Llaminadures de tomàquet




Si estigués tipa de mirar cap al cel per veure quin temps farà tement que una pedregada malmeti la collita cobejada, o si estigués fins al capdamunt d'aquesta terra que, generació rere generació, ha omplert les nostres vides de pols i misèria, us ben juro que la regalaria a qui la volgués si amb això aconseguia fugir d'una herència que m'ha estat imposada.

Però no, el meu desig no és viure envoltada de ciment amb els quatre duros a la butxaca que m'hauran donat a canvi de la suor dels meus avantpassats i que en poc temps es faran fonedissos, ni vull que l'agitació sorollosa que provoca l'aglomeració de gent en el seu lleure alteri l'harmonia d'aquest silenci.

Jo només vull llevar-me al matí i sentir la força que brolla dels meus sembrats, tocar els fruits que amb els seus colors pinten un paisatge que m'és familiar i contemplar emocionada el plat que aquesta terra m'ofereix generosa.




Fa uns dies vaig ser convidada al Presstrip de Gastronomia del Parc Agrari del Baix LLobregat per descobrir la bellesa comestible d'unes terres que han esdevingut el rebost de Barcelona. I davant la simfonia de colors i aromes dels cultius de Can Alavall no vaig poder fer altra cosa que elogiar l'esforç de la tercera generació d'aquesta família per la innovació aplicada en els conreus hidropònics de créixens, herbes aromàtiques i flors comestibles.

Gent que estima la terra, que lluita per oferir uns productes de qualitat, frescos i de proximitat, però que viu amb la incertesa de no saber quin serà el futur d'aquestes terres.




Acompanyada de l'Ana, La Cocinera de Bétulo, vam participar decidides en el taller de mojitos, organitzat per la xef Cristina Roig, i més tard als jardins de la masia de Can Comas -envoltades d'una brisa que ens feia oblidar la calor estiuenca- vam tastar totes les propostes gastronòmiques elaborades amb productes del Baix Llobregat pels restaurants adherits a la campanya gastronòmica “Els sabors de l’horta”.




Estic segura que tindré vuitanta anys i encara recordaré una de les propostes que vaig tastar(*) i que em va encantar. I és que aquestes Llaminadures de tomàquet són una autèntica delícia! I vull compartir la recepta amb vosaltres, perquè sé que molts agraireu un pica-pica tan original i saludable alhora!

Per fer-lo només cal tenir uns tomàquets acabats de collir (aquests són la meva primera collita d'aquest estiu), un bol amb oli i un altre amb sal. Clavem una broqueta en un tomàquet, el passem per l'oli i després per la sal. Tan senzill i tan bo!


Ingredients:
tomàquets cirerol de pera d'agricultura ecològica
oli d'oliva verge extra
sal Maldon




Després d'assaborir una menja tan delicada com aquestes Llaminadures de tomàquet, què us sembla dedicar una estona a la lectura? Avui us recomano Rohinton Mistry, Un equilibri perfecte. Edicions 62 (El Balancí, 446). Barcelona, 2002.


(*) Recepta d'Ona Nuit Restaurant

11 comentaris:

  1. Ens ho vam passar molt bé, gràcies Margarida.
    Les llaminadures van ser un éxit. Aques matí m'he llevat a les 6, no podía dormir amb la calor i he fet el tartat de tomàquet i cogombre amb el seitó i també la mousse dels ossets. S'ha de aprofitar el temps.
    Has tingut bona cura del teu hort, els cherrys donen fe.
    Petons.

    ResponElimina
  2. Aquestes llaminadures són una autèntica llaminadura Margarida. Molt ben presentades.
    Ptnts,
    Nani

    ResponElimina
  3. Quin post més bonic, i quina raó! El que ens dóna la terra és el que s'hauria d'estimar més, car sense ella no podríem viure ni ser res. I no parlem del plaer que dóna treballar la terra. Jo ho faig sempre que puc, és com un regal. Quina bona excusrió, eh? I quines llaminadures més bones!

    ResponElimina
  4. una interesante salida al parque del Baix,y ojala siga asi muchos mas años y no vengan a fastidiarlo los yanyis.
    Buena idea estas laminaduras de toàquet amb sal maldón
    peto

    ResponElimina
  5. Quien tiene la suerte de tener frutas y verduras del huerto de casa es una suerte para el paladar, no para el bolsillo que de eso los agricultores sabemos un poco.
    Aquí hay un dicho que dice "quien tiene la tierra tiene la guerra" ahora no es que te roben la producción, ahora nos roban hasta los contadores del riego por goteo y la puerta metálica de la caseta de riego.
    Besos Margarida que hacia tiempo que no nos veiamos.

    ResponElimina
  6. Unes llaminadures ben sanes i amb molt de sabor!

    ResponElimina
  7. Què bonica que és la meva comarca...i com m'agraden els seus producte tant com les teves llaminadures.

    Felicitats.

    ResponElimina
  8. Unes llaminadures molt sanes i gustoses! No hi ha res com els productes de la terra cultivats a consciència i amb amor!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  9. Mes fàcil impossible i un luxe per a tots els sentits!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  10. Quina visita més fantàstica, no pots imaginar com trobo a faltar aquestes fruites i verdures tan bones!!!
    A la Polyanna segur que li agradarà aquesta llaminadura, més que els ossets!
    I acabo de veure que puc rebre les teves entrades per correu, m'he apuntat així ja ni em perdré cap entrada!!!
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina