Ofrena de fruits secs

La Neus acaba de perdre la feina i està deprimida, no perquè albiri un futur força magre sinó perquè ha arribat Nadal i no pot fer allò que més desitja.

Viu sola tot l'any, i per res del món canviaria la seva independència, però en arribar aquestes festes recorda la felicitat que embolcallava la seva infantesa, l'emoció d'un regal inesperat, i l'alegria de sentir-se estimada. Per això mai agrairà prou al seu germà que la convidi a compartir el dinar de Nadal amb la seva família.

Altres anys, unes setmanes abans ja s'havia passejat per tota la ciutat buscant el regal més adient per a cada un i, d'una manera o altra, sempre aconseguia sorprendre'ls. Es desfà per fer-los feliços, i tot li sembla poc, perquè l'estimació que rep no es pot pagar amb diners.

Enguany, però, la seva situació és ben diferent i, encara que han insistit perquè no els porti res, ella no voldria presentar-se amb les mans buides. Fa dies que està feta un embolic i no sap què fer, però res li agradaria més que oferir-los el seu cor perquè és allò més valuós que té.

Potser aquest any no es nota tant la bogeria compradora que hem vist altres anys per aquestes dates, però tot i així sovint regalem per regalar i moltes vegades donem més importància al preu de l'objecte que al fet de regalar.

M'agradaria ajudar la Neus proposant-li un regal del tot útil i que segur que agrada a qui el rep. Crec que res millor que aquesta Ofrena de fruits secs, i l'amor amb què està feta, per a transmetre l'estimació que sentim per algú.

Si la voleu fer, cal disposar d'una capsa amb compartiments interiors. Omplim unes bosses de cel·lofana amb fruits secs variats, i les tanquem amb una tira de ràfia.

Escrivim unes etiquetes amb les propietats de cada fruit sec i les lliguem a les bosses.

Ara només ens cal tancar la capsa i guarnir-la amb una bona llaçada.

Ingredients:

Una capsa amb compartiments interiors

Bosses de cel·lofana

Ràfia

Etiquetes

Cinta

Fruits secs:

Ametlles

Avellanes

Dàtils

Figues

Nabius vermells

Nous

Orellanes

Panses de dos colors

Prunes

Tot regal portà implícit un missatge. Amb aquesta Ofrena de fruits secs us vull desitjar unes Bones Festes i dir-vos a tots els que passeu per aquesta cuina, sovint saludant i donant mostres de la vostra simpatia, però també de puntetes i sense fer soroll, que us estimo a tots i que sense vosaltres aquest bloc no seria el que és.

Per això us recomano avui Missatge en una ampolla, de Nicholas Sparks. Edicions 62 (Èxits 62, nº 9) Barcelona, 1998.

Pastís cremós de xocolata

Alexis havia arribat a terres llunyanes fugint de la desesperació, en assabentar-se que els pares de la seva estimada Melibea havien cercat un promès a la seva filla. I allà, lluny de tot el que anhelava, va trobar nous amics que es desfeien per consolar-lo.

El que ignorava el noi és que el dia fixat per al seu casament, Melibea s'havia precipitat des de la teulada de casa seva amb la intenció de llevar-se la vida i que, havent sortit il·lesa, havia decidit fugir d'aquella unió imposada.

Va anar, aleshores, directa al port i va pujar a una barca que les onades van arrossegar fins a un lloc llunyà. I sense saber què fer, va dirigir les seves passes fins a un grup de joves que celebraven alegres un pícnic.

La sort va voler que entre els nois trobés el seu estimat Alexis i, no volent estar separats per més temps, allà mateix van celebrar el seu casament.

De la mateixa manera que Melibea i Alexis no podien haver trobar un marc més bonic per a la seva unió, la Neus i la Sílvia no podien haver escollit un edifici més adequat per obrir una nova Cookiteca.

I allà hi vam anar un grup de blogguers, conduïts per la màgica simpatia de Margot. Hi havia tan bones menges, dolces i salades, que no hauria estat gens estrany haver-hi celebrat fins i tot un casament!

Jo hi vaig portar un Pastís cremós de xocolata, ben guarnit per a l'ocasió. I no us espanteu, perquè la seva senzillesa aparent no amaga cap dificultat.

Comencem preparant el farciment cremós: posem la nata al foc i, mentre esperem que arrenqui el bull, batem els rovells amb el sucre. Hi aboquem la nata i posem de nou el cassó al foc, remenant constantment durant 6-7 minuts i vigilant que la temperatura no arribi als 80º.

