Canelons de carn

Tota la culpa era de la maleïda crosta.

Era l’única filla d’una família de ramaders i els seus pares l’havien educat per ser forta com un noi. De ben petita li havien prohibit plorar i manifestar qualsevol espurna de sensibilitat. Es deia Joana i mai s’havia posat un vestit.

Un matí va rebre una invitació dels veïns per assistir a la festa que feien pel prometatge del seu fill. Una nota a peu de pàgina deia que era obligatori vestir d’etiqueta.

-Com m’ho faré? No puc refusar la invitació! Però... no em veig en cor d’anar-hi! No vull fer el ridícul!

En el fons, somiava en ser una ventafocs i causar admiració entre els convidats. Volia que tots la veiessin com una noia moderna de 25 anys, maca i eixerida. Per això va acceptar la proposta de la seva cosina d’anar a viure amb ella fins al dia de la festa, i deixar-se aconsellar per ella.

Va ser un mes de molta feina: va aprendre a caminar amb sabates de taló, a triar la roba que més li esqueia, a maquillar-se, a ballar...




La nit de la festa, tothom parlava d’aquella noia desconeguda. Tots els nois se la disputaven i ella reia, contenta, en veure que cap d’ells l’havia reconegut, tot i que sovint hi tractava per qüestions de feina.

-Ets la Joana? Quina Joana?

Li van presentar un noi alt i ros, i se’n va enamorar a l’instant. Però com no va saber expressar-li els seus sentiments, la seva fredor va desinflar les il•lusions del jove, que va acabar marxant sense demanar-li una cita.

Camí de casa les llàgrimes li regalimaven galtes avall.

-Maleïda crosta masculina!

I aquella nit va vessar totes les llàgrimes que havia estat emmagatzemant durant 25 anys en un racó del seu cor. L’endemà va trucar al noi per donar-se tots dos una segona oportunitat.


Els meus canelons, com la Joana, també tenen sota la seva crosta un cor encisador, amorosit per un mar de beixamel. Són canelons de festa grossa. De Nadal, per exemple, encara que a la taula de casa els trobareu durant tot l’any. I és que, si ens organitzem, no són gens complicats de fer.




El dia abans rostim els pits de pollastre en una cassola amb oli, salpebrats, amb una cabeça d’alls i una branca de romaní. En un cassó posem els dos talls de carn i els fem com ja vam explicar aquí .

Traiem la pell i els ossos del pollastre i el guardem tapat a la nevera. En un plat posem els talls de carn i una mica de ceba, els tapem amb film i també els posem a la nevera.

L’endemà, triturem per separat les tres carns. Si volem, podem picar amb la vedella una mica de la ceba reservada.




Posem una olla al foc amb força aigua, sal i un rajolí d’oli d’oliva verge extra. Quan bulli, posem les plaques de lasanya, d’una en una, i amb una espàtula remenem amb cura perquè no s’enganxin. Les deixem bullir 15 minuts. Les traiem del foc, les colem, les posem uns segons en aigua freda i les tornem a colar.

Posem al marbre un llençol de cotó (cal que no hagi estat rentat amb lleixiu ni amb suavitzant), i posem les plaques una a sobre de l’altra. Les tallem per la meitat. D’aquesta manera obtenim 12 plaques de canelons. Jo sempre bullo una o dues plaques més del compte per si es trenca alguna durant la cocció.




Preparem la salsa beixamel com ja vam explicar aquí . Posem dos cullerots de salsa al bol on tenim les tres carns triturades. Ho lliguem bé amb una espàtula. Si convé, podem afegir una mica més de salsa. Tapem la salsa amb film transparent perquè no faci tel.

Encenem el gratinador i el posem a 200°.

Distribuïm les plaques pel llençol i anem posant a sobre de cada placa dues cullerades de carn (70-75 g). Cargolem el caneló vigilant que no surti la carn pels extrems.




Escampem una mica de salsa a la base de la safata. Posem els canelons, deixant l’extrem a la part superior. Això evitarà que ens surti la carn a l’hora de servir, si no els agafem bé.

Aboquem la resta de salsa per sobre, fins a cobrir-los del tot. Escampem el formatge per tota la superfície i hi posem uns trossets de mantega. Enfornem els canelons durant 10 minuts o fins que estiguin daurats.

N’hi ha prou amb dos canelons per persona, ja que aquests són de mida XXL. Només en poso deu a la plata perquè nosaltres som cinc. Els altres dos se’ls menjarà demà qui faci més mèrits!


Ingredients (per a 12 canelons):

2 pits de pollastre de pagès
250 g llom ibèric
250 g vedella
6 plaques de lasagne all’uovo De Cecco
850 m l de llet
75 g mantega
65 g farina
Sal, pebre, nou moscada
125 g formatge parmesà
Mantega




La meva filla Núria ja m’ha suggerit el Menú de Nadal. No ho endevinaríeu mai. Canelons? Doncs no! Croquetes de pollastre! Potser us estranyarà, però li he promès que a l’aperitiu no en faltaran. I és que són tan bones com aquests canelons!