Pastís semifred de trufa








Després d'anys estalviant per poder fer el viatge dels seus somnis, finalment havia arribat el moment!

Feia dies que havia posat tota la documentació necessària dins la bossa de mà, però no se n'anava a dormir sense haver-la revisat abans. I, metòdica com era, havia confeccionat una llista de tot el que calia posar a la maleta, llista que revisava dues o tres vegades al dia per comprovar que no es deixava res.

-Ho sento, però el seu número de targeta no coincideix amb el que va utilitzar per pagar el bitllet.

Havia estat fent cua durant més d'una hora, i s'havia distret trobant una solució a qualsevol entrebanc que pogués sorgir, però mai hauria imaginat una situació com aquella!

No duia al damunt aquella maleïda targeta perquè li havien aconsellat d'emportar-se una altra més acceptada arreu del món, i ara estava paral·litzada sense saber què fer a punt de perdre el vol! No tenia temps d'anar a casa a buscar-la, i ningú podia portar-l'hi perquè vivia sola. Però... encara hi havia una possibilitat!

Tres quarts d'hora més tard apareixia panteixant pel vestíbul de l'aeroport l'Enriqueta, amb la targeta a la mà i cercant la Montserrat entre la munió de gent.

-M'has salvat la vida, Enriqueta! Ets un sol!

Quan era asseguda a l'avió, s'alegrava d'haver deixat la clau de casa a la seva veïna perquè pogués regar-li les plantes en la seva absència.




Qui té un bon veí, té un tresor. I jo sóc molt afortunada, perquè tinc uns veïns que són autèntiques joies!

Al sopar de veïns del carrer Matas d'aquest any havia pensat portar el Pastís de mousse de llima i fruites d'estiu i aquest Pastís semifred de trufa, però els déus no em van ser gaire propicis i van fer que aquell vespre l'hagués de passar lluny dels meus veïns.

En representació de la família hi van assistir les meves filles amb el Pastís de mousse de llima, i nosaltres ens vam menjar el Pastís semifred de trufa l'endemà, un cop vaig poder acabar la decoració.




Per fer aquest pastís primer preparem els bombons. Desfem la xocolata al bany Maria, sense que la temperatura passi del 40º. Fem una bona remenada i l'aboquem dins d'el motlle escollit. Un cop ple, el reservem a la nevera.

Per fer el semifred, posem al foc la nata i la xocolata, remenem amb un batedor de mà fins que s'hagi desfet la xocolata i tinguem una barreja homogènia. Retirem el cassó del foc i hi afegim els fulls de gelatina, prèviament remullats i escorreguts.

Deixem reposar la barreja fins que estigui tèbia. Muntem la nata amb el sucre i la barregem suaument amb la xocolata. Aboquem la trufa dins d'un motlle de 23 cm de diàmetre i tot seguit la posem a la nevera on haurà d'estar 4 o 5 hores.

Per fer la base del pastís, encenem el forn i el posem a 180º. Cobrim una plata amb paper de forn, i hi dibuixem un cercle d'uns 30 cm de diàmetre.

Comencem muntant les clares a punt de neu amb un polsim de sal. A banda, treballem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Barregem la farina, el llevat i el cacau, els passem pel sedàs i els incorporem de mica en mica als ous. Si veiem que ens queda una massa molt dura i que ens costa de treballar, hi afegim dues cullerades de clara. Acabem incorporant-hi la resta de les clares.

Aboquem la massa a sobre del paper de forn i l'enfornem durant 10 minuts. Un cop estigui cuit, el traiem del forn i el deixem refredar. Tallem una circumferència de 30 cm de diàmetre, amb un tallapizzes.

Per poder desemmotllar més fàcilment el semifred, el posem 1 hora al congelador i el desemmotllem a sobre de la làmina de pa de pessic, mirant que ens quedi ben centrat. Espolsem tota la superfície amb cacau en pols.




Muntem la nata amb el sucre, la posem dins d'una màniga pastissera i dibuixem unes rosetes a sobre del pa de pessic, tot al voltant del semifred. Acabem la decoració posant-hi al amunt els bombons de xocolata.


