Sent un nen, en Hans Riegel va quedar tan impressionat amb l'actuació de l'ós ballarí que ja mai deixaria d'anar al circ cada vegada que aquest visitava la ciutat de Bonn. I el que en un principi era un embadaliment infantil, amb el pas dels anys esdevingué una fascinació tan gran que acabaria determinant el seu futur.
El seu tarannà emprenedor no va parar fins a idear a la cuina de casa seva uns ossets de goma, drets com els óssos del circ que ballaven al ritme de la música davant espectadors bocabadats, i que la seva dona Gertrud venia per les cases muntada en una vella bicicleta.
Anys difícils, de guerres i dificultats econòmiques, però aviat la bicicleta i la cuina de casa van quedar petites i el negoci va anar fent-se gran alhora que els ossets arribaven a tot arreu. Anys més tard, acabaria fent-se conegut l'eslògan HARIBO macht Kinder froh (1).
Amb motiu del 90è aniversari dels Ossets d' HARIBO (acrònim del nom i cognom de Hans Riegel i de la ciutat de Bonn, d'on és originari), vaig ser convidada pel gabinet de comunicació Inforpress a un Taller de postres d' Ositos de Oro amb l'Ada Parellada. Portada per la curiositat de veure què és podia fer amb aquestes gominoles, no vaig dubtar un minut a confirmar la meva assistència, tot i que és coneguda la meva reticència a utilitzar cap producte que contingui colorants.
D'aquella tarda, que vaig passar a l'Espai Boisà, en guardo molt bons records. L'alegria encomanadissa de l'Ada Parellada, així con la fantasia que atorga a totes les seves preparacions, la trobada amb altres blocaires amics i el descobriment que el color d'aquestes llaminadures es deu a una combinació d'extractes i concentrats de fruites i plantes, de seguida van esvair els meus dubtes sobre el taller.
Amb l'Ana, La cocinera de Bétulo, i la Teresa, de Com a casa, res! (a qui em va fer molta il·lusió conèixer), vam fer un bon equip, i vam aplicar tota la nostra mestria en totes les receptes que vam preparar. Era divertit veure'ns jugar com nenes a fer pastetes, amb l'incentiu de fer un bon berenar de celebració!
Una de les receptes que més em van agradar pel seu gust suau i per la seva presentació espectacular va ser aquesta Mousse de mango amb espill d'ossets.
Si us ve de gust preparar-la, ara us passo la meva versió de la recepta de l'Ada Parellada.
Comencem preparant la base de biscuit: encenem el forn i el posem a 180º. Primer muntem amb la batedora les clares a punt de neu amb un pessic de sal, i en un altre bol batem els rovells i el sucre fins que blanquegin. En aquest moment hi incorporem de mica en mica la farina, passant-la prèviament pel sedàs, i finalment hi afegim les clares, que barrejarem amb molta suavitat amb una espàtula.
Escampem aquesta massa a sobre d'un paper de forn, l'allisem amb una espàtula i l'enfornem durant 9 minuts. La traiem del forn, desenganxem el paper de la base i la deixem refredar.
Mentre, preparem la mousse: posem les làmines de gelatina en remull amb aigua freda. Pelem el mango i el triturem ben fi. Muntem la nata i, quan comenci a tenir consistència, li afegim el sucre. Batem una mica més i incorporem el puré de mango. Escorrem els fulls de gelatina, els posem en un cassó amb una cullerada de nata i els desfem a foc molt suau. Esperem uns moments que ja no estigui calenta i l'aboquem a la barreja de nata i mango, batent amb suavitat.
Escalfem el moscatell amb el sucre i el deixem reduir una mica. Posem el cèrcol d'un motlle de 22 cm a sobre del biscuit i tallem la base del pastís. La pintem amb la reducció de moscatell. Posem una làmina d'acetat tot al voltant del cèrcol (per la part interior), i l'untem amb una mica d'oli perquè els ossets no caiguin.
Col·loquem els ossets drets, l'un al costat de l'altre, de cara al cèrcol fins a completar una circumferència sencera, i acabem abocant-hi la mousse de mango. Posem el pastís a la nevera perquè es solidifiqui la mousse.