Retirem el cassó del foc i hi afegim la xocolata esmicolada. Remenem fins a tenir una crema homogènia. Aleshores la deixem temperar, la cobrim amb film transparent i la deixem a la nevera durant 4 hores, o tota la nit.

Una manera molt fàcil i ràpida de fer la massa brisa és posar tots els ingredients junts dins d'un robot. Primer es formarà una massa de textura sorrenca i tot seguit una bola compacta. Aleshores l'estirem entre dos films transparents i la deixem reposar a la nevera durant 1 hora.

Encenem el forn i el posem a 190º. Amb un corró estirem la massa fins a tenir un rectangle de 16 x 30 cm aproximadament, i un gruix de 3mm.

Cobrim l'interior d'un motlle amb paper de forn, i en folrem la base i els costats amb la massa. Amb una forquilla punxem tota la base per evitar que s'infli durant la cocció.

Tapem la base del pastís amb paper de forn, l'omplim amb llegums secs i l'enfornem durant 15 minuts. Retirem els llegums i el paper i l'enfornem durant 5 minuts perquè s'acabi de coure. Tot seguit pintem tot l'interior amb clara d'ou i el tornem a posar al forn 5 minuts més.

Mentre es refreda, preparem la galeta. Desfem la xocolata al bany Maria i, ja fora del foc, i una mica temperada, la barregem amb els cereals i les ametlles. Escampem la barreja a sobre d'un tros de paper de forn i la posem a la nevera durant 1/2 hora.

Un cop la galeta ja s'hagi endurit, l'esmicolem amb un ganivet fins a tenir trossos petits.

Barregem la galeta esmicolada amb la xocolata cremosa que tenim a la nevera, omplim tota la base amb aquesta barreja i la posem a la nevera.

Per fer els rínxols de xocolata, desfem la xocolata al bany Maria i l'escampem amb una espàtula a sobre d'una làmina d'acetat fins a deixar-la ben fina. Passem aleshores una pinta per marcar les ratlles. Cargolem una mica la làmina i la posem a la nevera fins que s'hagi pres. Veurem després que la xocolata se separa fàcilment i que ha agafat forma de rínxol.

Abans de servir el pastís, empolsinem la superfície superior amb cacau en pols i decorem amb els rínxols de xocolata blanca.

Ingredients (per a un motlle de 12 x 26 cm):

Per al farciment cremós:
400 ml nata 35% m.g.
3 rovells
45 g sucre
300 g xocolata Nestlé Postres

Per a la base de pasta brisa:
215 g farina
1 pessic sal
100 g mantega
75 g sucre mòlt
3 rovells

1 clara per pintar

Per a la galeta de xocolata:
110 g xocolata blanca
20 g ametlles torrades i pelades
20 g cereals Special K de kellogg's

Decoració:
1 cullerada de cacau en pols
75 g xocolata blanca

Amb aquest Pastís cremós de xocolata i totes les altres menges vam celebrar a Sant Cugat un pícnic inoblidable. Tant, que m'ha inspirat la lectura d'avui, i que no puc estar-me de recomanar-vos, Charles Baxter, El festí de l'amor. Edicions La Magrana (Col·lecció Les ales esteses, 143). Barcelona, 2002.

Torró de taronja

La nena de les taronges era prou espavilada per saber que el lloc de la ciutat on hi havia més turistes era a la parada dels carruatges. I allà s'hi passava els matins del cap de setmana, dreta, amb la cistella plena de taronges i oferint-les a un euro la peça.

S'hi estava fins que acabava la mercaderia i després se n'anava corrents a casa a donar els diners a la mare que, un cop comptats, els guardava a la butxaca del davantal.

Aquell dia, però, va resar perquè la mare no trobés a faltar dues monedes que ella havia ofert a un pobre home sense cama que era al carrer tocant el violí, i que posseïa la mirada més trista que mai havia vist en una persona.

I es va sentir afortunada perquè, malgrat no tenir roba maca ni joguines, mai li havia faltat un plat a taula, gràcies a les taronges que la mare robava i que ella venia als turistes. I per primera vegada va ser conscient que, per més malament que estiguem, sempre hi haurà algú que estarà pitjor.

La recepta d'avui és ben nadalenca i, amb un bon embolcall, pot convertir-se en un agradable obsequi. La taronja combina molt bé amb la xocolata i una manera de menjar tots dos ingredients és fent aquest Torró de taronja.

