred.

Mentre es cou, preparem la crema.

Posem al foc la llet de soja amb les llavors de mitja beina de vainilla i esperem que arrenqui el bull.

Amb la batedora elèctrica batem en un cassó els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la Maizena i seguim batent fins a incorporar-la bé. Colem al llet, reservem 80 ml i incorporem la resta (520 ml) als ous amb un batedor manual.

Posem el cassó al foc i no parem de remenar fins que la crema comenci a espessir. Aleshores apartem el cassó del foc, li donem una bona batuda i el tornem al foc. Seguim remenant fins que es formin unes butllofes que en esclatar facin "puff". Retirem la crema del foc, n'apartem 1/4 kg (que servirà per al farciment) i la tapem amb film transparent, procurant que toqui tota la superfície de la crema, per evitar que faci tel.

Afegim els 80 ml de llet a la resta de la crema, remenem bé i també la tapem amb film transparent. Aquesta crema servirà de cobertura.


Quan el pa de pessic estigui fred, agafem un ganivet que talli bé i tallem una capa del pa de pessic d'un cm de gruix, vigilant que surti sencer i no se'ns trenqui, perquè servirà de tapa.

Ara amb una cullera buidem la resta del pa de pessic, deixant un cm a banda i banda.




Omplim aquest solc amb el 1/4 de crema reservada.




Posem la tapa. Col·loquem el pastís a sobre d'una reixeta i li aboquem per sobre la resta de crema, procurant que cobreixi tota la superfície.




Posem un cassó a foc suau amb el sucre i l'aigua. Muntem la clara a punt de neu. Quan la temperatura del almívar arribi a 116º, retirem el cassó del foc i l'anem incorporant a la clara, en un rajolí fi, mentre batem amb la batedora elèctrica. Al cap de 9 o 10 minuts veurem que comença a espessir.

Posem la merenga dins d'una màniga pastissera i fem rosetes a sobre de paper de forn. Les enfornem durant 3/4 d'hora a 100º, o fins que s'hagin endurit. Les deixem refredar.

Rentem les maduixetes, les eixuguem i les enganxem al pastís clavant-les amb un escuradents. Acabem la decoració amb les rosetes de merenga.




Ingredients:

Per al pa de pessic:
3 clares
1 pessic de sal
3 rovells
90 g sucre
80 g farina
4 g llevat Royal

Per a la crema de soja:
600 ml (520 + 80) llet de soja Provamel de Santiveri
1/2 beina de vainilla
3 rovells
100 g sucre
40 g Maizena

Per a la merenga americana:
115 g sucre
30 ml aigua
15 g clara d'ou

27 maduixetes




La Rous amb el seu concurs clama la nostra atenció. Espero que la meva aportació hagi estat del seu gust i que en tingui un munt on triar. Per això avui us aconsello el llibre de Jostein Gaarder, ¿Que hi ha algú? Editorial Empúries. (Col·leció Narrativa, 82). Barcelona, 1998.


32 comentaris:

  1. Una delícia de pastís.

    realment ja ho dius bé, els que podm menjar de tot no ens imaginem els que és haver d'estar-se d'algunes coses. A casa tenim intoleràncies a la lactosa, al gluten i als ous i tot en la mateixa persona, i a vegades es fa difícil, molt difícil!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  2. una bona proposta! ha de ser un rollo no poder menjar de tot! de fet tinc la teoria que quant més et prohibeixen menjar alguna cosa, més ganes en tens!!! Molta sort guapa al concurs

    ResponSuprimeix
  3. Guauuu nenaaaa quin pastís !!!! se m'ha fet la boca aigua veien el pas a pas mmmm, amb la cremeta per dins, una recepta de 10, t'ha quedat espectacular i la decoració preciosa.
    Petonets

    ResponSuprimeix
  4. Un molt bon pastís!!! m'agrada molt l'opció que has fet amb la crema de soja!! perquè es pugui adaptar a tothom!! m'encanta el tall, es veu deliciós!!!
    Un petó enormeee

    ResponSuprimeix
  5. Com a mare d'un intolerant a la lactosa, moltes gràcies. Del teu pastís (ja salivejo), només canviaria untar el motlle de mantega per margarina. Així no hi haurà ni gota de lactosa.

