dijous 20 d’octubre de 2011

COCA DE VIDRE







He de reconèixer que estava gelosa de la seva felicitat. M'incomodava que tingués tantes ganes de fer cursos amb l'excusa d'estar al dia, i fins i tot em sabia greu que sempre trobés un forat a la seva agenda per assistir a classe. Què hi trobava que el feia tan feliç?

M'enrabiava cada vegada que el veia sortir de casa decidit a passar una bona estona, i encara m'enrabiava més veure'l tornar amb aquell semblant tan cofoi. No el destorbaven ni el mal temps, ni els horaris del tren, ni arribar tard a casa.

Però jo no estava decidida a perdre'l, i amb un rampell de desesperació vaig decidir apuntar-m'hi també.

I què hi vaig trobar, em preguntareu. Doncs ara us ho dic. No és una escola, ni una botiga, ni un centre social, ni una cuina. És tot això, i més. És aprendre gaudint, és xerrar i conèixer un munt de coses, és compartir taula i experiències amb gent interessant, és riure i sentir que ets a casa.

I és que Cookiteca és la casa de tots!




Ahir vaig assistir a un taller de Coques de vidre de disseny que ens van oferir el mestre pastisser Joan Baixas i la dissenyadora Sisón Pujol organitzat per Cookiteca&Veritas dins del marc del Barcelona Design Festival.

Cadascun dels assistents vam poder fer la nostra coca i emportar-nos-la a casa. En aquestes fotos us ensenyo la Coca de vidre que vaig fer jo.

Si vosaltres també voleu deixar anar l'artista que porteu dins, ara us explico com ho heu de fer.

Comencem pastant la massa de pa en un robot de cuina durant 10 minuts. Tot seguit la deixem reposar a la nevera 2-3 hores, tapada amb film.

Encenem el forn i el posem a 200º. Agafem porcions de massa i les estirem ben fines amb el corró. Podem fer-les planes o amb una mica de volum, com més ens agradi. Punxem la superfície amb una forquilla per evitar que es formin bombolles d'aire.

Untem tota la coca amb oli i hi escampem per tota la superfície una bona quantitat de sucre. L'enfornem fins que el sucre s'hagi fos. Com més sucre hi posem, més caramel·litzada quedarà.




Guarnirem la coca amb caramel artístic, que farem posant el sucre, l'aigua i la glucosa al foc fins que arribi a 158º. Aleshores l'aboquem a sobre d'una goma silpat i li donem la forma que volem. Aquest tipus de sucre, anomenat colat, queda llis i brillant, i es poden aconseguir tonalitats diferents afegint-hi colorants.


Ingredients:

Coca de vidre:
500 g farina de força
500 g farina fluixa
30 g llevat fresc*
20 g sal
30 g sucre
550 g aigua

oli d'oliva
sucre cristall

Sucre colat:
1000 g sucre cristall
350 g aigua
200 g glucosa

(*) A la recepta no s'especifica la quantitat de llevat. Jo sempre hi poso 30 g.




Aquesta és la Coca de vidre que vaig fer ahir al taller de Cookiteca. No és una obra d'art però amb més temps i més pràctica potser ho aconseguiré! Mentre, gaudiré amb la lectura de Saul Bellow, L'autèntica. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 319). Barcelona, 1998.


29 comentaris:

Miquel ha dit...

siempre es un placer leerte y ademas lo encajas perfectamente en la receta que nos presentas,buena clase seguro y ademas muy bien aprovechado como lo desmuestras en esat estupenda y artista coca de vidre
peto

jose manuel ha dit...

Que bonita te ha quedado y aemás de rica.

Saludos

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

M'agrada la imaginació que tens per escriure aquestes histories, però més encara m'agrada la coca de vidre i amb aquest caramel per sobre queda molt artística.
Petons.

Bugaderes39 ha dit...

Què vol dir que no és una obra d'art? Efímera (si la portes a casa meva, no dura ni dos segons) però obra d'art.

Núria ha dit...

Me gusta mucho...me llevo la receta de la coca...besos

Acabatdefer ha dit...

No sé què em té més hipnotitzada, si la coca o el carmel de sobre. Tens unes mans.....

starbase ha dit...

Sí que queda maca aquesta mena de volta gòtica de sucre :)

Gemma ha dit...

Va ser un taller ben divertit i original, llàstima que no em vaig poder quedar fins al final... ;)
Et va quedar una coca preciosa!

Cristina ha dit...

Molt rebé...És la meva coca preferida.

Andrea ha dit...

