Pizza de verdures

Era primavera i les flors lluïen amb tots els seus colors quan en Zèfir la va veure allà, passejant innocentment pel camp. El paisatge bucòlic ressaltava encara més la seva bellesa i ell a l'acte se'n va enamorar.

El seu desig apassionat el va empènyer a agitar impetuosament les ales i a precipitar-se cap a on els trobava la nimfa Flora. I, tot estirant el braç, la va agafar amorós per la cintura i se la va emportar ben lluny, mentre ella tremolava de por.

Penedit del seu rapte, li va demanar d'unir-se en matrimoni i, content perquè ella va acceptar de grat, li va concedir el do de regnar sobre les flors.

Ella no va trigar a obsequiar els homes amb la mel i les llavors de totes les varietats de flors, tantes com grans de sorra hi ha al mar, perquè tota la humanitat pogués gaudir dels seus colors i els seus perfums.

A qui no li agrada la primavera amb el seu esclat de colors? I a qui no li encanta el jardí de flors que mostra la meva pizza?

És una pizza vegetal, però a casa li diem coca de verdures. Si us ha agradat i la voleu fer, aquí teniu la recepta:

Per fer la base de la pizza posem a la panificadora l'aigua, la sal, l'oli, la farina i el llevat, i ella s'encarregarà de tot. Si no tenim aquesta màquina, l'haurem de fer a mà, barrejant tots els ingredients, pastant-los i deixant que la massa reposi el temps necessari fins que hagi doblat el seu volum.

Encenem el forn i el posem a 220º. La plata on es courà la pizza ha d'estar dins del forn escalfant-se.

Ens untem les mans amb oli, agafem un tros d'uns 100 g de massa, la posem a sobre de paper de forn i l'estirem ben fina.

Rentem i tallem les verdures com més ens agradi. En aquest cas, el carbassó ha estat tallat a làmines ben fines amb un pela-patates, l'albergínia a rodanxes primes i els pebrots a rodanxes més gruixudes.

Posem una capa de carbassó a sobre de la pasta, i decorem amb la resta de verdures. Salem i reguem amb un bon rajolí d'oli. L'enfornem durant 20 minuts o fins que veiem que ha agafat color.

Ingredients:

Per a la massa de pizza:
320 ml aigua
10 g sal
50 ml oli d'oliva verge extra
500 g farina de força
5 g llevat sec de forner (o 15 g de fresc)

Per al guarniment:
carbassó
albergínia
pebrot vermell
pebrot groc
pebrot verd italià
sal
oli d'oliva verge extra

Un plaer per a la vista i per al paladar. I passeu una bona estona també amb la lectura del llibre de Gerard Durrell, El jardí dels déus, amb traducció de Jordi Arbonès. Edhasa (Clàssics moderns), Barcelona, 1989.

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest més que té com a amfitriona a Irene, de Sabor Impresión, que ha proposat el tema de la Pizza.

Deixeu-me acabar dient que aquesta entrada ve carregada de bons records, ja que ara fa poc més de dos anys vaig inaugurar aquest bloc amb la recepta Minipizzes i coques d'escalivada. Certament han estat dos anys plens de receptes, d'emocions i de bons amics!!!