Llimones amb lemon curd

Set mil passes. Set mil passes, comptades una darrere l'altra, fins a trobar la font de la vida d'on rajava l'aigua de la supervivència. Set mil passes les que feia el petit Akana amb pas decidit un dia i un altre també, sense preguntar-se per què era tan injusta la vida amb els que no tenien res.

Caminava descalç, amb pantalons curts i un bidó a la mà. Només tenia vuit anys però era prou gran per considerar-se afortunat. El rostre se l'il·luminava cada matí quan, després d'haver obsequiat la seva mare amb uns litres d'aigua, ella li recompensava el gest amb un somriure amorós. Era l'aigua que els permetria menjar, que els mantindria nets i lluny de les malalties, i els calmaria la  sed. I tot després de fer set mil passes.

Ni la pols ni els perills del camí  havien provocat mai unes paraules de queixa o  abatiment. I ja a l'escola, assegut entre els seus amics mentre escoltava amb atenció les lliçons del mestre i es refeia de l'esforç matinal, amb una mà s'eixugava les gotes de suor que s'escolaven pel front i amb l'altra s'espolsava les mosques emprenyadores. Sempre somrient, sempre agraït. Sempre feliç.

Un dia va tenir lloc un fet que quedaria marcat per sempre més en la memòria del petit Akana. I és que,  gràcies a la tossuderia d'un nen de la seva edat que vivia en un país ric a milers i milers de quilòmetres, es va poder construir un pou a la plaça del seu poble.

Tots ballaven i saltaven d'alegria, cantaven i cridaven de goig mentre els queien a la cara milers d'esquitxos d'aigua fresca i neta, i tot era poc per agrair la generositat del nen desconegut.

Veure rajar aigua de la font era el regal més gran que el cel podia fer al petit Akana, perquè aquell miracle li canviaria la vida: ja mai més va haver de tornar a fer set mil passes per poder beure un glop d'aigua.

 

El dia 22 de març és el Dia Mundial de l'Aigua, i també el meu aniversari. Per celebrar-ho no vaig fer un pastís sinó  unes postres que van cridar l'atenció de tots els convidats: LLimones amb lemon curd.   Si us han agradat i us agradaria fer-les, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Rentem i eixuguem les llimones. Amb un bon ganivet les escapcem, i amb una cullera buidem tot el seu interior, deixant una cassoleta ben neta.

- Posem la polpa que hem tret dins d'un colador xinès, i amb la mà de morter anem esprement tot el suc. El colem. Fem raspadures amb la pell de dues llimones. En el molinet de cafè molem el sucre junt amb les raspadures perquè quedin ben fines.

- En un cassó batem els ous. Hi afegim el sucre, i ho barregem bé. Hi aboquem el suc i tornem a remenar. Posem el cassó al bany Maria, a foc molt suau, i no parem de remenar durant uns 10 minuts vigilant que la temperatura de pugi de 80º.

- Quan la crema comenci a espessir, retirem el cassó del foc i hi afegim la mantega a trossets, mentre remenem per barrejar-la bé. Tapem amb film i la deixem refredar.

- Omplim les cassoletes de llimona amb el lemon curd, i les decorem. Avui hi hem posat una fulla de xocolata, un gerd, una flor de maduixa i una fulleta de menta.

Ingredients (per a 10 llimones):

10 llimones d'agricultura ecològica

8 ous d'agricultura ecològica

640 g sucre

ratlladura de dues llimones d'agricultura ecològica

320 ml suc de llimona colat

240 g mantega

Encara que aquí la vida és cada vegada més difícil per a molta gent, no hem d'oblidar els milions de persones que hi ha arreu del món que no tenen ni tant sols accés a aigua potable. I molts són nens.

Gaudim del gust d'aquestes Llimones amb lemon curd amb la lectura de Núria Esponellà, Una dona d'aigua. Columna Edicions (Col·lecció Classica). Barcelona, 2013.