Galetes amb cor

Un, dos, tres, quatre... L’Andreu sabia bé què era comptar fins a deu, perquè ho va haver d’aprendre molt abans que els altres nens de la seva edat. I és que, poc temps després de néixer, els metges li van detectar una rara malaltia cardíaca amb la que hauria de conviure tota la vida. 

No cal dir que per als seus pares va ser un sotrac molt fort però es van proposar no aïllar-lo del món i esforçar-se perquè portés una vida el més normal possible. Tanmateix... ¿com ser un nen i tenir prohibit córrer al parc o jugar al pati de l’escola? Quina criatura no s’il·lusiona amb una joguina nova, es meravella en trepitjar una platja o s’emociona amb una abraçada amorosa? 

El més petit símptoma d’alteració en el ritme del cor l’exposava a una crisi cardíaca que més d’una vegada havia provocat el seu ingrés a l’hospital. Per tal d’evitar que el cor en patís les conseqüències, va caldre acostumar-lo a relaxar-se abans de qualsevol emoció. 

Tancar els ulls i comptar fins a deu havia funcionat molt bé durant molts anys, però ara ja en tenia setze i no era suficient. S’havia enamorat, i es moria de ganes d’omplir la seva estimada de petons i de passejar junts agafats de la mà. Però, com dir-li que a la seva vida no hi havia lloc per a la improvisació? Com demanar-li que acceptés una vida plena  de moments de silenci? 

Avui se celebra La Marató de TV3, dedicada aquest any a les malalties del cor. Aquest projecte solidari no només està enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de certes malalties sinó també a sensibilitzar la població respecte a aquestes malalties i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i curar-les. 

Aquest any el cor de La Marató bategarà amb més força que mai, gràcies a la col·laboració de més de 2000 activitats previstes arreu del territori per ajudar a recaptar fons per finançar projectes de recerca científica. Des de la meva cuina m'agradaria col·laborar-hi amb aquestes Galetes amb cor.

Si us han agradat i voldríeu fer-les, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per a la melmelada:

- En un cassó posem les maduixes tallades a trossos i el sucre. Tapem amb film i ho deixem tota la nit a la nevera.

- Posem el cassó al foc i deixem coure la melmelada 15 minuts. Si hi ha una mica d'escuma, la retirem. Deixem refredar la melmelada abans d'envasar-la.

Per a les galetes:

-  Barregem la farina amb el llevat i el tamisem. Tallem la mantega a trossos petits i els  barregem amb la farina, fent engrunes. Afegim el sucre i l'ou batut i ho anem treballant fins a tenir una bola. La reservem 15 minuts a la nevera perquè no estigui tan tova. 

- Encenem el forn a 170º. Posem paper de forn a sobre d'una plata. Amb el corró estirem la bola de massa  posada entre dos films transparents  fins a tenir un gruix de 3 mm. Tallem cercles amb un motlle de galetes. Amb un altre motlle en forma de cor, dibuixem un cor al centre de la meitat del cercles fets i els buidem. 

- Posem tots els cercles a la plata i els enfornem durant 15 minuts o fins que hagin agafat un color daurat. Un cop cuits, els deixem refredar  en una reixeta. Després, posem una culleradeta de melmelada al centre dels cercles llisos i a sobre dels foradats escampem sucre mòlt amb un colador. 

- Posem els cercles ensucrats a sobre dels que tenen melmelada, premem una mica i ja tenim les galetes fetes, a punt per ser devorades.  

Ingredients: 

Per a la melmelada:

• 200 g maduixes d'agricultura ecològica
• 100 g sucre integral de canya 

Per a les galetes:

• 225 g farina 
• 100 g mantega 
• 1 culleradeta de llevat 
• 75 g sucre mòlt 
• 1 ou d'agricultura ecològica
• 1 cullerada de sucre mòlt per decorar

 

Avui és un bon dia per mostrar la nostra solidaritat.  #JoEstimoLaMarató. I és que, fent que el cor de La Marató bategui més que mai, estarem col·laborant a  millorar la salud de tots aquells que pateixen malalties coronàries.

Per a una bona causa, no hi res com unes bones galetes. I per acompanyar aquestes Galetes amb cor, avui us recomano Susanna Tamaro, Vés on et porti el cor. Seix Barral. Barcelona, 1996.

Arròs amb bolets

Podia haver-se quedat al poble, i créixer lliure sent útil amb els coneixements de les herbes remeieres que havia après de dones sàvies. Podia haver ajudat a millorar la salut dels seus veïns i de la gent del seu país, però li va semblar que ningú arribaria mai a valorar-la prou. 

Va emigrar, deixant enrere família i amics, casa i tranquil·litat. Va arribar, com tanta i tanta gent que buscava un futur millor,  a una ciutat gran, moderna i plena d'intrigues, amb la maleta buida i el cor ple d'ambicions.

Va acabar fent-se un nom, però treballant com a esclava i no dubtant a aplicar la saviesa popular a acontentar els desitjos criminals de la gent més perversa que no tenia en cap valor la vida dels altres. 

Enverinava gent per encàrrec i tan gran era la seva destresa que les morts semblaven naturals. Pocions,  herbes, verins, bolets metzinosos... tot anava bé per acontentar gent que volia cobrar herències o escalar en el món de la política.

