Pastís tres xocolates







Quan Dionís va venir a la terra a oferir als homes ceps carregats de raïm, Icari li va oferir casa seva. En agraïment a la seva hospitalitat, el déu li va revelar la fórmula secreta per elaborar vi.

Icari era un bon home. Podia haver amagat, al racó més pregon de casa seva, el bot que contenia aquella beguda desconeguda per gaudir-ne a petits glops durant una bona temporada, però es va estimar més convidar els seus veïns i fer-los partícips d'aquella joia.

De seguida el bot va quedar ben buit, i la son s'apoderà d'aquells cossos embriacs. Un cop recuperats els ànims, i espantats pels efectes d'aquell beuratge, van creure que el seu veí havia intentat enverinar-los. S'abraonaren tots sobre el pobre Icari i l'esquarteraren.

Gràcies als lladrucs de la fidel gosseta Mera, Erígon va poder trobar el cadàver del seu pare, i presa del dolor, es va penjar.





Fa uns dies vam celebrar el sopar anual de veïns del carrer Matas i vaig ser l'encarregada de portar les postres: dues coques de músic i aquest pastís de tres xocolates. El tenia pendent des que el vaig veure fa molt de temps al bloc de la Gemma, La cuina de casa.

L'Elvira, de Los cerezos en flor, el va fer recentment per celebrar l'aniversari del seu fill, i em va renovar aquell desig ajornat. Vaig pensar que el sopar de veïns era l'ocasió idònia per fer la seva presentació.





Triturem ben fines les galetes i les barregem amb la mantega, fins aconseguir una massa homogènia. Folrem amb ella la base d'un motllo desemmotllable de 26 cm, tot pressionant-la amb una cullera.

Aquesta vegada no ho vaig fer, però la propera pintaré la superfície amb clara d'ou i l'enfornaré 5 minuts. Això evitarà que la primera capa de xocolata humitegi la galeta.

Per fer la capa de xocolata negra, desfem el sobre de quallada amb 50 ml de llet. Escalfem la nata amb la resta de la llet, la xocolata negra, el cacau i el sucre i, quan arrenqui el bull, ho traiem del foc i hi aboquem la quallada, remenant bé la barreja. Ho tornem al foc, molt suau, i no parem de remenar amb el batedor fins que torni a arrencar el bull. Ho deixem coure 2 minuts i ho aboquem a sobre de la base de galetes. Ho posem a la nevera perquè qualli.

Per fer la capa de xocolata amb llet, procedim de la mateixa manera. A l'hora d'abocar-la a sobre de la capa de xocolata negra ho fem a poc a poc, no de cop, i amb moviments circulars. Posem el motlle a la nevera.

Per fer la capa de xocolata blanca, seguim les mateixes indicacions anteriors. Aquest cop, però, no hi afegim sucre. El reservem a la nevera tota la nit.

Fem les fulles de xocolata com ja vaig explicar aquí. En aquest cas necessitem 12 fulles de roser.

A l'hora de decorar, retirem el motlle i escampem per tota la superfície cacau en pols amb l'ajut d'un colador. Distribuïm les fulles de xocolata, fem unes roses amb nata muntada i hi posem al mig una cirera.






Ingredients:

225 g galetes Núria de Birba
115 g mantega

50 ml llet
1 sobre quallada Royal
250 ml nata
200 ml llet
150 g xocolata negra Nestlé Postres
3 culleradetes cacau en pols
50 g sucre

50 ml llet
1 sobre quallada Royal
250 ml nata
200 ml llet
150 g xocolata amb llet Nestlé Postres
30 g sucre

50 ml llet
1 sobre quallada Royal
250 ml nata
200 ml llet
150 g xocolata blanca Milkybar

Per decorar:
1 culleradeta de cacau en pols
150 g xocolata Nestlé Postres
100 ml nata
6 cireres






Al contrari del que li va passar a Icari, els meus veïns no van malfiar-se dels efectes del meu pastís. Prova d'això és que aquí em teniu explicant-vos la recepta. Ells sí que són bones persones! Un petó a tots.




25 comentaris:

  1. aquest clàssic sempre agrada, i és que està bonísssim!!!
    pt!

    ResponSuprimeix
  2. Quina sort q tenen els teus veins! quines coses tan bones els hi fas...

    Una abraçada,

    ResponSuprimeix
  3. Aquest pastís és un clàssic que sempre triomfa, ideal per a xocaddictes llaminers.
    Els teus veïns van fer molt ben fet de no malfiar-se de tu, je je je... segur que van gaudir de totes les postres que els vas portar!

    ResponSuprimeix
  4. Qué bien, tú de chocolate y yo de frutas del bosque, dos tartas que alegran el paladar.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  5. Que ganas de haber estado en esa celebración, con tantas cosas ricas.
    El pastel te quedó realmente hermoso y las hojas de chocolate de pastelería.
    Un abrazo.

    ResponSuprimeix
  6. Margarida, eres una artista. Cierto es que esta tarta es deliciosa, pero con esa decoración has hecho que aún sea más suculenta ;)

    Besos, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponSuprimeix
  7. Aquest és un clàssic que sempre està bonísssim!!!
    Quina sort q tenen els teus veins!!!!
    Petonets nena!!!

    ResponSuprimeix
  8. Com sempre, una presentació de luxe.

    La història de Dionís, una festa per celebrar... algú va beure una mica massa? XD

    ResponSuprimeix
  9. Bona vesprada Margarida
    Has de tindre'ls a tots embadocats,
    quina sort de veïna els ha tocat!
    La tortada preciosa,amb eixa decoració de luxe que li has fet.
    De segur que vas triomfar.
    Besets.

