Coca de vidre







He de reconèixer que estava gelosa de la seva felicitat. M'incomodava que tingués tantes ganes de fer cursos amb l'excusa d'estar al dia, i fins i tot em sabia greu que sempre trobés un forat a la seva agenda per assistir a classe. Què hi trobava que el feia tan feliç?

M'enrabiava cada vegada que el veia sortir de casa decidit a passar una bona estona, i encara m'enrabiava més veure'l tornar amb aquell semblant tan cofoi. No el destorbaven ni el mal temps, ni els horaris del tren, ni arribar tard a casa.

Però jo no estava decidida a perdre'l, i amb un rampell de desesperació vaig decidir apuntar-m'hi també.

I què hi vaig trobar, em preguntareu. Doncs ara us ho dic. No és una escola, ni una botiga, ni un centre social, ni una cuina. És tot això, i més. És aprendre gaudint, és xerrar i conèixer un munt de coses, és compartir taula i experiències amb gent interessant, és riure i sentir que ets a casa.

I és que Cookiteca és la casa de tots!




Ahir vaig assistir a un taller de Coques de vidre de disseny que ens van oferir el mestre pastisser Joan Baixas i la dissenyadora Sisón Pujol organitzat per Cookiteca&Veritas dins del marc del Barcelona Design Festival.

Cadascun dels assistents vam poder fer la nostra coca i emportar-nos-la a casa. En aquestes fotos us ensenyo la Coca de vidre que vaig fer jo.

Si vosaltres també voleu deixar anar l'artista que porteu dins, ara us explico com ho heu de fer.

Comencem pastant la massa de pa en un robot de cuina durant 10 minuts. Tot seguit la deixem reposar a la nevera 2-3 hores, tapada amb film.

Encenem el forn i el posem a 200º. Agafem porcions de massa i les estirem ben fines amb el corró. Podem fer-les planes o amb una mica de volum, com més ens agradi. Punxem la superfície amb una forquilla per evitar que es formin bombolles d'aire.

Untem tota la coca amb oli i hi escampem per tota la superfície una bona quantitat de sucre. L'enfornem fins que el sucre s'hagi fos. Com més sucre hi posem, més caramel·litzada quedarà.




Guarnirem la coca amb caramel artístic, que farem posant el sucre, l'aigua i la glucosa al foc fins que arribi a 158º. Aleshores l'aboquem a sobre d'una goma silpat i li donem la forma que volem. Aquest tipus de sucre, anomenat colat, queda llis i brillant, i es poden aconseguir tonalitats diferents afegint-hi colorants.


Ingredients:

Coca de vidre:
500 g farina de força
500 g farina fluixa
30 g llevat fresc*
20 g sal
30 g sucre
550 g aigua

oli d'oliva
sucre cristall

Sucre colat:
1000 g sucre cristall
350 g aigua
200 g glucosa

(*) A la recepta no s'especifica la quantitat de llevat. Jo sempre hi poso 30 g.




Aquesta és la Coca de vidre que vaig fer ahir al taller de Cookiteca. No és una obra d'art però amb més temps i més pràctica potser ho aconseguiré! Mentre, gaudiré amb la lectura de Saul Bellow, L'autèntica. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 319). Barcelona, 1998.


29 comentaris:

  1. siempre es un placer leerte y ademas lo encajas perfectamente en la receta que nos presentas,buena clase seguro y ademas muy bien aprovechado como lo desmuestras en esat estupenda y artista coca de vidre
    peto

    ResponElimina
  2. Que bonita te ha quedado y aemás de rica.

    Saludos

    ResponElimina
  3. M'agrada la imaginació que tens per escriure aquestes histories, però més encara m'agrada la coca de vidre i amb aquest caramel per sobre queda molt artística.
    Petons.

    ResponElimina
  4. Què vol dir que no és una obra d'art? Efímera (si la portes a casa meva, no dura ni dos segons) però obra d'art.

    ResponElimina
  5. Me gusta mucho...me llevo la receta de la coca...besos

    ResponElimina
  6. No sé què em té més hipnotitzada, si la coca o el carmel de sobre. Tens unes mans.....

    ResponElimina
  7. Sí que queda maca aquesta mena de volta gòtica de sucre :)

    ResponElimina
  8. Va ser un taller ben divertit i original, llàstima que no em vaig poder quedar fins al final... ;)
    Et va quedar una coca preciosa!

    ResponElimina
  9. Molt rebé...És la meva coca preferida.

