Cor de Sant Jordi

En la fredor immensa d'una habitació d'hospital la Teresa no pot fer altra cosa que plorar. Pensa que no ha fet res per merèixer aquesta sort i maleeix els déus per haver-la escollit a ella.

Està espantada. Un drac ferotge li està devorant el fetge i la seva família no pot fer altra cosa que plorar en silenci al seu costat mentre espera el malaurat desenllaç.

És jove i bonica, una princesa que aviat serà devorada per la crueltat d'aquest monstre voraç que ningú pot dominar i que entra amb ferotgia a qualsevol casa.

Però quan més impotent se sent, vet aquí que apareix un noble cavaller disposat a lluitar amb gran vehemència contra aquest drac. No l'atemoreixen ni els terribles braols de la bèstia ni les seves urpes metzineres.

Ell, un donant anònim, ha vingut a salvar una vida i, sense esperar un petó d'agraïment, se'n va a galop sense fer soroll en mig dels plors d'alegria d'uns pares que han vist salvada la seva filla.

Avui, dia de Sant Jordi, encara hi ha molts dracs a vèncer i sort tenim dels valerosos cavallers disposats a salvar-nos. Són actes d'amor, que dia rere dia veiem al nostre voltant i que mai agrairem prou.

Per celebrar-ho, avui us porto un cor que batega ben fort. Suau i dolç en el seu interior però amb una armadura prou resistent per fer front a qualsevol atac enemic.

Si us animeu a fer aquest Cor de Sant Jordi, hem de començar primer a preparar la carcassa de xocolata. Seria ideal disposar d’un motlle de silicona en forma de cor però si no en tenim, també serveix un de metàl·lic. Només caldrà que el folrem prèviament amb paper d’alumini, com hem fet aquí.

Desfem la xocolata al bany Maria i quan la seva temperatura sigui d’uns 35º, n’aboquem la meitat dins del motlle fins a cobrir tota la superfície. Deixem que s’endureixi, i li donem una segona capa perquè el cor sigui més resistent.

Mentre esperem que s’endureixi, anem preparant la crema anglesa. Escalfem la nata en un cassó a foc lent. En un altre, batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Aleshores hi aboquem la nata calenta i posem el cassó al foc.

Posem en remull la gelatina en aigua freda. Remenem sense parar la crema, vigilant que no sobrepassi els 80º. Al cap de set o vuit minuts, quan vegem que comença a espessir, la retirem del foc i hi afegim els fulls de gelatina ben escorreguts.

Hi posem a dins la xocolata blanca esmicolada i barregem bé fins que quedi ben desfeta. A banda, muntem la nata. Quan la temperatura de la crema sigui d’uns 35º, li afegim la nata, remenant amb cura amb un batedor.

Desemmotllem el cor i li retirem el paper d’alumini. Hi aboquem a dins la mousse i el deixem a la nevera durant unes hores.

Quan ja hagi pres, decorem el cor amb les maduixes i els nabius, i empolsinem la superfície amb sucre mòlt. Unes quantes tarongines afegiran color i perfum a aquest cor tan bo.

Ingredients (per a un motlle en forma de cor de 750 ml de capacitat):

Per a la carcassa de xocolata:
300 g xocolata Nestlé Postres

Per a la mousse de xocolata blanca:
200 ml nata
40 g sucre
2 rovells d’ou
2 ½ fulls de gelatina
200 g xocolata blanca
150 ml nata

Per a decorar:
350 g maduixes
un grapat de nabius
1 culleradeta de sucre mòlt
tarongines

Què us sembla si, en tornar de remenar llibres i comprar roses, mengem un tros d'aquest Cor de Sant Jordi tan bo? Després, podem llegim les històries que ens explica El llibre dels contes d'amor d'arreu del món. Recopilació d'Anna Guitart. La Magrana (Col·lecció Les Ales Esteses, 130). Barcelona, 2002.

Arròs amb salsa de gambes

Tenint curiositat per veure quina mena de devots venien a adorar-la, la bonica Laksmi va decidir sortir del Temple de Puri, a Orissa, i passejar d'incògnit. Malauradament aquell dia només hi va acudir una dona i, en adonar-se que era una intocable, va sentir una gran decepció. Tanmateix, complaguda per la devoció que mostrava la pobra dona, va decidir anar a casa seva i donar-li les seves benediccions.

