Quan la Carmeta Rius es va casar amb el fill del moliner desobeint la voluntat dels seus pares, ja sabia el que es feia. No era un caprici, ni una rebequeria. Era amor.
Sempre s'havia avorrit a la botiga dels pares perquè no hi trobava cap gràcia al fet d'estar darrere del mostrador venent queviures. Per això, qualsevol distracció de la mare era aprofitada per esmunyir-se entre la clientela i sortir corrents cap al riu.
Les terres del poble eren argiloses i especialment fines a la vora del riu. Allà treballava el fang i feia veritables escultures que no gosava portar a casa perquè ja hi havia prou crits quan la veien arribar amb les ungles marronoses i el vestit ple de taques impossible de fer desaparèixer.
El fill del moliner compartia el seu secret i de mica en mica aquella amistat va derivar en alguna cosa més. Un dia, la va convidar al moli i van fer amb farina allò que fins aleshores només havien fet amb fang.
La suavitat i calidesa de la massa entre els seus dits li van descobrir la seva veritable passió, i va decidir que es casaria amb aquell xicot i esdevindria fornera. Faria els pans més gustosos de la comarca i vindria gent d'arreu a comprar els pans amb les formes més divertides que mai ningú hagués imaginat.
Sempre s'havia avorrit a la botiga dels pares perquè no hi trobava cap gràcia al fet d'estar darrere del mostrador venent queviures. Per això, qualsevol distracció de la mare era aprofitada per esmunyir-se entre la clientela i sortir corrents cap al riu.
Les terres del poble eren argiloses i especialment fines a la vora del riu. Allà treballava el fang i feia veritables escultures que no gosava portar a casa perquè ja hi havia prou crits quan la veien arribar amb les ungles marronoses i el vestit ple de taques impossible de fer desaparèixer.
El fill del moliner compartia el seu secret i de mica en mica aquella amistat va derivar en alguna cosa més. Un dia, la va convidar al moli i van fer amb farina allò que fins aleshores només havien fet amb fang.
La suavitat i calidesa de la massa entre els seus dits li van descobrir la seva veritable passió, i va decidir que es casaria amb aquell xicot i esdevindria fornera. Faria els pans més gustosos de la comarca i vindria gent d'arreu a comprar els pans amb les formes més divertides que mai ningú hagués imaginat.
Vaig trobar amagat entre els fulls d'un llibre antic un tros de paper on algú havia anotat la recepta de la Carmeta Rius, i de seguida la vaig fer meva. És un pa tan bo que bé mereix tenir el nom de la seva creadora.
Si us ha agradat l'aspecte del Pa camperol de la Carmeta Rius i voleu tastar-lo, us aconsello que us animeu a preparar-lo, tot seguint les indicacions que ara us donaré.
Primer farem la massa mare, barrejant la farina, l'aigua i el llevat. Ho tapem i ho deixem reposar un mínim de 24 hores a la nevera, tot remenant la massa un parell de vegades.
Barregem la sal i les farines. Enfarinem el marbre i hi fem a sobre un volcà amb les farines. Dins hi posem l'aigua, 300 g de la massa mare* (que haurem tret una hora abans de la nevera) i el llevat esmicolat. Ho pastem fins aconseguir una bola que no se'ns enganxi a les mans.
La posem dins d'un bol, i la deixem reposar unes dues hores. Quan haurà doblat el seu volum, la pastem un minut més. Estirem la massa amb les mans, la cargolem i la posem dins del motllo. Tapem i la deixem reposar fins que hagi doblat una altra vegada el seu volum.
Encenem el forn i el posem a 250º. Quan estigui ben calent, hi posem un cassó amb aigua. Empolsinem la superfície del pa amb farina i el posem al forn. Abaixem la temperatura a 220º i el deixem coure 30 minuts. El traiem del forn, el desemmotllem i el tornem a posar al forn 10 minuts més perquè quedi cruixent.
Ingredients:
Massa mare:
270 g farina de força
270 g aigua
10 g llevat fresc de forner
300 g de la massa mare
250 g farina de força
250 g farina integral d'espelta
290 g aigua
15 g sal
10 g llevat fresc de forner
Nota (*): La resta de massa mare la guardem a la nevera per a la propera vegada
que fem pa, tot i que l'haurem d'anar alimentant de tant en tant,
traient-ne la meitat i afegint-ne la mateixa quantitat, meitat aigua,
meitat farina.
Avui és el Dia Mundial del pa i amb aquest Pa camperol de la Carmeta Rius participo en la iniciativa de Kochtopf. Avui, més mai, hem de reivindicar la importància d'aquest aliment, i lluitar perquè no falti a cap casa.
Sóc panarra de mena i m'encanta el pa, però també m'agraden les bones lectures. Avui us recomano Emili Teixidor, Pa negre. Columna (Col·lecció Clàssica, 580). Barcelona, 2006.
Ningú hauria de passar gana, i m'esgarrifo només de pensar que qualsevol de nosaltres, d'un dia per l'altre, podem trobar-nos en aquesta desgraciada situació.