Ingredients:

Per al semifred:

1/2 l nata 35% m. g.
1/2 kg xocolata Nestlé Postres
6 fulls de gelatina
250 ml nata 35% m. g.
100 g sucre

Per a la base de pa de pessic:
4 clares
4 rovells
110 g sucre
70 g farina
20 g cacau en pols
1 culleradeta de llevat

Per a la decoració:
xocolata Nestlé Postres
nata 35% m. g.




Més que a un sopar de veïns, les meves filles van assistir a tot un festí! Bon menjar i una companyia excel·lent van fer que la trobada fos un any més inoblidable.

Avui us recomano un bon llibre per llegir aquest estiu. Charles Baxter, El festí de l'amor. Edicions de La Magrana (Col·lecció Les ales esteses, 143). Barcelona, 2002





22 comentaris:

  1. Quanta raó Margarida... un bon veí és el millor dels tresors! Nosaltres en teníem uns que es van convertir en part de la nostra família, ja no vivim porta per porta però just avui ens trobem per sopar junts! Amb aquest semifred de trufa segur que triomfaríem!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  2. Quin aspecte! té una pinta boníssima, a més a més havia de ser deliciós.
    Tens unes mans per fer uns pastissos.... sempre em sorprens ;)
    Petonsss

    ResponElimina
  3. Té que ser un vici aquest pastís, fa molt bona pinta. Un pastís d'exposició.
    Petons.

    ResponElimina
  4. Margarida; com dius tu, qui tè un bon veí té un tresor, també ja aquella que diu; val més un veí a la porta que un parent a Mallorca.
    Amb un pastís d'aquestes característiques, potser sí que val la pena anar a casa del veí, o el teu cas a la veína Tiana -amb el teu permís, és clar¡¡
    Que vagi de gust Margarida¡¡ :-D

    ResponElimina
  5. Te ha quedado fantastico, super apetecible.

    Saludos

    ResponElimina
  6. ja ho diuen: millor un bon veí a la porta, que un parent a Mallorca..
    magnífic aquest pastís semifred
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Espero que per al relat d'avui no t'hagis inspirat en cap fet real pel que fa al bitllet d'avió, però sí en la generositat d'un bon veí. Aquest pastís seria un bon regal.

    Queda amb consistència de mousse?. Amb el truc del congelador salves la dificultat de treure el motlle amb ondetes, oi?

    ResponElimina
  9. Hola Margarida! quin pastís! aquests és dels meus... ara mateix no m'aniria malament un trosset... en el proper sopar segur que te'l reclamen!En una ciutat no fas gaires amistats amb els veïns, però també en tinc de bons, menys el més proper... i això fastigueja força, eh? bon cap de setmana!

    ResponElimina
  10. los dioses han escuchado mis plegarias y he podido disfrutar de la maravillosa foto del corte. Es que una se hace a la idea, pero la realidad siempre supera la imaginación ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  11. Quina meravella! si fins i tot els bombons són fets per tu mateixa!! :-))

    I sí, ja ho diu el refrany "Més val un veí a la porta que un parent a Mallorca" ;-))

    Agafo un trosset de pastís, eh? Mmmmmmmmm

    ResponElimina
  12. M'encanta el xocolat i així, semifred, deu ser bonissim.Amb el teu permís, en prenc nota.
    Et segueixo de fa tems i et convido a visitar el meu blog.
    petonets.

    ResponElimina
  13. elsfogonsdelabordeta: realment és una sort tenir uns bons veïns! Espero que el sopar vagi de meravella, i llàstima que no sigueu a temps de portar aquestes postres. Potser així tindreu una excusa per tornar-vos a veure aviat!

    Acabatdefer: realment deliciós! L'aspecte del tall no m'agrada gaire, però és que feia molta calor i la la sessió de fotos no li va provar gaire!

    La Cocinera de Bétulo: hola, Anna! Ja ho pots ben dir: és de vici! Avui l'he tornat a fer i ens l'hem menjat per sopar!!!!