És una recepta ben senzilla i amb la que sorprendreu als més llaminers!

Per fer-la, només cal desfer al bany Maria la xocolata, vigilant que no hi caigui dins del cassó cap gota d'aigua i que la temperatura no passi dels 40º.

Aboquem part de la xocolata dins d'un motllo, i l'anem girant a fi que tots els costats en quedin coberts. Després, posem el motllo a la nevera fins que la xocolata s'hagi pres. Tallem la taronja a daus molt petits.

Barregem dues terceres parts de la xocolata que ens queda amb els trossos de taronja. Aboquem aquesta barreja dins del motllo i l'aixafem amb una forquilla perquè quedi ben compacta. S'ha de fer ràpid perquè sinó la xocolata s'endurirà i ens costarà de treballar-la.

Aboquem la resta de xocolata a sobre fins cobrir tota la superfície, allisant-la amb una espàtula. La deixem a la nevera durant unes hores per poder-la desemmotllar més fàcilment.

Ingredients (per a una rajola de 17 x 12 x 2 cm):

350 g xocolata Nestlé Postres

250 g taronja confitada

I res millor, mentre mengem aquest Torró de taronja, que dedicar una estona a la lectura del llibre de Jostein Gaarder, La noia de les taronges. Editorial Empúries (Col·lecció narrativa, 221). Barcelona, 2003.

Amb aquesta recepta participo en la proposta que fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.

Tall rodó amb rovellons

L'oncle Quimet era solter i vivia a casa amb nosaltres. Quan arribava la tardor, els dissabtes es llevava ben d'hora i se n'anava muntanya amunt amb el cistell a la mà i no en tornava fins que el tenia ben ple, provocant l'admiració de tots.

Li agradava anar-hi sol, i mai va voler que ningú l'acompanyés. Un dia, però, vaig seguir-lo d'amagat decidida a descobrir el seu secret.

Feia dues hores que caminàvem a bon pas quan va ajupir-se i va començar a cercar bolets entre el sotabosc. En un tres i no res va omplir tot el cistell i, abans d'iniciar el camí de retorn, es va estirar sota un pi a fer una petita becaina.

Per fi havia descobert el seu secret! I com em va semblar que, després de caminar tant, bé em mereixia omplir el cistell, vaig arreplegar a corre-cuita tots els exemplars que ell havia deixat i vaig córrer com una esperitada muntanya avall per arribar a casa abans que ell.

Vaig mostrar orgullosa el meu cistell a la mare i ella es va disposar a cuinar aquell bé de Déu amb el tall rodó que acabava de rostir. Més tard va arribar l'oncle i, havent-se estranyat que jo hagués trobat tants bolets, no vaig tenir altre remei que confessar la veritat.

-Conxita, ja pots llençar a les escombraries tota la cassola si no vols que morim enverinats!

Estava tant enlluernada amb el descobriment que no se m'havia ocorregut pensar que si l'oncle no havia collit aquells bolets era precisament perquè no eren comestibles!

El meu Tall rodó amb rovellons no anirà a les escombraries perquè, degut a la meva inseguretat davant de qualsevol bolet, els compro al mercat. I us puc assegurar que aquests són serenys i boníssims!

Per fer aquest plat i quedar satisfet amb el resultat, cal tenir una carn de vedella de màxima qualitat i uns rovellons acabats de collir.

Salpebrem el tall rodó i l'enrossim per tots els costats a foc viu en una cassola on haurem posat l'oli. Tot seguit abaixem el foc, hi afegim la ceba tallada en juliana i una cabeça d'alls, i ho deixem coure amb la cassola tapada. Donem la volta a la carn de tant en tant.

Quan ja estigui gairebé cuita, destapem la cassola i hi tirem un bon raig de conyac. Deu minuts més i tanquem el foc.

Per poder tallar bé la carn, cal que aquesta estigui freda del tot. Millor si la posem unes hores a la nevera.

Posem al foc la cassola on hi ha l'oli i la ceba i retirem la cabeça d'alls. Hi afegim el tomàquet ratllat i els rovellons. Quan s'hagi evaporat part de l'aigua, hi posem els talls de carn.

Els deixem coure uns minuts i hi afegim la picada i la sal. Quan s'hagi evaporat tota l'aigua i la salsa brilli, tanquem el foc i servim el plat amb una bona llesca de pa.

Ingredients:

1 tall rodó de vedella de 1 1/2 kg

1 kg de rovellons

150 ml oli d'oliva verge extra

3 cebes

1 cabeça d'alls

3 tomàquets sense pell ni llavors

50 ml conyac Torres 10

sal

pebre negre acabat de moldre

Per fer la picada:

1 all

3 branques de julivert

8 ametlles torrades

Potser tots amaguem dins nostre algun secret que mai ningú descobrira. Si voleu llegir una història colpidora, us recomano El secret del meu turbant, de Nadia Ghulam i Agnès Rotger. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica, 865). Barcelona, 2010.

Amb aquest Tall rodó amb rovellons participo en el 2º Concurso Internacional de Gastronomía organitzat per Apicius , i patrocinat per San Ignacio, Taller de las tradiciones, La cocina de Plágaro, Oh!Menaje, Kuchen House, In-domo Diseño Interiores, Marvi Rótulos-Placas commemorativas i Artepan.

Flors de xocolata

La gelosia va envair Clytie i amb una delació va aconseguir la mort de la seva rival. Però, ai!, el seu enamorat Apol·lo, pres de dolor, va decidir aleshores posar fi a la seva relació, i ella va enfollir d'amor.

Res no l'importava, i romania al ras dia i nit, asseguda sobre el terra nu, amb els cabells llargs i embullats. Durant nou dies no va tastar aigua ni menjar. S'alimentava només de les gotes de la rosada i de les seves pròpies llàgrimes, i sense moure's del terra.

No feia altra cosa que contemplar el rostre del déu quan aquest passava una i altra vegada sense mirar-la mentre guiava el carro al voltant de la terra. I diuen que els seus membres es van clavar al terra i el seu rostre es va convertir en flor. I encara ara, subjecta per l'arrel, es gira cada dia cap al sol perquè, fins i tot transformada, conserva el seu amor.

Feia dies que donava voltes al cap pensant quina recepta podria preparar amb uns motlles que molt amablement m'havia enviat la casa Silikomart. Tenen forma de con petit i no els acabava de trobar la recepta apropiada. De cop, com a vegades acostumen a passar les coses, em va venir aquesta idea que avui us presento. Queden molt bonics a sobre d'aquestes galetes de xocolata, i són boníssims!

Si us han cridat l'atenció, no deixeu de fer-los. Comencem preparant els cons.

Posem la gelatina en remull durant 5 minuts. Mentre, muntem la nata i la guardem a la nevera. Escalfem la llet en un cassó, l'apartem del foc i hi afegim el full de gelatina escorregut, remenant fins que es desfaci. Hi posem tot seguit la xocolata esmicolada i remenem fins que es fongui.

Quan vegem que ja no està calenta, hi afegim amb cura la nata. Omplim els motlles amb aquesta crema, i els posem a la nevera perquè quallin.

Per fer les galetes, desfem la xocolata al microones, triturem els cereals amb la picadora, però sense que quedin massa fins, i tallem la taronja a daus molt petits. Barregem els tres ingredients.

Folrem una safata amb paper de forn i hi posem a sobre un motllo de fer galetes en forma de flor, de 4'5 cm de diàmetre. Hi aboquem a dins una culleradeta de la barreja de xocolata, la premem bé i enretirem el motllo amb cura. Tornem a fer una altra galeta de la mateixa manera i així fins a acabar tota la massa.

Si la massa s'endureix abans que puguem acabar de fer totes les galetes, la posem uns segons al microones. Un cop les tinguem totes, les guardem a la nevera.

Per poder desemmotllar sense cap dificultat els cons, els posarem al congelador durant 1 hora com a mínim. En el moment de servir, posem els cons a sobre de les galetes i decorem amb una fulla de menta.

Aquestes flors no s'assemblen gens a uns gira-sols, però segur que nosaltres no restem tan impassibles com el déu Sol davant la seva presència!

Ingredients (per a 34 flors):

Per als cons:

1 full de gelatina

60 ml nata 35% m.g.

50 ml llet de civada

60 ml xocolata blanca

Per a les galetes:

315 g xocolata Nestlé Postres

125 g Kellogg's Special K

30 g taronja confitada

No és la meva intenció fer-vos plorar, però la tristesa de Clytie m'ha dut avui a recomanar-vos el llibre de Paulo Coelho, Vora el riu Piedra em vaig asseure a plorar. Edicions Proa (Col·lecció Clàssics Moderns). Barcelona, 1997.

Idea d'aquesta inspiració: Tres chocolates, de Sébastien Serveau.

Pastissets de trufa

Jo era Comanadora del Monestir de Santos quan ell tenia el costum de venir-hi a oir missa. El primer dia que el vaig veure, alt i esvelt, de cabell ros i ulls blaus, ja m'hi vaig enamorar. I per les converses que teníem, de seguida vaig veure que, a més, era un home honest.

Ens vam casar, i es va convertir en l'home de la meva vida. Però vaig morir jove i només li vaig poder donar un fill. Sé que, malgrat tot, va estar ben cuidat perquè ell aviat va buscar qui em substituís i tingués cura del nen.

Li agradava navegar i no parava mai quiet. Va ser així com va descobrir el Nou Món i on va trobar una cosa ben valuosa que els natius consideraven menjar per als déus, i que ell no va dubtar a oferir com a regal als Reis Catòlics. Però el gust amarg i picant d'aquells grans i el seu aspecte brut no els va agradar gens.

No va ser fins molts anys després que algú va tenir la idea de barrejar-lo amb sucre i va convertir aquell cacau en un aliment irresistible. I si hi ha alguna cosa per la qual em sap greu haver deixat tant d'hora aquest món és precisament no haver tingut el plaer de tastar-lo!

Si aquests exquisits Pastissets de trufa us han cridat l'atenció, animeu-vos a preparar-los ja que pocs postres hi ha més fàcils de fer!

Per una banda, posem en remull amb aigua freda els fulls de gelatina, i per una altra, la nata i la xocolata esmicolada en un cassó, a foc baix, i anem remenant fins que aquesta s'hagi fos. Apartem la trufa del foc i hi afegim els fulls de gelatina escorreguts.

Mentre esperem que refredi la trufa, anem muntant la nata. Quan gairebé la tinguem, hi afegim el sucre i la barregem amb cura amb la trufa.

Omplim els motlles de mini-savarin de Silikomart amb aquesta trufa i els deixem a la nevera unes 4 hores.

Per poder desemmotllar-los amb facilitat, els posem al congelador durant 1 hora. Els emplatem i, amb l'ajut d'un colador, els empolsinem amb cacau en pols. Muntem la nata, afegint el sucre al final.

Posem la nata dins d'una màniga pastissera i fem tota una corona de rosetes al voltant del pastisset. Acabem la decoració amb unes boletes cruixents de xocolata.

Ingredients (per a 8 pastissets):

1/4 l de nata 35% m.g.

1/4 kg xocolata Nestlé Postres

3 i 1/2 fulls de gelatina

125 ml nata 35% m.g.

50 g sucre

Per a la decoració:

200 ml nata 35% m. g.

1 cullerada sucre mòlt

1 cullerada de cacau en pols

boletes cruixents de xocolata

Amb aquests Pastissets de trufa participo en el 7º Reto "Todo con chocolate" de VelocidadCuchara.

I mentre assaborim una menja tan bona, llegim De part de la princesa morta, de Kenizé Mourad. Muchnik Editores. Barcelona, 1998.

Macarrons a la camperola

Mentre avança carrer avall amb passes temorenques pensa en les paraules que dirà quan hi arribi i prega a Déu de no trobar-hi cap conegut. És la primera vegada que fa una cosa així, i no sap quin és el posat que ha d'adoptar.

La noia que l'ha atès per telèfon ha estat molt amable amb ella i l'ha citat a mig matí. Només li ha donat el nom, i no sap si es coneixen. Mentalment prepara unes frases curtes imaginant-se hipotètiques situacions, però no es veu en cor de recordar-les perquè se sent cansada.

No ha pogut dormir en tota la nit. De fet, fa temps que no dorm, i és que mai s'hauria imaginat que la seva família hagués de passar per aquesta situació.

Fa tot just dos anys se sentia segura i no tenia por del futur. Ni a ella ni a la seva família no els mancava de res, i fins i tot podien estalviar per anar 15 dies de càmping. Ara amb prou feines poden pagar la hipoteca. I els fills no entenen per què la nevera està sempre buida...

Amb aquests Macarrons a la camperola participo en la proposta blogger-solidària En suport al gran Recapte del Banc d'Aliments.

Com més blocs hi participem, més ressò tindrà aquesta campanya i més fàcil serà arribar a recaptar 800.000 kg d'aliments!

Aquests Macarrons a la camperola són una recepta que la meva filla Núria va aprendre a cuinar, ja fa uns anys, quan va estar en un camp de treball a Alemanya. En tornar del viatge ens va ensenyar cofoia tot el que havia après, un munt de receptes fàcils de cuinar i boníssimes!

