Pastís de figues




Quan vaig néixer, el meu pare va plantar una figuera a la part del darrera de casa, molt a prop d’un mur de pedres, pensant que sota les seves branques trobaríem l’ombra cobejada els dies calorosos d’estiu. No va imaginar, però, que el creixement d’aquest arbre aniria lligat a la meva vida, com si fóssim dues ànimes bessones.

L’any que vaig celebrar el meu setè aniversari, tot grimpant pel mur, vaig enfilar-me en les seves branques a la recerca dels fruits que tant m’agradaven.

La inconsciència pròpia de la meva edat va fer que no mesurés el perill i, sense adonar-me, en un moment ja era al punt més alt de la figuera. Un segon més tard, però, jeia a terra viva de miracle i amb les dues cames trencades.

Fa deu anys que vaig en cadira de rodes. I, encara que la família considera la figuera un arbre maleït, cada dia em trobareu a tocar del tronc donant-li el consol que necessita. I és que fa deu anys, també, que la figuera va deixar de créixer.

Estic convençuda que quan deixi de sentir-se culpable, començarà a guanyar alçada i, de retruc, les meves cames recuperaran la mobilitat perduda.




No hi ha cap casa de pagès que no presumeixi de tenir una bona figuera. I a mi, ningú em guanya a collir figues perquè és una de les fruites que més m'agraden. Menjades acabades de collir són delicioses, però aquest Pastís de figues és gairebé celestial!

Els déus m'han fet partícip del seu secret i ara mateix jo us n'explico la recepta:

Comencem preparant la pasta brisa. Posem dins del pot de la picadora tots els ingredients i els triturem fins que s'hagin convertit en una massa uniforme. Fem una bola, la cobrim amb film transparent i la guardem a la nevera durant una hora com a mínim.

Posem la bola entre dues làmines de film transparent i l'estirem amb el corró. Com farem servir un motlle rectangular de 14cm x 29 cm, amb la massa farem un rectangle de 19 cm x 34 cm, amb el qual folrarem la base del motlle i 2'5 cm dels costats. Després, el deixem a la nevera.




Per fer el farciment, comencem escalfant la llet. Batem l'ou i el sucre, hi afegim la Maizena i, quan estigui tot ben emulsionat, hi aboquem la llet calenta. Remenem i posem el cassó a foc suau.

No parem de remenar fins que arrenqui el bull. Aleshores apartem el cassó del foc i hi afegim la ratlladura de llimona. Cobrim tota la superfície de la crema amb film transparent. Quan estigui tèbia, li afegim la nata, remenem bé i la deixem a la nevera fins al moment de fer-la servir.

Encenem el forn i el posem a 200º. Punxem amb una forquilla la base del pastís que teníem a la nevera, la cobrim amb paper de forn i l'omplim de llegums secs. L'enfornem durant 12 minuts. Retirem el paper i els llegums, i la posem 12 minuts més al forn, o fins que veiem que té un color daurat.

Un cop freda, omplim tota la base amb la crema. Tallem les figues a làmines ben fines i cobrim amb elles tota la crema.

Escalfem el suc de llimona i la melmelada, i després els passem per un sedàs. Tot seguit envernissem tota la superfície del pastís perquè ens quedi ben brillant.




Ingredients:

Per a la pasta brisa:
175 g farina
75 g sucre mòlt, amb aroma de vainilla*
75 g mantega
1 ou

Per al farciment:
300 ml llet
1 ou
50 g sucre mòlt, amb aroma de vainilla*
45 g Maizena
ratlladura d'una llimona
100 ml nata

Per a la decoració:
5 figues madures
suc d'una llimona
4 cullerades de melmelada d'albercoc

*Per aconseguir sucre amb un intens aroma de vainilla, només cal que posem una beina de vainilla usada dins d'un pot de vidre i el mantinguem ben tapat.