Però arribà el dia que la justícia va complir el paper que li és degut i la despietada Locusta pagà amb la seva pròpia vida tot el mal que havia fet.

Per fer aquest recepta he utilitzat uns ceps i uns rossinyols de confiança que, a part de gust, donen un aspecte impressionant al plat.

Si us ha agradat aquest Arròs amb bolets i el voldríeu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Netegem els bolets i laminem els ceps. Tallem el pebrot a trossos, les mongetes per la meitat i les carxofes a quarts. Pelem els alls. Traiem la pell i les llavors als tomàquets i els triturem.

-  Posem una mica d'oli en una paella,  saltegem els bolets i els retirem. En el mateix oli hi saltegem les verdures i també les retirem. Hi afegim el tomàquet triturat i el coem fins que s'hagi evaporat totalment tota l'aigua. Hi posem l'arròs, el remenem i el deixem coure un parell de minuts.

- Hi aboquem el brou calent, tapem i deixem coure 10 minuts. Hi afegim les verdures, els bolets i la sal, i coem 8 minuts més o fins que s'hagi begut tot el brou. Tanquem el foc i deixem reposar l'arròs 3 minuts més abans de servir-lo.

Ingredients (per a 4 persones):

• 300 g arròs del Delta de l'Ebre DOP
• 500 g ceps
• 150 g rossinyols
• 800 ml brou de pollastre
• 2 carxofes
• 1 pebrot vermell
• un grapat de mongeta tendra
• 6 tomàquets pera
• 6 alls
• oli d'oliva verge extra
• sal marina

Avui s'acaba el Gran Recapte que cada any per aquestes dates organitza el Banc dels Aliments, i que té com a finalitat fer arribar ajuda alimentària a les persones que ho necessiten i que, malauradament, cada vegada són més.  Des d'aquí us animem a participar amb la donació d'aliments.

Pastís de crema i maduixes

Manresa, a 10 de novembre de 2014

Senyor Director General,

plego.

Ja sé que el sobtarà aquesta decisió meva, i més quan tot just fa una setmana de la Celebració del Xè aniversari de l'empresa, però fa temps que sento que no se'm valora com mereixeria la meva plena dedicació al desenvolupament de Roca Enterprise, i no parlo només des del punt de vista econòmic.

Quan, fa uns dies,  em va demanar que preparés una xerrada per explicar l'evolució de l'empresa en l'Acte Inaugural, m'hi vaig dedicar amb cos i ànima, restant temps a la meva família i sabent que no seria compensat pecuniàriament, però em feia il·lusió fer un repàs al progrés que ha sofert el departament que dirigeixo des del dia de la seva creació.

Vés més de pressa em va dir dissimuladament amb un gest durant la meva exposició. Vostè, com a Director General, es va poder esplaiar tant com va voler, així com el senyor Regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament va tenir llibertat per expressar tot el que li cal a un polític per al seu lluïment. A mi, en canvi, que no feia altra cosa que valorar l'empresa, se'm va menystenir. 

Vés més de pressa em va tornar a insistir. I jo, per segona vegada, vaig fer el sord. Els meus quinze minuts de glòria no me'ls treia ningú, i menys si havia de parlar d'un departament de l'empresa que jo havia creat i havia anat fent gran fins a convertir-lo en un model digne d'admiració en tot el sector.  

¿Tenia jo la culpa que l'Acte Inaugural hagués començat amb retard i  que vostè, en arribar el meu torn, estigués més pendent dels canapès i de la copa de cava que vindrien a continuació que de les meves paraules?

Senyor Director General, plego. Plego perquè en tota la setmana no he sentit cap paraula de reconeixement  ni cap gest de  gratitud. Plego, també, conscient de la incertesa del mercat laboral, però plego amb l'esperança que allà on vagi seré valorat com mereixo.

Vicenç Massagué

Si us ha agradat aquest Pastís de crema i maduixes, i voldríeu fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per al pa de pessic:

- Encenem el forn i el posem a 180º. Amb la batedora elèctrica muntem les clares a punt de neu amb un polsim de sal. Hi afegim el sucre i seguim batent fins que estiguin consistents. Finalment hi incorporem amb cura els rovells amb una espàtula o batedor de mà i tot seguit la farina, passada prèviament per un sedàs.

- Escampem la massa en una safata coberta amb paper vegetal, i l'enfornem durant 10 minuts.

Per a la crema: 

- Escalfem la llet amb la pell de llimona. En un cassó batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la farina de blat de moro, i barregem bé. Hi aboquem la llet colada, remenant bé perquè no hi hagi grumolls.

- Posem el cassó al foc molt suau i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. L'apartem del foc i cobrim la crema amb film.

Per a la gelatina de maduixes: 

- Posem en un cassó la melmelada, l'aigua i l'agar-agar, i ho coem durant 5 minuts a foc suau.

Per muntar el pastís: 

 - Tallem un cercle de pa de pessic de 15 cm de diàmetre, i el posem a la base d'un motlle desemmotllable. A sobre hi escampem la crema i, a sobre de la crema, hi aboquem la gelatina de maduixes, prèviament colada. Guardem el pastís  ala nevera.

 - Fonem la xocolata al bany Maria. Omplim uns motlles en forma de flor amb la xocolata i la deixem refreda.

