Carxofa prat arrebossada








Quan ens preguntaven què volíem ser de grans, les meves amigues responien amb aquell posat interessant i decidit que elles serien perruqueres, secretàries o mestres. I els seus pares hi assentien cofois imaginant-se el futur esponerós de les seves filles.

Jo tenia molt clar que volia ser pagesa, però ja me’n guardava prou d’expressar els meus sentiments perquè sabia que ningú no m'entendria, en una època en què els treballadors del camp s’avergonyien de la seva condició i fugien a la ciutat a la recerca d’una vida més còmoda, a l’empara de la indústria.

Jo no veia les dificultats de viure a pagès, ni les mans aspres ni les espardenyes plenes de fang. Ni el mal temps, ni les plagues que tot ho arrasen, ni tan sols els dies sense repòs. Ans al contrari, en tenia una visió romàntica, i m’imaginava sortint del mas amb la cistella a la mà i anant a passejar pels camps i saludant els treballadors que els conreaven.

Ara agafo els pèsols més tendres i me’ls emporto a la boca per assaborir-ne la seva dolçor, ara cullo un enciam i quatre tomàquets per a l’amanida de dinar, ara toco amb els dits unes branquetes de farigola per escampar arreu el seu perfum.

Si vull reposar, m’assec en un marge tot menjant els ametllons que duc guardats a la butxaca. I si és hora de berenar, m’enfilo a la figuera i trio els fruits més saborosos.

Complimento tothom, pregunto les novetats i aplego unes flors per portar-les a casa i que llueixin esplendoroses al gerro del menjador. I me'n vaig a dormir orgullosa de portar la vida més feliç que hom pot imaginar.

-Tu has vist moltes pel•lícules! -em va etzibar un dia el meu germà.





Dimecres passat, durant unes hores, vaig poder fer realitat el meu somni, car el Consorci de Turisme del Baix Llobregat ens va convidar a una trentena de persones del món gastronòmic i periodistes especialitzats a una jornada d’holeriturisme per a descobrir la Carxofa Prat.

A la masia de Can Comas ja vam poder veure tot un ventall de productes del rebost de Barcelona, alhora que la Presidenta del Consorci del Parc Agrari, la Sra. Rosa Boladeras, ens donava la benvinguda. Tot seguit la xef Cristina Puig ens va fer un taller de cuina molt original en què vam poder experimentar amb la carxofa crua.




Després vam anar tot passejant fins a la finca de Cal Xagó i, envoltats de carxoferes, en Joan Ribas i l'Albert Bou, dos dels pagesos que més saben d'aquest cultiu, ens van explicar tots els secrets d'aquest producte.

I allà mateix vam poder assaborir unes carxofes cuites al caliu d'unes brases, ben regades amb oli i amb un polsim de sal, i que prèviament havien picat en aquesta pedra.




Retornant a Can Comes ens van explicar el projecte Arborètum, basat en la recuperació de diverses espècies de fruiters que havien desaparegut. I ja ben afamats, vam enfilar cap als jardins del mas, on ens esperaven 23 cuiners adherits a la campanya Els sabors de l'Horta del Baix Llobregat amb les seves creacions. Creieu-me si us dic que no en vam deixar cap sense tastar!

Després vam tornar a la ciutat, amb el seu soroll i la seva gent atrafegada. Però nosaltres érem feliços sabent que a 15 minuts del centre de Barcelona hi ha un món on tots els somnis poden fer-se realitat.

Agraeixo al Consorci de Turisme del Baix Llobregat la seva amabilitat en convidar-nos a aquesta Campanya Gastronòmica, i especialment a Noemí Lozano totes les atencions que va tenir amb nosaltres.




Una recepta que a casa faig sovint és la Carxofa arrebossada. És un aperitiu original, ideal per anar picant, i molt bo per acompanyar un plat de carn. Si el voleu fer, aquí teniu la recepta:

Rentem les carxofes, les despullem de les fulles més dures i les escapcem. Les tallem en 6 o 8 trossos, depenent de lo grosses que siguin. Les posem en un cassó i les cobrim d'aigua. Hi tirem un polsim de sal i unes gotes de llimona, i les deixem bullir durant mitja hora.

Les posem en un colador perquè vagin escorrent-se, reservant l'aigua que deixen anar ja que va molt bé per reduir el colesterol i depurar el fetge.

Posem al foc oli abundant en una paella, que vagi escalfant-se molt lentament. En un bol posem l'ou, la farina, l'aigua i un polsim de sal i ho barregem tot amb el minipímer fins que tingui una consistència fina.

Quan l'oli estigui ben calent, arrebossem els trossos de carxofa en aquesta pasta i els posem a la paella. Els anem girant, perquè es coguin per tots els costats. Quan els vegem rossos, els traiem i els deixem en un plat amb paper de cuina perquè n'absorbeixi l'excés d'oli.

Ingredients:

4 carxofes Prat
sal
unes gotes suc de llimona
aigua

1 ou
200 g farina
150 ml aigua
sal

oli d'oliva per fregir




I per arrodonir una jornada fantàstica, ben acomodats en la nostra butaca preferida, dediquem una estona a la lectura d'Allò que el vent s'endugué, de Margaret Mitchell (amb traducció de Jordi Arbonès). Aymà Editora (Col·lecció Zènit). Barcelona, 1977.




Crema de gambes





Si sabéssim que és jueu, pensaríem que compleix fil per randa els preceptes de la seva religió i que, seguint les paraules que el Senyor va dir a Moisès i a Aaron, només menja aliments kósher.

Si fos carnívor, entendríem que davant la possibilitat de triar entre aquest plat i un entrecot amb pebre verd, cap dubte li enterbolís l'elecció.

Però no és una cosa ni l'altra. És el meu fill i, tot i que l'he criat omnívor, és un llepafils que ha decidit no menjar crustacis.

Aquest és un plat fi i delicat ideal per a dies assenyalats. Però no el busqueu avui a la taula de casa, perquè la passió de mare no m'ho permet. I és que avui és el seu sant!




Si cap mania us destorba de fer aquest plat, ara mateix us explico com es fa.

Rentem i pelem les gambetes, deixant-ne unes quantes amb la cua. Posem 2 cullerades d'oli en un cassó i hi fregim els caps i les pells de les gambetes. Al cap d'uns minuts hi afegim aigua i ho deixem bullir 1/2 hora. Colem el fumet i el reservem.

Posem l'oli en una cassola i quan estigui calent hi afegim la ceba, l'all, la pastanaga i el carbassó tallats a trossos petits. Els deixem coure 5 minuts. Hi aboquem el vi i el deixem reduir. Aleshores hi posem la farina i amb una cullera de fusta remenem enèrgicament perquè no faci grumolls. Dos minuts més tard hi aboquem el fumet calent i remenem fins que tinguem una salsa molt fina.

La deixem coure a foc lent durant 1/2 hora amb la cassola tapada. Salpebrem la crema i tot seguit la passem pel colador xinès.

Posem unes gotes d'oli a la planxa i hi saltegem les gambetes. Les incorporem totes a la crema excepte les que tenien cua. Decorem amb unes fulles de menta i les gambetes reservades.




Ingredients (per a 3 persones):

3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
1 ceba
1 all
1 pastanaga
1 1/2 carbassó
60 ml vi blanc (Torres Gran Viña Sol)
40 g farina de cigrons
600 ml de fumet
30 gambetes
sal
pebre

Per fer el fumet:
2 cullerades d'oli d'oliva verge extra
els caps i les pells de les gambes
1 l aigua




No entenc com és que sovint els fills no fan cas de les nostres paraules, sobretot quan van carregades de saviesa. Jo, menjant aquesta crema m'he sentit com una reina, i després m'he llegit el llibre Les veus de la família, d'Ignasi Mora. Columna Edicions, 104. Barcelona 1992.

Amb aquesta recepta participo en el Concurso de Platos de Cuchara que organitzen Le Creuset i Recetas de Rechupete.





Pizza de verdures







Era primavera i les flors lluïen amb tots els seus colors quan en Zèfir la va veure allà, passejant innocentment pel camp. El paisatge bucòlic ressaltava encara més la seva bellesa i ell a l'acte se'n va enamorar.

El seu desig apassionat el va empènyer a agitar impetuosament les ales i a precipitar-se cap a on els trobava la nimfa Flora. I, tot estirant el braç, la va agafar amorós per la cintura i se la va emportar ben lluny, mentre ella tremolava de por.

Penedit del seu rapte, li va demanar d'unir-se en matrimoni i, content perquè ella va acceptar de grat, li va concedir el do de regnar sobre les flors.

Ella no va trigar a obsequiar els homes amb la mel i les llavors de totes les varietats de flors, tantes com grans de sorra hi ha al mar, perquè tota la humanitat pogués gaudir dels seus colors i els seus perfums.




A qui no li agrada la primavera amb el seu esclat de colors? I a qui no li encanta el jardí de flors que mostra la meva pizza?

És una pizza vegetal, però a casa li diem coca de verdures. Si us ha agradat i la voleu fer, aquí teniu la recepta:

Per fer la base de la pizza posem a la panificadora l'aigua, la sal, l'oli, la farina i el llevat, i ella s'encarregarà de tot. Si no tenim aquesta màquina, l'haurem de fer a mà, barrejant tots els ingredients, pastant-los i deixant que la massa reposi el temps necessari fins que hagi doblat el seu volum.

Encenem el forn i el posem a 220º. La plata on es courà la pizza ha d'estar dins del forn escalfant-se.

Ens untem les mans amb oli, agafem un tros d'uns 100 g de massa, la posem a sobre de paper de forn i l'estirem ben fina.




Rentem i tallem les verdures com més ens agradi. En aquest cas, el carbassó ha estat tallat a làmines ben fines amb un pela-patates, l'albergínia a rodanxes primes i els pebrots a rodanxes més gruixudes.




Posem una capa de carbassó a sobre de la pasta, i decorem amb la resta de verdures. Salem i reguem amb un bon rajolí d'oli. L'enfornem durant 20 minuts o fins que veiem que ha agafat color.


Ingredients:

Per a la massa de pizza:
320 ml aigua
10 g sal
50 ml oli d'oliva verge extra
500 g farina de força
5 g llevat sec de forner (o 15 g de fresc)

Per al guarniment:
carbassó
albergínia
pebrot vermell
pebrot groc
pebrot verd italià
sal
oli d'oliva verge extra




Un plaer per a la vista i per al paladar. I passeu una bona estona també amb la lectura del llibre de Gerard Durrell, El jardí dels déus, amb traducció de Jordi Arbonès. Edhasa (Clàssics moderns), Barcelona, 1989.

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest més que té com a amfitriona a Irene, de Sabor Impresión, que ha proposat el tema de la Pizza.


hemc 52 - pizza casera


Deixeu-me acabar dient que aquesta entrada ve carregada de bons records, ja que ara fa poc més de dos anys vaig inaugurar aquest bloc amb la recepta Minipizzes i coques d'escalivada. Certament han estat dos anys plens de receptes, d'emocions i de bons amics!!!




Apple pie






Tal vegada els déus es van oblidar de convidar Eris al casament de Tetis i Peleu. Tal vegada no ho van fer per evitar portar malastrugança a la parella, ja que Eris era la personificació de la Discòrdia.

La deesa, ofesa per no rebre la invitació a aquest acte, va venjar-se llançant en mig de la cerimònia una poma d'or amb la inscripció "a la més bonica".

Hera, Atenea i Afrodita, la bellesa de les quals era indiscutible, reclamaven aquest obsequi i, en no voler arriscar-se els déus a emetre un judici sobre quina de les tres havia de rebre aquest títol, Zeus va decidir que Paris, el més ben plantat de tots els mortals, havia de resoldre aquella disputa.

Per assegurar-se el seu vot, cada una d'elles el va subornar oferint-li un premi a canvi. Hera li va prometre l'imperi d'Àsia sencera, Atenea l'èxit a la guerra i Afrodita la dona més bonica del món.

Paris va tenir clara la resposta. I això va provocar l'origen de la guerra de Troia.




Avui us porto un autèntic pastís de poma americà. No és el primer pastís de poma que us porto, doncs en els arxius d'aquest bloc trobareu el Pastís de poma i el Pastís de poma ensucrat. Però no seré tan malvada com per obligar-vos a decidir quin és el millor.

Són tres bones opcions. Desistiu de triar-ne una i quedeu-vos amb totes tres!

Per fer aquest Apple Pie primer de tot hem de preparar la massa ensucrada. Posem a la picadora la farina, la mantega i la sal, i quan haurem aconseguit una barreja sorrenca, hi afegim l'ou, que haurem batut prèviament amb el sucre. Ho barregem bé fins que es formi una bola.

L'emboliquem amb film transparent i la deixem reposar a la nevera durant 1 hora.




Mentre, preparem el farciment de poma. Posem les panses en remull amb el conyac. Pelem les pomes, les tallem per la meitat i en traiem el cor. Tallem cada meitat en 6 trossos.

Fonem la mantega al foc en una paella i quan agafi una mica de color, hi posem les pomes. Les coem a foc fort durant 5 minuts, sacsejant la paella. Quan comencin a daurar-se, les empolsinem amb la canyella i el sucre.

Les deixem coure 2 o 3 minuts més. Hi afegim les panses i el conyac, i quan aquest s'hagi evaporat, tanquem el foc i deixem refredar les pomes.




Estirem amb el corró la massa ensucrada fins a tenir un gruix de 2 mil·límetres. Tallem 3 cercles 2 cm més grans que la mida del motlle que utilitzarem.

Folrem els motlles, punxem la base amb una forquilla i els omplim amb les pomes.




Tornem a estirar la massa que ens ha sobrat i tallem 3 cercles més que serviran per cobrir els cassoletes.

Pintem amb ou batut les vores de les cassoletes. Les cobrim amb les tapes i premem una mica les vores perquè quedin enganxades. Retallem la massa sobrant.




Pintem la superfície de les cassoletes amb ou batut. Amb els retalls de massa fem unes tires que serviran de guarniment. Les pintem i deixem reposar les cassoletes mitja hora a la nevera.

Les enfornem durant 30 minuts amb el forn a 170º, que haurem escalfat prèviament.

Ingredients (per a 3 cassoletes de 12 cm):

Per a la massa ensucrada:
250 g farina
1 g sal
150 g mantega freda
1 ou
100 g sucre

Per al farciment:
90 g panses de Corint
30 ml conyac Torres 10
3 pomes Royal Gala
1 g canyella en pols
60 g sucre

1 ou per pintar





La poma daurada que va llançar Eris duia gravat un missatge. Aquest Apple Pie també en porta un, però no el podreu desxifrar fins que no l'haureu tastat. Després, potser us vindrà de gust llegir El missatge en una ampolla, de Nicholas Sparks. Edicions 62 (Èxits 62, 9). Barcelona, 1998.


Amb aquesta recepta participo en el RETO de las Manzanas con Emile Henry, i que ha organitzat la Rosa de VelocidadCuchara.




Font de la recepta: Sébastien Serveau, Dulces USA.





Bròquil gratinat







Fa temps que la Trini ha perdut la il·lusió. Es passa el dia treballant, i se sent sola. El Manel, la seva parella, treballa ocasionalment i, quan no és a casa, és al bar amb els amics.

Mentre ella fa feines a les cases dels altres, ell es passa les hores estirat al sofà seguint un partit de futbol darrera l'altre, sense fixar-se si el llit està per fer o cal posar la verdura al foc.

Avui ha paciència de la Trini ha arribat al seu límit. El Manel, com aquell qui no diu res, ha parlat d'anar a París a passar el cap de setmana.

-Però si estem escurats! Gairebé no ens arriba per pagar el lloguer i vols que fem un viatge? A més, els dissabtes vaig a ca la senyora Antònia a fer-li la cuina, que no ho saps?

-No, si no caldria que tu hi anessis... De fet, anem una colla del bar a veure la semifinal del nostre equip i a tu el futbol no t'agrada gens!

-S'ha acabat el bròquil! -ha dit amb un crit de desesperació. Hi ha moltes coses que m'agraden i no em puc permetre! Si tu vols anar a París, treballa, que jo ja n'estic farta de mantenir un paràsit! I sinó, ja saps on és la porta!





Abans sempre menjava col-i-flor, però des que vaig tastar el bròquil, s'ha convertit en la meva verdura preferida. A més, no hem d'oblidar que té propietats beneficioses per a la salut, sobretot per a malalties neurodegeneratives i cardiovasculars, reduint també la incidència de diversos tipus de càncer.

Una bona manera de menjar-se'l és gratinat, i aquí teniu la recepta:

Agafem el bròquil, el rentem bé, el tallem a brots i el coem al vapor durant 15 minuts. No l'hem de coure gaire perquè és preferible menjar la verdura al dente.

Mentre es cou, anem preparant la salsa Mornay, que és una salsa beixamel enriquida. Primer, desfem la mantega a foc molt suau en un cassó. Hi afegim la farina i la remenem durant un parell de minuts perquè es cogui. Hi aboquem el brou calent i remenem enèrgicament amb el batedor per a incorporar bé el líquid. Tot seguit hi afegim la llet, també calenta.




Ho deixem coure uns deu minuts, remenant constantment. Posem la sal i el pebre acabat de moldre. Retirem el cassó del foc i hi afegim un rovell, remenem bé i, uns segons més tard, hi aboquem dues cullerades de formatge ratllat, que incorporem remenant amb una espàtula de fusta.




Podeu utilitzar el formatge que més us agradi, però en aquest plat poso Boffard perquè li dóna un gust especial amb cert aroma a fruits secs.

Posem una mica de salsa Mornay al fons d'una plata, col·loquem els brots de bròquil ben posats i aboquem la resta de la salsa per sobre. Acabem escampant la resta de formatge.




Posem la plata a gratinar al forn, que ja tindrem calent. Un cop veiem que la salsa i el formatge han agafat un suau color daurat, serà el moment de treure-la i servir-la a taula, i gaudir d'un plat amb forts aromes tot i tractar-se d'una verdura.

Tindreu una mica més de feina, però utilitzeu sempre que pugueu plates individuals. La presentació millorarà!


Ingredients (per a 3 persones):

1 bròquil

Per a la salsa Mornay:
40 g mantega
50 g farina
300 ml brou vegetal (o de pollastre)
300 ml llet
sal
pebre negre
1 rovell
2 cullerades de formatge Boffard ratllat

50 g formatge Boffard ratllat




I, aprofitant que ahir va ser el 8 de març, gaudim d'aquest plat amb la bona lectura del llibre Dones, d'Isabel-Clara Simó (amb il·lustracions de Núria Pompeia). CP (Els millor llibres de l'any, 1). Barcelona, 1997.

Amb aquesta recepta participo al Concurs Taller de Cocina con Boffard en Cookiteca.. Agraeixo a Mantequerías Arias la oportunitat que m'ha donat de conèixer aquest formatge i poder gaudir del seu sabor.



Pastís de mascarpone i xocolata





És lleig, sí, fer ostentació d'allò que hem fet, però la humilitat no és una de les meves virtuts, com ja sabeu.

La meva mare, que em coneix d'una hora lluny, ja m'havia avisat que si bé és un mèrit saber parlar, també ho és saber callar. I jo, què voleu que us digui? Sóc del parer que si no em lloo jo mateix, ja puc esperar assegut perquè no vindrà ningú altre a fer-ho!

Hi havia esmerçat moltes hores de feina, tancat a casa fins a altes hores de la matinada, un dia sí l'altre també, incomprès per molts, i oblidat de tothom. Però un cop acabat, l'esforç havia pagat la pena. I, no us negaré que, quan em vam convidar a la tele, em vaig sentir eufòric.

Però un cop allà, veient que malversaven el temps en banalitats de tota mena sense fer cap referència a la meva criatura, la sang em va començar a bullir i no vaig poder mossegar-me la llengua.

-¡Yo he venido a hablar de mi libro! -vaig clamar a l'hora que m'aixecava i me n'anava enutjat per la pèrdua de temps a què m'havien sotmès.




Jo no presumiré de llibre, sinó del vídeo que BIMBO va gravar mentre jo elaborava el meu Pastís de mascarpone i xocolata. La recepta ja us la vaig explicar aquí, però ara us poso les imatges per demostrar-vos que qualsevol persona pot fer un pastís boníssim i amb un acabat espectacular en menys de mitja hora. I sense utilitzar el forn!







Recordo amb molta emoció els bons moments que vaig passar a Cookiteca envoltada de grans mestres de la cuina i sota la batuta afectuosa de l'Anna i el Marc.

Aquesta setmana han començat a sortir als paquets de BIMBO Bueníssimo sin corteza les receptes que es van forjar en aquell Breadstorming. Totes originals i bones de debó.

No creieu que és per estar-ne orgullosa? Deixeu-me presumir de pastís durant un temps, i no tingueu en compte la meva vanitat!





Si us agraden els pastissos de xocolata, ja sabeu que en aquest bloc també trobareu les receptes del Sachertorte i del Pastís Tres Xocolates.

I perquè també s'ha d'alimentar la ment, avui us recomano La foguera de les vanitats, de Tom Wolfe. GE (Col·lecció Quinze grans èxits, 7). Barcelona, 1993.