Pastís gelat de primavera





Flora et diuen, i ets la deessa de les flors, dels jardins i de la primavera. No en va una corona de flors sempre cenyeix el teu cap, embellint encara més les teves dolces i jovenívoles faccions.

A tu va recórrer Juno quan desitjava concebre un fill sense cap intervenció masculina, envejosa com estava que Júpiter hagués infantat pel cap la seva filla Minerva després de terribles dolors.

I tu, coneixedora de totes les plantes, de seguida vas trobar el remei infal·lible per satisfer el capritx de la deessa i que et faria coneguda per sempre més. Vas fregar el ventre de la provocadora Juno amb una misteriosa flor i a l'instant va quedar embarassada de Mart, aquell a qui anomenen el déu de la guerra i a qui el mes de març deu el seu nom.




La primavera ja és aquí, i les pluges d'aquests dies segur que ajudaran a omplir de flors els nostres paisatges.

Avui, Dia Mundial de l'Aigua, també és el meu aniversari, i per celebrar-ho he fet aquest Pastís gelat de primavera, del color de les roses i el perfum dels déus.

Feia temps que la casa Silikomart m'havia enviat aquest motlle, que jo -egoistament- m'havia reservat per celebrar una data tan important. I és que no es fan anys tots els dies! A més, coneixeu una millor manera de celebrar l'arribada de la primavera?

No us enganyaré si us dic que necessitem unes quantes hores per fer-lo, però no us espanteu, que la seva elaboració és molt senzilla. De fet, el procés és sempre el mateix, amb ingredients diferents.

Comencem preparant el gelat de maduixa:

Triturem les maduixes i les passem per un sedàs per eliminar-ne les llavors. Barregem el puré de maduixa amb el sucre i el suc de taronja, i ho deixem a la nevera una estona.

Muntem la nata i la barregem amb molta cura amb el puré de maduixa. Després, ho posem al congelador. Al cap d'una hora i mitja batem el gelat per trencar els possibles cristalls, i el tornem a posar al congelador.

Una hora més tard, repetim l'operació, i el tornem al congelador. Al cap d'una hora, el traiem del congelador i, agafant cullerades, anem folrant les parets del motllo, deixant un buit al mig. El reservem al congelador.

Per fer el gelat de xocolata:

Escalfem 200 ml de nata en un cassó. En un recipient al bany Maria, barregem els rovells i el sucre a foc molt suau. Incorporem aleshores la nata calenta a poc a poc, i deixem coure la crema, sense parar de remenar, durant uns 10 minuts. Hem d'evitar que la temperatura passi de 80-85º perquè sinó se'ns tallaria.

Esmicolem la xocolata i la posem dins de la crema, un cop l'hem tret del foc, remenant fins que s'hagi fos del tot. La deixem temperar i la posem al congelador.

Al cap de mitja hora, batem la nata i la barregem amb la crema de xocolata, i la tornem al congelador. Al cap d'una hora, traiem el gelat, el remenem bé per trencar els cristalls de gel i el tornem al congelador.

Una hora més tard, el traiem del congelador, tornem a remenar i, agafant cullerades, anem cobrint el gelat de maduixa, deixant un forat al mig del motlle. El reservem al congelador.

Per fer el gelat de vainilla:

Amb la punta d'un ganivet, rasquem les llavors de vainilla, i les posem juntament amb la beina i la nata al foc. Quan estigui calenta, retirem el cassó del foc, tapem i deixem infusionar durant 15 minuts.

En un recipient al bany Maria, barregem el rovell i el sucre. Colem la nata calenta i l'anem incorporant a poc a poc. Deixem coure la crema, sense parar de remenar, durant uns 10 minuts, evitant que la temperatura passi de 80-85º.

La deixem temperar i la posem al congelador.

Al cap de mitja hora, batem la nata i la barregem amb la crema, i la tornem al congelador. Al cap d'una hora, traiem el gelat, el remenem bé per trencar els cristalls i el tornem al congelador.

Una hora més tard, el traiem del congelador, tornem a remenar i, agafant cullerades, anem cobrint el gelat de xocolata, tapat tot el forat que hi havia al mig. I el tornem al congelador.

Ha de quedar així:




Vint minuts abans de portar-lo a taula, el traiem del congelador i el desemmotllem, i el guarnim amb gerds i flors, tot fent una corona com la que segurament cenyia el cap de la deessa Flora.




Ingredients (per a un motlle Silikomart de 22 cm):

Gelat de maduixa:
500 g maduixes
200 g sucre mòlt
el suc d'una taronja petita
250 ml nata

Gelat de xocolata:
200 ml nata
2 rovells d'ou
60 g sucre mòlt
100 g xocolata Nestlé Postres
200 ml nata

Gelat de vainilla:
100 ml nata
1/4 beina de vainilla
1 rovell d'ou
30 g sucre mòlt
100 ml nata

Per la decoració:
22 gerds
11 flors




No sé si a la deessa Flora li hauria agradat aquest Pastís gelat de primavera, però us puc assegurar que a nosaltres ens ha encantat! Així que per celebrar el meu aniversari, us l'ofereixo a tots els que passeu per aquesta cuina.

I, per acabar de passar un bon dia, què us sembla una estona de lectura'? Avui us recomano Lisa Lee, El pavelló de les peònies. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 587). Barcelona, 2008.


Crema de taronja




Estava força amoïnat el rei Pere I, el Justicier. Havia d'estar un temps fora de Sevilla i li calia triar algú que jutgés en un litigi molt enrevessat durant la seva absència i ell, tan ferotge en altres ocasions, ara tenia por d'errar la seva decisió.

Conten que, mentre passejava pels Jardins de l'Alcàsser, se li va ocórrer una idea. Va collir un grapat de taronges d'un taronger i les va llançar a l'aigua de l'estany. Després va fer venir els tres candidats i els va demanar que li diguessin quantes taronges hi havia a l'estany.

El primer s'acostà a l'aigua, es va estranyar que preguntés una cosa tan simple i va respondre:

- Sis, Senyor.

El segon, sense moure's ni un pam del seu lloc pensant que ja les veia prou bé, va respondre gairebé molest per la pèrdua de temps a que era sotmès.

- Sis, evidentment!

El tercer, en canvi, no es va precipitar a donar una resposta. Va demanar que li portessin un pal i, tot estirant el braç, va aconseguir capgirar totes les taronges.

- Hi ha sis taronges senceres, Senyor.

I, havent-li preguntat el Rei la raó d'aquella resposta, li digué:

- No podia respondre abans de confirmar que realment estaven senceres. Mireu! -i va agafar una taronja, la va partir en dues meitats i en va llançar una a l'aigua. Semblava talment que era sencera! I el rei, admirat, exclamà:

- Tu sabràs fer justícia! Perquè ens has demostrat que, abans de jutjar res, hem de comprovar tots els fets ja que no sempre el que veiem és el que sembla!




Més d'un haurà pensat que avui no he suat gaire posant una taronja sencera com a recepta. Però m'agradaria que us acostéssiu una mica més a la pantalla perquè així podríeu veure que aquesta taronja no és realment el que sembla.

Avui us porto una Crema de taronja servida dins de la mateixa taronja. I és que, aprofitant que tenia aquestes taronges tan ufanoses, no he pogut resistir la temptació de presentar-les d'aquesta manera.

Avui és dia de sant Josep i toca Crema. Però per variar una mica, avui la farem de taronja. El procediment és el mateix, però en lloc de fer-la només amb llet hi posem meitat de llet, meitat de suc.




Escalfem la llet amb la canyella fins que arrenqui el bull. Tanquem el foc i la deixem en infusió uns minuts. Fem suc de taronja i el colem, i desfem el midó amb una mica de suc.

En un cassó batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Aleshores hi afegim la llet calenta i colada, ho batem bé i tot seguit hi aboquem el suc. Barregem bé tots els ingredients i hi afegim el midó.

Posem el cassó a foc molt suau, i anem remenant fins que la crema arrenqui el bull. Veurem que ha arribat el moment quan es formen unes butllofes que, en esclatar, fan puff. L'apartem ràpidament del foc, i continuem batent la crema durant uns segons més. Ara ja la podem abocar a una plata o en cassoletes individuals, o bé omplir les closques de taronja que prèviament haurem buidat.

La deixem refredar a temperatura ambient abans de posar-la a la nevera. En el moment de servir la crema podeu escampar una mica de sucre a sobre i cremar-lo amb una pala de ferro o amb un bufador de gas. Però a mi m'agrada més escampar-hi un grapadet de fruites del bosc.


Ingredients
(per a 4 persones):

- 4 rovells
- 125 g de sucre
- 250 ml suc de taronja
- 250 ml llet
- 30 g midó
- 1 canonet de canyella
- fruites del bosc per decorar




Després de menjar-vos aquesta Crema de taronja, podeu dedicar una estona a la lectura. Avui us recomano el llibre de Jostein Gaarder, La noia de les taronges. Editorial Empúries (Narrativa, 221). Barcelona, 2003.