    Per cert,el nom del carrer Matas,
    no serà per casualitat del Violinista Matas?
    Seria la repera,perque jo visc al carrer Violinista Matas a Ontinyent!!!

    ResponSuprimeix
  10. Quisiera ser una vecina tuya y poder comerme un trocito de esa torta
    Te quedo riquísima
    besos

    ResponSuprimeix
  11. Un pastis que tornaria boixos als homes de casa meva
    Petons

    ResponSuprimeix
  12. Qualsevol es resistix a eixe pastís els teus veïns tenen molta sort i segur que tots voldran que tornes.

    ResponSuprimeix
  13. Extraordinary beautiful delicious looking cake!
    Compliments!

    ResponSuprimeix
  14. hola soy azahar y desde hoy seguidora tuya vaya tarta preciosa que has publicado tiene que estar rica rica y el adorno muy bonito. Saludos y besos

    ResponSuprimeix
  15. Aquest és un dels pastissos "estrella", allà on va...triomfa!!! és el que més em demanen!!! és ideal per als xocoadictes!!!

    I què dir del vi... si és del Penedès... millor que millor!!! jo tampoc no mataria a ningú per culpa dels seus efectes!!!

    Petonassos bonica!!! que ara feia temps que no et visitava,... ja he vist moltes receptes que m'havia perdut!!! el pastís músic és el preferit del meu pare!!! encara no n'he fet mai cap!!

    ResponSuprimeix
  16. T'ha quedat molt polida la decoració , els teus veinats deuen estar ben contents de viure al mateix carrer, je ,je... Encara que també degueren disfrutar amb els teus pastissos de músic.

    Com sempre, ets una mestra.

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  17. Jo també el tinc anotat de fa molts mesos a la llista de pendents, i cada vegada que el veig hi penso. A veure si el puc fer aviat, que la xocolata ens agrada molt a casa.
    Segur que el veins et van felicitat per aquesta passada de pastís!

    ResponSuprimeix
  18. Quina delícia de pastís!! és un dels millors que he tastat i així com l´has presentat t´ha quedat molt maco...un petonet

    ResponSuprimeix
  19. Preciosa tarta, impecable, perfecta y debe estar riquísima. Felicidades, realmente eres una artista.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  20. *Eva*: sí, un clàssic, però a casa encara no l'havíem fet!

    Sonia - L'Exquisit: sí, però els seus primers i segons plats també eren boníssims!

    Gemma: la veritat és que els va agradar molt. Però, pels comentaris que feien, crec que va triomfar la coca de músic.

    Irmina: pues sí, como dos hermanas mellizas: parecidas pero cada una con un color y sabor especial.

    Kako: me quedaron bien pero no a la primera: mientras las hacía, las iba dejando en un plato. Hacía tanta calor que cuando hice las últimas, todas las otras se habían deshecho. Tuve que repetirlas, haciéndolas más gruesas y guardándolas a la nevera.

    ResponSuprimeix
  21. Paula: deliciosa, sí. ¿Cómo pude tenerla tanto tiempo en la lista de pendientes sin hacerla?

    Donibaneko: sí, un clàssic. Fa anys que córre pels blocs, i jo sense saber quin gust tenia!

    surfzone: t'asseguro que jo no.... ja,ja! Una mica sí que va córrer el vi: era una festa, era un sopar d'estiu a l'aire lliure... Però jo amb aigua ben fresqueta ja en tinc prou!

    ResponSuprimeix
  22. mesilda: els tinc malacostumats! Ja em demanen que porti jo les postres.
    Tenim moltes coses en comú, ja ho anat veient, ja... I això del violinista seria el súmmum! Però crec que no. Ho he de mirar, perquè ara no ho recordo, però crec que és el nom d'un veí del poble, ja mort. Quan ho sàpiga, ja t'ho diré.

    ANGELICA BERTIN: pues me gustaría compartir un buen trozo de la tarta contigo!

    Fem un mos: Jo la tornaré a fer aviat, perquè la més addicta a la xocolata de la família no la va poder tastar perquè era fora. Així que si volen passar-se per casa...

    Maria Dolores: Sí, érem més de 30, i a l'hora de repartir els plats, ja em van dir que portés les postres. Diuen que les faig boníssimes!

    Nina's: gràcies pels teus comentaris!

    Azahar: la tarta es muy buena, pero siempre ayuda si le das un acabado especial!

    ResponSuprimeix
  23. Miel: hola, guapa! Ja sé que estàs molt enfeinada, així que no pateixes si no passes més per aquí.
    I si la coca de músic és la preferida del teu pare.... com pot ser que encara no li hagis fet, amb lo fàcil que és? Ai, ai... Hauràs de posar-hi remei!!!!!

    xisca: sí, de fet, tot i que aquest pastís de xocolate va sorprendre per la decoració i el gust, em va semblar que la coca de músic va tenir més aclamació. Hi havia qui me la va alabar una i una altra vegada!

    ANNAFS: jo també el tenia a pendents i cada vegada que el veia a algú, pensava que l'havia de fer. Però hi ha coses tan bones pels vostres blocs que una no dóna l'abast. Quan puguis, fes-lo, ja veuràs que és molt bo.

    MªJose -Dit i Fet: és molt bo, però a casa tinc una filla que no vol postres que tinguin xocolata, per això no em decidia mai a fer-lo. Però a la resta ens va agradar moltíssim!

    Us agraeixo a tots els vostres comentaris. Espero que passeu un bon estiu!

    ResponSuprimeix
  24. Viena:gràcies, noia, pels teus compliments! Ja m'agradaria, ja, ser una artista i fer autèntiques obres d'art culinàries, però sóc conscient de les meves limitacions.
    Un petó.

    ResponSuprimeix
  25. Que bonic, noia, i amb les fulles de xocolata que tant m'agraden!

    ResponSuprimeix