Al déu Jagannath, el seu marit, no li va agradar gens aquesta visita i quan ella va tornar al temple, ell -esperonat en gran manera pel seu germà Balabhadra- li va mostrar el seu disgust per haver estat en contacte amb gent de casta tan baixa, alhora que la foragitava del temple per sempre més.

Laksmi, dolguda pel comportament dels germans, els va maleir a ser privats d’aliments fins que algú voluntàriament els n’oferís. Com era la deessa de l'arròs, va fer que comencés a escassejar aquest cereal i els germans, afamats, van haver de recórrer el món demanant en va aliment a la gent.

Un dia van trucar a la porta d’una intocable, que no era altra que la mateixa Laksmi. Ella els va alimentar i després, en veure el seu penediment, els va revelar la seva identitat. Els va perdonar i va fer que tornés al temple la fortuna d'altres temps. I Jagannath li va prometre que la deixaria moure’s lliurement entre els seus devots, sense barreres de castes.

Els camperols hindús encara avui agraeixen a la deessa les seves collites amb unes festes en què decoren molt alegrement les seves cases, i marquen al terra petjades fetes amb arròs, simbolitzant les que ha deixat la deessa Laksmi quan ha vingut a visitar les seves llars.

Si us ha agradat aquest Arròs amb salsa de gambes, us animo a fer-lo, perquè té un gust molt fi. Per a la recepta necessitem fumet de peix i de marisc. Qui no es vulgui complicar la vida els pot comprar ja fets, però aquí sempre us recomanarem fer-los a casa.

És molt fàcil i econòmic: quan comprem lluç, o rap, i el vulguem sense espines, no les llençarem, sinó que les farem servir per preparar el fumet i guardar-lo en pots congelador. Així, quan n'haurem de menester, ja el tindrem fet!

Per fer-lo, bullirem durant 1/2 hora espines i caps de lluç o rap, una ceba, 2 alls i una fulla de llorer. També hi podem afegir l'aigua que deixen anar els musclos quan els obrim al vapor.

Per al brou de marisc cal que seguim el mateix procediment: pelem les gambes, posem dins d'un cassó els caps i les pells amb 1/2 litre d'aigua, i ho fem bullir uns 20 minuts. El salem i el colem.

Posem al foc el fumet de peix i el vi i, quan bullin, hi aboquem l'arròs i el coem a foc suau durant 15 minuts, o fins que estigui al dente. Salem.

Mentrestant, prepararem la salsa. Posem en un cassó la mantega i, quan s'hagi fos, hi afegim la farina. La deixem coure dos minuts sense parar de remenar i hi aboquem la llet calenta. Fem una bona remenada per lligar-la bé, i tot seguit hi afegim el brou de marisc.

Deixem que vagi coent-se durant 15 minuts, remenant constantment. Hi afegim el conyac i les gambes pelades i els deixem 2 minuts màxim. Salpebrem la salsa al gust.

Amb l'ajut de dos cercles de cuina fem una corona d'arròs i omplim el forat del mig amb la salsa i les gambes. Decorem amb unes flors.

Ingredients (per a 4 persones):

1/2 kg gambetes

400 g arròs

1200 ml fumet de peix

50 ml vi blanc

sal marina

Per a la salsa:

30 g mantega

40 g farina

200 ml llet

350 ml fumet de marisc

1 cullerada de conyac Torres 10

sal marina

pebre negre acabat de moldre

Amb aquest Arròs amb salsa de gambes participo en la proposta que fan Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a La recepta del 15 i que aquest mes està dedicada a l'arròs.

Mona niu de brioix

La petita Natàlia només té 7 anys però ha sabut guardar un secret durant mesos. Avui s'ha llevat nerviosa perquè ja ha arribat el dia d'ensenyar a tothom el que ha estat fent d'amagat durant molts dijous després de L'hora del conte de Can Baratau.

La mare, pensant-se que malcriava la néta deixant-li veure tots els dibuixos de la tele, no ha parat de renyar l'àvia Conxita durant tots aquests mesos, quan en realitat el que feia era ensenyar-li a ballar sardanes.

Avui tota la família ha anat a l'Aplec de l'Alegria. I no hi ha faltat tampoc l'oncle Gil, que ha vingut des de Stuttgart perquè no es volia perdre el primer ball de la seva fillola.

Com cada any, els més grans s'han emocionat amb la Missa cantada i, un cop han estat beneïdes les coques, el Pere i l'Oriol han rivalitzat per arribar els primers a la paradeta i comprar-ne unes quantes, sense adonar-se que la seva cosina Natàlia, amb els ulls clavats a les vambes, romania capcota al costat de la font.

