Pastisset de gerds i maduixes



Finalment l'he deixat! Ja sé que m'ho havíeu dit mils de vegades, que aquest noi no em convenia, que no era aigua clara, que no me'n podia refiar, però... què voleu? Me n'havia enamorat fins al moll de l'os! I... encara n'estic penjada, però ja no el vull a prop meu. L'he ratllat amb una creu i l'he fet fora de la meva vida. Aquesta vegada de debò, sí!

No m'agraden les mentides, i ell n'és un gran mestre. Que enganyada em tenia quan ens vam conèixer per internet! Aleshores va saber guanyar-me amb paraules meloses i disfressant la seva vida avorrida amb actes heroics que em deixaven bocabadada. De seguida l'espavilat va dotar la feina anodina que feia en uns magatzems d'una aurèola misteriosa que em tenia fascinada i, quan va saber la meva edat, de cop va rejovenir 10 anys, de tants que se'n va treure.

Quan vam començar a sortir, a  poc a poc vaig anar descobrint la veritat, però li vaig perdonar tot perquè pensava que ho feia per amor i per proporcionar-me una vida de somni i fantasia. Què voleu? Jo només tenia 17 anys i la meva vida havia estat tan insubstancial fins aquell moment... I ell em feia sentir com una autèntica princesa!

Sí, digueu-m'ho, sóc una tòtila per haver-me'l cregut. Una encantada que no s'adonava de res.  Però... vaig obrir els ulls el dia que em va demanar la polsera d'or. Sí, la de l'àvia. Això encara no us ho havia dit, però fa poc em va confessar que necessitava diners...  i jo no em podia desfer tan fàcilment de l'únic record que tinc de l'àvia... I penso que potser ella em va ajudar a fer el pas definitiu.

Enrere queda una història d'amor basada en enganys i romanços que ha durat 5 anys.... I, encara que no us ho cregueu, n'he sortit enfortida. Estic segura que no em tornaran a enganyar!




Per fer aquest pastisset m'he inspirat en la recepta de Postres de merenga, bescuit de gerds i maduixes de la cuinera Carme Ruscalleda, publicada al número 185 de la revista CUINA

Aquesta recepta m'havia cridat l'atenció pel color vermell intens del seu bescuit i quina no ha estat la meva decepció en veure que -fins i tot posant-hi un cinquanta per cent més de pols de gerds- queda d'un color rosa pàl·lid que gens s'assembla al que surt a la revista. En certa manera, em sento tan enganyada com la protagonista de la història que encapçala aquesta recepta.
 
Si a vosaltres us ha agradat aquest Pastisset de gerds i maduixes i voldríeu fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per al bescuit de gerds:
- Encenem el forn i el posem a 200º. Folrem una safata amb paper de forn. Triturem els gerds liofilitzats fins a fer-los pols i els passem per un colador fi per eliminar-ne les llavors.

-Batem els ous amb l'ametlla mòlta i el sucre fins que estiguin esponjosos. Muntem les clares amb el sucre i n'afegim una mica a la preparació anterior. Incorporem la pols de gerds i la farina tamisada. Acabem d'afegir les clares incorporant-les amb moviments circulars suaus.

- Estenem la mescla a sobre de la safata formant un rectangle de 21 x 30 cm  i la coem 8 minuts.




Per a les maduixes:
- Posem l'aigua i el sucre al foc i fem arrencar el bull. Deixem refredar aquest almívar. Rentem les maduixes, els traiem el capoll i les tallem a rodanxes de mig centímetre. Les reservem amb l'almívar a la nevera 1 hora.

Muntatge:
- Tallem el bescuit a rectangles de 4 x 7 cm. Muntem la nata amb el sucre i la posem dins d'una màniga pastissera.

- En un plat posem una làmina de bescuit, a sobre una capa de rodanxes de maduixes i una de nata. Cobrim amb una altra làmina de bescuit i una altra capa de maduixes. I, si ens agrada molt la nata, podem acabar el plat posant-hi una altra capa de rosetes de nata.




Ingredients (per a 10 pastissets):

Per al bescuit:
  • 100 g ous*
  • 65 g ametlla mòlta*
  • 65 g sucre
  • 85 g clara d'ou*
  • 15 g sucre mòlt 
  • 40 g farina
  • 30 g pols de gerds liofilitzats*
Per a les maduixes:
  • 1/2 kg maduixes*
  • 100 g sucre
  • 100 g aigua mineral 
Per a la nata:
  • 300 g nata 35% m.g.
  • 1 cullerada sucre
Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.