- Desemmotllem el pastís i, amb una mica de xocolata fosa, enganxem les flors de xocolata al lateral del pastís. Posem el formatge crema dins d'una màniga pastissera i dibuixem unes rosetes a la superfície del pastís, tot fent un cercle.

Ingredients (per a un pastís de 15 cm de diàmetre):
Per a la planxa de pa de pessic:

• 2 ous*
• 50 g sucre integral de canya*
• 60 g farina rebosteria

Per a la crema:

• 3 rovells d'ou*
• 80 g sucre integral de canya*
• 40 g farina de blat de moro
• 350 ml llet d'espelta*
• pell de llimona*

Per a la gelatina de maduixes:

• 4 cullerades de melmelada de maduixes*
• 1/2 vas d'aigua mineral
• 1 culleradeta de cafè d'agar-agar en pols*

Per la decoració:

• 40 g xocolata negra Nestlé Postres
• 60 g formatge cremós vegà*

(*): Tots aquests ingredients  són procedents de l'agricultura ecològica.

Ja sabeu que El món de la cuina fa les receptes que cada setmana publica Las recetas de ella y el abanico. Ara fa precisament tres anys que ella y el abanico iniciava aquesta secció per ajudar a les dones que es troben en l'etapa de la menopausa a menjar de manera sana i variada.

Per celebrar un aniversari tan especial, res millor que aquest Pastís de crema i maduixes. I l'acompanyarem de la lectura del llibre de Kate Morton, L'aniversari secret. Editorial Suma de Letras. Madrid, 2013.

Gelat de iogurt i maduixes

Mmmmmm! Mataria per un d'aquests! Però no, no. No, que després me'n penediré, ho sé... Ja m'ha passat altres vegades. Comences fent el salt a la teva determinació, ni que només sigui per una sola vegada, i ja no ho pots aturar. I arriba el moment en què, tot i sentir-te fatal, no pots fer marxa enrere.

La temptació és forta, sí. Però... no! No, i no! Està decidit. Que, gram a gram, la cintura desapareix, i tot són sacsons, i a la curta o a la llarga sembla que portis uns pneumàtics sota la roba. I, com res del que tens a l'armari et va bé, no tens altre remei que anar corrents a comprar roba nova que dissimuli els teus excessos.

I és davant del mirall de l'emprovador quan t'adones que res del que t'agrada t'entra, que la roba moderna està pensada per a altres cossos i que ja res tornarà a ser com abans, com abans del primer cop que vas dir per una vegada no passarà res. Però quantes vegades has repetit aquestes mateixes paraules?

Per a qui vulgui menjar gelats durant tot l'any sense pensar en les calories, aquest Gelat de iogurt i maduixes és ideal, perquè no porta ni llet, ni nata, ni sucre. Aquesta recepta forma part del menú que vaig preparar per al II Fòrum Dona i Menopausa que va organitzar ella y el abanico a Barcelona el 16, 17 i 18 d'octubre.

Si us ha agradat aquest Gelat de iogurt i maduixes i us agradaria fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Comencem barrejant el xarop amb el iogurt. La quantitat de xarop dependrà del grau de dolçor que vulgueu donar-li de tal manera que, si el voleu més dolç, haureu de afegir-n'hi més. Omplim uns motlles per a glaçons i els posem al congelador.

- En el moment de fer el gelat, posem en marxa la màquina i anem introduint - alternant-los- un grapat de glaçons de iogurt i un grapat de maduixes. Si no disposeu d'una màquina com aquesta, tritureu primer les maduixes i poseu tots els ingredients dins d'una geladora convencional.

- Remenem i servim en copes. Per a una presentació més bonica, hi afegim unes maduixes i unes fulles de menta o, si en teniu, de maduixera.

Ingredients:

• 400 g iogurt de soja natural bio
• 200 g maduixes congelades d'agricultura ecològica
• 40 g xarop de quinoa

       Per decorar:

• maduixes
• fulles de maduixera o de menta

Podeu veure'ns preparant el Gelat de iogurt i maduixes en aquest vídeo:

Calamars amb raïm

Potser tota la culpa era seva, per no saber captivar cada nit el cor del seu estimat. O potser aquella  crueltat inexorable del pas del temps que fa que una dona  perdi frescor i atractiu a ulls del seu amant. 

Qui sap si l'arribada d'unes joves boniques a l'harem va ser el motiu pel qual el rei Djemchid preferís tastar nous petons i noves llaminadures, arraconant aquells llavis que fins feia poc havien estat els seus preferits.

La pobra dona s'abandonà al plor i la desesperança, passant les hores oblidant-se de  viure i desatenent qualsevol menja. La seva torbació era tan gran que només veia en la mort la sortida a aquests mals, i va ser per això que decidí anar a la cuina on havia vist amagada en un racó una gran gerra amb l'etiqueta de verí.

 

En begué un bon vas, i després un altre. I, havent-se imaginat que moriria amb grans dolors, quina no va ser la seva sorpresa en veure que aquell beuratge l'animava i la feia sentir millor. Estava contenta, i ballava, ballava desinhibida per tota l'estança davant dels ulls de tothom. I cantava d'alegria en sentir-se viva i feliç de ser com era.

