Té els ulls grossos. Molt grossos. Tant com plats. I, diuen aquells que l'han vist, que una sensació de fredor recorre el teu cos quan sents la seva mirada clavada en tu. Ni els seus llargs braços, ni la seva extraordinària capacitat de reacció, ni els seus peus àgils són res comparat amb la seva mirada. Un sol esguard seu, i ja saps que no pots escapar.
Durant segles se'l va considerar un ésser fantàstic, producte de la imaginació de ments ocioses. Però vaixells desapareguts amb tota la seva tripulació sense motiu, restes de cossos trobats en estómacs d'animals marins gegantescos o membres mutilats escampats en certes platges fomentaven l'esperança de la seva existència.
Expedicions a la recerca d'aquest calamar gegant van fer evident el que havia estat ficció fins aleshores, i la seva raresa va fer que comencessin a ser cobejats. Si n'apareixia un, se'l tractava sense pietat per a capturar-lo amb cops d'arpó, trets de fusell o cordes amb llaços escorredors. I ell, en un intent desesperat d'alliberar-se'n, agitava els seus tentacles com una niuada de serps i amb tota la seva grandària aconseguia abatre la nau que ultratjava el seu hàbitat.
Però en realitat és de naturalesa tímida i el seu desig és viure plàcidament sense que el destorbin en la foscor de les aigües abismals, com han fet durant tota l'eternitat els seus avantpassats.
Té els ulls molt grossos, sí. Tan grossos com plats. Però no per a infondre'ns por, sinó per aguaitar els catxalots i poder escapolir-se de les seves dents voraces.
Durant segles se'l va considerar un ésser fantàstic, producte de la imaginació de ments ocioses. Però vaixells desapareguts amb tota la seva tripulació sense motiu, restes de cossos trobats en estómacs d'animals marins gegantescos o membres mutilats escampats en certes platges fomentaven l'esperança de la seva existència.
Expedicions a la recerca d'aquest calamar gegant van fer evident el que havia estat ficció fins aleshores, i la seva raresa va fer que comencessin a ser cobejats. Si n'apareixia un, se'l tractava sense pietat per a capturar-lo amb cops d'arpó, trets de fusell o cordes amb llaços escorredors. I ell, en un intent desesperat d'alliberar-se'n, agitava els seus tentacles com una niuada de serps i amb tota la seva grandària aconseguia abatre la nau que ultratjava el seu hàbitat.
Però en realitat és de naturalesa tímida i el seu desig és viure plàcidament sense que el destorbin en la foscor de les aigües abismals, com han fet durant tota l'eternitat els seus avantpassats.
Té els ulls molt grossos, sí. Tan grossos com plats. Però no per a infondre'ns por, sinó per aguaitar els catxalots i poder escapolir-se de les seves dents voraces.
Per fer aquest plat fem servir les potes i les aletes dels calamarsets que no utilitzem quan fem els Calamars amb raïm, i l'aigua amb aroma de marisc la preparem amb les pells i caps de les gambes de la Coca integral de verdures i gambes. Així, podem dir que aquest és, sens dubte, un plat d'aprofitament.
Si us ha agradat aquest Arròs amb calamarsets i voldríeu fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:
Per a l'aigua de marisc:
- Quan fem al vapor uns musclos, colem l'agua que han deixat anar i, un cop freda, la congelem.
- Quan necessitem gambes pelades per fer una truita o una pizza, no llencem els caps ni les pells, sinó que els posem amb aigua dins d'un cassó i els coem durant 20 minuts. Colem el brou, aixafant bé els caps amb una mà de morter, i el congelem.
Per a l'arròs:
- Posem al foc l'oli en una paella
i, quan estigui calent, hi afegim les potes i aletes dels calamarsets i
els tenim fins que comencin a agafar color. Els reservem.
- En el mateix oli hi posem els alls pelats, les carxofes tallades a sisens i el pebrot tallat a trossos. Al cap d'uns minuts hi afegim els
tomàquets ratllats i ho deixem coure fins que s'hagi evaporat tota
l'aigua i el sofregit comenci a brillar.
- Hi afegim l'arròs i el deixem enrossir un parell de minuts. Hi aboquem l'aigua de marisc que haurem escalfat a banda. Al cap de 10 minuts hi afegim els calamarsets, comprovem si és prou salat i ho deixem coure tot 5 minuts més, fins que s'hagi evaporat l'aigua i l'arròs estigui cuit.
Ingredients:
- potes i aletes de 20 calamarsets
- 2 carxofes
- 1/2 pebrot vermell
- 6 alls
- 4 tomàquets madurs
- 1 1/2 vasos d'arròs
- 4 vasos d'aigua amb aroma de marisc (de gambes i musclos)
- oli d’oliva verge extra
- sal marina
Aquí no trobareu ni monstres marins ni krakens. I molta imaginació hauríeu de tenir per considerar que aquests calamarsets poden ser una amenaça per a la vostra integritat física!
Així que, després d'assaborir un plat tan bo com aquest Arròs amb calamars, podem dedicar tranquil·lament una estona a la lectura de Jules Verne, Vint mil llegües de viatge submarí. La Magrana. Barcelona, 2000. I sense por.