    Josep. Menja de bacallà: Llàstima, que avui et podies haver acostat a casa a l'hora de sopar, perquè l'he tornat a fer. Després de la tempesta d'aquesta tarda, ens ha anat la mar de bé acabar el dia de manera tan agradable!

    jose manuel: ya lo creo que sí!

    Alfons: Totes les dites tenen el seu fons de veritat, i en aquest cas ja és ben encertat!

    ResponElimina
  14. Glòria: No, no m'he inspirat afortunadament en cap fet real, però sempre és possible que ens arribi un contratemps com aquest. Sí volia ressaltar la generositat d'alguns veïns, posant per davant de tots els meus. Bones persones com n'hi ha poques. Els que tinc al davant i els que viuen una mica més amunt, a tots me'ls estimo molt!

    Sí, la consistència és de mousse, però al posar-lo una bona estona al congelador, aconsegueixes que es solidifiqui una mica i no costi gens de desemmotllar-lo. I si te'l menges de seguida, està molt fresquet! A la foto del tall no m'ha quedat tan bé com hauria de quedar, però aquell dia feia molta calor i a més a més em vaig entretenir amb la sessió de fotos.
    És un pastís que a casa agrada molt. No el faig més sovint perquè tot és nata i xocolata (i són massa calories), però de ganes no me'n falten!

    Teresa: doncs sí que és una llàstima, perquè precisament el que tens més a la vora hauria de ser el millor veí del món!!!!
    Jo no he viscut mai en una gran ciutat, però ja diuen que moltes vegades no coneixes no els propis veïns...

    Paula: ya me llegaba la vocecita de los dioses, ya!!! "Pon la foto del corte!" me decían, y ahora sé porquè!!!
    La verdad es que no estoy miuy contenta de esta foto, porque ese dia hacía mucho calor, pero te aseguro que era delicioso!

    Assumpta: si això dels bombons no costa gens de fer, Assumpta!!!! Prova de fer-los tu i tindràs una grata sorpresa!!!!
    Agafa els trossets que vulguis, noia!

    Gemma: gràcies noia pel comentari i per les visites! Com és que no m'ho havies dit abans? Ara mateix prenc nota de te teva adreça i me la poso a la meva llista de blocs per poder-te visitar! I si no et fa res, passo a donar un cop d'ull ara mateix a la teva cuina. Segur que m'agrada tot el que fas!

    ResponElimina
  15. Con una base de bizcocho auténtica, qué presencia, chica, se ve de bueno...
    Un beso.

    ResponElimina
  16. Insuperable corte,que brutaaallll Margarida y sobre esa base,queda ta lido,con los bombones...vamos con de todo...una propuesta fantástica y sorprendente...y si hay que llevarse bien con los vecinos y puedo decir bien alto que soy la única que se habla con todos...jejeje...será porque hago hablar hasta a las piedras,no?

    Besotes

    ResponElimina
  17. Com sempre Margarida de 10.
    Quin semi fred ! amb lo que a mi m'agrada la xocolata. Deliciós.... amb el teu permis prenc nota.
    Faré feliz a la meva familia. Petonets

    ResponElimina
  18. Aunque no pueda ni tomar un trocito, no dejo de reconocer que tiene una pinta de lujo. ¡Qué bien te ha quedado!

    ResponElimina
  19. Jo també tinc molta sort amb els veins, sempre em porten coses de l'hort, enciam, tomates, carbassons, ... i jo de tant en tant els faig alguna coca.
    El semifred ha d'estar boníssim, per un sopar d'estiu a la fresca... ja m'hi trobo.
    Petons

    ResponElimina
  20. I tant, que és un sol l'Enriqueta!
    Si no és per ella se li esguerra el somni a la Montserrat, hahahaha!!
    Per cel·lebrar-ho vaig a recordar com n'és de bo, el pastís semifred de trufa.
    Petons.

    ResponElimina
  21. Ohhhh aquest pastís és d´aquells que em tornen boja...si tan sols tinc que mirar les fotos per no parar de salivar :)) un petonet

    ResponElimina
  22. Ja tens raó ja, val més un bon veí a la porta que un parent a Mallorca.
    Un pastís deliciós, t'ha quedat de cine.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina