Pastís can Xipell




El Marcelo és un noi brasiler, emprenedor i rialler i, com tots els joves, es passaria la vida voltant amunt i avall sense cap limitació.

Després de viatjar per Amèrica i Àsia i d'haver viscut experiències de tots els colors, ha arribat a Tiana amb un gran somriure i disposat a deixar-se sorprendre.

Però què es pot fer per impressionar algú que ha estat captivat per l'obra de Gaudí, que s'ha enamorat del barri gòtic i s'ha emocionat tot passejant pels carrers del call de Girona? 

Potser Tiana no és res de l'altre món, però la gent que hi viu li dóna un toc especial.  I el Marcelo té la sort de ser convidat al sopar que cada any celebrem els veïns del carrer Matas.

El noi difícilment oblidarà una experiència tan enriquidora. I és que la manera com l'han acollit, la bellesa del lloc, la gran varietat de plats servits a taula i l'alegria  present en tots els racons l'han fet sentir com a casa. 




El primer dissabte d'agost vam celebrar el desè sopar de veïns del carrer Matas al jardí de Can Xipell. Calia, per a un aniversari tan assenyalat, fer un pastís especial. Però, a més, havia de ser refrescant i tenir un acabat elegant per fer joc amb l'entorn en què ens trobàvem.

Se'm va acudir fer aquest Pastís can Xipell, i la veritat és que va ser tot un èxit. Si us ha cridat l'atenció i el voleu fer, només cal que seguiu les meves indicacions.

Primer de tot fem una planxa de pa de pessic com vam explicar quan vam fer el Braç de gitano amb ganache de maduixa. L'enfornem a 180º durant 8 minuts i la deixem refredar.

Per fer la mousse de llimona, comencem posant en remull en aigua freda els fulls de gelatina. Tot seguit espremem el suc de les llimones i de la taronja, i el colem. N'hi ha d'haver 250 ml. En un cassó batem els ous amb el sucre, i hi afegim el suc colat i la raspadura d'una llimona.

Ho posem a foc baix i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Apartem el cassó del foc, hi afegim els fulls de gelatina escorreguts, i remenem fins que es dissolguin. Deixem refredar aquesta crema, remenant de tant en tant. Quan estigui a temperatura ambient incorporem amb cura la nata muntada.




En la planxa de pa de pessic tallem un cercle de 26 cm amb el que folrarem la base d'un motlle rodó desemmotllable de la mateixa mida. I, per poder desemmotllar amb més facilitat el pastís, posem una làmina d'acetat untada amb oli tot al voltant del motlle, per la part interna.

Pintem amb melmelada de taronja la superfície del pa de pessic, i a sobre hi aboquem la mousse de llimona. La deixem a la nevera unes hores perquè qualli.

Posem els fulls de gelatina en remull. Barregem els dos sucs i els colem. En posem 4 cullerades en un cassó amb el sucre, i l'escalfem. Quan el sucre s'hagi dissolt, tanquem el foc i hi aboquem la gelatina escorreguda, barrejant-la fins que es desfaci. Hi afegim la resta de suc i, quan estigui a temperatura ambient, l'aboquem amb cura a sobre de la mousse, formant una capa prima. Tornem a posar el pastís a la nevera.

Un cop quallada la capa de gelatina, desemmotllem el pastís. Muntem la nata i fem una corona de rosetes tot al voltant. Decorem amb flors de solanum rantonnetii. Abans de treure el pastís a taula retirem amb cura la làmina d'acetat.




Ingredients (per a un motlle de 26 cm):

Per al pa de pessic:
3 clares d'ou d'agricultura ecològica
1 pessic sal marina
3 rovells d'ou d'agricultura ecològica
95 g sucre
90 g farina
1 culleradeta Royal 

Per pintar:
2 cullerades melmelada de taronja casolana

Per a la mousse de llimona:
ratlladura d' 1 llimona ecològica
el suc de 2 llimones ecològiques
el suc d'1 taronja ecològica
250 g sucre
2 ous d'agricultura ecològica
4 1/2 fulls de gelatina
300 g nata 35% m.g.

Per al mirall groc:
el suc d'1 llimona ecològica
el suc d'1 taronja ecològica
2 culleradetes sucre mòlt
2 1/2 fulls de gelatina




Segur que penseu que per celebrar un aniversari tan especial no podia portar unes postres més escaients que  aquest Pastís can Xipell.

Doncs acompanyem la bellesa de la casa senyorial d'estil neoclàssic francès que ens va acollir amb tanta generositat amb una bona lectura. Avui us recomano,  Kate Morton, L'aniversari secret. Suma de Letras. Madrid, 2013.


5 comentaris:

  1. Uhmmmmm pero que pastel más delicado!! no me extraña que fuese un éxito, es que es una delicia auténtica, me gusta esa base de pá de pesic, lo probaré!

    ResponSuprimeix
  2. mare meva quina pinta!! ja en faria un bon tast ja ...petons

    ResponSuprimeix
  3. Tant elegant i bó com sempre, delicat però amb caràcter, tant sols podia ser un éxit, oi?
    M'encanten aquestes flors que has posat per decorar, em semblen perfectes amb el groc del pastís!
    Petons,
    palmira

    ResponSuprimeix
  4. UUhhmmmm... què bonic i bo !!
    Passa't pel meu bloc que hi trobaràs una sorpresa!
    Cuinar per als meus
    http://cuinarperalsmeus.wordpress.com/

    Una abraçada,
    Laura

    ResponSuprimeix