Arròs amb carbassa



L'Emma no tenia ganes que la veiessin. Entenia que havia de començar a sortir i recuperar la normalitat, però temia qualsevol comentari per més innocent que fos, i encara més les mirades de reüll. No suportava haver de donar explicacions i repetir sempre la mateixa història, perquè cada mot era una agulla que se li clavava, un record fugaç al patiment dels darrers mesos.

No volia fer pena, i li cansaven les paraules buides de qui vol quedar bé. Perquè... què sabia la gent dels seus sentiments?  Què sabia de la seva ràbia, les seves llàgrimes, la seva impotència? Quantes persones del seu entorn s'havien trobat amb la seva situació? Quantes podien dir que s'havien llevat un dia al matí amb el cap rapat i una cicatriu d'un pam?  Quantes s'havien posant davant del mirall i no havien reconegut els ulls que les miraven?

Li havien parlat de mocadors i perruques però s'esgarrifava només de pensar-hi. Volia tornar a lluir la seva melena rossa i ondulada que havia enamorat mig món i que, des de feia mesos, estava guardada a la calaixera com un record del passat. Però mentre esperava que creixés, què? Què?

Un barret! Un barret li donaria la seguretat que necessitava, la força que la guiaria i li retornaria el toc d'elegància que sempre l'havia acompanyat. Sabia que ja mai tornaria a ser la mateixa però, reinventant-se, es feia més forta, i s'espolsava definitivament la por que feia mesos l'envoltava.




Potser pensàveu que aquestes carbassetes només servien com a decoració. Doncs ja veieu que anàveu ben errats, perquè són perfectes per ser cuinades: boníssimes i amb molt de color.

Si aquest Arròs amb carbassa us ha agradat i voldríeu preparar-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Tallem horitzontalment la part superior de la carbassa, que després utilitzarem de barret, i amb una cullera buidem  la carbassa  deixant un gruix de mig centímetre.

- Tallem a trossets petits la polpa de la carbassa, la ceba i els pebrots.




- Posem oli a la paella i coem la ceba. Quan estigui transparent hi afegim els pebrots, els saltegem i hi afegim la carbassa. No deixarem coure gaire les verdures, només el temps just perquè no estiguin crues. 

- Hi afegim l'arròs, barrejant-lo amb les verdures. Condimentem amb el tamari, la sal i les herbes provençals.

- Omplim les carbassetes amb aquest arròs, les tapem amb el barret i les enfornem 15 minuts a 180º.




Ingredients (per a 5 persones):
  • 2 tasses d'arròs cuit
  • 5 carbassetes
  • 2 cebes tendres
  • 1 pebrot verd
  • 1 pebrot vermell
  • 3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
  • 1 cullerada tamari 
  • herbes provençals
  • sal marina



Color, bellesa i gust boníssim és el que caracteritza aquestes carbassetes farcides. El seu barret no amaga cap imperfecció, ans al contrari, li dóna un toc d'elegància alhora que manté mig ocult el contingut del seu interior, com un secret a punt de descobrir-se.

Acompanyarem aquest Arròs amb carbassa amb la lectura d' Agnès Rotger Dunyó/ Nadia Ghulam, El secret del meu turbant. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica). Barcelona, 2010.


5 comentaris:

  1. Aques arròs té el recipient més maco que pot tenir, les carbassetes.
    M'agrada molt la teva idea.
    Petons.

    ResponElimina
  2. Ha de quedar un arròs boníssim i molt gustós. I amb aquesta presentació, super vistós i elegant, per guarnir una taula un dia de festa!

    ResponElimina
  3. Ademas de bueno el relleno queda muy chula la presentación¡¡Triunfas en la mesa.
    peto

    ResponElimina
  4. A la Polyanna aquestes carbasses li agraden molt i mi també! Entren pels ulls i amb aquest farcit a més ens mimem per dintre.
    Petons i molt bon any!!!
    Palmira

    ResponElimina