I vet aquí que hi aparegué el monarca, mogut per la curiositat que causava aquell enrenou. Els seus ulls no podien apartar-se de l'encant que traspuava el ball de la dona a qui havia rebutjat sense miraments. Sucumbí a la sensualitat dels seus moviments i de la seva veu i, adonant-se que la bellesa no és un do exclusiu de la joventut, se n'enamorà de nou amb bogeria.

D'ençà que un ocell va fer caure uns grans de raïm a les mans del rei Djemchid i ell en va fer plantar les llavors, va quedar meravellat amb el gust dels seus fruits. Tan gran debilitat hi sentia que es feia portar raïms d'arreu del país, que guardava en gerres de fang per tenir-lo sempre a l'abast.

I, sorprès en veure que aquella gerra, on temps enrere els servents havien amagat raïm, no contenia cap poció metzinosa, sinó una beguda que donava ànims, va decretar que part del raïm que es collia a les vinyes de Pèrsia fos destinat a la producció d'aquesta medicina reial.

A nosaltres també ens agrada molt el raïm i acostumem a menjar-lo com a fruita en acabar l'àpat, però avui us porto una altra manera de menjar-nos-el.

Aquests Calamars amb raïm són la segona recepta del menú que vaig preparar per al II Fòrum Dona i Menopausa  que va tenir lloc els dies 16, 17 i 18 d'octubre. Un plat sorprenent i elegant, molt apropiat en una dieta equilibrada i saludable.

Si aquests Calamars amb raïm us han cridat l'atenció i us agradaria fer-los, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- En un cassó posem l'oli, les herbes aromàtiques i els alls partits pel mig. Ho deixem a foc suau durant cinc minuts. Tapem i reservem.

- Escalfem un vas d'aigua amb una culleradeta de sal i una altra de sucre. Quan bulli, hi escaldem el raïm durant 30 segons. Les traiem ràpidament i les refredem en aigua amb gel. Les deixem escórrer amb paper de cuina.

- Colem l'oli, i el posem en una paella amb la tripa tallada a dauets. Posem la paella a foc suau, sacsejant-la perquè el bacallà deixi anar la gelatina. Hi afegim el julivert picat, donem un parell de voltes i reservem.

- Obrim els calamars per la juntura lateral i amb un ganivet fem talls paral·lels en diagonal sense arribar a traspassar totalment la pell, primer en un sentit i després en l'altre, formant uns rombes. Escalfem la planxa, salem els calamars i els saltegem pel costat no marcat. Veurem que de seguida es cargolen com un cilindre.

- Mentre, saltegem el raïm en una paella amb unes gotes d'oli.

- Posem els calamars i el raïm al plat. Per sobre hi tirem trossets de tripa de bacallà amb oli, i decorem amb els canonges i els germinats. Els reguem amb una mica més d'oli.

Ingredients (per a 2 persones):

• 6-8 calamars frescos de la costa sense pell, potes ni aletes.
• 12 grans de raïm
• 1 culleradeta de cafè de sucre integral de canya
• 1 culleradeta de cafè de sal marina
• 40 g tripa de bacallà dessalada tallada a daus
• julivert fresc picat
• 100 ml oli d'oliva verge extra
• 1 branca de romaní
• 1 branca de farigola
• 3 grans d'all
• germinats de ravenets d'agricultura ecològica
• fulles de canonges

Si voleu veure'ns preparant aquests Calamars amb raïm,  podeu fer-ho aquí:

Crema de bròquil i wakame

Sorprenia la seva aparent bogeria, dansant al ritme de la música sense cap tipus de rubor. Vestien modernes, amb dibuixos llampants i  models que causaven sensació. Cap rastre de timidesa en els seus moviments, cap por al que diran, cap vergonya pel que podien ensenyar.

Ja fa temps que aquestes dones han decidit viure la seva vida amb alegria i gaudint cada moment del dia. Obren els ulls a les meravelles que es presenten i omplen el cor amb milions d'espurnes d'il·lusió.

Ja passen dels cinquanta,  tenen aquella bellesa que els anys i la vida han modelat amb passió i, encara que quan es miren al mirall no acaben de sentir com a pròpies aquelles corbes,  senten que mai havien tingut tanta força per deixar una bona empremta allà on van.

Aquestes dones  reals van desfilar en l'acte d'inauguració del II Fòrum Dona i Menopausa organitzat per ella y el abanico i que va tenir lloc el 16, 17 i 18 d'octubre a Barcelona.

Com a directora de Las recetas de ella y el abanico, vaig fer una xerrada sobre la importància del calci en aquesta etapa de la vida de les dones, i vaig preparar un menú especial per a l'ocasió, que us aniré presentant durant les properes setmanes.

El primer plat és aquesta Crema de bròquil i wakame. Si us ha agradat i us agradaria fer-la, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Fem bullir la ceba tallada en juliana i l'aigua durant 10 minutos. Hi afegim les flors de bròquil i l'alga tallada a trossos, i que hem tingut en remull 5 minuts.

- Al cap de 10 minuts hi afegim els flocs de quinoa i la sal, i ho deixem coure 5 minuts més, i tanquem el foc.

- Hi afegim la crema d'ametlles, i triturem amb el minipímer. Si volem una crema més fina, la passarem pel colador xinès.

- Guarnim el plat amb xips de wakame. I també hi podem posar unes ametlles crues esmicolades.