Espero que us hagi agradat compartir aquest secret dels déus. I res millor per acompanyar aquest Pastís de figues que la lectura del llibre de Gail Anderson-Dargatz, El secret de les abelles. Edicions 62 (Èxits 62, 54). Barcelona, 2002.



Font de la recepta: Más de 200 recetas que le harán perder la cabeza.


36 comentaris:

  1. Les figues també són de les meves fruites preferides... i el pastís, tens raó, té una pinta celestial!!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  2. Mare meva! De bon matí i començar amb la visió d'aquest espectacular pastís de figues.... aixó es pecat!!! jaja
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Margarida; Aquest gust celestial, tant elevat, esperem que no caiguem i ens trenquem res... quin pastís més celestial de gust, fins i tot sento els angels cantant...
    Que vagi de gust Margarida¡¡ :-D ;-D

    ResponElimina
  4. Mare meva, ho sento molt el que et va passar! Tot i això m'alegro que tu no vegis les figues com un arbre maleït.

    La meva àvia tb tenia un arbre de figues, jo no m'hi acostava gaire però els meus cosins si que pujaven i el podaven i tot i la veritat es que por tb em feien...

    El pastís t'ha quedat molt macó.

    Petons maca

    ResponElimina
  5. Aixó ho prove de seguida que encara em queden algunes en la figuera!!!

    ResponElimina
  6. Hauriem de fer una competició en collir figues jejej. A mi també m'encanten, i trobo que és tot un luxe poder collir les figues del propi arbre, anar allà i intentar pensar en receptes diferents i noves, és el millor ;)
    Aquest pastís té un aspecte realment apetitós, i amb aquesta brillantina pel damunt les figues.... oh lala.... que en diuen...
    ;) Petons!

    ResponElimina
  7. molt bo i tens tota la raó es celestial
    bon cap de setmana

    ResponElimina
  8. Aquest tipus de pastissos de fruita ens agraden moltissim, son perfectes per coronar un bon dinar .

    Petons

    ResponElimina
  9. Un pastís deliciós. I ara que estem en plena temporada de figues i són tan dolços, val la pena aprofitar-ho. Llàstima que la temporada de figues duri tan poquet, oi?

    ResponElimina
  10. Tremendo, quina lluentor i quin color. De les meves fruites preferides fetes d'una de les meves maneres preferides :))

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. M´ha agradat molt aquest article i la recepta. Sembla realment menjar de déus. Si estimes tant la teva figuera i vols animar-la, abraça´t al seu tronc, tanca els ulls i veuràs com ella et torna l´abraçada. Sentiràs una pau infinita i segur que després ella reviscolarà i tornarà creixer feliç.

    Si t´agraden les figueres, et recomano aquest article que vaig escriure l´altre día a la web Amics-Arbres. Està escrit en la variant mallorquina del català i dedicat a la meva àvia (padrina en mallorquí):

    http://amicsarbres.blogspot.com/2011/09/figuera-blava-500-anys-despres-va.html

    Joan

    ResponElimina
  13. Ai, m'has fet pensar en el meu pare!!... :-)
    A la casa de l'avi hi havia una figuera i ell... estava tan content de poder menjar alguna figa d'aquell arbre!
    I els primers anys que a l'estiu va venir alguns dies en Josep Lluís, el meu marit, que llavors era el meu noviu, sempre n'hi oferia com al millor present :-))

    Amb un tall d'aquest pastís hagués estat encantat!! :-))

    ResponElimina
  14. Un pastís preciós! A casa l'avi tenim una figuera molt petitona, la vam plantar aquest hivern però ja té unes quantes figues que encara són verdes: quan estiguin a punt provaré aquesta delícia!

    ResponElimina
  15. Quin pastís més delicios mmmm!!!!
    ës una de les nostres fruites preferides!
    Petons bonica
    Marga i Javier

    ResponElimina
  16. Quin bon pastís !!! però jo comprarè ma masa brisa jejeje

    petonets

    ResponElimina
  17. Quina lluentor té aquest pastís, a la força ha de ser una recepta divina.
    El meu fill està entrenant amb el club de futbol del Tiana, a veure si al final es queda, porta gairebé un mes.
    Petons.

