Kulich, mona de Pasqua russa







Ho sabia! La mare sabia que en Vladimir ens portaria problemes! Ella havia vist moltes pel·lícules i els russos sempre eren els dolents. No n'hi havia cap de bo!

Què es podia esperar, doncs, d'un home que es passava el dia bevent vodka? D'un home fred i calculador que no mostrava mai els seus sentiments? Evidentment no se'n podia refiar gens ni mica. I vés a saber si és un espia i encara acabarem rebent nosaltres!

No entenia com la meva germana havia pogut enamorar-se d'un xicot així. Tants nois com hi ha aquí! I ja només faltava que se n'anessin a viure al seu país, allà on nostre Senyor va perdre les sabatetes...

El dia de la presentació oficial d'en Vladimir es va escaure en Diumenge de Pasqua i nosaltres ja teníem preparada la Mona de xocolata per poder parlar de les nostres tradicions. Però només obrir la porta ja vam quedar ben parades!




Era impossible veure-li la cara perquè venia carregat de regals. Amb una mà subjectava els rams de flors que portava per a obsequiar totes les dones de casa, i amb l'altra sostenia un paquet voluminós, ben embolicat i decorat amb una gran llaçada, que amagava en el seu interior una mena de Mona de Pasqua russa que s'anomena kulich.

Encara no ens havíem refet de la sorpresa quan vam tornar a quedar meravellades amb els ous durs que ens va regalar, i que ell mateix havia pintat de color vermell, per desitjar-nos una Bona Pasqua, mentre ens feia tres petons a cadascuna.

Ens costava entendre'l perquè parlava de pressa barrejant el català, l'anglès i el rus, però no va abandonar el somriure en cap moment. I tots rèiem!

-Quin noi més simpàtic! -va dir la mare, que ja no es va separar en tota la tarda del seu costat.

No cal que us digui que, deu anys després, en Vladimir encara segueix casat amb la meva germana. I aquí ho barregem tot, la Mona i el Kulich, els ous de xocolata i els durs pintats de color vermell. I quan la mare veu que fan una pel·lícula d'espies russos, tanca la tele i posa la ràdio. Que poc han viatjat aquests americans!




En aquest bloc tinc Mones diferents a les que podeu trobar a les pastisseries. Després d'una Mona ben original, i de la nostra Valentina, aquest any us porto una Mona típica de Rússia. Si aquest Kulich us ha captivat tant com a nosaltres, ara us n'explico la recepta.

Encenem el forn i el posem a 35º. Desfem el llevat amb l'aigua tèbia. En un bol barregem la farina amb la sal, la llet tèbia i el llevat desfet. Tapem el bol amb un drap de cotó i el posem al forn durant 1 hora.

Mentre, anem preparant la resta d'ingredients. Barregem el safrà amb el conyac, deixem fora de la nevera la mantega perquè s'estovi i tallem la fruita confitada a trossos petits.

Batem els rovells d'ou amb el sucre i els barregem amb la pasta de llevat, la mantega i la resta de farina. Ho aboquem dins de la panificadora i fem que ho pasti durant 15 minuts.

Hi afegim les ametlles, les panses, la fruita confitada, la ratlladura de llimona, les llavors de vainilla i el safrà amb el conyac, i ho deixem pastar 20 minuts més.

Muntem les clares a punt de neu i les afegim a cullerades.




Folrem amb paper de forn la base d'un motlle de 16 cm de diàmetre. Com aquest kulich ha de pujar força i el motlle només fa 8 cm d'alçada, fem una corona amb 4 fulls de paper de forn de 16 cm d'alçada i la posem a l'interior del motlle.

Hi aboquem la massa, la tapem amb un drap de cotó i la posem al forn durant 1 hora i mitja (o fins que la massa hagi doblat el seu volum).

LA traiem del forn i apugem la temperatura a 175º . Quan estigui calent, li retirem el drap i l'enfornem durant 55 minuts. Passat aquest temps, traiem el kulich del forn, i el deixem refredar del tot abans de desemmotllar-lo.

Quan ja està fred del tot, barregem el sucre amb la nata i l'escampem per sobre, deixant que caigui algun regalim pels costats. I acabem decorant amb la fruita confitada.





Ingredients:

25 g llevat fresc de forner
60 ml aigua
110 g farina de força
1 pessic de sal
120 ml llet

1/4 culleradeta safrà mòlt
1 cullerada conyac
3 rovells
170 g sucre
170 g mantega
330 g farina de força
40 g ametlla crua pelada i picada
50 g panses de Corint
50 g fruita confitada
2 culleradetes ratlladura de llimona
1/2 beina de vainilla
2 clares a punt de neu

90 g sucre mòlt amb aroma de vainilla
5 cullerades de nata
fruita confitada




Aquest kulitx bé es mereix la lectura d'un autor rus. Avui us porto Història d'un cavall, de Lev Tolstoi. Edicions de La Magrana (Col·lecció L'Esparver, 10). Barcelona, 1982.

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes, que té com a amfitriona a Mª Luz del bloc Hoy no sé què cocinar, i que ha proposat el tema Els dolços de Setmana Santa.


hemc 53 - dulces de semana santa



Recepta treta de Selecciones del Reader's Digest. Madrid, 1983.



51 comentaris:

  1. Margarida!!sense paraules!! Tant original com segur que saborosa!! m'encanta de veritat, està genial!
    Un petonet

    ResponElimina
  2. Margarida, me encanta la forma y la presentación de este Kulich!
    Con la combinación de sabores que tiene el relleno, sin duda está delicioso!
    Moitos bicos

    ResponElimina
  3. Un post muy interesante, va bien conocer las tradiciones de otras culturas. Seguro que está buenísima! BSs

    ResponElimina
  4. me encanta lo original que eres, es una verdadera maravilla ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  5. Quina mona més maca!! NO la coneixia pas, sempre va bé coneixer les costums d'alres llocs! La veritat es que em recorda a un panettone vist així! :)

    Me'l deixo anotat per a provar-lo! Un petooo

    ResponElimina
  6. Parece un panetone, que cosa tan buena se ve.

    Saludos

    ResponElimina
  7. Ja he après una cosa nova! però uff, sembla molt complicada de fer, encara que a tu t'ha quedat perfecta. Petons

    ResponElimina
  8. Encara estic rient amb la teva historia...jajaja Si es que a les mares lis costa entendre que no tot el que es veu a la tv es veritat.

    Magnifica mona... original i sabrosa sense cap dubte.
    Un petonet

    ResponElimina
  9. Sensacional! m´agrada saber d´altres tradicions.

    ResponElimina
  10. Será russa, però Margarida t'ha quedat fantàstica!!!

    petons

    ResponElimina
  11. Sin duda una receta muy original, a mi me ha sorprendido mucho. Qué importante es conocernos sinceramente.
    bsos

    ResponElimina
  12. Aquesta mona m'ha agradat molt!!! no sabia que a rússia fessin mones!!

    ResponElimina
  13. Margarida, m'encanta perquè cada any ens sorprens amb una mona ben original! :)
    Petons!

    ResponElimina
  14. Que bonica aquesta mona Russa, em recorda al panettone Italià.
    Judith

    ResponElimina
  15. Margarida ets ùnica!!
    Tan es que la mona sigui russa, ilatiana, francesa.........
    Fantàstica, super guay.........
    Petonets

    ResponElimina
  16. Quina varietat de Mones que ffas cada any! A casa només volen la de yema i la de Sara, je je je...
    Aqesta russa recorda una mica el panetonne, oi?

    ResponElimina
  17. Si el postre sabe tan fantástico como la maravillosa que has contado... que se preparen los concursantes. Que la cosa va a estar reñida. Besos. ¡Me ha encantado tu narración!

    ResponElimina
  18. No coneixia aquesta mona russa , deu ser molt bona.

    ResponElimina
  19. Que linda Mona, me encanta conocer tantas variedades de brioche, la decoración se ve hermosa, me la apunto!!
    Un beso.

    ResponElimina
  20. Hola Margarida. Espero que hayas pasado una estupenda Semana Santa.
    como es siempre tu costumbre antes de poner la receta relatar un cuento o una historia, al empezar a leer he creído que nos contabas un cuento a colación del kulich, pero algo me decía que no era historia cuando has citado a tu hermana. Siempre tienes algo bonito que contar.
    Y algo espectacular que presentar, porque este kulich, es todo un espectáculo, desde su preparación hasta lo que has tenido que imaginar y montar para lograr esa altura. Sin duda eres toda una artista de los pies a la cabeza.
    Debió ser una delicia probarlo.
    Saludos

    ResponElimina
  21. Una mona ben diferent, però ta quedat preciosa i de ben segur molt bona
    Petons

    ResponElimina
  22. Que preciosidad de mona cuantas hay, la verdad que el mundo de la cocina es abismal, un beso, pepa.

    ResponElimina
  23. ala, quina pasada, es preciossa
    un peto guapa

    ResponElimina
  24. Visc a la Cuina: sí, realment és diferent a totes les que es veuen a la nostra terra.