Tallem els ossets a trossos ben petits i els escampem per tota la superfície formant un mirall de colors. Com heu vist, queda espectacular!
Ingredients (per a un motlle de 22 cm de diàmetre):
Per a la base de biscuit savoià:
2 clares d'ou d'agricultura ecològica
1 pessic de sal marina
2 rovells d'ou d'agricultura ecològica
50 g sucre amb aroma de vainilla(*)
50 g farina
Per a la mousse de mango:
250 g puré de mango
5 fulls de gelatina
250 g nata (35% m.g.)
50 g sucre
30 ml moscatell
1 culleradeta sucre
200 g Ositos de oro Haribo per decorar
(*)Per tenir sempre a mà sucre amb aroma de vainilla, només cal posar dins del pot de sucre una beina de vainilla ja usada, i mantenir-lo ben tancat.
No trobeu sorprenent aquesta Mousse de mango amb espill d'ossets? Mentre ens la menjàvem, ens ha vingut al cap la imatge d'un dels óssos més famosos de la literatura juvenil, Baloo. Per això avui us recomano una relectura d'El llibre de la jungla, de Rudyard Kipling. Editorial Cruïlla (Clàssics universals juvenils, 3). Barcelona, 1999.
(1). Traducció: HARIBO fa la canalla contenta.
Ostres m'ha ben impressionat l'ús d'ossets al pastís, però s'ha de reconèixer que queda estupendo! A un nen l'enamores amb aquest pastís!
ResponEliminaCarai, Margarida, quin taller més productiu! T'ha quedat molt bonic, aquest pastís... i segur que vau fer un bon equip i vau riure molt amb l'Ada! Petons
ResponEliminanunca se me hubiera ocurrido ponerle gominolas a un postre y menos a una mousse de mango, pero si tú lo dices -maestra repostera- habrá que probarlo ;)
ResponEliminaBesos. Paula
hola! també em van convidar, però no hi vaig poder anar. Queda molt xulo! petonets
ResponEliminaT'ha quedat molt bé, els teus ossets si que estàn sobris, els meus van quedar més amagats, però aquesta mousse la repetiré moltes vegades.
ResponEliminaI tant que ens ho vem passar bé.
Petons.
un taller muy atractivo Margarida y que veo que aprovechastes muy bien con Ana y Teresa un buen equipo¡¡
ResponEliminaTe ha salido genial este mousse de mango con ositos
petons
que cosa mas rica y con esos ositos estupendos
ResponEliminaEncara no he pogut fer res!!! però aquest caurà, també em va agradar molt! vam passar molt bona estona!!! s'ha de repetir! petons
ResponEliminaOoooh!! Quin pastís tan divertit!! :-))
ResponEliminaAl meu marit li encanten les gominoles hehe... la veritat és que en menja poques vegades però li agraden molt hehehehe amb un pastís així seria molt feliç! :-DD
Et pots creure que ja no em queda cap osset? Hahahahaha, les gominoles són adictives.
ResponEliminaEl pastís, com sempre, estava bonísim i barrejat amb les gominoles tenía un gust de sabors variats molt original.
A més, era divertit menjar-se'l. Segur que agradarà a qualsevol nen (i gran!)
Petons.
Pues a mi també sempre m'han fet cosa els ossets pel seu color... i ara ja sé que no porten colorants!
ResponEliminaLa mousse ha quedat molt maca i segur que ben bona a més del plaer de gaudir de la companía d'altres blogaires!
Y has quedat fantàstica a BTV amb la mireia.tota una professional, es veu que cuines sovint!!!
Petonets,
Palmira
M' agradat moltíssim l'història.Els ossets semblen les cariàtides...
ResponEliminahola!! moltes gràcies pel post! el millor, el teu bon humor!!!
ResponEliminaAda
Ostres acabo d'arribar al teu blog per casualitat i he quedat ben sorpresa! Quin pastís més original! Mai se m'hagués acudit! Molt bona idea sobretot per als més petitons! ;)
ResponElimina