-Mare, se m'enduen!
Cent llamps caiguts sobre Demèter no haurien commogut tant la deessa com aquell clam de la seva filla.
-Persèfone, filla, on ets?
Amb la desesperació pròpia d'una mare, durant nou dies i nou nits va buscar-la arreu debades, però ningú ja no podia ajudar-la. I aquelles últimes paraules no desapareixien del seu pensament.
-Mare, se m'enduen!
Descobrir la veritat no només va rompre el cor de la deessa, sinó també la bellesa que ella havia anat escampat pel món. Demèter estava trista i ja no feia créixer les flors sobre la terra. Els arbres perdien les seves fulles, els camps s'anaven tornant eixorcs, i els homes i els animals no trobaven fruits per endur-se a la boca.
La fam no parava de provocar morts a tot arreu, però el dolor de Demèter era tan gran que només era capaç de sentir la seva pròpia desgràcia.
Tota la terra s'hauria convertit en poc temps en un desert si Zeus no hagués posat remei al mal que ell mateix havia causat: Persèfone podia tornar a la terra i viure al costat de la seva mare durant sis mesos. La resta de l'any, l'hauria de passar al Regne Subterrani.
Des d'aleshores, a la primavera i a l'estiu, les planures i les muntanyes s'omplen de verd, i les flors il·luminen la terra amb els seus colors. Tota la natura ens mostra la seva alegria i Demèter, amb el cor ple de felicitat, vetlla perquè la terra llueixi bonica i fèrtil.
Quan ens sorprèn la tardor, és que ja ha arribat l'hora de separar-se de la filla. I tot esdevé tristesa i fredor.
Quan ens sorprèn la tardor, és que ja ha arribat l'hora de separar-se de la filla. I tot esdevé tristesa i fredor.
A la meva filla Natàlia li agrada l'estiu, amb la seva llum i les seves fruites sucoses. Avui és el seu sant i per celebrar-ho he fet aquest pastís gelat amb fruites.
Si us animeu, primer de tot escalfem la llet amb les llavors de vainilla (que haurem obtingut obrint de dalt a baix la beina de vainilla i traient-les amb la punta del ganivet).
Batem, amb la batedora elèctrica, els rovells i el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la Maizena i seguim batent. Hi aboquem la llet de mica de mica, sense parar de remenar, fins que estigui tot ben lligat.
Posem el cassó al foc i no parem de remenar amb un batedor manual fins que arrenqui el bull. Aquest procés trigarà 8 o 10 minuts. Quan veiem que es produeixen les primeres butllofes i que en esclatar fan puff, retirem el cassó del foc, donem una bona batuda i deixem refredar la crema, remenant de tant en tant perquè no faci tel.
Muntem la nata i l'incorporem suaument a la crema. Tot seguit la posem al congelador. Al cap de dues hores, la batem per desfer els possibles cristalls que hi pugi haver, i la tornem a posar al congelador. Dues hores més tard, tornem a batre i hi afegim la fruita, que haurem tallat a trossos petits.
Aboquem la crema amb la fruita dins d'un motlle desemmotllable de 20 cm, el tapem i el posem tota la nit al congelador.
Per guarnir el pastís, n'hi haurà prou amb unes fulles de menta i unes roses fetes amb xocolata blanca. Una hora abans de servir-lo, el posem a la nevera perquè perdi duresa i el puguem tallar bé.
Ingredients:
1/2 l llet
1 beina de vainilla
6 rovells
150 g sucre
40 g Maizena
300 ml nata
fruita variada (meló, kiwi, préssec, mango)
fulles de menta
75 g xocolata blanca
Aquest pastís, fi i elegant, és digne d'una princesa. D'una princesa anomenada Natàlia.
Felicitats a la teva noia! Quina passada de pastís que li has preparat, preciós com tots els que fas!
ResponEliminaHermosa introducción mitológica para hablar del amor de madre.
ResponEliminaLa princesa estará contenta y la madre super orgullosa. Felicidades por tanto amor y por este pedazo de tarta precioso. Me han entrado muchas ganas de hacerlo.
Un beso.
Quina elegància de pastís!!! tens un gust exquisit per decorar la reposteria...molts petons a la teva filla...com passa el temps, recordo quan vaig llegir la teva entrada l´any passat perquè també fa festa la meva germana...espero poder gaudir molts anys mes d´aquesta celebració...petonets!!!
ResponEliminaMeravellós post tant per la ocasió especial com per la història mitològica grega, sempre interessant.
ResponEliminaLa recepta és potent i senzilla, de les postres que em sedueixen. I a sobre t'ha quedat preciós!!
Una canya, vaja :)
Hola Margarida¡
ResponEliminaQue rica y que fresquita esta tarta...me encanta todo lo que lleva fruta¡Te ha quedado preciosa y encima helada.Ideal¡¡¡
un abrazo.
Aquest pastís te molt bona pinta!!! I molt ben presentada! És el seu preferit?
ResponEliminaPtnts
Bon dia estimada! Tant el pastís d'enguany, com el braç de l'any passat son de bogeria. El pastís gelat de fruita és escandalosament preciós i de gust fi i boníssim. Segur que heu celebrat un sant meravellós. Que per molts anys ho pogueu continuar fent d'aquesta manera tan dolça i elegant. Mil petons.
ResponEliminaQuin pastis mes maco....estaria contenta la Natalia!
ResponEliminaUna abraçada,
Margarida,quin pastís mès elegant,quina finura i fa una manjera,felicitats de veritat,tenc que provar.lo,aço es un gran pastís.
ResponEliminaPetonets
Increible!
ResponEliminaSegur que no es de passtiseria?
;-)
Quin pastís més exquisit i amb una decoració preciosa , com preciosa és la història que ens has contat. Tens toa la raó , que no faria una mare pels seus fills????.
ResponEliminaMolts d'Anys de part nostra a la teva filla.
Aquest divendres tenc sopar a ca nostra i crec que ja sé quin postre faré.
Una abraçada ben forta
Margarida, quin pastís! aquesta princesa té una bona reina!!!
ResponEliminapetó
Visc a la cuina: Sí que va quedar bonic, sí! Com ella!
ResponEliminaViena: Amb aquest mite els grecs explicaven els canvis d'estació, i perquè la terra es tornava improductiva durant uns mesos: per tristesa, ve-t'ho aquí!
Mª Jose-Dit i Fet: doncs sí, noia, ja ha passat un any! I molts més que vinguin! Felicita a la teva germana de part meva.
Starbase: això de les receptes senzilles em penso que ens agrada a tots, ja,ja... Gràcies per lesw teves paraules!
cooking-love: muy fresquita. Y para que no se diga que no comemos sano, bien rellena de fruta!
Marta: no, no és el seu preferit. De fet ella s'estima més menjar fruita que qualsevol altra cosa. Per això vaig fer aquest pastís farcit de fruita. Tampoc menja mai xocolata, però per decorar em vaig prendre la llicència de fer aquestes roses de xocolata blanca. Si ella no en volia, el seu germà demanava ració doble!
ResponEliminaLa cuina vermella: gràcies, vermells! De fet, a ella li va agradar més el braç de l'any passat (farcit de crema i pinya), perquè no portava nata com el d'aquest any. Cada vegada m'ho posa més difícil pel que fa als ingredients!
Sònia - L'Exquisit: Tan maco com ella! Fina i elegant... (és nota que sóc la mare?)
Ague: sobretot és refrescant. Un gelat amb fruita a dins! Per menajar-lo sense remordiments.
Receptes.cat: t'asseguro que no, ja,ja, que em vaig passar unes quantes hores mirant el rellotge per anar-lo remenant!
xisca: ja la felicitaré de part vostra!
ResponEliminaLa decoració va quedar molt fina, sí. Feia molts anys que tenia aquests motlles i gairebé no els havia fet servir. Crec que eren ideals per posar aquí.
Que vagi molt bé el sopar i a veure si us agrada!
Teresa: sí, la reina de la cuina, ja,ja... però de casa meva! perquè estic segura que tu també ho ets de casa teva!
Margarida,
ResponEliminaEncara que amb 24 hores de retard, felicitats per a la teva filla.
Aquest pastís es una autèntica meravella i molt apropiat per a les calors que estem patint. Ah! m'oblidava, que bonica que es la mitología grega.
Una abraçada
Bon dia Margarida
ResponEliminaQin pastis mes re-que-te-bo!
És tam bonic per fora comper dins.
La foto del tall es veu divina!
Realment es un pastis digne d'una
princesa.Felicitas a la teua Natalia,
i a tu per tindre tan bon gust.
Besets.
Margarita
ResponEliminaQue hermoso pastel es realmente lindo
Que coincidencia mi hija se llama Natalia y tengo una hermana llamada Margarita
Quiero darte las gracias por tu preocupación al dejarme un mensaje mientras estaba mi compu en reparaciones
Ahora esta de lujo jiji
Arribe un poc amb retard però espere que passàreu un dia magnífic i amb eixe pastís tan refrescant segur que va ser una celebració de lo millor.
ResponEliminaFelicitats a la Natalia i a tu per fer-li una meravella com aquesta! Bo i preciøos!!!'
ResponEliminaSi noia, l+any passat no en vam tenir poc, i ara ens hem quedat una miqueta møes avall a Copenhaguen, per aixåo aquests signes estranys enlloc dels accents>!!!
PTNTS
Dol'a
Complimenti a te e a tua figlia.Questa torta è fantastica e dalla fetta si vede che è molto invitante, le decorazioni sono splendide. Buon fine settimana a tutti Voi, un abbraccio Daniela.
ResponEliminaQuin pastis més bo! amb les fruites fresques a dins!! la teva filla devia estar encantada amb ell!
ResponEliminaFelicitats per ella i per tu!
Petonets!
un postre delicado y apropiadisimo para estas fechas, te quedo espectacular, besitos desde londres
ResponEliminaMama, sí, tens raó... m'encanta l'estiu i la fruita, m'agradaria que sempre fes bon temps, per mi seria la felicitat eterna... Com pot ser que hi hagi gent a qui tant li agradin els dies de pluja? Jo els odio, perquè són foscos i fa fred, i tot i que a l'hivern hi ha fruites molt bones, no es podria fer un pastís gelat com el que has fet! Ben bé unes postres ideals, molt fresquetes i dolces per aquest temps que fa. M'agrada que decidissis fer aquesta recepta pensant en què és el que més em podria agradar, perquè la veritat és que ho has encertat... Les postres amb fruita són les meves preferides, i els colors clarets o pastel són els més bonics que hi ha! Ben bé sembla un menjar de cotó fluix... a simple vista, perquè si ha estat força temps al congelador pot resultar molt difícil fer-hi una bona mossegada.
ResponEliminaMama, gràcies pel pastís, ets la millor mama del món.
Natàlia
Hola Margalida:
ResponEliminaM'he passejat per el teu blog.
Només dirte que felicitats.
Per la teva filla i per el blog.
Excelent en repostería.
Altre vegada FELICITATS.
ISABEL
Felicitats per la Natalia!! un pastís com aquest fa més Sant ... més festa... la foto del tall esta de M.H.
ResponEliminaUna abraçada