Si vosaltres també voleu cuinar-los, aquí teniu la recepta:

Posem aigua al foc, amb un rajolí d'oli i una culleradeta de sal. Mentre esperem que bulli, anem rentant les verdures. Tallem petita la ceba i la posem amb oli al foc, que es vagi coent a foc lent. Tallem a daus les pastanagues, els pebrots, l'albergínia, les mongetes, la carbassa i el carbassó. Tallem a rodanxes els espàrrecs i partim els cirerols en quatre trossos.

Quan la ceba comenci a ser transparent, hi afegim totes les verdures excepte els tomàquets. Posem el foc una mica fort i deixem coure les verdures durant 5 minuts, remenant-les de tant en tant. Afegim els trossos de tomàquet i ho deixem coure tot fins que hagi desaparegut l'aigua del tomàquet.

Aboquem els macarrons a l'olla, remenem amb una cullera i els deixem coure durant 7 minuts, o fins que estiguin al dente. Un cop cuits, els colem i els mullem amb una mica d'aigua freda per aturar-ne la cocció.

Salpebrem les verdures i les barregem amb els macarrons.

Ingredients (per a 5 persones):

500 g macarrons

5 l aigua

un rajolí d'oli d'oliva verge extra

sal marina

100 ml oli d'0liva verge extra

1 ceba

2 pastanagues

1/2 pebrot verd

1/2 pebrot vermell

1/2 carbassó

1 albergínia

1 tall de carbassa

un grapat de mongeta tendra

un grapat d'espàrrecs

un grapat de cirerols
sal marina
pebre negre

Perquè hi ha molta gent que passa gana, ajudem a difondre aquesta campanya. No els neguem el nostre ajut! Per això avui us recomano Ells truquen a la porta, de Carmen Luque. Edicions La Campana 169. Barcelona, 2000.

Pa de carbassa

Fa anys que conec la senyora Catalina i mai fins ara m'havia adonat que tingués problemes. Sempre tan educada, tan ben vestida, tan solidària amb els veïns! La que sempre calla i dóna la raó perquè res li desplau més que haver de discutir per nicieses...

Ahir la vaig veure al forn i, malgrat la seva calma aparent, vaig notar la seva incomoditat quan, a l'hora de pagar, la dependenta li va dir que la barra de pa s'havia apujat 5 cèntims. Va regirar dins del portamonedes i, com no va trobar ni un cèntim de més, va demanar que li canviessin la barra per una altra de més petita tot i la insistència de la noia a dir-li que ja portaria la moneda l'endemà.

En sortir del forn, vaig seguir-la i, quina no seria la meva sorpresa, en veure que oferia aquell pa a la meva amiga Esperança que l'esperava dues cantonades més amunt.

La meva amiga té tres criatures de curta edat, i fa anys que el marit és a l'atur. Viu gràcies al que li dóna gent com la senyora Catalina. Però ahir en veure la barra una mica més curta del que és costum, va fer mala cara i li va retreure que com més pa necessitava per als fills, menys n'hi donava.

Vaig veure plorar la senyora Catalina mentre li explicava contrariada que no tenia diners per comprar-n'hi més. I que fins i tot ella hauria de passar el dia sense tastar-lo, perquè la seva pensió no li donava per arribar a final de mes.

En aquells moments vaig recordar que al barri la coneixen com la senyora del Mercedes, un cotxe vell i atrotinat que fa temps que no mou de la vorera perquè no pot pagar la grua que se l'emporti a la deixalleria... Tots veuen el prestigi del Mercedes, però no s'adonen que la pobre dona no té ni un rosegó de pa per sopar.

Avui us porto un Pa de carbassa que segur que faria plorar d'emoció a totes les senyores Catalines d'aquest món. És tan bo que una panarra com jo ha de fer veritables esforços per no menjar-se'l tot d'una tirada! I més quan està fet amb una carbassa del meu hortet!

Si us heu animat a fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Tallem la polpa de la carbassa a daus i la coem al vapor durant 10 minuts. La deixem escórrer mentre es refreda. Després, l'aixafem amb la forquilla fina a deixar-la ben fina i la barregem amb les llavors de fonoll, la ratlladura de llimona i la mel.

Posem a la panificadora l'aigua, la sal, la farina, la barreja de carbassa i el llevat, i fem que ho pasti tot durant 15 minuts. Si no teniu aquesta màquina, podeu pastar-la a mà sense cap problema.