Que bé ens ho vam passar ahir! La teva coca va quedar genial, en canvi la meva va quedar mig "rareta" perquè la massa no havia reposat, però com tu dius, algun dia ho aconseguirem!!

Em quedo per aquest blog tan genial!

Un petonàs! :)

Assumpta ha dit...

És fantàstica!! Maca i bona seguríssim! :-))

I aquestes cosetes vermelles que hi ha pel damunt què són? Sucre amb color?

Cookiteca ha dit...

Moltes gràcies Marga per parlar tan bé de nosaltres i per participar al taller i ser-ne una alumna aventatjada! Esperem veure't sempre que sigui possible!
Una abraçada.

MaryLou ha dit...

Quina sort poder anar a aquest taller!!! la coca és una obra d'art!!!
Petonets

mesilda ha dit...

Dius que no és una obra d'art?
Però si et quedes mirant-la com si d'una es tractara!
Està ben original.
Besets

Glòria ha dit...

Doncs sí que és realment una coca de vidre de disseny, però molt ben dissenayada, i tant!

Fem un mos ha dit...

Quina bona pinta que fa, no ne fet mai ho provaréel teu permís amb guardo la recepta
Petons

Teresa ha dit...

Una coca de vidre molt artística!!!

Margarida ha dit...

Miquel: no sempre ho aconsegueixo, això de lligar història i recepta, però ho intento!

jose manuel: Y lo que me divertí haciéndola!

La cocinera de Bétulo: sí que queda bonica, sí, amb aquest caramel. A més, li dóna volum, i això la fa més artística.

Bugaderes39: gràcies, noia! A casa tampoc va durar gaire...

Núria: amb les quantitats dela ingredients n'hi ha per a fer-ne moltes. A casa podem fer-ne només la meitat o una quarta part.

Acabat de fer: doncs no creguis que costa, perquè en pocs segons vaig fer el decorat!!!!

starbasse: molt poètic, tu. A casa diuen que sembla una boca de rap!!!!

Margarida ha dit...

Gemma: sí que és una llàstima, sí, que no poguessis quedar.te fins al final!!!! Ens hem perdut una bona obra d'art!!!!

Cristina: gràcies, noia!!! És una coca molt bona, tan cruixent...

Andrea: qui diu que la teva era "rareta"? A mi em van agradat totes, perquè totes eren originals i tenien el seu què!!!

Assumpta: sí, és sucre amb colorant. N'hi havia de fet pel mestre pastisser Baixas, de color taronja, blau, verd...
Jo em vaig fer la meva decoració amb sucre sense colorant, però hi vaig posar aquests trossets per donar-li una mica més de vida!

Cookiteca: ja sabeu que sempre estic encantada d'anar a casa vostra!!!!

MaryLou: Em va encantar anar-hi! I m'ho vaig passar tan bé amb tot el grup assistent al taller!!!!

Margarida ha dit...

mesilda: és que tu la mires amb molt bons ulls!!!
I no sé si et creuràs que la vaig fer en un tres i no res!!!!

Glòria: doncs la decoració va ser idea d'uns segons...En principi no tenia cap idea preconcebuda, perquè no sabia que els assistent haguéssim de fer-nos la nostra coca...

Fem un mos: doncs, prova-la, Sión, i veuràs que no costa gens. I és tan agraïda, perquè la facis com la facis, sempre queda maca!!!

Teresa: gràcies, noia!!

Helena / Ricosinazucar ha dit...

Margarida, és preciosa!
Aquesta escultura de sucre sembla talment vidre, quina passada!!!
El complicat deu ser fer-li una mossada, jaja

Petons

Maria Dolores ha dit...

Margarida eres una artista, has fet una coca que sembla una joia.
Besets

Alfons ha dit...

això és una delicada obra d'art...!!

ANNAFS ha dit...

Si no és una obra d' art, poc s' hi falta. T' ha quedat preciosa.

Isabel ha dit...

Quina obra d'art!!!!!
Ets única
Felicitats Margarida
Petons

Eva Flores ha dit...

q xula t'ha quedat la coca de vidre!

a peu coix-pambolixocolata ha dit...

T'ha quedat ganial! Una gran presentacio

surfzone ha dit...

Margarida, espectacular! Estic sense paraules.
Per cert, d'on treus la glucosa?

Juan Pablo Cloquell ha dit...

Quina pinta més bona!
M'agradaría utilitzar la recepta a la meua web: www.cappetit.com per calcular automáticament valors nutricionals.

T'interesaria utilitzar gratuitament el nostre sistema. A canvi sols et demanariem que posares l'enllaç a la nostra pàgina. Gràcies!