Escarola amb vinagreta de magrana

Si voleu saber què han vist en mi els ulls de tots els homes que han perdut el cap i fins i tot la vida per mi, no sabria dir-vos si ha estat la meva bellesa enlluernadora o l’aura de misteri que ha envoltat sempre els meus orígens. 

No em fa vergonya reconèixer que han estat moltes les mans que m’han acaronat amb passió i innombrables els cors que m’han venerat desbordats de cobdícia. Però a tots ells he sobreviscut, mantenint intactes la meva bellesa i el meu honor. 

Després d’una joventut plena de sobresalts i emocions viscuts principalment a Granada, on havia anat a parar després d’abandonar terres asiàtiques, el destí em va portar a Castella, al costat d'un home despietat i sense paraula a qui detestava amb totes les meves forces. 

Afortunadament, amb motiu d'uns deutes contrets, es va veure obligat a regalar-me com a compensació al Príncep Negre que -tan aviat com em va veure- es va enamorar de mi i no va deixar que m'apartessin del seu costat fins a la seva mort. 

En agraïment als anys de tranquil·litat que em va oferir, vaig decidir quedar-me per sempre més a Anglaterra, on m'han tractat amb afecte i sempre em mostren orgullosos a les millors gales, tot i sabent que els meus orígens no són tan nobles com semblava.

El robí del Princep Negre -tot i no ser un robí, perquè en realitat és una espinel·la- és d'un roig tan intens com els grans de les magranes que he utilitzat per fer aquesta Escarola amb vinagreta de magrana.

Si us ha agradat i la voleu fer, seguiu aquestes indicacions:

- Per a la vinagreta: Posem els grans de magrana a macerar amb vinagre, oli i sal durant una hora.

Per desgranar sense cap dificultat la magrana, primer de tot la partim en dues meitats. Amb una mà agafem una de les meitats subjectant-la pel costat de la pell  i, amb l'altra mà, la colpegem ajudant-nos d'una cullera de fusta o d'una mà de morter. Els grans es separaran i començaran a caure.

- Rentem l'escarola i la centrifuguem per eliminar les restes d'aigua. Tot seguit tallem les fulles a trossos regulars.

- Pelem la taronja eliminant-ne també tota la pell blanca interior, i tallem els gallons sense el tel que els envolta. Afegim a la vinagreta el suc de taronja que ens ha quedat al plat.

- Barregem les fulles d'escarola, els gallons de taronja, les nous i els grans de magrana. I l'amanim amb la vinagreta.

Ingredients (per a 4 persones):

fulles d'escarola de cultiu ecològic
2 taronges de cultiu ecològic
1 magrana
4 cullerades de nous
vinagre de poma
oli d'oliva verge extra
sal marina

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes, organitzat per la Cristina de Le bon vivant,  i que té la magrana com a protagonista.

I perquè pugueu acompanyar aquesta Escarola amb vinagreta de magrana amb una bona lectura,  avui us recomano  Roig robí, de Kerstin Gier. Edicions La Galera. Barcelona, 2010.