Traiem la massa de la panificadora i la posem a sobre d'una plata folrada amb paper de forn. La tapem amb un drap i la deixem reposar en un lloc càlid fins que hagi doblat el seu volum. Un lloc càlid podria ser dins del forn a 30º.

Treballem una mica la massa amb les mans per desgasificar-la i la dividim en tres parts, que estirarem fins a tenir 3 cordes de dos pams de llarg, amb les quals farem una trena.

Taparem aquesta trena amb el drap i la tornarem a deixar reposar en un lloc càlid fins que hagi doblat un cop més el seu volum.

Encenem el forn i el posem a 200º. Pintem amb llet tota la superfície del pa i hi escampem per sobre les llavors de carbassa. L'enfornem durant 20 minuts, després abaixem la temperatura a 175º i el tenim 10 minuts més.

Cal deixar refredar del tot aquest pa abans de tallar-lo. Quedarà com un pa de pagès, amb una bona crosta per fora i suau i flonjo per dins.


Ingredients:

250 g polpa de carbassa
1 culleradeta de cafè de llavors de fonoll (opcional)
ratlladura de llimona
2 cullerades de mel de romaní
650 g farina de força
2 sobres (11 g) llevat sec de forner
8 g sal marina
270 ml aigua

1 cullerada de llet d'espelta
2 cullerades de llavors de carbassa

Amb aquest Pa de carbassa participo en la proposta que fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.

I mentre fruïm del perfum que surt de la nostra cuina, gaudim també amb la lectura de Pa negre, d'Emili Teixidor. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica) . Barcelona, 2006.



Idea de la recepta: Repostería y panadería, paso a paso. Parragón.

Croissants de cabell d'àngel

No sé on s'amaga. Potser m'esguarda arrecerat al capçal del llit, o qui sap si les frondoses branques del ficus que tinc al menjador li serveixen d'amagatall. Sempre fonedís i mai vist. Però hi és. I no estic boja.

Quan surto al carrer em segueix com un gos faldiller, atent a les meves passes i amb els ulls ben oberts. Mai li adreço cap paraula perquè no vull que pensin que m'he trastocat, però sempre el tinc al pensament i mai li estaré prou agraïda per haver-me salvat la vida aquell dia de 1966.

Jo tenia 6 anys i acabava de sortir de l'escola quan un cotxe em va atropellar per haver creuat el carrer sense mirar mentre fugia d'un nen que em volia fer enrabiar.

Quan vaig recuperar els sentits, em notava estranya. Estava envoltada d'una munió de gent i no sabia perquè jeia a terra al mig del carrer. Tots, però, estaven contents de veure que no tenia ni una rascada, quan aquell podia haver estat l'últim dia de la meva vida.

El meu àngel em va protegir, i sé que encara ho fa...

Aquesta recepta és ideal per fer una tarda plujosa que no convida gens a sortir de casa. A més, em feia molta il·lusió fer aquests Croissants de cabell d'àngel amb les carbasses que he cultivat per primera vegada al jardí de casa.

Per fer-los, comencem preparant la confitura de cabell d'àngel d'aquesta manera:

Rentem la carbassa, l'eixuguem i li donem un bon cop amb un martell per esberlar-li la pell. Amb molta cura, perquè és força dura, retirem tota la pell ajudant-nos amb un ganivet. Partim la carbassa en 7 o 8 trossos i li llevem totes les llavors i els filaments groguencs que les envolten.

Esmicolem la polpa amb les mans i la posem dins d'una olla amb un vas d'aigua. La tapem i la posem a foc baix durant 2 hores i mitja o fins que estigui tendra i s'hagi evaporat tota l'aigua.

Pesem la polpa i, si encara hi ha algun tros que no s'ha desfet, l'aixafem amb la forquilla. Tornem a posar-la dins de l'olla amb la pell de llimona i el canotet de canyella. Hi afegim el sucre (3/4 parts de sucre per kilo de carbassa), tapem i tornem a posar-la a foc molt suau, remenant de tant en tant.

Al cap d'una hora, destapem l'olla i, amb una cullera de fusta, anem remenant la confitura sense parar durant 1/2 hora, o fins que hagi agafat un bonic color daurat. Retirem la pell de llimona, i posem la confitura de cabell d'àngel en un pot de vidre junt amb la canyella.

Si fos per utilitzar-la durant tot l'any, hauríem de bullir-la al bany Maria durant 20 minuts. Però com a casa som força llaminers, i ens dura a tot estirar un mes, la guardem a la nevera.