En el moment en què tots, agafats de les mans, esperaven que el flabiol toqués el tamborí per començar a ballar, l'àvia ha cridat la Natàlia perquè s'afegís a la rotllana, la qual cosa ha provocat l'admiració de tots els presents. Però havent observat el viu de l'oncle Gil que el rostre de la nena estava mancat de la il·lusió esperada, temps li ha faltat per córrer a buscar un embolcall que guardava a la bossa, i l'ha ofert a la petita.

Ningú recordava haver vist mai una nena ballar amb tant de ritme ni amb tanta elasticitat als peus! Fins i tot el sol ha lluït durant uns minuts content de veure el goig que feia la Natàlia amb les seves boniques espardenyes vermelles!

Durant els 3 anys de vida d'aquest bloc us he ensenyat la Mona de Pasqua de massapà, la nostra Valentina i el Kulich, mona de Pasqua russa. Avui, però, us porto una mona ben senzilla, feta amb ous de brioix.

Si esteu cansats de tanta xocolata, aquesta Mona niu de brioix és ideal! A més, podreu menjar tants ous com vulgueu sense por d'empatxar-vos!

Si us animeu a fer-la, us he de confessar que he fet servir la panificadora per a pastar la massa, però si no en teniu, podeu fer-ho a mà sense cap problema. Com només farem servir la meitat d'un ou, en reservarem la resta per pintar els ous de brioix.

Comencem abocant a la panificadora tots els ingredients amb aquest ordre: la llet, la sal, el sucre, l'ou batut, la mantega tova, la ratlladura de llimona, la mel, el conyac, la farina i el llevat, i ho pastem durant 15 minuts.

Fem una bola, la deixem dins d'un bol, la tapem amb un drap i la deixem dins del forn a 35º durant 1 hora, o fins que hagi doblat el seu volum.

Treballem la massa durant 1 minut i fem boletes de 45 g de pes. Les posem a sobre de paper de forn, les tapem amb un drap i les tornem a deixar dins del forn durant 1 hora més.

Batem l'ou que tenim reservat amb una mica de llet i pintem les boles de brioix. Apugem la temperatura del forn a 180º i, un cop calent, les enfornem durant 10 minuts.

Ingredients (per a 10 ous de brioix):

115 ml llet
3 g sal
20 g sucre
30 g ou batut
40 g mantega tova
1 culleradeta de ratlladura de llimona
5 g mel
5 ml conyac Torres 10
250 g farina de força
4 g llevat sec de forner

Per pintar els ous:
30 g ou batut
5 ml de llet

El padrí que vulgui regalar aquesta Mona niu de brioix segur que sorprèn al seu fillol, tant con l'oncle Gil ha sorprès la petita Natàlia amb les espardenyes vermelles. Aquests ous de brioix són deliciosos, però si sou de mena llaminera, els podeu acompanyar d'una xocolata desfeta.

I si voleu dedicar una estona a la lectura, avui us recomano Linda D. Cirino, La venedora d'ous. Edicions de La Magrana (Col·lecció Les Ales Esteses, 123). Barcelona, 2001.

Pastís corona de xocolata

- Eureka! Eureka! -cridava com un boig el cèlebre Arquimedes pels carrers de Siracusa, sense parar esment al fet d'anar totalment nu, mentre anava corrents cap a casa seva a refermar el descobriment que acabava de fer.

Diuen que, havent donat el rei Hieró II de Siracusa a un orfebre una quantitat d'or perquè li fes una majestuosa corona làurea, tot i semblar-li meravellosa quan la va tenir a les mans, li va assaltar un dubte raonable. I si l'artista havia substituït part de l'or per altres metalls menys valuosos per a benefici propi?

Va fer cridar aleshores el savi matemàtic i li va demanar que, sense malmetre la corona, calculés si era d'or massís. I ja us podeu imaginar la reacció d'Arquimedes davant un repte tan gran! Com podria calcular-ho sense fondre-la?

Feia dies que el seu cap no parava de donar voltes al problema, sense trobar-hi cap solució. I potser van ser els déus, potser la casualitat, però quan estava disposat a prendre un bany que el relaxés de les seves cabòries va tenir una il·luminació, i com un llamp va sortir esperitat cap a casa.

