Pastís de mascarpone i xocolata





És lleig, sí, fer ostentació d'allò que hem fet, però la humilitat no és una de les meves virtuts, com ja sabeu.

La meva mare, que em coneix d'una hora lluny, ja m'havia avisat que si bé és un mèrit saber parlar, també ho és saber callar. I jo, què voleu que us digui? Sóc del parer que si no em lloo jo mateix, ja puc esperar assegut perquè no vindrà ningú altre a fer-ho!

Hi havia esmerçat moltes hores de feina, tancat a casa fins a altes hores de la matinada, un dia sí l'altre també, incomprès per molts, i oblidat de tothom. Però un cop acabat, l'esforç havia pagat la pena. I, no us negaré que, quan em vam convidar a la tele, em vaig sentir eufòric.

Però un cop allà, veient que malversaven el temps en banalitats de tota mena sense fer cap referència a la meva criatura, la sang em va començar a bullir i no vaig poder mossegar-me la llengua.

-¡Yo he venido a hablar de mi libro! -vaig clamar a l'hora que m'aixecava i me n'anava enutjat per la pèrdua de temps a què m'havien sotmès.




Jo no presumiré de llibre, sinó del vídeo que BIMBO va gravar mentre jo elaborava el meu Pastís de mascarpone i xocolata. La recepta ja us la vaig explicar aquí, però ara us poso les imatges per demostrar-vos que qualsevol persona pot fer un pastís boníssim i amb un acabat espectacular en menys de mitja hora. I sense utilitzar el forn!







Recordo amb molta emoció els bons moments que vaig passar a Cookiteca envoltada de grans mestres de la cuina i sota la batuta afectuosa de l'Anna i el Marc.

Aquesta setmana han començat a sortir als paquets de BIMBO Bueníssimo sin corteza les receptes que es van forjar en aquell Breadstorming. Totes originals i bones de debó.

No creieu que és per estar-ne orgullosa? Deixeu-me presumir de pastís durant un temps, i no tingueu en compte la meva vanitat!





Si us agraden els pastissos de xocolata, ja sabeu que en aquest bloc també trobareu les receptes del Sachertorte i del Pastís Tres Xocolates.

I perquè també s'ha d'alimentar la ment, avui us recomano La foguera de les vanitats, de Tom Wolfe. GE (Col·lecció Quinze grans èxits, 7). Barcelona, 1993.


25 comentaris:

  1. Te ha quedado preciosa, la verdad es que todo lo que lleva mascarpone me encanta y ya con chocolate pues que te puedo decir.

    Saludos

    ResponElimina
  2. I tant que és per presumir! És una idea genial i l'expliques molt bé!

    ResponElimina
  3. Jo, no me termina de carga el vodeo pero estoy deseando ver la elaboración porque me encanta la combinación de marcarpone y chocolate, Mmmmm... La presentación sencilla pero muy vistosa, me gusta. Enhorabuena.

    ResponElimina
  4. Margarida, i tant que n'has de presumir i estar-ne orgullosa! Ho expliques molt bé i a més m'agrada veure com treballes a la cuina. :)
    Petons!

    ResponElimina
  5. Et deixen presumir, i tant que et deixem fer-ho!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  6. T'ha quedat genial!!
    I ha d'estar per llepar-se els dits i els braços sensers.
    Ara mateix m'agrafaba una bona peça.
    Petonets

    ResponElimina
  7. maquisima, te ha pedao preciosa y a mi sin palabras un s aludo

    ResponElimina
  8. Ta quedat molt bé, tant el video com el pastis.Petons

    ResponElimina
  9. Ja pots presumir i sense amagar-te. Parlar be de tu, no cal que ho facis, ja veus que som molts els que et seguim i no precisament per dir coses lletges. Felicitats pel pastís i pel vídeo on apareixes. Una abraçada

    ResponElimina
  10. Dons vaig veure fa poc una semblant, amb la mateixa combinació de xocolata i mascarpone però sense les fruites. Una combinació fantàstica, li donen color i sabor.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  11. te ha quedado rica y preciosa. Que pinta madre mia. bss guapa.

    ResponElimina
  12. Bona nit Margarida
    Ja ho crec que el pastís està de categoria internacional!
    Però tu també estes de categoria,que bé t'expliques.
    I a més m'ha fet molta il·lusió veure't.
    Un bes molt gran,pastissera.

    ResponElimina
  13. M'has fet somriure però de veritat!! :-))

    Tens tota la raó del món!... Jo crec que tots sabem el que ens surt bé i el que ens surt malament i, sincerament, quan estem orgullosos d'alguna de les nostres creacions, tampoc crec que sigui res lleig presumir-ne una mica ;-))

    Jo mateixa em passo el dia dient a cal McAbeu (el blog dels enigmes i les endevinalles) http://xarel-10.blogspot.com/ que, quan en posa una de matemàtiques jo no l'encertaré perquè en aquesta matèria sóc un desastre... doncs, igual que reconec els meus punts febles... per què no poder dir "això m'ha quedat bé"? :-DD

    Una fantàstica recepta, que recordava de quan la vas posar i que avui, només obrir el teu blog, ja m'ha fet de nou la boca aigua :-))

    Ara tornaré a mirar el vídeo hehe...

    ResponElimina
  14. i tant que ès per presumir ho expliques molt be
    felicitats per tot
    peto
    miquel

    ResponElimina
  15. margarida pots presumir tant com vulguis i no és vanitat, realment tens motiu. enhorabona!

    ResponElimina
  16. Deu n´hi do quin goig que fa , i que bona deu ser!
    Presumeix, presumeix que pots, ho fas genial així que en volem mes.
    petons maca.

    ResponElimina
  17. Amb un pastís com aquest clar que pots presumir!!!

    ResponElimina
  18. T'ha quedat fantàstic! És per presumir-ne.
    Petons.
    Belén

    ResponElimina
  19. Je je je... ja vaig veure el vídeo quan el va penjar l'Starbase i vaig pensar: la Margarida té un accent parlant castellà tan bo com el meu! :)))

    ResponElimina
  20. Que pinta solo de verla se me hace la boca agua, felicidades, besos, pepa.

    ResponElimina
  21. Margarita el pastís t'ha quedat de luxe, pots estar satisfeta i m'ha agradat molt veure en el vídeo com t'expliques de bé. Em fixaré i quan veja la teua recepta en la bossa compre el pa.
    Un abraç

    ResponElimina
  22. Margarida!!! ets una artista!! m'ha agradat molt veure en directe com demostres el teu talent a la cuina!! aquest pastís és exquisit i es veu super fàcil fet per tu.
    Moooooltes Felicitats!!!!
    Petonetsss

    ResponElimina
  23. Te ha quedado una tarta preciosa. Y con pocos ingredientes, facil, facil.
    No esta mal sen vanidoso, y mas cuando se tiene conocimiento de causa. jeje.
    Un beso

    ResponElimina
  24. Sens dubte és per estar-ne ben orgullosa :-)

    ResponElimina
  25. Presumeix, presumeix, que pots fer-ho.
    El pastís és diferent, però molt bo, i no deixa gust empalagós.

    Has sortit molt guapa y molt natural a la filmació, sembla que t'hagis passat la vida davant del objectiu. Això deu voler dir que repetiràs, hahaha!
    Petons.

    ResponElimina