El cambrer li havia ofert una safata plena de gambes i ell havia allargat d'esma la mà per agafar-ne una quan, de sobte, va quedar palplantat davant la pila de marisc mentre una esgarrifança recorria el seu cos.
I recordava el jovenet que havia estat, sortint al matí de casa i anant corrents a classe amb el desig secret de trobar-se pel camí amb la Sílvia, la noia més maca de tot l'institut sense cap mena de dubte.
Però tot era veure-la de lluny, i ja li tremolaven les cames. Hauria donat el que fos per ser tan valent com els seus companys i posar-se amb naturalitat al seu costat i encetar qualsevol conversa per banal que fos, però mai gosava dir-li res, tement que les seves paraules fessin massa evidents els seus sentiments.
Si la noia el veia primer, i el saludava alegre amb la mà mentre cridava el seu nom, ell es posava vermell. Tots se n'adonaven i amb les seves mirades i els seus comentaris el feien sentir ridícul.
- Ei, gamba!
Així el coneixien a l'institut. Gamba! Per això mai li havia agradat el marisc. Deia que hi tenia al·lèrgia, però només ell sabia que era terror.
Estic segura que si el nostre protagonista hagués tingut al davant aquestes Croquetes de gamba, se les hauria menjat a dotzenes, tanta és la seva flonjor i la suavitat del seu gust.
Si us ha vingut de gust fer-les, podeu preparar-les amb gambes congelades, encara que les de la recepta són fresques.
Comencem pelant les gambes. Posem els caps i les pells en un cassó amb aigua i els fem bullir mitja hora. Després, colem el suquet. Només en necessitarem mig got. La resta el poseu al congelador i el podeu utilitzar quan feu paella de peix.
Traiem l'intestí de les gambes i les passem per la paella tomba i tomba, menys d'un minut. Les deixem refredar i les piquem sense que quedin gaire fines.
Fonem la mantega en un cassó i hi afegim la farina. La deixem coure un parell de minuts remenant constantment amb una cullera de fusta. Hi afegim el brou calent i fem una bona remenada fins que ens quedi una salsa lligada i sense grumolls. Acabem abocant-hi la llet calenta, i la deixem coure deu minuts a foc suau.
Afegim les gambes picades i salpebrem. Un minut més i retirem el cassó del foc. El tapem amb film transparent, procurant que toqui tota la superfície, i ho deixem refredar.
Posem força oli en un cassó al foc, que es vagi escalfant molt suaument. Escampem una mica de farina a sobre d'una superfície plana. Hi aboquem la pasta i fem un xurro llarg. Tallem porcions de pasta d'uns 30 g i amb les mans els donem forma de croqueta.
Les passem per ou batut i per pa ratllat. I finalment les fregim amb oli ben calent durant uns segons, i les posem a sobre un paper de cuina perquè n'absorbeixi l'excés d'oli.
Ingredients (per a 12 croquetes):
400 g gambetes de la costa
2 vasos d'aigua mineral
25 g mantega
35 g farina
120 ml suquet de gambes
120 ml llet
pebre negre acabat de moldre
sal marina
1 ou
farina
pa ratllat
oli d'oliva suau per fregir
Amb aquestes Croquetes de gambes participo en la proposta que fan Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15, i que aquest mes està dedicada a les croquetes.
unes croquetetes saborossíssimes (i ben maques) :)
ResponEliminaQue grosstes i formoses es veuen, com a mi m'agraden! I de gaaaaaambes.....
ResponEliminaQue bones amb les gambes! T'han quedat perfectes!!
ResponEliminaPetons
Ahir vaig sopar croquetes de la carn que em va sobrar del "Cocido Maragato", ara al veure aquestes m'han vingut ganes de menjar croquetes de gambes.
ResponEliminaPetons.
Jo també me les menjaria a dotzenes, han de queda runes croquetes molt gustoses i cruixents.
ResponEliminaBen gustoses aquestes croquetes!!!! pel vermut de diumenge cauran segur.. petons,
ResponEliminaFavolose queste croccchette di gamberi. Un abbraccio Daniela.
ResponEliminaJo les croquetes me les menjo a dotzenes i sense adonar-me, son un vicio, i amb qualsevol farçit, aquestes de gambes han de estar boníssimes!! Un petó
ResponEliminaHo sento però no en queda ni una!! Me les he acabat totes jo!! :-DD
ResponEliminaPer cert, que t'han queda delicioses!!! Mmmmmmmmm
Ah, després de menjar-se les croquetes, el noi del relat va perdre per sempre la por al marisc i va anar directament a trobar la Sílvia, li va declarar el seu amor (ella va pensar que ja era hora!) i li va donar el "Sí"... es van casar (ho van celebrar amb un fantàstic Pastís Dickens) i són molt feliços!! :-)))
Quina pinta!!!!!
ResponEliminaFins i tot fa pena menjar se les.
Amb aquesta presentació tan xula......
Unes fotos i unes croquetes magnifiques.
Molt i molt bones, Margarida!! has fet una nova presentació del bloc? molt xula!!! petons
ResponEliminaPero quines croquetes Margarida. I les fotos, fantástiques!
ResponEliminaNani
Hola Margarida, continuo dien que m'encanten els teus escrits i com no, le presentacions que fas...m'he entretingut a mirar moltes de les entrades que tens fetes i n'hi ha una que m'ha fet molta il.lusió...la de les carxofes del Prat...que petit que es el mòn...la meva avia va neixer a Can Comas i aquella era la seva masia...per uns moments he sentit nostalgia i has fet que la recordes amb molt de carinyo...
ResponEliminaGrtàcies per el record i fins aviat...
Hola Margarida. Vaya croquetas ricas que has preparado. Tienen una pinta de estar fabulosas. Estoy seguro que más de una y más de dos me comería. Deliciosas.
ResponEliminaSaludos
Sort que jo no tinc al.lèrgia al marisc.... perque m'encanta i aquestes croquetes de gamba, les apunto...
ResponEliminaPetonets.
Que ricas las croquetas y además de gambas que son deliciosas. Me ha gustado mucho la historia.
ResponEliminaBicos
Les de gambes queden tan bones, i a sobre t'han quedat reboniques!
ResponEliminaMoltes gràcies per participar!
Petons
Sandra
pero que ricas!! y además te han quedado de cine, como siempre!!
ResponEliminabesos y buen finde