Crema de Sant Josep







Avui farem la crema de les cremes: la crema de Sant Josep. Si hi ha algú que em diu que no n'ha sentit a parlar mai, li diré que és coneguda arreu com a crema catalana. A casa, però, sempre l'hem anomenada pel seu primer nom, principalment perquè ens la mengem el dia de Sant Josep, que és el dia del sant del meu pare. A ell, doncs, dedico aquesta crema.

És fàcil de fer, però mentre la fem li hem de donar dedicació exclusiva perquè no podrem estar pendents de res més. Quan la tinguem al foc hem d'evitar que bulli, perquè se'ns tallarà i no serà bona.

Primer de tot posem dins d'un cassó la llet amb la pell de la llimona i la canyella i l'escalfem fins que bulli. Aleshores tanquem el foc i la deixem reposar tapada durant 1/4 hora. D'aquesta manera aconseguirem que la llet agafi el gust de les dues essències.

Desfem el midó amb una mica de llet. En un cassó hi posem els rovells i el sucre i ho batem bé fins que quedi una massa suau i blanquinosa.




Aleshores hi aboquem la llet calenta i colada, ho batem bé i li afegim el midó també colat. Posem el cassó a foc suau i no parem de remenar amb el batedor fins que arrenqui el bull. Trigarà uns deu minuts. Sabrem que ha arribat el moment quan veiem unes butllofes que fan puf. Traiem ràpidament el cassó del foc i continuem batent la crema durant uns segons. I ja la podem abocar a la plàtera o en cassoletes individuals.

La deixem refredar a temperatura ambient abans de posar-la a la nevera. En el moment de servir la crema podeu escampar una mica de sucre a sobre i cremar-lo amb una pala de ferro o amb un bufador de gas.


Ingredients:

1/2 l de llet
4 rovells d'ou
125 g sucre
20 g midó
1 pell de llimona
1 branqueta de canyella
una mica de llet per desfer el midó

Encara que aquesta sigui la manera clàssica de menjar-se-la, a casa ens la mengem sense cremar. No amagaré, però, que jo hi escampo per tota la superfície una mica de canyella en pols.





Crema
La crema
quan crema
no és bona crema.
Cal deixar-la reposar
i posar-la a la nevera
per fer postres l’endemà.
L’endemà fa un tel gruixut
que si se’l toca per sobre
sembla ben bé de vellut.
Dessota hi ha un mar molt dolç
que fa ben poques onades
i agrada a moltes i a molts.
La crema
quan crema
no és bona crema.

(Del llibre Per molts anys! de Miquel Martí i Pol. Editorial Barcanova. Barcelona, 2003.)


Per fer-la he utilitzat ous de les gallines del meu pare i una llimona del seu hort. Amb aquests ingredients, com no havia de sortir bona la crema?

12 comentaris:

  1. Margarida, amb ous i llimones de casa, segur que la crema queda més bona!
    Saps per què se'n diu de Sant Josep?
    I felicitats per l'homenatjat ;)

    ResponElimina
  2. Hola bonica!!! quin postre més nostrat!! jo faria com tu, amb una mica de canyella, ais que bona!!!

    ResponElimina
  3. Gemma: Ara que s'acosta la primavera és quan les gallines ponen més ous, i aprofitant que el dia de Sant Josep era festa grossa, una manera d'aprofitar els excedents d'ous era fer aquesta crema.
    Ara ja ni és festa per Sant Josep ni és diu així la crema. Tinc entès que va ser cap als anys 60 que el Ministerio de Turismo va voler potenciar la gastronomia regional d'Espanya, i a Catalunya va triar la Crema Catalana.
    Gràcies, ja el felicitaré de part teva!
    Bon cap de setmana!

