Fins quan, Senyor, cridaré auxili
i no m'escoltaràs,
clamaré contrael violent
i no em salvaràs?
Per què em fas veure tanta injustícia?
Per què et mires de lluny l'opressió,
mentre jo he de presenciar
destruccions i violències?
Llibre d'Habacuc, 2-3
Potser no heu sentit a parlar mai del Profeta Habacuc, però si aneu a Florència el trobareu representat en una de les escultures que hi ha a les fornícules del campanar de la Catedral de Santa Maria del Fiore.
És una de les obres mestres de Donatello, i és coneguda popularment com il Zuccone (el carbassó), perquè per realitzar el retrat del profeta l'autor va tenir com a model a Barduccio, unpersonatge de Florència a qui anomenaven així per la seva calvície i per la forma allargada del seu cap.
Quan us vaig posar la recepta de les tallarines amb carbassó, més d'un devia pensar que sóc una malgastadora. Que és això de fer servir només la pell?
M'agraden tant els carbassons que els utilitzo sovint a la cuina. Avui us presento una recepta que, per les fotos, podria semblar una vichyssoise, però es tracta d'una crema de carbassó. El seu color és degut al fet d' utilitzar carbassons pelats.
Aquí teniu la recepta:
Tallem la ceba en juliana i la posem a l'olla amb l'oli, i deixem que es faci a foc molt suau, sense que agafi color.
Escalfem l'aigua i tallem les patates a trossos petits. Quan la ceba estigui tova, hi afegim la patata i l'aigua calenta. Deixem que bulli 15 minuts amb l'olla tapada.
Mentre, escalfem la llet i tallem els carbassons a trossos petits. Passats els 15 minuts, hi aboquem la llet i els carbassons i ho deixem bullir 30 minuts, els 15 primers amb l'olla tapada i els altres 15 sense tapar, remenant de tant en tant.
Salpebrem, retirem la cassola del foc i ho triturem bé amb el minipímer. Tot seguit escudellem la crema, tot decorant els plats amb unes fulles de menta i unes xips de remolatxa.
Ens la podem menjar calenta o freda. A mi, encara que sigui estiu, m'agrada calenta, però a casa hi ha qui se la menja acabada de treure de la nevera, i hi ha qui la vol a temperatura ambient. I tots diem que és boníssima!
Ingredients (per a 6 persones):
60 ml oli d'oliva verge extra
1 ceba tendra
700 g patata pelada
700 g carbassó sense pell
280 ml aigua
280 ml llet
sal
pebre
xips de remolatxa
fulles de menta
Habacuc va escriure el seu llibre cap al s. VII a.C., però el seu clam el podem considerar ben vigent avui en dia.
Martí Luter, en el prefaci del seu llibre El profeta Habacuc, explica que Habacuc vol dir abraçada i és justament el que ell fa amb la seva profecia: dóna consol i abraça el seu poble com ho faria amb un nen o algú que plora.
Jo us envio una abraçada a tots els que em seguiu, i no perquè pensi que esteu desemparats, sinó perquè estic contenta de tenir-vos a prop.
Martí Luter, en el prefaci del seu llibre El profeta Habacuc, explica que Habacuc vol dir abraçada i és justament el que ell fa amb la seva profecia: dóna consol i abraça el seu poble com ho faria amb un nen o algú que plora.
Jo us envio una abraçada a tots els que em seguiu, i no perquè pensi que esteu desemparats, sinó perquè estic contenta de tenir-vos a prop.
Accepto encantada la teva abraçada (espero q arribi encara q jo sigui llun) i si de pas, envies una tassa de crema, doncs tb l'accepto...
ResponEliminaUn petó,
La crema és molt i molt bona. I la presentació l'he trobada exquisida, una forma perfecta de presentar quelcóm tan bo.
ResponEliminaHabacuc era profeta, jo no hi paro gaire esment als profetes, però si era per abraçar i donar consol...aleshores ja me'l miro amb més simpatía :)
Margarida, accepto aquesta abraçada i un plat d'aquesta deliciosa crema de carbassó quina presència tan exquisida...
ResponEliminaPEtons
Núria
Bona vesprada Margarida
ResponEliminaJo també vull l'abraçada,
...i també la crema.Ho vull tot!
M'encanta el carabassó.Només de veure
el coloret de la crema i lo be presentada
que està,ja apetix un muntó.
Besets i abraçades.
Margarida; Tot aixó dels mots que posaven abans en els pobles i a la gent, resultava d'alló tant i tant divertit. Ara tindriem que posar aquets mots d'una manera "mes moderns", com per exemple; a Cal arroba, a Cal ratolí, a Cal "Post" a cal cookie, a Cal Internet...
ResponEliminaAquesta crema de carbassó "sona" d'alló tant i tant bé, per "zuccone" pa... que bons els carbassons.
Que vagi de gust Margarida¡¡
Ostres! m'ha arribat a l'ànima aquesta abraçada! i l'entrada! ah! i la crema de carbassó no té desperdici, com el propi carbassó. Tinc anotades les dues receptes! això és aprofitar el producte!
ResponEliminabon cap de setmana!
Te correspondo con el abrazo que recibo con gran gusto.
ResponEliminaA mi también me encanta el calabacín, es un ingrediente que va bien con todo, saludable y riquísimo, con pocas calorías, vamos que lo tiene todo. Esta cremita se ve muy rica.
Un beso.
La propera vegada que anem a Florència, buscaré Il Zuccone.
ResponEliminaEncantats de rebre aquesta abraçada i que sigui una abraçada d'anada i tornada!
Amb aquesta abraçada i aquesta crema m'has fet recordar de què conec jo a l'Habacuc! Doncs quan anava a escola, això era el segle passat, jejej, feiem molts exercicis de memòria i un d'ells era aprendre de memòria els llibres de la Bíblia; i em sembla que per allà al mig hi sortia el profeta Habacuc.
ResponEliminaPTNTs
Dolça (encara des de les Dinamarques)
Doncs jo no soc gens versada en profetes, però també accepto l'abraçada amb molt de gust, i de la mateixa manera te la retorno amiga meva :-)
ResponEliminaja sabia jo que en faries una de ben bona, quan vas dir que ja ens explicaries el que faries amb el carbassó. Mira que son bones aquestes cremes, i la presentació t'ha quedat divina, com totes les que fas. Jo hi acostumo a posar-hi crostonets de pa, però el gust que ha de donar-hi la remolatxa ha de ser millor, i queda més bonic. Ho provaré. :-)
un petó, preciosa.
Les teves presentacions son divines, tens el do de transformar les coses senzilles en autèntiques obres d'art. De tot cor, felicitats!
ResponEliminaQuin plat més bonic! La crema de carbassó em recorda sempre una amiga que em va ensenyar a fer-la, a mi m' encanta i m' agrada menjar-la a temperatura ambinet. El carbassó jo li poso amb pell hi tot.
ResponEliminaNo coneixia el profeta Habacuc.
ResponEliminaLa crema boníssima! Jo, com tu dius, la prefereixo calenta encara que faci calor!
Petonets
Margarida, siempre con una presentación tan delicada, me encanta.
ResponEliminaSoy poco asidua a tomar sopas o cremas frías, la guardaré para los dias invernales, me suena exquisita.
Un beso.
Que maca la rosa!!!
ResponEliminaEts unica.
Petons.
Aquest puré és BONÍSSIM!! Tothom qui el tasta ho diu, i ningú el fa igual, mama.
ResponEliminaque bona aquesta crema de carbassó.
ResponEliminajo la faig semblant i hi afegeixo uns formatges (tipus el Caserio)
salutacions
:)
Ciao! Ho scoperto il tuo blog per caso e lo trovo delizioso... Ti seguirò con molto piacere! Baci :-)
ResponEliminaHe estat a Florècia, però no vaig ensopegar amb el profeta Habacuc, deuria estar massa ocupada intentant fotografiar sense flah en David.