Llenties amb canonges i llagostins



Guaita! Vet aquí el presumit de l'Arístip amb les seves millors gales! I per la manera de caminar sembla que ve decidit a donar-te lliçons de prosperitat, a tu, que fuges de les comoditats de la societat com de la pesta!

Que no sap, encara, que t'importen un rave les convencions socials i que només busques la felicitat, renunciant a tot el que sigui superflu?

Sort que ets un desvergonyit, i ni les seves robes sumptuoses ni el seu posat altiu han aconseguit mai vinclar el teu tarannà. Així, el deixes parlar mentre tu, impassible, vas escurant el plat que tens a les mans...

Res no et pertany, llevat d'aquella vella bóta que algú va abandonar, i que ara et fa de casa i per la que tothom et coneix. Del Diògenes de Sínope ja ningú se'n recorda perquè ara et diuen Diògenes, el de la bóta!

Res no vols, i ni vestits ni sabates cobreixen el teu cos, perquè practiques l'austeritat portada al màxim. Però, quan l'insolent de l'Arístip et diu que si haguessis après a ser submís amb el rei, no hauries de menjar aquella porqueria de llenties per sopar, lluny d'alterar-te i engegar-lo a dida, li respons amb veu modulada i rotunda:

-Si tu haguessis après a menjar llenties, no hauries d'adular el rei!




Les llenties han jugat des de l'antiguitat un paper molt important en l'alimentació de l'home, però mai n'han fet ostentació, al contrari, sempre s'han mostrat molt humils. Ara, després d'uns anys en què la seva fama havia perdut tot el prestigi, sembla que tornen amb força.

Avui us porto unes Llenties amb canonges i llagostins que són una autèntica delícia. I si les voleu fer, només cal que seguiu llegint.

Aquesta vegada he comprat les llenties cuites en una parada del mercat per estalviar-me feina, però també les podem coure a casa. Com? Doncs primer les posem en remull durant 1 hora i després les esbandim bé.

A continuació les posem en una olla amb 1 ceba, 1 all, 1 fulla de llorer i 1 branqueta de farigola. Les cobrim amb aigua i les fem bullir uns 45 minuts, fins que estiguin cuites però sense que arribin a desfer-se. Les colem i ja les tindrem llestes per fer la recepta.

Comencem rentant i eixugant els canonges. Després preparem la vinagreta, barrejant tots els ingredients. Saltegem els llagostins en una paella amb unes gotes d'oli, i tallem l'ou a rodanxes.

Finalment preparem el plat posant-hi les llenties i els canonges, els llagostins i l'ou. Acabem ruixant el conjunt amb la vinagreta. Decorem amb una rodanxa de llimona i escames de sal Maldon.




Ingredients (per a 2 persones):

250 g llenties cuites
6 llagostins
oli d'oliva verge extra
sal Maldon
1 ou dur
canonges

Per a la vinagreta:
2 cullerades oli d'oliva verge extra
1 cullerada de llimona
ratlladura de llimona
1 culleradeta de cafè de mostassa de Dijon



Amb aquestes Llenties amb canonges i llagostins participo en la proposta que fan Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15, i que aquest mes està dedicada a les llenties.




Diògenes de Sínope era un filòsof que pertanyia a l'escola cínica. Aquest nom té el seu origen en la palabra grega kyon (gos), ja que la forma de vida dels seus seguidors s'assemblava a la d'aquest animal. Per això avui us recomano el llibre de Peter Mayle, Una vida de gos. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 278). Barcelona, 1995. La seva lectura us farà passar una bona estona!




Font de la idea: Revista HOLA!

Pastís de crema i trufa




No sé quin és l'origen de la meva dissort, però estic convençuda que des del dia que vaig arribar a casa i vaig trobar aquell gatot negre assegut a l'estora de l'entrada plantant-me cara, no han parat de succeir-me un seguit de catàstrofes.

Potser pensareu que és normal que als veïns del pis de sobre se'ls rebenti una canonada i jo vegi ploure sota el sostre del meu menjador mentre dino amb el paraigua a la mà, o tal vegada us semblarà casualitat que una desvergonyida gavina afluixi el ventre a sobre del meu millor abric sense avisar-me de les seves intencions, i hi deixi una taca perenne.

I què em direu si us explico que un motorista despistat -vés a saber en què estaria pensant o quina cara bonica havia cridat la seva atenció!- va fer passar ahir les rodes del seu vehicle per sobre del meu peu quan jo, innocent, caminava tranquil·lament per la vorera pensant-me que era la reina de la festa! Creureu que sempre vaig massa atrafegada i que ja em convenia passar dos mesos de repòs absolut asseguda al sofà fent ganxet?

Com d'un gran mal en surt un gran bé, penso escriure un llibre sobre aquests desgraciats esdeveniments i, qui sap!, potser arribarà a ser un èxit de vendes i encara omplirem la bossa! Per si de cas, estigueu a l'aguait i si el veieu, feu-me el favor de comprar-lo. Recordeu el títol: Origen d'una malastrugança.




Avui us porto un Pastís de crema i trufa, però també podríem anomenar-lo Pastís dels orígens, perquè pertany a les primeres planes dels records culinaris d'aquesta família. És el pastís dels aniversaris infantils, el pastís dels diumenges mandrosos o el pastís infal·lible davant d'una visita imprevista.

Com a gratitud per tots els bons moments que ens ha proporcionat crec que no podia faltar en el recull de receptes d'aquest bloc. I més quan a casa pensem que és el millor de tots els pastissos. Suau, flonjo i deliciós... com n'hi ha pocs!

Si us animeu a fer-lo, cal que comencem preparant el pa de pessic.

Encenem el forn i el posem a 180º. Muntem en un bol les clares amb un pessic de sal fins que les tinguem ben fortes, i en un altre batem els rovells amb el sucre fins que aquests blanquegin. Hi afegim ratlladura de llimona i dues cullerades de la clara muntada.

Barregem la farina i el llevat, els passem per un sedàs i els anem afegint de mica en mica als rovells mentre anem batent. Finalment, incorporem les clares barrejant-les molt suaument amb una espàtula.

Aboquem la barreja dins d'un motlle de 26 cm de diàmetre que prèviament haurem untat amb mantega i empolsinat amb una mica de farina. L'enfornem durant 20 minuts o fins que estigui ros i s'hagi desenganxat del motlle.

Mentre refreda, podem preparar la crema. Escalfem la llet amb pells de llimona i un tros de canyella, i la deixem en infusió 1/2 hora.

En un cassó batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la maizena, i batem fins a incorporar-la bé. Tot seguit hi aboquem de mica en mica la llet colada mentre anem batent.

Posem el cassó al foc, molt suau, i no deixem de remenar fins que la crema comenci a espessir-se. Apartem el cassó del foc, li donem una bona batuda a la crema, i el tornem a posar al foc. Remenem fins que veiem que es formen unes bombolles que en esclatar fan puff. Tanquem el foc, cobrim la crema amb film transparent, mirant que toqui tota la seva superfície, i la deixem refredar.

Partim el pa de pessic horitzontalment en dues parts. Escampem tota la crema a sobre d'una part i la cobrim amb l'altra.




Posem la nata al foc, i mentre s'escalfa, esmicolem al xocolata. Quan la nata ja estigui calenta, retirem el cassó del foc, hi afegim al xocolata i remenem bé fins que s'hagi fos. Incorporem tot seguit la mantega i procedim igual.

Anem remenant perquè no s'endureixi la superfície de la trufa i, quan la tinguem a temperatura ambient, la deixem caure a sobre del pastís fins que cobreixi tota la superfície. No tocarem mai la trufa, ni l'escamparem amb una espàtula perquè no aconseguiríem l'efecte mirall que tan bé queda.




Posem el pastís a la nevera i el deixem refredar. Muntem la nata i quan gairebé la tinguem, hi afegim el sucre. La posem dins d'una màniga pastissera i dibuixem unes rosetes a sobre del pastís. Decorem amb nabius.

Ingredients (per a un motlle de 26 cm):

Per al pa de pessic:
4 clares
1 pessic de sal
3 rovells
100 g sucre
ratlladura de llimona
100 g farina
1 culleradeta de llevat Royal

Per a la crema:
1/2 l llet
pell de llimona
1/2 canonet de canyella
3 rovells
125 g sucre
45 g maizena

Per a la trufa:
150 ml nata (35% m.g.)
225 g xocolata Nestlé Postres
50 g mantega

Per a la decoració:
100 ml nata (35% m.g.)
1 culleradeta de sucre mòlt
nabius




No us sembla meravellós el tall d'aquest Pastís de crema i trufa? Tan meravellós com la sensació que em va envair divendres passat quan vaig saber que a la secció A cop de clic del programa El món a RAC1 havien recomanat aquest bloc! MOLTES GRÀCIES A QUI HO VA FER POSSIBLE!!!

24/02/2012



120224_BLOGGIES


BLOGGIES:
Blog de cuina, ja que ens visita el Fermí Puig. Es diu “El món de la cuina”, el fa la Margarida, des del 2009. Les receptes són espectaculars, però també les presentacions. Almenys a les fotos, impressionen. Si voleu entrar-hi, elmondelacuina.com