    ResponSuprimeix
  6. T'ha quedat preciós i està molt bñe tenir-ne la recepta per si mai em ve a casa un intolerant a la lactosa, que encara que de moment no n'he fet menjar per a cap, mai se sap!!

    Un petó :)

    ResponSuprimeix
  7. Te ha quedado chulisimo, que rico.

    Saludos

    ResponSuprimeix
  8. Sòc la Marga, un petonàs molt gran margarida, estic salivant... que bó...
    Una forta abraçada
    Marga

    ResponSuprimeix
  9. Dolça: Jo ara tinc una filla vegetariana i em miro més en tot els ingredients, però fins ara la única cosa que vigilava eren els greixos i la composició de les etiquetes per tal d'estalviar-me mejar conservants, colorants, antioxidants i qualsevol altre potinga que portessin.

    Judith: tens raó! Això sobre tot quan fas règim. Et prohibeixen la xocolata, i és quan més ganes tens de menjar-ne!!!

    Lily: gràcies, noia. Realment era molt bo! I la crema de soja és boníssima. Amb la vainilla es dissimula el seu gust gust, i ens va agradar a tots!

    Ingrid: Sí que va quedar maco, i així en forma de corona és diferent! La crema, deliciosa.

    Bugaderes39: Gràcies pel comentari.La veritat és que ha estat un lapsus i ja ho he canviat. No vaig utilitzar margarina sinó unes gotes d'oli. Quan faig beixamel per a la meva filla, també faig servir oli en lloc de mantega (i farina de cigrons i llet de soja).

    ResponSuprimeix
  10. Anniki: no cal esperar a tenir algun intolerant a la lactosa. A casa tinc una vegetariana. Però t'asseguro que aquest pastís me'l menjaria sempre que me'l posessis al davant perquè és boníssim! Ens va agradar a la resta de la família!

    jose manuel: pues sí, rico, rico. Y además sano, con tanta fresa!

    Marga: hola, noia!!!! Estic encantada que t'agradin les meves receptes, tenint a qui tens al teu costat que et deu preparar meravelles cada dia!!!!! Molts petons, guapa!!

    ResponSuprimeix
  11. La meva cunyada és intolerant a la lactosa i també té molts problemes per poder gaudir d'unes bones postres... :(
    M'encanta com has farcit el pastís, amb aquesta forma d'aro no l'havia farcit mai. M'ho apunto, que la foto del tall es veu sensacional!

    ResponSuprimeix
  12. Es un delicioso pastel, queda estupendo y jugoso con la crema de soja!
    Bicos

    ResponSuprimeix
  13. La primera vegada que passo pel teu blog, i em trobo amb aixó tan bó. M'has deixat amb la boca oberta. Molta sort al concurs.
    Salutacions.

    ResponSuprimeix
  14. Margarida, mooolt bona proposta!! La idea de posar la crema a dins la corona m'ha encantat! :D
    Petons!

    ResponSuprimeix
  15. Me gustó como rellenas el bizcocho, se ve delicioso! y con fresas tan ricas que encontramos en este tiempo es ideal.
    Yo tengo problemas con la lactosa y la bebida de soja ayuda mucho para no privarse de nada.
    Besos querida.

    ResponSuprimeix
  16. me ha gustado tu aportación al concurso con este estupendo pastis de crema de soja,soy afortunado porque en mi entorno no hay nadie con problemas de este tipo y debe de ser muy duro no poder comer de todo.
    peto
    miquel

    ResponSuprimeix
  17. quina delícia de pastís!! Jo utilitzo molt aquesta marca de llet de soja, de fet, el café del matí me'l prenc amb aquesta llet, si no ho has fet mai t'aconsello que ho provis, dóna cremositat al café jeje! m'agrada aquest pastís, és fàcil! petons

    ResponSuprimeix
  18. Mare meva! això ha d'estar deliciós, amb aquest farciment de crema que, quan deus mossegar, es deu desfer a la boca... quina cosa tan bona!! :-)

    Jo tinc un nebot que és diabètic, té quinze anys i també, com el nen del teu relat, ja sap el que és privar-se de moltes coses bones, a més, que s'ha de punxar insulina vàries vegades al dia, però és molt maco i no en fa cap problema :-)

    Si algun dia fas alguna cosa especial per a diabètics, li passo la recepta a la meva cunyada, que es defensa molt bé en això de la cuina, i igual li pot fer... Bé, tampoc et vull posar en cap compromís, eh? que, a més, fer coses per diabètics és difícil perquè, en teoria, hi ha coses que es poden menjar però en poca quantitat...

    A veure si guanyes el concurs, que t'ha quedat genial!! :-))

    ResponSuprimeix
  19. Quin pastís mes bo! Fa temps vaig fer un pastís de fruites i crema amb llet de soja, per el meu nebot, tenia bon gust, em va quedar força b, i el mes important, al nen li va agradar!
    Ptons

    ResponSuprimeix
  20. És un pastís preciós i molt ben trobat!

    ResponSuprimeix
  21. Margarida eres muy innovadora esa crema de soja para el pastel no la había visto nunca, y veo que te ha quedado de pastelería además haces unos acabados preciosos.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  22. Un pastel muy sabroso y sin tener lactosa mucho más saludable.
    Un besito.

    ResponSuprimeix
  23. Una iniciativa molt bona Margarida. I el pastís resulta a l'alçada dels objectius. Felicitats per la crida i felicitats a tú per la feina que has fet fins que has trobat la proposta adeqüada :)

    ResponSuprimeix
  24. ¡Gracias por tu fantástico pastel y tu participación en mi concurso! Me ha gustado mucho el texto que has escrito al principio. Besos y feliz día.

    ResponSuprimeix
  25. Realmente planteas una cuestión que me ha hecho pensar bastante, el imaginar que hay alimentos que no pudiera comer. Supongo que cambiarían muchas cosas...

    Desde luego este pastel es bien especial, has preparado una receta deliciosa (como siempre)

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  26. solucions imaginatives amb resultats espectaculars. Felicitats!

    ResponSuprimeix
  27. Hola Margarida. Tienes toda la razón al decir que no sabemos la suerte que tenemos al poder comer de todo. Solo cuando conocemos a alguien con alguna dificultad para comer ciertos alimentos nos damos cuenta del problema que tienen.
    Este bizcocho con esa crema de soja, no la probado, tiene todo el aspecto de que estará delicioso. Una preparación muy cuidadosa y explicada perfectamente como lo has hecho. Me ha llamado la atención. Eres una maestra.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  28. M¨encanta la teva proposta...s´ha de pensar que no tothom pot gaudir l´estómac al 100%.
    A casa la meva neboda és intolerant a la lactora i només de 6 anys i això per ella és un ROLLOOOO!!!( ho diu ella) ja que no se sent igual que els altres nens sobretot quan va a festes infantils.

    ResponSuprimeix
  29. Ooooooh! m'he quedat amb la boca oberta!!! un pastís deliciós!!! i com que ens ho expliques tant bé...! badem!!! bon cap de setmana!!

    ResponSuprimeix
  30. Molt bona aportació.Realment no sabem la sort que tenim de poder menjar de tot.
    El pastís com sempre,està preciós.I la forma que li has donat al farcir-lo m'ha agradat molt.
    Besets

    ResponSuprimeix
  31. Ha de ser realment fotut no poder menjar el que el cor ens demana, però un pastís com aquest no té res a envejar als de Ca La Dolça.
    T'ha quedat perfecte i amb una presentació exquisida!

    Petons!
    Anna

    ResponSuprimeix
  32. Entenc al teu fill perfectament: jo sóc diabètica i a més, terriblement llaminera.. Passar de llarg davant les pastisseries és habitual per mi, i demanar una poma a l'hora de les postres en un restaurant mentre tothom menja golafreries també...
    Em sembla perfecte aquest pastís que ens portes.
    Molts ànims i enhorabona pel blog, fas una labor fantàstica!

    Molts petonets a tu i al teu fill ;-)

    ResponSuprimeix