Ingredients (per a 4 persones):

• 1 bròquil d'agricultura ecològica
• 1 ceba tendra d'agricultura ecològica
• 1 tros d'alga wakame
• 25 g flocs de quinoa bio Quinua Real
• 200 ml crema d'ametlles  bio
• 3 vasos d'aigua mineral
• sal marina
  

Si voleu veure'ns preparant aquesta recepta, només cal que mireu aquest vídeo:

Sovint es diu amb connotacions negatives que les dones som complicades, però això no té res de dolent, sinó al contrari. El problema el té, sens dubte, qui no pot o no és capaç d'entendre'ns.

Per acompanyar aquesta deliciosa i senzilla Crema de bròquil i wakame avui us recomano la lectura del llibre de Lluís Llach, Les dones de la Principal. Editorial Empúries (Col·lecció Narrativa).  Barcelona, 2014.

Bastonets amb pipes de gira-sol

L’Àngela té gana. Fa dies que té gana, i la nevera és buida. Els budells sovint li fan soroll i ja no sap quina excusa donar al petit Ramon quan li pregunta què li passa. 

Però... com explicar a un nen de tres anys que un monstre ferotge amb les urpes esmolades esgarrapa el cor de la mare, i que no deixarà de burxar en la ferida fins aconseguir que exhali l’últim pessic d’il·lusió? Com dir-li que és una lluita dolorosa i inútil i que sembla que no tingui fi?

Potser el petit no arribarà a saber mai que els diners que entren a casa només serveixen per pagar el sostre que els aixopluga i que tota la resta ve de la caritat de la família i els amics que, malgrat no trobar-se en una situació gaire millor, no tenen un petit al seu càrrec.

L'Àngela malda perquè els ulls del seu fill no caiguin en un pou negre i perdin la seva brillantor per sempre més. Es rebel·la contra la seva dissort i amaga totes les misèries sota la catifa. Davant del nen, no vol plors, ni queixes ni planys.

- Té, fill. Mira quins bastonets més bons ha portat la tieta per berenar. 

La situació actual fa que molta gent es vegi privada de coses que haurien de ser considerades bàsiques. Però hi ha un aliment que no hauria de faltar mai a cap casa: el pa. Lluitem, doncs, perquè així sigui!

Avui en lloc de pa us porto uns bastonets casolans. És possible que no us semblin gaire atractius  però, un cop els tens a la boca, són tan irressistibles que és un començar i no parar! I, encara que passin els dies, es mantenen tan cruixents com si acabessin de sortir del forn.

Si us han agradat aquests Bastonets amb pipes de gira-sol i els voldríeu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Posem dins  de la panificadora els ingredients amb el mateix ordre que us dic i pastem la massa quinze minuts. Hi afegim les pipes, pastem 2  minuts més  i després la deixem reposar un parell d'hores.

- Encenem el forn i el posem a 200º. Enfarinem el marbre i anem agafant porcions de massa d'uns 45 g.  Les estirem formant xurros d'uns 25 cm de llargada, els posem a sobre d'una plata folrada amb paper vegetal i els enfornem durant 30 minuts.

- Per aconseguir que es mantinguin cruixents dies i dies, abaixem la temperatura del forn a 100º, i els deixem 30 minuts més. Tanquem el foc i deixem que es refredin dins del forn. Un cop freds, els guardem dins d'una capsa de metall.

Ingredients (per a 22 bastonets):

• 320 g aigua mineral
• 10 g sal marina
• 50 g oli d'oliva verge extra
• 550 g farina de força
• 12 g llevat fresc de forner
• 55 g pipes de gira-sol bio ecoBASICS

Avui, 16 d'octubre és el Dia Mundial del Pa i, un any més, ens adherim amb aquests Bastonets amb pipes de gira-sol a la proposta de Zorra, autora del blog  Kochtopf, que per novena vegada ens convida a encendre el forn i començar a pastar.

Cigrons amb verdures i tonyina

Però... què s'han cregut, aquesta gent? Insinuar-me que m'hauria de fer canviar el cognom només perquè als seus ulls sembla ridícul? Com si el nom fes la cosa! Doncs no, no en penso renegar, que carall! I no veig per què m'ha de perjudicar per entrar amb bon peu en el món de la política!

I crido ben fort, perquè se sàpiga, que tots els meus avantpassats han portat el cognom de Ciceró amb orgull, perquè és conegut que el primer que el va rebre va ser un home notable, i ens han importat un rave totes les burles rebudes durant generacions i generacions perquè, al cap i a la fi, provenen de gent ignorant.

Sí, és molt possible que aquest avantpassat meu hagués tingut a la punta del nas una lleugera separació com el tall d'un cigró, i que per això li posessin aquest malnom. Però... qui pot documentar-ho? Qui pot posar la mà al foc que l'origen no és un altre?

A mi ja m'està bé, i no només no me n'avergonyeixo, sinó que lluitaré per portar aquest cognom tan lluny que fins i tot els estels  sentiran enveja de la seva fama!

Producte mil·lenari, base de la cultura mediterrània, el cigró té tantes propietats que hauria de formar part de la nostra dieta amb més freqüència, però malauradament encara hi ha qui el considera menjar per a pobres. Avui us proposo una manera molt sana de preparar-los: Cigrons amb verdures i tonyina.

