Braç de gitano amb ganache de maduixa




Temps era temps, quan el món era nou, el Creador va fer l’home i la dona. I van viure feliços fins que l’aspror d’unes paraules va ferir el cor de la dona.

Tornava ell de caçar i, havent-se imaginat que la trobaria esperant-lo amb el plat a taula, es va encendre d’ira quan la va veure entretinguda collint flors. Ella, que havia decidit fer un pom per compartir amb el seu estimat la bellesa d'aquelles flors mentre dinaven, es va sentir dolguda i va fugir d'aquell home tan forassenyat.

Penedit de les seves paraules aïrades, va anar a cercar-la implorant el seu perdó però aviat va comprovar amb desconsol que el dolor empenyia la seva estimada a córrer cada vegada més lluny d'ell.

Aleshores el Sol, corprès per la tristesa de l’home, va decidir ajudar-lo fent sorgir a la vora del camí unes maduixes. El color d'aquells fruits desconeguts van cridar l'atenció de la dona, que es va aturar un moment per agafar-ne un i tastar-lo.

La seva dolçor li va recordar tant els moments feliços viscuts al costat de l’home, que va decidir agafar-ne un grapat per portar-l’hi. Però quan estava entretinguda triant les maduixes més madures i més boniques va arribar ell i, tot compartint una menja tan saborosa, es van reconciliar.

I diuen que van viure feliços per sempre més.




El missatge d'aquesta història no és només mostrar-nos l'origen de les maduixes, sinó també parlar-nos de la importància del respecte i del perdó.

I ara que el color de les maduixes alegra les parades de fruites de tots els mercats, us porto unes postres que us encantaran: Braç de gitano amb ganache de maduixa. Si el voleu fer, només cal que seguiu les meves indicacions.

Comencem preparant la làmina de pa de pessic: encenem el forn i el posem a 180º. Batem amb un batedor elèctric els rovells i el sucre fins que estiguin ben esponjosos. Barregem la farina amb el llevat, i l'afegim als rovells passant-la prèviament per un sedàs.

Muntem les clares a punt de neu amb un polsim de sal, i les afegim als rovells amb una espàtula, molt suaument. Escampem la massa sobre un paper de forn, ben uniforme, i l'enfornem durant 8 minuts.




Mentre es cou, preparem el farciment: amb la batedora elèctrica barregem bé el mascarpone i el sucre. Hi afegim la xocolata, que haurem fos al microones.

Incorporem a poc a poc amb una espàtula la nata muntada. Tallem les maduixes a trossos i les afegim també, i guardem la barreja a la nevera.

Traiem del forn la làmina de pa de pessic i li enretirem el paper. La tapem amb un drap i la cargolem. Quan estigui freda, escampem el farciment per sobre i la tornem a cargolar, formant el braç de gitano. El posem a la nevera.

Escalfem per separat la nata i el puré de maduixes. Esmicolem la xocolata i la posem amb la nata, remenant bé fins que es desfaci. Hi afegim el puré de maduixes, que haurem fet triturant unes maduixes i passant-les després per un colador ben fi per eliminar-ne les llavors.

Hi afegim finalment la mantega tallada a trossets. Anem remenant, i quan la ganache estigui a temperatura ambient, l'aboquem a sobre del braç de gitano, cobrint tota la superfície.

Guarnim el braç de gitano amb unes maduixes, i fulles i flors de maduixera.




Ingredients:

Per a la làmina de braç de gitano:
3 rovells d'ou d'agricultura ecològica
95 g sucre
90 g farina
4 g llevat Royal
3 clares d'ou d'agricultura ecològica
1 pessic sal marina

Per al farciment:
350 g mascarpone
30 g sucre mòlt
15 g xocolata
100 g nata montada 35% m.g.
200 g maduixes

Per a la ganache de maduixes:
60 ml nata 35% m.g.
150 g xocolata
40 g puré de maduixes
15 g sucre mòlt
10 g mantega

Per al guarniment:
maduixes
fulles i flors de maduixeres




He preparat aquest Braç de gitano amb ganache de maduixa amb maduixes del meu jardí, totalment ecològiques. El text de l'entrada és una adaptació d'un conte cherokee de Joseph Bruchac, The First Strawberries, i que podeu trobar en català en una edició de José J. de Olañeta, Les primeres maduixes. Palma, 1994.


Pan bagnat




El jove Gilles Sauvignac anava cada dia a la vinya amb l'aixada carregada a l'espatlla. Caminava amb pas lleuger mentre xiulava una cançó alegre, tot rivalitzant amb les caderneres, que amb els seus cants omplien d'harmonia els camps.

Feia poc que s'havia casat i el món li semblava meravellós. Hi veia la perfecció de l'obra del Creador en el blau del cel, en el verd dels pàmpols que cobrien els ceps i en el terra rogenc que trepitjava. No l'amoïnaven ni l'arribada d'una sobtada pedregada ni la visita massiva de gent de ciutat que deixaven un reguer de brutícia allà per on passaven.

Tenia trenta anys i era fort com un bou, treballador com ningú. Tenia la vinya més neta de tota la comarca i coneixia els seus raïms com un pastor les seves ovelles.

Quan la suor començava a regalimar pel seu cap, s'ajeia sota un pi i esperava l'arrivada del seu amor, que no trigaria a aparèixer amb l'entrepà de l'esmorzar entre les línies de milers de roselles que dibuixaven el camí. I així, mentre els ulls contemplaven satisfets, a una banda, la vinya treballada, i a l'altre, el caminar jovenívol de la noia més bonica del món, pensava que aquell era el millor moment del dia.




El Pan bagnat, (pan banhat en occità), és un entrepà típic de la Provença i, especialment, de la zona de l'antic comtat de Niça, que està fet amb els ingredients de l'amanida niçoise, encara que inicialment només estava sucat amb tomàquet i oli. I, si en el seu origen era l'esmorzar gustós dels pagesos, ara és el menjar de moda dels turistes que visiten la ciutat.

És una recepta molt fàcil de preparar i que podem adaptar als nostres gustos afegint-hi altres verdures com cogombres o raves.

Si, ara que comença a fer bon temps, us agradaria fer un pícnic, animeu-vos a fer aquest Pan bagnat perquè tindreu l'èxit assegurat!

Agafem el pa i el tallem horitzontalment en dues parts, fent la part superior més petita perquè serveixi de barret. Traiem la molla de la part inferior per formar una cassoleta.

Posem a escórrer la tonyina i les anxoves. Coem les favetes durant 1 minut en aigua bullint, i després les pelem.




Tallem la ceba tendra, els pebrots i els ous en rodanxes, els tomàquets a quarts.

Tallem l’all pel mig i freguem l’interior del pa amb el costat tallat. Després el ruixem amb vinagre i tot seguit amb oli.

Omplim la cassoleta de pa amb les olives, la ceba, el pebrot, les favetes i el tomàquet, la tonyina i les anxoves, i els ous. Tapem i ja podem treure’l a taula.

Ingredients (per a 4 persones):

4 panets rodons de 80-90 g
1 all
2 llaunes (225 g) bonítol del Nord (tonyina blanca) en oli d'oliva
1 llauna (50 g) anxoves de l'Escala
4 cullerades de favetes desgranades
1 ceba tendra
1 pebrot verd
12 tomàquets cirerol
2 ous durs d'agricultura ecològica
2 cullerades olives negresd'Aragó
vinagre de poma ecològic
oli d'oliva verge extra





Amb aquest Pan bagnat participo en la proposta que fan Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a La recepta del 15 i que aquest mes està dedicada als entrepans.