Quan vaig néixer, el meu pare va plantar una figuera a la part del darrera de casa, molt a prop d’un mur de pedres, pensant que sota les seves branques trobaríem l’ombra cobejada els dies calorosos d’estiu. No va imaginar, però, que el creixement d’aquest arbre aniria lligat a la meva vida, com si fóssim dues ànimes bessones.
L’any que vaig celebrar el meu setè aniversari, tot grimpant pel mur, vaig enfilar-me en les seves branques a la recerca dels fruits que tant m’agradaven.
La inconsciència pròpia de la meva edat va fer que no mesurés el perill i, sense adonar-me, en un moment ja era al punt més alt de la figuera. Un segon més tard, però, jeia a terra viva de miracle i amb les dues cames trencades.
Fa deu anys que vaig en cadira de rodes. I, encara que la família considera la figuera un arbre maleït, cada dia em trobareu a tocar del tronc donant-li el consol que necessita. I és que fa deu anys, també, que la figuera va deixar de créixer.
Estic convençuda que quan deixi de sentir-se culpable, començarà a guanyar alçada i, de retruc, les meves cames recuperaran la mobilitat perduda.
No hi ha cap casa de pagès que no presumeixi de tenir una bona figuera. I a mi, ningú em guanya a collir figues perquè és una de les fruites que més m'agraden. Menjades acabades de collir són delicioses, però aquest Pastís de figues és gairebé celestial!
Els déus m'han fet partícip del seu secret i ara mateix jo us n'explico la recepta:
Comencem preparant la pasta brisa. Posem dins del pot de la picadora tots els ingredients i els triturem fins que s'hagin convertit en una massa uniforme. Fem una bola, la cobrim amb film transparent i la guardem a la nevera durant una hora com a mínim.
Posem la bola entre dues làmines de film transparent i l'estirem amb el corró. Com farem servir un motlle rectangular de 14cm x 29 cm, amb la massa farem un rectangle de 19 cm x 34 cm, amb el qual folrarem la base del motlle i 2'5 cm dels costats. Després, el deixem a la nevera.
Per fer el farciment, comencem escalfant la llet. Batem l'ou i el sucre, hi afegim la Maizena i, quan estigui tot ben emulsionat, hi aboquem la llet calenta. Remenem i posem el cassó a foc suau.
No parem de remenar fins que arrenqui el bull. Aleshores apartem el cassó del foc i hi afegim la ratlladura de llimona. Cobrim tota la superfície de la crema amb film transparent. Quan estigui tèbia, li afegim la nata, remenem bé i la deixem a la nevera fins al moment de fer-la servir.
Encenem el forn i el posem a 200º. Punxem amb una forquilla la base del pastís que teníem a la nevera, la cobrim amb paper de forn i l'omplim de llegums secs. L'enfornem durant 12 minuts. Retirem el paper i els llegums, i la posem 12 minuts més al forn, o fins que veiem que té un color daurat.
Un cop freda, omplim tota la base amb la crema. Tallem les figues a làmines ben fines i cobrim amb elles tota la crema.
Escalfem el suc de llimona i la melmelada, i després els passem per un sedàs. Tot seguit envernissem tota la superfície del pastís perquè ens quedi ben brillant.
Ingredients:
Per a la pasta brisa:
175 g farina
75 g sucre mòlt, amb aroma de vainilla*
75 g mantega
1 ou
Per al farciment:
300 ml llet
1 ou
50 g sucre mòlt, amb aroma de vainilla*
45 g Maizena
ratlladura d'una llimona
100 ml nata
Per a la decoració:
5 figues madures
suc d'una llimona
4 cullerades de melmelada d'albercoc
*Per aconseguir sucre amb un intens aroma de vainilla, només cal que posem una beina de vainilla usada dins d'un pot de vidre i el mantinguem ben tapat.
Espero que us hagi agradat compartir aquest secret dels déus. I res millor per acompanyar aquest Pastís de figues que la lectura del llibre de Gail Anderson-Dargatz, El secret de les abelles. Edicions 62 (Èxits 62, 54). Barcelona, 2002.
Font de la recepta: Más de 200 recetas que le harán perder la cabeza.