Si us han cridat l'atenció i us agradaria fer-los, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Posem els cigrons en remull durant tota la nit. L'endemà els posem dins d'una olla amb aigua mineral (3 parts d'aigua per 1 de cigrons), i els fem coure lentament durant una hora i mitja o fins que estiguin al seu punt. Si es queden sense aigua, n'afegim una mica, sempre calenta.

- Pelem la pastanaga i la ratllem. Tallem les mongetes a trossos i les coem al vapor durant 7-8 minuts. Deixem escórrer l'oli de la tonyina. Tallem el cibulet.

- Preparem l'amaniment barrejant tots els ingredients amb un batedor petit. Si cal, hi afegim una mica d'aigua tèbia.

- Barregem les verdures, els cigrons, les pipes i la tonyina en un plat i ho amanim.

Ingredients (per a 4 persones):

• 500 g cigrons cuits bio ecoBASICS*
• 150 g pastanaga*
• 250 g mongeta tendra*
• 200 g tonyina en oli d'oliva
• 2 cullerades pipes de gira-sol bio ecoBASICS*
• 2 cullerades cibulet picat*

Per amanir:

• 4 cullerades oli d'oliva verge extra
• 1  culleradeta mostassa à l'Ancienne
• 2 cullerades salsa tamari*

(*): Productes procedents de l'agricultura ecològica.

Cicer en llatí significa cigró, i el gran Ciceró, el polític, filòsof i orador de l'antiga Roma, mai va deixar que el menyspreessin pel  l'origen del seu renom. Era un murri, i tenia un sentit tan fi de la ironia que una vegada va manar gravar en una ofrena de plata els seus noms  Marc Tul·li i, en lloc de Ciceró, va fer cisellar un cigró.

Doncs en honor seu, aquí teniu aquests Cigrons amb verdures i tonyina. I, per acompanyar un plat tan bo, avui us recomano la lectura del Premi Ramon Llull 2010. Vicenç Villatoro, Tenim un nom. Editorial Planeta (Col·lecció Ramon Llull). Barcelona, 2010.

Pastís de crema i xocolata

Si davant la injustícia ets incapaç de reaccionar, deu ser que ets mort. Una cosa semblant devia pensar en Pere Nolasc quan de cop i volta va decidir abandonar la vida tranquil·la que havia portat fins aleshores i fer un tomb radical a la seva existència.

Era mercader i guanyava els diners a cabassos, però veure que els habitants de les ribes mediterrànies eren fets presoners en actes de pirateria i portats al Nord d'Àfrica per ser venuts com a esclaus li regirava l'estómac. Quina esperança de ser redimida podia tenir tota aquella gent desemparada?

No havia estat mai gaire religiós, però -i per això encara és més d'admirar la força del seu acte de caritat-, va decidir dedicar tota la seva fortuna a organitzar expedicions per alliberar captius. I, quan va arribar el dia en què ja no li quedava ni per menjar, lluny de defallir,  va trobar forces per envoltar-se d'homes que, com ell, es dedicaven a recaptar almoines per al rescat dels presoners.

Devia ser per aquest bon cor que tenia que una nit se li aparegué la Mare de Déu de la Mercè i li demanà que amb l'ajut de Ramon de Penyafort i el rei Jaume fundés una congregació amb el seu nom dedicada a redimir captius cristians arreu de la Mediterrània. 

Va ser a l'altar major de la Catedral de Barcelona, mentre rebien la creu i l'escut amb les quatre barres vermelles, quan ell i els seus companys mercedaris van pronunciar els vots de l'orde que els havien d'acompanyar fins a la fi dels seus dies.

 

Si us agrada l'aspecte d'aquest Pastís de crema i xocolata que vaig fer el dia de la Mercè, i el voldríeu fer, aquí teniu les passes que cal seguir:

Per a la planxa de pa de pessic:

- Encenem el forn i el posem a 180º.  Amb una batedora elèctrica muntem a punt de neu les clares amb el pessic de sal. Hi afegim el sucre i seguim batent. Tot seguit hi posem els rovells d'un en un i remenem amb molta cura amb un batedor de mà. Finalment hi afegim la farina i el llevat passats prèviament pel sedàs.

- Escampem la massa a sobre d'una plata folrada amb paper de forn, i l'enfornem durant 8-9  minuts, fins que comenci a agafar una mica de color.

Per a la crema pastissera:

- Escalfem la llet amb la pell de llimona i, quan arrenqui el bull, la deixem reposar 10 minuts. A banda, en un cassó batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la maizena i seguim remenant.

- Incorporem la llet als ous, i remenem bé. Posem el cassó a foc molt suau, i anem remenant sense parar fins que arrenqui el bull. Aleshores l'apartem del foc i  li fem una bona remenada. Tapem la crema amb film transparent (mirant que el film toqui tota la superfície de la crema) i la deixem refredar.

Per muntar el pastís:

- Agafem un motlle de silicona desmuntable amb base de silicona i el folrem per dins amb una làmina d'acetat.

- Tallem 3 cercles de pa de pessic de la mida del motlle. En posem un a la base. A sobre hi escampem la meitat de la crema. Tapem amb un altre cercle de pa de pessic i hi aboquem a sobre la resta de la crema. Finalment, cobrim amb l'últim cercle de pa de pessic.