    La cuina Vermella: A mi la crema m'agrada de totes maneres, excepte amb sucre cremat. Fins i tot (contràriament al que diu en Martí i Pol) calenta. Quan l'acabo de fer i l'aboco a les cassoletes, a casa ens barallem per escurar el cassó, i sempre em diuen: "N'has de fer més perquè en sobri més i així podrem escurar més!" No, si un dia hauré de fer un cassó de crema i tots amb una cullera, vinga a escurar-lo!
    Vinga, guapos, que passeu un bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. Bonísssima aquesta crema. I m' he fixat que també utilitzes midó. Es d' arrós? Trobo que queda millor, i amb un gust més suau...
    El que no faig mai és espolsar-la amb canyella...ja ho provaré.
    ptns

    ResponElimina
  5. Buenisimaaaaa....se llame de san jose o catalana es una de mis preferidas,tambien la tengo puesta en el blog y la preparo frecuentemente ummmmm....deliciosa.
    Un beso.

    ResponElimina
  6. Margarida, boníiiiiiiissima!! Amb els ous i la llimona de casa, i el midó queda excel·lent!!!
    A casa també la feia així (aquí haig d'anar amb els productes que trobo al mercat i al super. De moment encara no hi ha gallines a casa, jajaja).
    Felicitats al teu pare!
    Petons!

    ResponElimina
  7. Margarida,

    La crema és un plat tradicional nostre i que no hem perdre.
    A mi particularment també m'agrada sense cremar, tot i que soc l'únic a casa.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Annafs: a vegades utilitzo el midó d'arròs i a vegades el de blat. El que no faig mai és posar farina ni Maizena, perquè la crema no queda tan suau.
    La canyella en pols la poso a vegades, no sempre, perquè com més m'agrada és sense res.

    Mesilda: vosaltres dieu també "Crema de Sant Josep" o li doneu un altre nom?
    Jo també la faig sovint. A l'estiu, ben fresqueta, sempre ve de gust!

    Mercè: a casa tampoc tinc gallines! Sort de les gallines (en té quatre només)del meu pare. De totes maneres, quan no em dóna ous els compro ecològics. Em costen un ull de la cara, però són boníssims i no tenen colorants.
    Gràcies, ja el felicitaré de part teva!

    Josep: Tens raó, noi. Per això a casa la fem sovint. I encara seria més bona si hi poséssim més ous (com diu el meu pare que la feia la seva mare) però acabaríem tots amb el colesterol massa alt! Amb 8 ous per litre ja n'hi ha prou.

    Gràcies a tots pels vostres comentaris, i que tingueu una bona setmana!

    ResponElimina
  9. què bona què és.
    Natros li diem crema catalana per què no tenim Joseps a casa suposo...

    ResponElimina
  10. Bajoqueta: nosaltres li diem "crema". Perquè quan diem "avui menjarem crema", a quina crema fem referència sinó a la nostra, la de la nostra terra? Quan és un altre tipus de crema, diem "crema anglesa", "crema de llimona" ... I si li hem de posar nom, diem "crema de Sant Josep" que és el seu nom . A cada casa, les seves manies...

    ResponElimina
  11. Molt Bona Margarida. En ami m'agrada com la fas amb canyella, però a casa els hi agrada cremada. És veritat que anys enrera es feia la crema a principi de la primavera perquè les gallines ponen més, i tant!! les de casa ara ponen tot el que no fan a l'Hivern. Hi ha una dita castellana que diu: Por San Anton, gallinita pon. I és que amb el fred les gallines no ponen res, de res poqueta cosa i ara no sabem que fer dels ous, però són tan bons...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. David (Tiana i Marcset)7 d’abril de 2009 a les 19:49

    Hola Margarita!!!!
    Seguint la teva recepta vam fer per Sant Josep la crema. Feia molts anys que la meva avia la feia (durant tot l'any) i des de que la va deixar de fer ningú de casa no hi havia tornat. Doncs amb la mianada la vam fer i li vam portar un platet a la meva àvia (i la besàvia de la mainada)...i li va semblar boníssima. I si ho diu ella és que ho és. També ens va preguntar d'on haviem tret la recepta...i això d'un blog d'internet ja li va costar més d'entendre (té 87 anys). O sigui que ja veus que la teva crema va servir per gaudir junts besàvia i besnets. Una abraçada.

    David (de Tiana i marcset)

    ResponElimina