Pa camperol de la Carmeta Rius




Quan la Carmeta Rius es va casar amb el fill del moliner desobeint la voluntat dels seus pares, ja sabia el que es feia. No era un caprici, ni una rebequeria. Era amor.

Sempre s'havia avorrit a la botiga dels pares perquè no hi trobava cap gràcia al fet d'estar darrere del mostrador venent  queviures.  Per això, qualsevol distracció de la mare era aprofitada per esmunyir-se entre la clientela i sortir corrents cap al riu.

Les terres del poble eren argiloses i especialment fines a la vora del riu. Allà treballava el fang i feia veritables escultures que no gosava portar a casa perquè ja hi havia prou crits quan la veien arribar amb les ungles marronoses i el vestit ple de taques impossible de fer desaparèixer.

El fill del moliner compartia el seu secret i de mica en mica aquella amistat va derivar en alguna cosa més. Un dia, la va convidar al moli i van fer amb farina allò que fins aleshores només havien fet amb fang.

La suavitat i calidesa de la massa entre els seus dits li  van descobrir la seva veritable passió, i va decidir que es casaria amb aquell xicot i esdevindria fornera. Faria els pans més gustosos de la comarca i vindria gent d'arreu a comprar els pans amb les formes més divertides que mai ningú hagués imaginat.




Vaig trobar amagat entre els fulls d'un llibre antic un tros de paper on algú havia anotat la recepta de la Carmeta Rius, i de seguida  la vaig fer meva. És un pa tan bo que bé mereix tenir el nom de la seva creadora.

Si us ha agradat l'aspecte del  Pa camperol de la Carmeta Rius i voleu tastar-lo, us aconsello que us animeu a preparar-lo, tot seguint les indicacions que ara us donaré.

Primer farem la massa mare, barrejant la farina, l'aigua i el llevat. Ho tapem i ho deixem reposar un mínim de 24 hores a la nevera, tot remenant la massa un parell de vegades.

Barregem la sal i les farines. Enfarinem el marbre i hi fem a sobre  un volcà amb les farines. Dins hi posem l'aigua,  300 g de la massa mare* (que haurem tret una hora abans de la nevera) i el llevat esmicolat. Ho pastem fins aconseguir una bola que no se'ns enganxi a les mans.

La posem dins d'un bol, i la deixem reposar unes dues hores. Quan haurà doblat el seu volum, la pastem un minut més. Estirem la massa amb les mans, la cargolem i la posem dins del motllo. Tapem i la deixem reposar fins que hagi doblat una altra vegada el seu volum.

Encenem el forn i el posem a 250º. Quan estigui ben calent, hi posem un cassó amb aigua. Empolsinem la superfície del pa amb farina i el posem al forn. Abaixem la temperatura a 220º i el deixem coure 30 minuts. El traiem del forn, el desemmotllem i el tornem a posar al forn 10 minuts més perquè quedi cruixent.



Ingredients:

Massa mare:
270 g farina de força
270 g aigua
10 g llevat fresc de forner

Massa:
300 g de la massa mare
250 g farina de força
250 g farina integral d'espelta
290 g aigua
15 g sal
10 g llevat fresc de forner



Nota (*): La resta de massa mare la guardem a la nevera per a la propera vegada que fem pa, tot i que l'haurem d'anar alimentant de tant en tant, traient-ne la meitat i afegint-ne la mateixa quantitat, meitat aigua, meitat farina.


World Bread Day 2013 - 8th edition! Bake loaf of bread on October 16 and blog about it!


Avui és el Dia Mundial del pa i amb aquest Pa camperol de la Carmeta Rius participo en la iniciativa de Kochtopf. Avui, més mai, hem de reivindicar la importància d'aquest aliment, i lluitar perquè no falti a cap casa.

Sóc panarra de mena i m'encanta el pa, però també m'agraden les bones lectures. Avui us recomano Emili Teixidor, Pa negre. Columna (Col·lecció Clàssica, 580). Barcelona, 2006.

 Ningú hauria de passar gana, i m'esgarrifo només de pensar que qualsevol de nosaltres, d'un dia per l'altre, podem trobar-nos en aquesta desgraciada situació.

11 comentaris:

  1. aquest pa, a part de preciós, ha de ser bonissim! petons

    ResponSuprimeix
  2. Una bonica història d'amor.
    Segur que el pa camperol de la Carmeta Rius dóna gust com entrepà o acompanyant qualsevol àpat. Un bon homenatge pel dia del pa.
    Tot bé Margarida? A veure si em trec la mandra i t'escric.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  3. Una gran recepta amb nom per un dia especial com avui.
    A mi m'encanten els pans amb casolans amb personalitat, com aquest teu d'avui.

    ResponSuprimeix
  4. Margarida, t'ha sortit un pa preciós. Sembla viu! Petons

    ResponSuprimeix
  5. Oi tant que m'agrada!!! Tant el pa com la història de la Carmeta.
    Petons

    ResponSuprimeix
  6. Qué ricura de pan!! Acabo de conocer tu blog y me quedo por aquí porque tienes recetas realmente ricas y unas fotografías estupendas!!

    saboreando-delicias.blogspot.com.es

    ResponSuprimeix
  7. Tens molta raó, m'agradaria estar segura que sempre podrem portar a la nostra taula aquest aliment tan essencial com és el pa...
    El teu d'avui segur que està com a mi m'agrada, amb massa mare i amb espelta, tot un plaer pels sentits!
    Petonets,
    Palmira

    ResponSuprimeix
  8. Et felicito per aquest bloc. Em sembla molt instructiu sobretot per la forma d'introduir les receptes, amb una petita història relacionada amb els ingredients i petites lliçons ètiques/morals. Et seguiré amb molt de gust.

    ResponSuprimeix
  9. Margarida lo bordas siempre todo lo que haces,este pan esta insuperable ademas de bueno
    peto

    ResponSuprimeix
  10. Hola Margarida guapa tu

    Una bona historia, per un més bo pa, humm

    mil petonets Susanna

    ResponSuprimeix