Per a la cobertura de xocolata :

- Posem en remull la gelatina. Barregem la resta d'ingredients i els posem a foc suau. Anem remenant la xocolata fins que arrenqui el bull. Apartem el cassó del foc, hi afegim la gelatina escorreguda i anem remenant de tant en tant perquè es vagi refredant.

- Quan estigui a temperatura ambient, la deixem caure a sobre del pastís sense tocar-la. Ella sola ja s'anirà escampant per tota la superfície.

Per a la reixeta de xocolata:

- Desfem la xocolata al bany Maria, i la posem dins d'una màniga pastissera. Dibuixem la reixeta a sobre d'una tira d'acetat de la mateixa mida que el perímetre del pastís, i la deixem refredar una mica, vigilant que no arribi a prendre del tot perquè se'ns trencaria en manipular-la.

- Retirem el motlle de silicona del pastís, i l'envoltem amb la làmina d'acetat amb el dibuix de xocolata, i n'enganxem els extrems amb una mica de cinta adhesiva. Posem el pastís a la nevera.

Per l'acabat:

- Retirem la cinta adhesiva i veurem que la làmina d'acetat es desenganxa amb facilitat, quedant la reixeta de xocolata enganxada al pastís.

- Batem el formatge amb el sucre, el posem dins d'una màniga pastissera i fem rosetes tot al voltant del pastís. Acabem la decoració posant uns gerds a sobre de cada roseta.

Ingredients (per a un pastís de 15 cm de diàmetre):

Per a la planxa de pa de pessic:

• 4 clares d'ous d'agricultura ecològica
• 1 pessic de sal marina
• 110 g sucre
• 4 rovells d'ous d'agricultura ecològica
• 110 g farina 
• 1 culleradeta de Royal

Per a la crema pastissera:

•  1/2 l de llet
• la pell d'una llimona
• 3 rovells d'ous d'agricultura ecològica
• 120 g sucre
• 45 g Maizena

Per a la cobertura de xocolata:

• 30 g cacau en pols
• 80 g sucre mòlt
• 50 g nata 35% m.g.
• 50 g aigua
• 3 g fulles de gelatina

Per als guarniments:

•  100 g xocolata Nestlé Postres Intenso
• 150 g formatge mascarpone
• 1 cullerada sucre mòlt
• gerds 

Vaig fer aquest Pastís de crema i xocolata el dia de la Mercè per celebrar l'aniversari de la meva filla Núria que, tot i néixer el dia vint-i-quatre de setembre,  va ser batejada amb el nom d'una altra Mare de Déu, tal com teníem decidit des de feia mesos.

I per acompanyar un pastís tan bo (El més bo que he tastat mai!- paraules textuals seves), us recomano la lectura de l'últim llibre que ha llegit i que és d'un autor que li agrada molt:  Khaled Hosseini, I el ressò de les muntanyes. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 699). Barcelona, 2013.

 

Vol-au-vent de macedònia

Per tal de lluitar contra uns gegants despietats i alliberar una sèrie de països del seu sinistre poder, el rei egipci Osiris va viatjar fins a Grècia acompanyat d’un gran exèrcit. Allà va deixar el seu fill Macedó (el nom del qual vol dir llop) com a sobirà de la regió que més endavant agafaria el seu nom, Macedònia.

I d'allà va anar fins a la regió on ara s’alça Constantinoble, al capdavant de la qual va posar un altre fill seu,  Anubis (que podríem traduir per gos).

El valor que mostraven els dos joves en el camp de batalla va ser decisiu per guanyar-se l'afecte dels habitants d'aquelles contrades. Ells mateixos, per protegir-se en els combats, usaven armes defensives amb les imatges d'un llop i d'un gos, animals que guardaven una certa analogia amb l'audàcia dels dos guerrers.

Sobre el casc Anubis portava el cap d'un gos, i Macedó vestia una cuirassa amb la pell  d'un llop, la gola del qual li cobria gairebé tot el rostre. Vet aquí la raó per la qual els egipcis veneren aquests dos animals.

Segons sembla, va ser al segle XVIII quan a França es va començar a utilitzar  la paraula macedònia per referir-se a un conjunt d'elements heterogenis, tot establint una analogia amb Macedònia, l'imperi on a l'època d'Alexandre Magne convivien diverses races i cultures, idiomes i tradicions, llegats religiosos i estils artístics.

Si us ha agradat aquest Vol-au-vent de macedònia i us agradaria fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per fer la crema (la podem preparar la nit abans i guardar-la a la nevera):

-  Posem a escalfar la llet amb la pell de llimona. Quan arrenqui el bull, parem el foc i la deixem infusionar un quart d'hora.

- Batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la Maizena i remenem bé perquè no hi hagi grumolls. Colem la llet i la incorporem de mica en mica.

- Posem la barreja al foc molt suau durant 6 o 7 minuts, fins que arrenqui el bull. Sabrem que ja ha arribat el moment perquè es formen unes bombolles que, en el moment d'esclatar, fan puff.

- Apartem el cassó del foc i donem una bona remenada a la crema. La tapem amb film transparent i la deixem refredar.

Per fer els vol-au-vents:

- Encenem el forn i el posem a 180º.

