Vaig néixer vora el mar i sempre havia desitjat tenir una petita barca per poder navegar. No havia dit res a ningú perquè, d’ençà que una tempesta s’emportà l’avi, els de casa no havien volgut tenir cap relació amb el mar.
Era realment difícil per a mi aconseguir una barca perquè, al poble, les novetats s’escampaven ràpid i els pares haurien acabat sabent-ho. Hi havia, però, en Narcís, un noi més gran que jo, orfe i amb una vella barca heretada dels seus pares. M’agradava parlar amb ell i escoltar les fantàstiques històries que explicava de les seves sortides al mar. Sé del cert que eren totes inventades però suposo que es devia anar engrescant veient la meva cara de sorpresa.
En Narcís em va ensenyar a navegar i a pescar amb canya. I, encara que tothom donava per fet que sortíem junts, només érem bons amics.
Un dia vaig anar a veure’l i, en no trobar-lo feinejant amb les xarxes, vaig decidir entrar a casa seva. No hi era, però vaig trobar una nota que deia: He hagut d’anar a visitar la meva xicota que està malalta. Cuida’m la barca mentre sóc fora. Narcís.
La barca? Deixava la barca al meu càrrec? No m’ho vaig pensar dues vegades! Per primera vegada sabria què era sortir sola a navegar i sentir la grandesa del mar. Gronxada per les onades i acompanyada de la remor del vent, estava embadalida amb els meus pensaments mentre subjectava amb suavitat la canya.
Tot d’una, una gran sacsejada em va tornar a la realitat. Un peix havia picat l’ham, però era tan gros que, d’una estrebada, em llançà al mar. Jo no volia deixar escapar la meva pressa, però a mida que les forces minvaven, veia esmunyir-se la canya d’entre les mans.
I ja em teniu enmig del mar, lluny de la barca i lluitant entre les onades perquè... ningú s’havia preocupat mai d’ensenyar-me a nedar! No recordo res. Em van trobar inconscient a la platja. Jo crec que va ser l’ànima de l’avi qui em salvà la vida. La barca va aparèixer a dues milles de la costa. I no es trobà cap rastre del peix.
Per fer una empanada tan bona com aquesta no cal que aneu vosaltres mateixos a pescar el peix. N’hi haurà prou que tingueu un peixater de confiança que us el vengui ben fresc.
Tenim tots els ingredients? Som-hi, doncs! Encenem el forn a 200˚. Quan estigui ben calent, salem el rap i el lluç i els posem al forn en una plata amb 100 ml d’aigua, de 10 a 15 minuts, fins que estigui cuit. En retirem pells i espines, i reservem el suc de la cocció. Pelem les gambes. Posem en un cassó ¼ de litre d’aigua, el suc reservat i els caps i les pells de les gambes, i ho fet bullir durant 15 minuts. Colem el suc.
Rentem els musclos i els posem en un cassó al foc amb una mica d’aigua. Tapem i ho fem bullir uns minuts fins que s’hagin obert. En retirem les valves i reservem els musclos. Si colem l’aigua que ens ha quedat, la podem congelar i utilitzar-la quan fem una paella de peix.
Tot seguit fem la salsa beixamel d’aquesta manera: Escalfem la llet. Fonem en un cassó la mantega, afegim la farina i anem remenant fins que estigui ben lligada. La deixem coure un parell de minuts a foc molt suau i li anem afegint la llet sense parar de remenar perquè no es formin grumolls. Finalment hi afegim el brou de bullir les gambes. Posem pebre i nou moscada ratllada. Deixem que es vagi coent durant uns minuts i hi aboquem les gambes i, un cop cuites, els trossos de rap i lluç i els musclos. Rectifiquem de sal i tanquem el foc.
Tot això ho podeu fer mentre es descongela la pasta de full, però si teniu convidats i no voleu passar tanta estona a la cuina, podeu fer-ho el dia abans.
Estirem una mica amb el corró les làmines de pasta de full, ja descongelades, fins a obtenir la mida que volem. Posem una de les làmines a sobre de paper de forn, pintem les vores amb ou batut i hi aboquem la salsa beixamel amb el peix, escampant-la bé i deixant les vores lliures. Tapem amb l’altra làmina. Amb una forquilla pressionem a sobre de les vores perquè quedin enganxades, i amb un talla-pastes fem uns dibuixos per tota la superfície. Tot seguit la pintem amb ou batut i, amb la punta del ganivet fem uns forats perquè hi pugui sortir el baf. L’enfornem durant 20 minuts o fins que estigui ben daurada.
Ingredients:
Per a la salsa beixamel:
50 g mantega
50 g farina
350 ml llet
150 ml brou de marisc
Sal, pebre i nou moscada
½ kg de rap
½ kg de lluç
½ kg de gambes
½ kg de musclos
2 làmines de pasta de full (250 g cada una)
1 ou per pintar
Si sou curiosos de mena, segurament us preguntareu quina va ser la reacció d’en Narcís en tornar a casa seva. Haureu de tenir una mica de paciència, perquè us ho explicaré en una altra ocasió. Mentre, podeu entretenir-vos llegint El vell i la mar, d’Ernest Hemingway. Edicions Proa (Biblioteca A Tot Vent, 125) Barcelona, 1966. I gaudint amb aquest plat de dia de festa!
Encara estic sense internet. Potser no us ho creureu, perquè fins i tot nosaltres pensem que és impossible tenir tanta mala sort, però és la realitat. Segur que és denunciable. De moment, però, continuarem fent ús de la nostra paciència.
ResponEliminaSovint he de deixar l'ordinador al meu fill per consultar coses per a l'escola, per això en tota la setmana no he tingut un moment per connectar-me i visitar-vos.
Aquesta tarda he pogut publicar la recepta gràcies a la generositat d'una persona estimada. Espero que us agradi la meva EMPANADA DE PEIX.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBona nit Margarida.
ResponEliminaSi que es casualitat,es veu que les dos portem una bona empanada!.
Fem una cosa: Tu em dónes de la teua i jo et done de la meua,així jo no vaig a la pescateria i tu no vas a la carnisseria,i eixe treball que ens estalviem.
Mai l'he fet de peix,però amb eixos ingredients segur que està de categoria,no hi ha mes que veure les fotos.La pròxima la faré amb la teua recepta,segur.
P.D.
Això d'internet és ja d'escàndol,
però paciència que tot arriba a qui sap esperar.
Besets.
Ciao Margarida complimenti per quest post e la empanadas di pesce. Lo sai che Ernest Hemingway ha vissuto per un periodo a Caorle- Venezia un paese vicino al mio.
ResponEliminaBuonaserata Daniela.
a de ser super aquesta empanada y te asortit guapisima ,,quines fotos ,
ResponEliminaun petonet
Que bona que es veu i molt sucoseta l’empanada !!!....
ResponEliminai no t’amoïnis, paciència, que nosaltres estarem esperant.
petons
Margarida; He vist que has posat una recepta nova, ara no tinc temps -es tard per a mi- demà amb més calma m'ho miraré. Rep una abraçada¡¡.
ResponEliminaHola Margarida:
ResponEliminaQué delicia de empanada. Tengo que probarla de esta forma. Me alegro te guste la trenza. Besos mil y gracias
Ja ho veig que t´agrada molt el peix , fins i tot és fet una "empanada ".
ResponEliminaT'han quedat unes fotos molt maques , però el que més m´agrada dels teus post són aquestes entrades que fas sempre explica'n aquestes histories meravelloses que sembles que t´hi trobis..
Felicitats margarida per tenir aquest bon gust amb tot el que ens ensenyes.
Hola guapa, si vols podem fer una denúncia entre tots, és a dir, tu la fas perquè no et serveixen internet i nosaltres la fem perquè per culpa d'ells no podem gaudir ni de les teves receptes ni dels teus comentaris, què et sembla??
ResponEliminaMolts petons bonica, t'enviem dosis de paciència.
La recepte fantàstica, les fotos genials,el farcit es veu super bó, melòs, saborós, i amb el cruixent de la pasta de full el fa el perfecte plat de diumenge. I amb aixó d'internet, denunciable segur, paciéncia. Molts petons bonica que te'ls mereixes
ResponEliminase'ns dubte, una delicia de recepta!
ResponEliminapt!
Quina aventura marinera! Però no m'imagino un final millor que la recompensa d'una empanada de peix tan bona com aquesta...
ResponEliminaQue bonito post y la empanada ya ni te digo...con lo que me gusta el pescado, pasa a mi recetario favorito.
ResponEliminaun biquiño
UUHHHMMMM¡¡¡¡rica,rica,rica¡¡¡me encanta esta empanada que hoy compartes con nosotros...la veo tambien muy adecuada para preparar en las fechas que se avecinan...y esa historia,me parece que eres muy valiente,al subirte tu solita en la barca,y tu madre se llevaria un buen susto,menos mal que estaba tu abuelo...
ResponEliminaun abrazo.
Ésta no la típica empanada que se hace con lo que hay en el frigo.Ésta es toda una señora empanada. Me has dado la idea porque la verdad es que nunca la he hecho de pescado y viendo la foto del corte....se anima cualquiera.
ResponEliminaUn abrazo,
María José.
Margarida,
ResponEliminaQuina història, però quina empanada més bona.
Felicitats!!
Una abraçada,
Hay por dios, esta empanada tiene que estar de vicio, se ve tan cremosita y jugosa, que dan ganas de morder la pantalla, besitos, pepa.
ResponEliminaLa empanada me gusta mucho pero el relato muchísimo.
ResponEliminaSiempre que voy a entrar en tu blog me digo con que relato no deleitará hoy Margarida me gusta mucho la manera de introducirnos en la receta.
Besos
Estimada meva jo crec de debó que hauries de dedicar-te a la escriptura, de forma professional...m´he quedat amb ganes de saber més de la teva història, és preciosa!! i la recepta boníssima...aquest dibuixos de la massa m´han agradat força i aquests peixets jo crec que els conec, em sonen a un conte dels meus fills...petonets!!!
ResponEliminaHola Margarida, he visitat moltes vegades la teva pàgina tant per les bellissimes històries que ens expliques com per les receptes que comparteixes amb nosaltres. Molt bonica la història d'avui i l'has acompanyada de la fotografia del peix que més ens agrada a casa , el peix irisat!!!!. A veure si prest et poden arreglar els problemes amb la tecnologia per a poder tornar a gaudir de tot el que ens contes.
ResponEliminaHola Margarida,
ResponEliminaMolt maca aquesta història i la recepte la penso posar en marxa.
Referent als jardins de Cap Roig, et recomano que hi vagis entre gener i febrer amb les mimoses totes florides és un espectacle maravellós.
Et saludo el dia 3.
Xavi
oooohhhh! Margarida! entra per la vista que dona gust jo ja en menjaria un bon tros per sopar. Fins i tot em sembla que sento la bona oloreta que faaaaaaa ;))
ResponEliminaRècords
Ai Margarida a vore si t'arreglen lo d'internet d'una vegada! Encara així no ens deixes sense menjar.
ResponEliminaMolt bonica l'empanada i els peixets :)
Mentre llegia em semblava veure davant meu la platja i el mar.
ResponEliminaAquesta empanada és l complement ideal a aquesta història marinera.
Margarida, mentre llegia la història m'ha vingut la imatge de les típiques barques de la costa, que tan boniques són. Però el meu final de la història és que en Narcís es va presentar a la platja amb una empanada de peix com la teva i la protagonista es va recuperar immediatament! ;)
ResponEliminaPetons i paciència amb els innombrables d'internet!
Ohhh ho dic sempre però és veritat m'encanten les teves históries fins el punt, no t'ho perdis, que acabo de llegir la história i hi ha cops que ja marxo sense mirar la recepta que has penjat !!!! i clar desprès torno a obrir el teu blog... en plan Ai la recepta !!! i quin desperdici no llegir-les perque són genials !!!
ResponEliminaEstic impacient de saber la reacció d'en Narcís al tornar a casa
petonets
M'has emocionat amb el final del conte, això que dius que l'ànima de l'avi et va salvar!! i sento curiositat per saber com va reaccionar el Narcís..., què hi farem... esperaré pacientment també!!!
ResponEliminaEspero que els problemes informàtics es resolguin aviat!!! i per altra banda, m'ha encantat el pastís de préssec, la presentació és increíble!!! delicada i senzilla, com crec que ets tu.
L'empanada... té un aspecte deliciós!!! no l'he fet mai de peix!!!
Petonassos i gràcies per les teves receptes , per les històries i per compartir la teva sensibilitat amb nosaltres!!
Per cert... el meu marit és dels que només mengen plàtan perquè és fàcil de pelar!!! grrrrr.
Miel
Preciosos post y deliciosa esta empanada novedosa y muy muy suculenta.
ResponEliminaBesos
Quina empanada més bona. Jo només n' he fet de tunyina, crec que provaré de fer aquesta.
ResponEliminaNosaltres ara hem canviat de companyia d' internet i telèfon, i la conexió va i ve quan li sembla. Es veu que fins que no s' hagi fet el canvi del tot( i s' està allargant més del "normal"), seguirem així. I com que ara no som ni d' aquí ni d' allà, ens hem d' aguantar. A l' hora de cobrar prou que ho sabran de quina comapnyia som.
Es increible com n' es d' impresindible tenir internet...
Anims, que segur que es soluciona aviat.
ptns.
Margarida, des d' aquí molts ànims amb això de l' interné!! Si necessites que et vinguem a donar suport, ja ho saps, només has de xiular que allà estarem tots els blocaires per denunciar tot el que ens estem perdent.
ResponEliminaAquesta empanada fa Festa de debò!!
Un petó! Beth
Margarida quina aventura!!
ResponEliminaSi l'acabem menjant aquesta empanada fem un final ben feliç!
Les receptes anteriors son delicioses!
Una abraçada!
¡Cómo huele esto a mar! Jugosa empanada.
ResponEliminaUn beso.
Amb els ingredients que porta ha de ser bona, boníssima!!!
ResponEliminaânims amb l'internet!!1 :)
Petunets,
Eva.
Hola Margarida. Veo que sigues sin Internet, espero que se solucione pronto, llevas ya bastante tiempo sin ella y la espera se hace larga.
ResponEliminaEsta empanad de pescado, con todas las cosas buenas que lleva tiene que estar deliciosa. Ese relleno tiene una pinta fabulosa.
Saludos
Una empanada impresionant!!Ha d'estar fabulosa i la pinta, es increible!
ResponEliminaNúria