Amb aquesta recepta participo en el repte de COOKING THE CHEF. Aquest grup d'entusiastes de la cuina proposa cada mes un xef en qui ens puguem inspirar per preparar la nostra recepta, i aquesta vegada el repte està dedicat a la nostra cuinera més internacional, Carme Ruscalleda, l'única dona del món amb 7 estrelles Michelin. Li agrada la cuina saludable, amb ingredients de la terra i de temporada, i acostuma a donar als seus plats un cert to poètic.

Per acompanyar aquest Pastisset de gerds i maduixes avui us recomano la lectura de Dan Brown, El gran engany. Editorial Empúries (Col·lecció Empúries Narrativa). Barcelona, 2013.



15 comentaris:

  1. Tot i que el color del bescuit no ha quedat tan intens com les fotos de la revista (ainsss aquest photoshop!) el color m'agrada molt com els ingredientes. Una recepta ideal per unes postres de diumenge!
    Petons
    Palmira

    ResponSuprimeix
  2. Que color más bonito te ha quedado!! Debe estar delicioso, en mi casa adoran las frambuesas, me lo apunto BEsos!!

    ResponSuprimeix
  3. Encara que el color no sigui vermell el seu aspecte es molt bo, com ho son les receptes de la Ruscalleda.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  4. Margarida: Fantàstic aquest pastisset.
    Els ingredients boníssims i la presentació de 10.
    Felicitats
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  5. Otres, quin malt rotllo conèixer algú i que després sorti malament... molt malament. Pero m'alegro que t'hagis adonat compte a temps.
    Ja et vaig comentar per mail que mltes vegades no ens em de refiar de les fotos de les revistes, perque fan trampa... molta trampa!
    De totes formes el postres es veu fantàstic!!
    Moltes mercès per participar
    petons

    ResponSuprimeix
  6. Però al final has fet el teu pastisset de gerds, no? Fa bona pinta, si no dius res del color ni ho noto!!
    Ptnts

    ResponSuprimeix
  7. Dons no t'agradara el color del biscuit, però el resultat te un aspecte formidable. M'agrada molt la idea!!
    Petons

    ResponSuprimeix
  8. Una idea molt original! unes postres molt temptadores!

    ResponSuprimeix
  9. El color és preciós, t'ha quedat de cine...i vas fer molt ben fet de deixar-lo...enhorabona per l'elecció (en els dos casos..jejej) un petó

    ResponSuprimeix
  10. Poder no es igual que el de la revista, pero jo trobo que te molt bona pinta i un color molt maco, molt natural... Petons!

    ResponSuprimeix

  11. Margarida; Un pastís que molt bé et poden enganyar molts de temps si te'l presenten d'aquesta manera, encara que com diuen; no hi ha amors que durin cent anys¡¡
    Salutacions Margarida¡¡ :O)

    ResponSuprimeix
  12. Molt original, segur que està boníssim... i a mi m'agradan els colors ;-)
    Petons

    ResponSuprimeix
  13. Margarida, no sé si la historia de principi es una introducció inventada o estàs relatant una experiencia personal. Si es el darrer m'alegro molt que t'hagis tret aquest pes. Endevant...en el mòn hi ha gent molt maca.
    Sobre la recepte...doncs si, sap greu lo del color (poder s'ha d'emprar colorant) pero no pasa rès, t'ha quedat molt maco i te una pinta boníssima. Gràcies per participar!

    ResponSuprimeix
  14. Aisha, Hirma i Abril: el relat que encapçala aquesta recepta (i totes les altres) no parlen de mi. Són inventats. Alguns estan basats en fets reals que han tingut lloc en algun moment de la història universal, d'altres tenen a veure amb les notícies que apareixen als diaris.
    D'altres són recreacions per explicar el meu estat d'ànim. I, ja que fent aquesta recepta em vaig sentir enganyada, vaig imaginar-me una situació en què algú pogués sentir-se igual. Va ser aleshores quan vaig pensar en la noia que coneix noi per internet i que un dia s'adona que tot eren aparences, tot mentida, que res era com semblava.
    Gràcies a totes pels vostres comentaris!

    ResponSuprimeix
  15. Me encanta tu receta, es espectacular
    Un beso

    ResponSuprimeix