Després de comprovar en un cossi ple d'aigua que realment l'or de la corona havia estat barrejat amb un metall més lleuger, va haver de comunicar-ho al rei i aquest va fer tallar, sense pensar-s'ho dues vegades, el cap del pobre orfebre.

El petit de casa ha complert aquests dies 18 anys i no he trobat una manera millor de celebrar-ho que preparant-li aquest Pastís corona de xocolata, digne del més ben plantat de tots els reis que hi ha hagut mai sobre la terra!

No cal que us digui que la seva aparença senzilla amaga un gust exquisit. I, si us animeu a fer-lo, només cal que seguiu les meves indicacions.

Comencem preparant el farciment tal com us vaig explicar quan vaig fer el Pastís cremós de xocolata: posem la nata al foc i, mentre esperem que arrenqui el bull, batem els rovells amb el sucre. Hi aboquem la nata i posem de nou el cassó al foc, remenant constantment durant 6-7 minuts i vigilant que la temperatura no arribi als 80º.

Retirem el cassó del foc i hi afegim la xocolata esmicolada. Remenem fins a tenir una crema homogènia. Aleshores la deixem temperar, la cobrim amb film transparent i la deixem a la nevera durant 4 hores, o tota la nit.

Per fer el pa de pessic, encenem el forn i el posem a 180º. Folrem la base d'un motlle de 26 cm amb paper de forn, i untem amb mantega els costats. Després els empolsinem amb una mica de farina.

Muntem les clares amb un pessic de sal, fins a tenir-les a punt de neu. En un altre bol batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Barregem la farina amb el llevat i el cacau. Els passem per un sedàs i els anem incorporant als rovells de mica en mica. Si queda massa sec i costa de treballar, hi afegim un parell de cullerades de clara.

Acabem incorporant amb suavitat, amb una espàtula, la resta de la clara. Aboquem la pasta dins del motlle i l'enfornem durant 30 minuts.

Traiem el pa de pessic del forn i el deixem refredar abans de desemmotllar-lo.

Per fer aquest pastís, hem de buidar el centre del pa de pessic per poder-lo farcir, deixant un canto de 2cm i una base de 1'5 cm (2 cm màxim). Una manera fàcil de fer-ho és empolsinant amb farina les vores d'un plat de 22 cm de diàmetre i posant-lo cap per avall a sobre del pa de pessic. Quedarà dibuixat un cercle que ens servirà de guia. Després amb un ganivet, i amb molta cura, l'anem buidant.

Ara preparem la galeta de xocolata: desfem la xocolata blanca al bany Maria i, ja fora del foc, i una mica temperada, la barregem amb els cereals i les ametlles. Escampem la barreja a sobre d'un tros de paper de forn i la posem a la nevera durant 1/2 hora.

Un cop la galeta ja s'hagi endurit, l'esmicolem amb un ganivet fins a tenir trossos petits. Barregem la galeta esmicolada amb la xocolata cremosa que tenim a la nevera i omplim el forat que havíem fet en el pa de pessic. Allisem la superfície i posem el pastís a la nevera.

Desfem la xocolata blanca i fem els cons utilitzant uns motlles de Silikomart. Els posem a la nevera i els desemmotllem al cap d'una hora. Amb una mica de xocolata fosa, enganxem les perles de sucre a l'extrem punxegut.

Empolsinem tota la superfície del pastís amb cacau en pols i decorem amb els 18 cons tot dibuixant una corona. La corona del meu príncep!

Ingredients:

Per al pa de pessic (per a un motlle de 26 cm):

5 clares

1 pessic de sal

5 rovells

150 g sucre

130 g farina

20 g cacau en pols

7 g llevat Royal

Per al farciment cremós:

400 ml nata 35% m.g.

3 rovells

45 g sucre

300 g xocolata Nestlé Postres

Per a la galeta de xocolata:

110 g xocolata blanca

20 g ametlles torrades i pelades

20 g cereals Special K de Kellogg's

Per a la decoració:

115 g xocolata blanca

18 perles ensucrades

cacau en pols

No us enganyo quan dic que aquest Pastís corona de xocolata és deliciós. Així que no cal que espereu a celebrar el vostre aniversari per animar-vos a fer-lo! I, per acompanyar un bon pastís, què millor que un bon llibre? Avui, William Shakespeare, Hàmlet, Príncep de Dinamarca. Edicions 62 (Col·lecció Les millors obres de la literatura universal, 15). Barcelona, 1982.