En Francesco Procopio era la nineta preferida del seu avi, qui sap si perquè en néixer li va posar el seu mateix nom, o perquè sempre el tenia als peus compartint els seus somnis.
Com a pescadors que eren, passaven hores i hores feinejant a la barca familiar però, un cop arribaven a terra ferma, el Francesco seguia l'avi com una paparra a tot arreu i l'observava amb fascinació infantil.
A casa estaven avesats a la neu i a fer sorbets amb mel i sucs de fruita. Per això no va sorprendre's gens quan, a la mort de l'avi, va heretar la màquina que aquest havia ideat per fer gelats.
No va parar fins a perfeccionar-la i quan estava segur que hi sortien els millors gelats que havia tastat mai, se'n va anar a França, on captivà fins i tot el rei Lluís XIV amb aquelles meravelles presentades en gotets de vidre en forma de ouera.
Segur que el cor de l'avi Francesco -onsevulga que es trobi- batega ple d'admiració quan sent que el seu nét és considerat el pare del gelat italià.
Suposo que al Restaurant Le Procope deuen servir uns gelats boníssims i no penso deixar de tastar-los quan vagi a París, tot recordant la història del Francesco -el seu fundador- i el seu avi. Però mentre arriba el dia, el meu Gelat de vainilla i xocolata ja em fa prou feliç, i no desitjo canviar-lo per cap altre.
Per fer-lo, comencem escalfant la nata amb les llavors de vainilla, que obtindrem obrint la beina de dalt a baix i rascant les llavors amb la punta d'un ganivet. Quan la nata arrenqui el bull, tanquem el foc i la deixem reposar 15 minuts.
Per fer-lo, comencem escalfant la nata amb les llavors de vainilla, que obtindrem obrint la beina de dalt a baix i rascant les llavors amb la punta d'un ganivet. Quan la nata arrenqui el bull, tanquem el foc i la deixem reposar 15 minuts.
Batem el rovell amb el sucre fins que blanquegi, hi afegim la nata (que prèviament haurem colat) i coem la crema al bany Maria durant 10 minuts, vigilant que la temperatura no passi de 80º. La tapem amb film i la deixem refredar. La posem al congelador.
Al cap de 1/2 hora ratllem la xocolata. Muntem la nata i li afegim la xocolata. Tot seguit la barregem amb la crema que tenim al congelador, i la tornem a posar al congelador.
Una hora més tard, la batem amb cura i omplim els motlles en forma de cor de Silikomart, i hi posem el pal dels gelats. Cobrim amb film i posem al congelador durant unes hores.
Així ja serien prou bons, però els millorarem vestint-los de gala. Primer torrem en una paella les ametlles perquè agafin una mica de color, i després desfem la xocolata al bany Maria. Quan ja no estigui calenta, banyem ràpidament els cors fins a cobrir-los completament, i hi escampem per sobre l'ametlla granulada. Tornem a posar al congelador fins al moment de servir-los.
Ingredients (per a 4 gelats en forma de cor de Silikomart:
100 ml nata
1/2 beina de vainilla
1 rovell
30 g sucre mòlt
100 ml nata
50 g xocolata ratllada
200 g xocolata
20 g ametlla granulada
No hi ha res més difícil que fer fotografies a un gelat en època de màxima calor. En pocs dies l'he fet dues vegades i, encara que no estic gens contenta amb les imatges, sí us puc dir que aquest Gelat de vainilla i xocolata es deliciós.
Per fer més suportables aquestes altes temperatures, avui us recomano un llibre ben refrescant. Yasunari Kawabata, País de neu (amb traducció d'Albert Nolla). Viena Edicions (Col·lecció El cercle de Viena, 12). Barcelona, 2009.