- Posem plana la làmina de pasta de full i hi tallem 4 quadrats d'uns 12 cm de costat.  I dins de cada quadrat en marquem un altre de 8 cm, però sense arribar a tallar-lo del tot.

- Pintem la superfície amb rovell diluït amb una mica d'aigua, i després fem un enreixat en el quadrat exterior marcat una mica amb el ganivet.

- Els enfornem durant 15 minuts, o fins que hagin pujat i siguin de color daurat.

Per fer l'abrillantador:

- Posem al foc el cor i la pell d'una poma amb l'aigua i el sucre, i ho deixem bullir durant 15 minuts, o fins que l'aigua s'hagi reduït. Colem el suc i el deixem refredar.

Per l'acabat del plat :

- Amb la punta d'un ganivet tallem el quadrat interior dels vol-au-vents, i buidem l'interior. Omplim el forat amb la crema, i escampem per sobre la fruita, mirant que sigui variada.

- Envernissem  la fruita amb l'abrillantador.

Ingredients (per a 4 vol-au-vents):

• 1 làmina de pasta de full quadrada
• 1 rovell d'ou d'agricultura ecològica
• fruita variada (préssec, meló, figues, cireres, móres, gerds, plàtan, raïm moscatell, kiwi)
• abrillantador

 Per fer la crema:

• 3 rovells d'ou d'agricultura ecològica
• 125 g sucre
• 45 g  Maizena
• 1/2 litre de llet
• la pell d'una llimona d'agricultura ecològica

Per fer l'abrillantador:

• 1 poma d'agricultura ecològica (només la pell i el cor)
• 2 cullerades de sucre
• 1 vas d'aigua mineral

Anubis i Macedó són representats amb cap de gos i llop per l'analogia amb l'audàcia i força d'aquests animals.

Per acompanyar aquest Vol-au-vent de macedònia res millor que Doméstics i salvatges. Deu contes d'animals  de diversos autors (Baltasar Porcel, Maria-Antònia Oliver, Jaume Cabré, Valentí Puig, Vidal Vidal, Martí Domínguez, Albert Villaró, Jordi Llavina, Toni Sala i Eva Piquer). Editorial Planeta (Col·lecció Ramon Llull. Narrativa). Barcelona, 2001.

Amb aquesta recepta participo a l' HEMC d'aquest mes, organitzat per la Cristina de Le Bon Vivant, que té com a lema  Hemc-63. Los ingredientes de tu verano.

Tabbouleh

Temps era temps hi havia a Síria una bonica ciutat anomenada Ascaló que tenia dins dels seus límits un llac profund d'aigües blaves i ric en peixos. 

A  la vora del llac hi havia el temple de la deessa Derceto, a qui els antics professaven una gran devoció i que era coneguda per tenir el rostre de dona i la resta del cos en forma de peix, talment com una sirena.

Expliquen els homes més  savis del país que Venus, ressentida per una ofensa d'aquesta deessa, li havia inspirat una desmesurada passió per un jove siri d'extraordinària bellesa, amb qui va engendrar una filla, i que, avergonyida de la seva feblesa, va fer desaparèixer el noi i va abandonar la criatura en un lloc desèrtic i rocallós.

Finalment, consumida no només per la vergonya sinó també per la tristesa que li provocava la seva abominable acció, va acabar llançant-se al llac, però els déus la van perdonar transformant-la en peix. 

És aquesta i cap altra la raó per la qual els antics siris veneraven els peixos com a divinitats, i s'abstenien en tot moment  de menjar-ne en els seus àpats.

El búrgul (o bulgur), una de les riqueses d'Orient, és la base d'una amanida molt refrescant que es prepara a  Síria i al Líban.

Si us ha agradat aquest Tabbouleh i us agradaria preparar-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Posem el búrgul en remull amb aigua calenta durant 1/2 hora, i després el deixem escórrer dins d'un colador xinès perquè deixi anar tota l'aigua.

- Tallem les cebes i els cogombres a trossets ben petits. Rentem les fulles d'enciam i les centrifuguem.

 

- Escaldem els tomàquets en aigua calenta durant 30 segons i els pelem. Els tallem a rodanxes i n'eliminem les llavors, i tot seguit els tallem a trossos tan petits com puguem.

- En un  bol barregem  el búrgul, les verdures i les fulles de julivert i menta, i en un altre els ingredients per amanir-los.

- Amanim el tabbouleh i el deixem reposar 1/2 hora. A l'hora d'emplatar, farcim les fulles d'enciam amb el tabbouleh.

Ingredients (per a 4 persones):

• 200 g búrgul ecoBASICS
• 2 cebes tendres
• 4 tomàquets madurs
• 1 cogombre
• 2 enciams baby
• 4 cullerades de fulles de julivert picades
• 4 cullerades de fulles de menta picades

       Per amanir:

• 8 cullerades d'oli d'oliva verge extra
• el suc d'una llimona
• sal marina

La història d'avui, basada en la Biblioteca de l'historiador grec Diodor, ens parla d'un llac de Síria ric en peixos, però el plat que us porto és totalment vegetarià.

Per acompanyar aquest Tabbouleh res millor que l'obra de Raymond Chandler  La dama del llac. Edicions 62 (Col·leció LB). Barcelona, 2009.