ResponEliminaAixí que li deien carbassó per la forma allargada del seu cap? No sé on el tinc jo, el cap, que estava pensant en una altra cosa...
No recordo si he tastat aquest puré (ara em caurà un clatellot), però segur que és tan bo com el de carbassa, o més, segons la Natàlia.
Sigui el pué que sigui, ja saps que me'ls menjo freds de la nevera, que és com més m'agraden.
Les fotos són precioses i la vaixella és la meva preferida.
I per no ser menys que tothom, només faltaria, rebo la teva abraçaaada i te n'envio una altra de ben forta!
Sonia - L'Exquisit: t'envio tot el que vulguis!
ResponEliminaStarbasse: de fet, aquest és un dels profetes dits "menors". I té el seu valor perquè és l'únic que comença el seu llibre recriminant a Déu la seva actitud.
CocinArte: gràcies, Núria!
Mesilda: mira, per ser tu, agafa el que vulguis! I tens el permís per repetir, si vols.
Josepb: als pobles encara es coneix molta gent pel seu malnom. Però segur que d'aquí uns anys, se'ns començarà a conèixer per aquests àlies que dius!
Teresa: a vegades faig el puré de carbassó amb pell i tot, però no queda tant elegant. Així quan preparo les tallarines, aprofito la polpa dels carbassons per fer aquest puré blanc. Tot s'aprofita aquí!
ResponEliminaViena: ja ho crec que és bo! I que me'n dius d'una truita? Mmmmmm!
Glòria: vosaltres que sou tan viatgers, a veure si el trobeu i li feu una foto. Diuen que la seva imatge impressiona força.
Dolça: quina memòria, Glòria! Això sí que és ser una noia aplicada! Te'n un 10 de nota!
Maduixa: Si et van agradar les tallarines, encara trobaràs més bona aquesta crema. Nosaltres no posem pa per estalviar-nos el fregit, però als meus fills els agrada molt amb uns grans d'arròs.
La cuina vermella: la bellesa de la tassa ajuda força a fer més bonica la presentació. Gràcies pels compliments!
ResponEliminaANNAFS: jo també acostumo a posar-hi la pell, però quan faig la recepta de les tallarines en què només utilitzo la pell, l'endemà faig aquesta crema per aprofitar la polpa.
MaryLou: mira que bé! A casa 2 la volen freda, 2 a temperatura ambient, i només jo la vull calenta. M'alegra saber que no sóc tan rara!
Kako: veràs como te gusta. És muy sana y apenas lleva grasas ya que no le pongo el típico quesito, ni nata.
Margot: Sempre m'agrada posar-li una nota de color, i per no utilitzar el tomàquet, vaig pensar que els xips de remolatxa quedarien molt bé.
Natàlia: ja saps que sempre faig menjars sans i naturals. Aquesta crema ho té tot, fins i tot bon gust.
ResponEliminaLaura (Recetas Trucos Tips): gràcies per la teva visita!
Això del formatget és una cosa que gairebé utilitza tothom i li dóna molt bon gust, però jo m'estimo més posar-hi un rajolí d'oli d'oliva verge extra. És més sa i porta menys greix.
Lucia: gràcies per la visita i els compliments!
Montserrat: Crec que aquesta crema blanca encara no l'has tastada. Aquesta setmana n'he tornat a fer, però no en va sobrar, sinó te n'hauria guardat una mica.
No m'estranya que tinguis altres coses al cap a aquestes hores de la matinada!
Al David, no ho sé, però al profeta se'l coneixia així per la forma del cap.
Ai, Montserrat, que no és el mateix mirar un David despullat en tota la seva esplendor que un profeta demacrat en la seva vellesa!!!!
Us retorno l'abraçada a tots els que heu passat per la meva recepta!
Quina crema més deliciosa però sobre tot quina presentació tan elegant!! una abraçada també per a tu...i un petó
ResponEliminaOh... Q agradable buscar una recepta tan bàsica i senzilla i trobarte amb aquest pessic d'histioria tan interessant...!! Felicitats... Bonica sorpresa la d'avui...!!! :)
ResponElimina