Crema de taronja

Estava força amoïnat el rei Pere I, el Justicier. Havia d'estar un temps fora de Sevilla i li calia triar algú que jutgés en un litigi molt enrevessat durant la seva absència i ell, tan ferotge en altres ocasions, ara tenia por d'errar la seva decisió.

Conten que, mentre passejava pels Jardins de l'Alcàsser, se li va ocórrer una idea. Va collir un grapat de taronges d'un taronger i les va llançar a l'aigua de l'estany. Després va fer venir els tres candidats i els va demanar que li diguessin quantes taronges hi havia a l'estany.

El primer s'acostà a l'aigua, es va estranyar que preguntés una cosa tan simple i va respondre:

- Sis, Senyor.

El segon, sense moure's ni un pam del seu lloc pensant que ja les veia prou bé, va respondre gairebé molest per la pèrdua de temps a que era sotmès.

- Sis, evidentment!

El tercer, en canvi, no es va precipitar a donar una resposta. Va demanar que li portessin un pal i, tot estirant el braç, va aconseguir capgirar totes les taronges.

- Hi ha sis taronges senceres, Senyor.

I, havent-li preguntat el Rei la raó d'aquella resposta, li digué:

- No podia respondre abans de confirmar que realment estaven senceres. Mireu! -i va agafar una taronja, la va partir en dues meitats i en va llançar una a l'aigua. Semblava talment que era sencera! I el rei, admirat, exclamà:

- Tu sabràs fer justícia! Perquè ens has demostrat que, abans de jutjar res, hem de comprovar tots els fets ja que no sempre el que veiem és el que sembla!

Més d'un haurà pensat que avui no he suat gaire posant una taronja sencera com a recepta. Però m'agradaria que us acostéssiu una mica més a la pantalla perquè així podríeu veure que aquesta taronja no és realment el que sembla.

Avui us porto una Crema de taronja servida dins de la mateixa taronja. I és que, aprofitant que tenia aquestes taronges tan ufanoses, no he pogut resistir la temptació de presentar-les d'aquesta manera.

Avui és dia de sant Josep i toca Crema. Però per variar una mica, avui la farem de taronja. El procediment és el mateix, però en lloc de fer-la només amb llet hi posem meitat de llet, meitat de suc.

Escalfem la llet amb la canyella fins que arrenqui el bull. Tanquem el foc i la deixem en infusió uns minuts. Fem suc de taronja i el colem, i desfem el midó amb una mica de suc.

En un cassó batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Aleshores hi afegim la llet calenta i colada, ho batem bé i tot seguit hi aboquem el suc. Barregem bé tots els ingredients i hi afegim el midó.

Posem el cassó a foc molt suau, i anem remenant fins que la crema arrenqui el bull. Veurem que ha arribat el moment quan es formen unes butllofes que, en esclatar, fan puff. L'apartem ràpidament del foc, i continuem batent la crema durant uns segons més. Ara ja la podem abocar a una plata o en cassoletes individuals, o bé omplir les closques de taronja que prèviament haurem buidat.

La deixem refredar a temperatura ambient abans de posar-la a la nevera. En el moment de servir la crema podeu escampar una mica de sucre a sobre i cremar-lo amb una pala de ferro o amb un bufador de gas. Però a mi m'agrada més escampar-hi un grapadet de fruites del bosc.

Ingredients (per a 4 persones):

- 4 rovells

- 125 g de sucre

- 250 ml suc de taronja

- 250 ml llet

- 30 g midó

- 1 canonet de canyella

- fruites del bosc per decorar

Després de menjar-vos aquesta Crema de taronja, podeu dedicar una estona a la lectura. Avui us recomano el llibre de Jostein Gaarder, La noia de les taronges. Editorial Empúries (Narrativa, 221). Barcelona, 2003.