    Ingrid: sí, Ingrid, et puc dir que és més bona de gust del que realment sembla.

    Como na casa: el relleno, delicioso! Y el glaseado, sublime!

    Lydia: pues siempre va bien conocer las tradiciones de otras culturas. Sobretodo si son deliciosas!

    Paula: gracias, chica! Eres un sol!

    Anniki: sí, recorda molt al panettone, l'únic que aquest és més rabassut i el kulich més esvelt, perquè té una circumferència més petita i més alçada.

    ResponElimina
  25. Hola Margarida, m'he enamorat d'aquesta recepta. Tan el Kulich com les fotos t'han quedat de "vici". Ja la tinc guardada......

    Un petonet

    ResponElimina
  26. jose manuel: sí, recuerda a un panettone, pero éste és más esbelto.

    SILVIA: complicat? En absolut! Si es fa sol, pràcticament! Només has de respectar els temps de llevat i vigilar que no es cremi al forn. Res més!

    Neus: I tant! I aquí poso a totes les mares! Però aquesta de la història no és la meva, ja que és un relat inventat!

    Cristina: A mi també, sobre tot si es tracta de coses de menjar, i bones!!!!

    Dolorss: alguna cosa bona havien de tenir els russos, no?

    Lo Forner de Ponent: gràcies, noi!

    cristina: sí que lo es! Porque si nos dejamos llevar por las opiniones generales o los estereotipos, malo!

    ResponElimina
  27. Teresa: bé, en realitat no se'l mengen dilluns de Pasqua sinó diumenge, i l'acostumen a portar a l'església perquè el sacerdot les beneeixi. De fet, a dalt de tot, en lloc de posar la fruita com he fet jo, el que fan és dibuixar una X i una B amb trossets de fruita confitada. Les inicials volen dir: Crist ha ressuscitat! Per tant no és una Mona que el padrí regala al seu fillol. El que sí es regalen són els ous durs pintats de color, generalment vermell, per desitjar-se una Bona Pasqua.
    Cada poble té les seves tradicions, com veus.

    Mercè: si sabessis que tenia guardada la recepta des de l'any 1983!!!! Per tant, original sí és, però per als que no estan acostumats a aquest tipus de Mona. Jo ja fa anys que somiava amb ella!!!

    la cuina de l'Estany: sí, com ja he dit més amunt, el recorda pels seus ingredients. Però la forma d'aquest és més esvelta.

    Isabel: oi que sí? I si a sobre et dic que de gust és boníssima, encara t'agradarà més!

    Gemma: no et pensis, que la Núria la volia de xocolata, i vaig haver de fer-ne una, perquè a ella no li agraden les panses ni la fruita confitada!! Però també és veritat que la va tastar i va dir "He de reconèixer que és bona!"
    "Bona no, boníssima!" vaig afegir.

    ResponElimina
  28. Bona nit Margarida
    Quina altura!!! Espectacular!!!
    Esta mona no la coneixia,em recorda al panetone.És ben original i com sempre t'ha quedat fantàstica.
    Després d'uns dies liada vaig a veuré la resta d'entrades,que no vull perdre'm res.
    Besets.

    ResponElimina
  29. Rous: bueno, bueno, que aún estoy en ello, pero todavía no sé qué haré!!!!
    Gracias por los ánimos que me das!

    ANNAFS: boníssima, noia, boníssima! I no embafa tant con una de xocolata o de mantega. Però això va a gustos. La Núria, la meva mitjana, s'estima més una de xocolata. Què hi farem!

    Kako: pues sí, hay muchísimas maneras de preparar el brioche. Este es riquísimo!

    Juan: ay, Juan, que me parece que te he vuelto a engñar!!!! Perdón!!!!!! ja,ja...
    No, no tengo ninguna hermana, ni ningún cuñado ruso. Todo invención....
    Perdón!!!!!

    Fem un mos: sí. Ja tens raó, Sión: és boníssima!

    Pepacooks: cuánta razón tienes! Cada cocina, una Mona. Y todas buenísimas!

    deakiapekin: gràcies, guapa, pel comentari!

    Mª José: doncs a veure si et decideixes a fe-la i ens ensenyes la teva versió. Segur que serà fantàstica!

    ResponElimina
  30. mesilda: hola, noia! "Altura" tota la que vulguis!!! Tant que pensava que el paper de forn no aguantaria (i això que n'havia posat 4 voltes)i que acabaria desbordant-se! Per això vaig acabar posant també una cartolina tot al voltant, que fes de faixa.
    La veritat és que s'assembla aun panettone, però és més esvelt. I l'acabat amb el glassejat blanc és sensacional!

    ResponElimina
  31. Ostres, quina mona més original que fan els russos! M'encanta la foto del motlle amb les parets de paper afegides!

    ResponElimina
  32. Margalida!!! a les fotografies es pot apreciar la seva bellesa, perquè al cap i a la fi, el que fas sempre ens deixa captivats. Però el que expliques em fa pensar, com sempre... aquesta vegada en la mania absurda que tenim en prejutjar sense conèixer,... de ben segur que no ens perdriem experiències meravelloses si no ho fessim tan sovint,...


    Petonets

    Miel

    ResponElimina
  33. Una mona preciosa i molt different amb molts sentiments ;O)
    M'agrada aprendre coses de la manera de celebrar d'altres països !
    Gràcies per compartir,
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  34. Magnífica i suculenta ... no coneixia la tradició de les mones al país dels sobiets... però veig que s'ho prenen molt seriosament
    Una abraçada

    ResponElimina
  35. Bellissimo post, dev'essere squisisto questo dolce russo. ottima la presentazione, dettagliata la spiegazione passo-passo. Un abbraccio Daniela.

    ResponElimina
  36. Hola Margarida, a mi també em va fer moltíssima il·lusió.Molta.
    La recepta és espectacular.
    Si,si, visc mes o menys on sempre, el Javi és el que ha tingut més canvis però crec que és un enamorat de Barcelona.
    Ara fa molt de temps que no hem coincidit però et tinc molt de carinyo i en molt bon record.
    Un petonàs molt gran.

    Marga
    Amb el teu permís aniré entrant i mirant com et va la teva cuina!!!

    ResponElimina
  37. Pensava que la "mona" només era típica de Catalunya, i arreu fan la seva versió, aquesta es una mica la finalitat dels blogs, coneixer i compartir la cultura culinaria de cada lloc. Espectacular aquesta mona russa. Petons,

    ResponElimina
  38. Margarida una mona de llevar el sentit que bònaaaaaaa.
    Un abraç

    ResponElimina
  39. Margarida,
    Tu sempre fen de les teves ehhh, sempre unes bones mones, i sobre tot, ben guarnides!!
    Felicitats per aquesta nova varietat.
    Una abraçada,

    ResponElimina
  40. Qué original y que buena pinta tiene! Me encantan los bollos! Te ha quedado espectacular! Un besito:)

    ResponElimina
  41. Siempre me sorprendes con tus recetas, hoy con esta mona tan espectacular y que imagino que estará más que buena

    Veo que Marga la vio antes que yo...

    Abrazos y buena semana

    ResponElimina
  42. A mi si que m´ha captivat, una receta deliciosa i la història encantadora, m´ha fet somriure perquè semblava que llegia sobre la meva mare :)) molts petonets

    ResponElimina
  43. Com sempre, impecable, bell , un relat i una vivència , ...... com sempre. Una abraçada

    ResponElimina
  44. Guauu que delicia !!! y que alta te ha quedado.
    Muchísimas gracias por compartir la receta.
    Besos
    Lily
    http://deliciosmos.blogspot.com/

    ResponElimina
  45. Ah qué cosa más rica Margarida, me recuerda mucho al panetone, bueno, a lo mejor es por la forma, pero también por las frutas y eso. Lo que encuentro es que debe ser difícil de hacer, al menos conseguir esa textura, siendo tan alto y que se haga bien por dentro, vamos, que es una pedazo de receta que si te sale como te sale es porque eres buenísima con esto. Claro que eso, ya lo sabemos.
    Un beso grande.

    ResponElimina
  46. no sabia esto de la mona rusa, bueno es saberlo te ha quedado muy bien y la foto lo dice todo
    peto
    miquel

    ResponElimina
  47. Aquesta mona em fa pensar una mica en el Panettone (no sé si s'escriu així)... :-))

    Aquest blog teu és una joia. He clicat els enllaços i he vist les altres mones, la del massapà i la Valentina... en saps un munt!! :-))

    ResponElimina
  48. Llàstima que no tingui una filla per casar-la amb un Vladimir, això sí que és un bon partit! Tan generós (vols dir que no volia "comprar" l'agraïment de la família de la seva xicota, en especial de la sogra?) i, a més a més, tan manetes a la cuina.
    Petonets!

    ResponElimina
  49. Ei! Que m'he oblidat de dir que em va agradar molt la mona russa, era flonja i gustosa!!

    ResponElimina