    ResponElimina
  10. Que bé ens ho vam passar ahir! La teva coca va quedar genial, en canvi la meva va quedar mig "rareta" perquè la massa no havia reposat, però com tu dius, algun dia ho aconseguirem!!

    Em quedo per aquest blog tan genial!

    Un petonàs! :)

    ResponElimina
  11. És fantàstica!! Maca i bona seguríssim! :-))

    I aquestes cosetes vermelles que hi ha pel damunt què són? Sucre amb color?

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies Marga per parlar tan bé de nosaltres i per participar al taller i ser-ne una alumna aventatjada! Esperem veure't sempre que sigui possible!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Quina sort poder anar a aquest taller!!! la coca és una obra d'art!!!
    Petonets

    ResponElimina
  14. Dius que no és una obra d'art?
    Però si et quedes mirant-la com si d'una es tractara!
    Està ben original.
    Besets

    ResponElimina
  15. Doncs sí que és realment una coca de vidre de disseny, però molt ben dissenayada, i tant!

    ResponElimina
  16. Quina bona pinta que fa, no ne fet mai ho provaréel teu permís amb guardo la recepta
    Petons

    ResponElimina
  17. Una coca de vidre molt artística!!!

    ResponElimina
  18. Miquel: no sempre ho aconsegueixo, això de lligar història i recepta, però ho intento!

    jose manuel: Y lo que me divertí haciéndola!

    La cocinera de Bétulo: sí que queda bonica, sí, amb aquest caramel. A més, li dóna volum, i això la fa més artística.

    Bugaderes39: gràcies, noia! A casa tampoc va durar gaire...

    Núria: amb les quantitats dela ingredients n'hi ha per a fer-ne moltes. A casa podem fer-ne només la meitat o una quarta part.

    Acabat de fer: doncs no creguis que costa, perquè en pocs segons vaig fer el decorat!!!!

    starbasse: molt poètic, tu. A casa diuen que sembla una boca de rap!!!!

    ResponElimina
  19. Gemma: sí que és una llàstima, sí, que no poguessis quedar.te fins al final!!!! Ens hem perdut una bona obra d'art!!!!

    Cristina: gràcies, noia!!! És una coca molt bona, tan cruixent...

    Andrea: qui diu que la teva era "rareta"? A mi em van agradat totes, perquè totes eren originals i tenien el seu què!!!

    Assumpta: sí, és sucre amb colorant. N'hi havia de fet pel mestre pastisser Baixas, de color taronja, blau, verd...
    Jo em vaig fer la meva decoració amb sucre sense colorant, però hi vaig posar aquests trossets per donar-li una mica més de vida!

    Cookiteca: ja sabeu que sempre estic encantada d'anar a casa vostra!!!!

    MaryLou: Em va encantar anar-hi! I m'ho vaig passar tan bé amb tot el grup assistent al taller!!!!

    ResponElimina
  20. mesilda: és que tu la mires amb molt bons ulls!!!
    I no sé si et creuràs que la vaig fer en un tres i no res!!!!

    Glòria: doncs la decoració va ser idea d'uns segons...En principi no tenia cap idea preconcebuda, perquè no sabia que els assistent haguéssim de fer-nos la nostra coca...

    Fem un mos: doncs, prova-la, Sión, i veuràs que no costa gens. I és tan agraïda, perquè la facis com la facis, sempre queda maca!!!

    Teresa: gràcies, noia!!

    ResponElimina
  21. Margarida, és preciosa!
    Aquesta escultura de sucre sembla talment vidre, quina passada!!!
    El complicat deu ser fer-li una mossada, jaja

    Petons

    ResponElimina
  22. Margarida eres una artista, has fet una coca que sembla una joia.
    Besets

    ResponElimina
  23. això és una delicada obra d'art...!!

    ResponElimina
  24. Si no és una obra d' art, poc s' hi falta. T' ha quedat preciosa.

    ResponElimina
  25. Quina obra d'art!!!!!
    Ets única
    Felicitats Margarida
    Petons

    ResponElimina
  26. q xula t'ha quedat la coca de vidre!

    ResponElimina
  27. Margarida, espectacular! Estic sense paraules.
    Per cert, d'on treus la glucosa?

    ResponElimina
  28. Quina pinta més bona!
    M'agradaría utilitzar la recepta a la meua web: www.cappetit.com per calcular automáticament valors nutricionals.

    T'interesaria utilitzar gratuitament el nostre sistema. A canvi sols et demanariem que posares l'enllaç a la nostra pàgina. Gràcies!

    ResponElimina