Per fer els croissants, encenem el forn i el posem a 200º.

Dividim la pasta de full en 8 o 12 rectangles. Posem una culleradeta de confitura a l'extrem ample de cada rectangle, i anem cargolant la pasta fins arribar a l'extrem punxegut.

Doblem una mica els extrems cap endins, donat-los la forma arrodonida típica dels croissants. Afegim unes gotes d'aigua al rovell d'ou, i tot seguit procedim a pintar tota la superfície.

Els enfornem durant 20 minuts, o fins que hagin agafat un bonic color daurat.

Ingredients (per a 8 - 12 unitats):

1 làmina rodona de pasta de full de 230 g

200 g confitura de cabell d'àngel

1 rovell d'ou d'agricultura ecològica per pintar

Per a la confitura de cabell d'àngel:

1 carbassa de cabell d'àngel ecològica

1 vas d'aigua

sucre (3/4 kg per cada kg de carbassa)

pell de llimona ecològica

1 canotet de canyella

Són les ales del meu àngel les que intenten amagar-se juganeres entre aquests Croissants de cabell d'àngel? Mentre ho esbrinem, podem llegir la novel·la de Tracy Chevalier, Àngels fugaços. La Magrana (Col·lecció Les Ales Esteses, 132). Barcelona, 2002.

Puré de carbassa i taronja

Odiava els miralls i havia après a viure sense saber com era, perquè el record de la seva fesomia li resultava esfereïdor.

Quantes riotes suportades durant anys i anys! Quantes llàgrimes vessades a causa dels milers d'ulls escrutadors! Quant de dolor i quanta tristesa!

Els qui l'estimaven l'aconsellaven de treure partit de les seves bones qualitats per tal que la valoressin pel que era i no pel seu físic, però tots aquests oblidaven que sovint el sentit de la vista preval sobre qualsevol consideració de la ment.

Tot va canviar, però, quan va conèixer l'amor de la seva vida, l'home que va saber donar-li la felicitat que sempre li havia mancat. En Tomeu era cec, però no li calien els ulls per saber que tenia al davant la dona més bonica del món.

Aquests dies, milers de carbasses sofriran en silenci l'espantosa transformació a què seran sotmeses. I crec que elles no voldrien il·luminar el camí dels difunts, sinó omplir d'alegria les nostres taules. Per això, avui us proposo aquest Puré de carbassa i taronja.

Comencem preparant l'oli amb aroma de vainilla. Obrim pel mig la beina de vainilla i n'extraiem les llavors amb la punta d'un ganivet. Les posem en un bol i les barregem amb l'oli.

Si voleu sorprendre els convidats amb una presentació original, haurem d'escapçar la carbassa i buidar-la amb molta cura amb una cullereta parisina, deixant només 1/2 cm de gruix. D'aquesta manera utilitzarem la closca com a recipient per a servir el puré, posant la seva pròpia tapa perquè no es refredi.

Si no voleu tenir tanta feina, peleu la carbassa, elimineu les llavors i talleu la polpa a trossos petits.

Tot seguit posem l'oli en una olla i, quan estigui calent, hi afegim la ceba i el porro tallats ben petits. Deixem que es facin, a foc lent fins que estiguin cuits, però sense agafar color.

Aleshores hi afegim la carbassa, l'aigua i el brou, i ho portem a ebullició. Tapem l'olla i ho deixem coure durant 30 minuts a foc suau.

Salem i hi posem un pessic de gingebre. Triturem amb el minipímer fins a tenir un puré ben fi i tot seguit hi afegim el suc colat d'una taronja. Omplim la closca de la carbassa amb el puré i decorem amb un rajolí d'oli amb aroma de vainilla.

Ingredients (per a 4 persones):

3 cullerades d'oli d'oliva verge extra

1 ceba tendra

1 porro (només la part blanca)

800 g carbassa (sense pell ni llavors)

200 ml aigua

200 ml brou vegetal

sal marina

gingebre mòlt

el suc d'una taronja

Oli amb aroma de vainilla:

4 cullerades d'oli d'oliva verge extra

1/2 beina de vainilla

No sé si la carbassa que vaig collir del meu hort havia pensat mai que acabaria transformada en aquest Puré de carbassa i taronja. La vida sempre ens dóna sorpreses, i sovint són més agradables del que havíem somiat. Per això avui us recomano La Bella i la Bèstia, de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont.