Escarola amb vinagreta de magrana



Si voleu saber què han vist en mi els ulls de tots els homes que han perdut el cap i fins i tot la vida per mi, no sabria dir-vos si ha estat la meva bellesa enlluernadora o l’aura de misteri que ha envoltat sempre els meus orígens. 

No em fa vergonya reconèixer que han estat moltes les mans que m’han acaronat amb passió i innombrables els cors que m’han venerat desbordats de cobdícia. Però a tots ells he sobreviscut, mantenint intactes la meva bellesa i el meu honor. 

Després d’una joventut plena de sobresalts i emocions viscuts principalment a Granada, on havia anat a parar després d’abandonar terres asiàtiques, el destí em va portar a Castella, al costat d'un home despietat i sense paraula a qui detestava amb totes les meves forces. 

Afortunadament, amb motiu d'uns deutes contrets, es va veure obligat a regalar-me com a compensació al Príncep Negre que -tan aviat com em va veure- es va enamorar de mi i no va deixar que m'apartessin del seu costat fins a la seva mort. 

En agraïment als anys de tranquil·litat que em va oferir, vaig decidir quedar-me per sempre més a Anglaterra, on m'han tractat amb afecte i sempre em mostren orgullosos a les millors gales, tot i sabent que els meus orígens no són tan nobles com semblava.




El robí del Princep Negre -tot i no ser un robí, perquè en realitat és una espinel·la- és d'un roig tan intens com els grans de les magranes que he utilitzat per fer aquesta Escarola amb vinagreta de magrana.

Si us ha agradat i la voleu fer, seguiu aquestes indicacions:

- Per a la vinagreta: Posem els grans de magrana a macerar amb vinagre, oli i sal durant una hora.

Per desgranar sense cap dificultat la magrana, primer de tot la partim en dues meitats. Amb una mà agafem una de les meitats subjectant-la pel costat de la pell  i, amb l'altra mà, la colpegem ajudant-nos d'una cullera de fusta o d'una mà de morter. Els grans es separaran i començaran a caure.

- Rentem l'escarola i la centrifuguem per eliminar les restes d'aigua. Tot seguit tallem les fulles a trossos regulars.

- Pelem la taronja eliminant-ne també tota la pell blanca interior, i tallem els gallons sense el tel que els envolta. Afegim a la vinagreta el suc de taronja que ens ha quedat al plat.

- Barregem les fulles d'escarola, els gallons de taronja, les nous i els grans de magrana. I l'amanim amb la vinagreta.




Ingredients (per a 4 persones):

fulles d'escarola de cultiu ecològic
2 taronges de cultiu ecològic
1 magrana
4 cullerades de nous
vinagre de poma
oli d'oliva verge extra
sal marina


Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes, organitzat per la Cristina de Le bon vivant,  i que té la magrana com a protagonista.


hemc 60 -  la granada


I perquè pugueu acompanyar aquesta Escarola amb vinagreta de magrana amb una bona lectura,  avui us recomano  Roig robí, de Kerstin Gier. Edicions La Galera. Barcelona, 2010.

9 comentaris:

  1. Ben senzilla pero jo me la menjaria segur!

    ResponSuprimeix
  2. La magrana li dona el contrapunt dolç i va molt be amb les amanides.
    Boníssima
    Petons

    ResponSuprimeix
  3. Plena de color aquesta amanida, m'agrada amb l'amanida, encara que les ùltimes que je comprat no han sortit gaire bones.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  4. Amb aquests colors, l'amanida entra pels ulls, que bona!
    Una abraçada ben forta !
    Palmira

    ResponSuprimeix
  5. una ensalada bien buena y sana, la granada es genial y muy versatil tanto en dulces como en salado.
    peto

    ResponSuprimeix
  6. Desde luego es un lujo de ensalada!! no le falta detalle, y bien rica que debe estar! La tendré en cuenta para cuando empiecen mis granadas a dar fruto :)

    ResponSuprimeix
  7. Es tan sencilla como bonica.Amb aquest colorit de seguida entra pels ulls.
    Las fotos son precioses!!!
    Besets"

    ResponSuprimeix
  8. Hola Margarida. Una ensalada muy colorida, apetitosa además de deliciosa. Una combinación de sabores y de texturas que hacen que esta ensalada sea un lujo.
    Me ha encantado la historia del rubí. Cuando he visto Granada pensé que te referías a la fruta, he entrado y me he encontrado con esa historia. Muy bonita por cierto.
    Un abrazo

    ResponSuprimeix