    ResponElimina
  18. Les figues no m’acaben d’agradar, però al Miquel li encanten
    Però ta quedat un pastis fantàstic
    Petons

    ResponElimina
  19. Vaja! Hem coincidit.No podem deixar passar l´estiu sense el nostre pastís de figues, oi?

    ResponElimina
  20. Margarida la meva vida també ha estat al voltant d'una figuera.Sempre em feia d'aixopluc.
    El pastís fantàstic!

    ResponElimina
  21. Es una fruta tan bona i que dura tan poc... Una proposta molt acertada, que dona ganes de menjarse la ara mateix!
    Petons,
    Palmira

    ResponElimina
  22. Bona nit Margarida i benvinguda!
    Ja se me feia llarg el no veure les teues receptes i els teus relats,però tot arriba per el que sap esperar.Les vacances bé,segur.
    Sempre va be desconectar una mica,veritat?
    I ja veig que comences amb força.Però que cosa tan bona!
    A mesura que anava llegint la recepta,anava anotant-la.A mi les figues m'encanten i,encara que la figuera que tinc és xicoteta,(la gran es va assecar),fa moltes figues,així que esta tortada no me la puc perdre.
    M'alegre molt de trobar-te novament.
    Besets.

    ResponElimina
  23. A les dues filles meves els encanten les figues, així que t'agafo la recepta! té una pinta espectacular!!! Bona setmna

    ResponElimina
  24. Jo no tinc figuera, prò la veïna si, i m'abasteix quasi cada setmana. Suposo que per això de fet he descobert aquest any les figues, i per això els he dedicat aquest post a L'hora del tupper: http://cuinescuina.blogspot.com/2011/09/les-figues.html

    Crec que m'animaré a fer aquesta recepta.

    ResponElimina
  25. Nena quin pastís més bo!! les figues m'agraden des de fa poc, així que no les sé combinar en gaires plats. Aquest pastís té una pinta super bona!!

    ResponElimina
  26. Fa una pinta! per llepar-s'hi els dits!

    ResponElimina
  27. A mi les figues no m'acaben d'agradar, tot el que es massa dolç em costa, però la pinta d'aquest pastís em faria replantejar-me el fet de menjar-ne!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  28. L'hora del tupper24 setembre de 2011 15:03

    Gràcies per la recepta, la tinc recollida pel proper any. En el meu darrer post et menciono (L'hora del tupper: http://cuinescuina.blogspot.com/2011/09/receptes-amb-figues.html)

    ResponElimina
  29. En el meu darrer post et menciono (L'hora del tupper: http://cuinescuina.blogspot.com/2011/09/receptes-amb-figues.html)

    ResponElimina
  30. N´estic segura que ha de ser un pastís celestial, llegint la recepta i veient les fotos és indiscutible...un petonet

    ResponElimina
  31. Doncs crec que hauríeu de fer una competició amb la meva mare, no sé quina de les dues deu ser més ràpida. ;) jeje A mi les figues no m'agraden, però com a la meva mare li encanten, em reservo la recepta per preparar-li que segur que li encantarà!
    Petons!

    ResponElimina
  32. qué delicia!!! la verdad es que venir a ver tu blog es saber que me tengo que controlar para no levantarme y ponerme a cocinar.

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.cultura-libre.net

    ResponElimina
  33. Yo sabía que aquí habría un pastel rico para mirar y que veo!, los higos me encantan y están en su punto.
    Un beso.

    ResponElimina
  34. Quina delicia aquest pastís, que lluent!!. M´agraden molt les figues, però ara que quasi bé no en quedem penso que es podria fer amb quaselvol altra fruita. Molt bona proposta.

    ResponElimina
  35. segur que el faig. No ho dubtis.
    abraçades
    Ada Parellada

    ResponElimina