Panellets

Estava segura que aquella nit el seu fill tornaria a casa i ella sentiria una alegria immensa, encara que només fos per unes hores. Així havia estat els últims tres anys, des del dia que se’n va anar de casa i va deixar la pobra dona ben sola.

-Fill, que no et donen menjar? Estàs tan pàl•lid!

El dia abans s’havia passat tota la tarda fent panellets de pinyons i els havia posat ben arrenglerats en una plata. Després de dinar, havia posat els moniatos a la llar de foc perquè s’anessin fent amb el caliu de les brases. Les castanyes les torraria al vespre, perquè les trobés ben calentes. Com sempre.

Es passava tot l’any plorant l’absència del fill i només es mostrava alegre quan el veia aparèixer al menjador de casa.

-No li fas cap bé amagant-li el teu patiment! El noi ha de veure la teva angoixa, la tristor tan intensa que sents per la seva absència. Si no el vols veure com una ànima en pena, no disfressis més la teva desesperació! –no es cansava de repetir la seva millor amiga.

Era creença popular que per Tots Sants els morts tornaven per unes hores a casa. Si veien els familiars tristos per la seva pèrdua, en retornar al Purgatori, eren rellevats de la pena i lliurats a la Glòria. Però si la família es mostrava alegre, el mort havia de restar al Purgatori un any més.

I aquella tarda, rumiant les paraules de l’amiga, va decidir que no allargaria més la pena del fill i que faria el possible per ajudar-lo a descansar en pau. Per això, quan el va tenir al davant, es va desfogar, mostrant al noi la ràbia que sentia per la seva mort inútil.

-Com em vas poder fer això, fill? Com? Per què havies de creuar el carrer sense mirar? Ja fa tres anys que em vas deixar òrfena! I com creus que em sento sense tu? Buida? No, en absolut! Em sento plena ... plena de pena, i en la meva desesperació sóc incapaç de viure. Un mar de llàgrimes he vessat des del dia de l’accident! Ploro per tots els racons de casa, ploro quan veig un noi al carrer, ploro cada vegada que passa un cotxe gris, quan obro l’armari i veig la roba que ja no et posaràs, quan cuino els plats que més t’agradaven... I ploro perquè sé que ja no tornaràs!


Aquella nit, després de tres anys, va poder dormir més tranquil•la, i estava segura que l’ànima del noi també va poder descansar. L’endemà, va trobar la plata del panellets buida.

Jo, com la mare del noi, cada any faig un munt de panellets perquè se’ls mengin les persones que estimo. I a la nit deixo un plateret a la cuina, per si apareix una ànima afamada. Si voleu saber com els faig, tot seguit us ho explico.

Per fer els panellets primer de tot hem de fer el massapà. Hi ha qui hi posa patata i qui no hi posa cap fècula. Jo acostumo a posar-hi moniato blanc, perquè és el que més m'agrada.

Bullim el moniato amb pell fins que estigui cuit, i el deixem refredar del tot. El pelem i l’aixafem bé amb una forquilla, afegim el sucre i ho barregem bé amb una espàtula de fusta. Afegim l’ou, la pell de llimona ratllada i la vainilla ensucrada. Tot seguit hi aboquem la meitat de l’ametlla, treballant bé tots els ingredients amb l’espàtula. Afegim la resta de l’ametlla i ara seguim treballant la pasta amb les mans. Aquest pas és una mica laboriós, perquè no pararem fins que l’ametlla suï, és a dir, fins que quedi ben brillant pel seu propi oli. Sabrem que és el moment perquè les mans ens quedaran netes i no se’ns enganxarà la pasta. No us vull desanimar, però això vol dir mig hora de feina manual. Fem un cilindre, l’emboliquem amb film transparent i el deixem reposar 1 o 2 dies.

Per fer panellets de pinyons:
Agafem trossets de pasta de 20 g i fem unes boletes. Les passem per clara d’ou batuda i tot seguit les posem a la tassa on haurem posat els pinyons i, prement una mica, veurem que els pinyons hi queden enganxats. Si hi ha algun tros sense pinyó, l’enganxem amb els dits. Els pintem amb rovell d’ou.

Per fer panellets d’ametlles:
Agafem trossets de pasta de 20 g i fem unes barretes rectangulars. Les passem per clara d’ou i tot seguit pels bol on tindrem l’ametlla granulada, prement lleugerament. Els pintem amb rovell d’ou.

Per fer panellets de cafè:
Afegim 2 culleradetes de cafè soluble a una part de la pasta. Ho treballem bé perquè quedi una massa uniforme i fem unes barretes de 20 g amb les puntes arrodonides. Les enfarinem amb sucre mòlt i posem un gra de cafè al mig del panellet.

Per fer panellets de codonyat:
Estirem el massapà fent una teula. Posem un tros d’un dit de gruix de codonyat, i el tapem amb el massapà. El fem rodolar per donar-li una forma arrodonida, i el tallem amb el ganivet a trossos de poc més d’1 cm de gruix. Els passem per sucre cristall.

Per fer panellets de coco:
Batem l’ou, afegim el sucre i seguim batent amb una forquilla. Afegim el coco ratllat i unim bé tots els ingredients. Agafem una cullerada de pasta i ens la posem al palmell de la mà esquerra. Fem una bola prement bé la pasta i, amb els dits polze i índex de la mà dretà fem un bon pessic.

Si els volem més cridaners, en lloc del pessic, fem una petita cavitat al centre de la bola i hi posem mitja cirera confitada.

Encenem el forn i el posem a 200°. Quan estigui ben calent, posem tots els panellets en una plata coberta amb paper de forn i els enfornem entre 8 i 10 minuts. Els de coco entre 5 i 8 minuts.

Ingredients:

Per al massapà:
400 g sucre mòlt
100 g moniato bullit amb pell
1 ou petit
Ratlladura d’una llimona
1 culleradeta de vainilla ensucrada
500 g ametlles crues mòltes

200 g de pinyons
100 g d’ametlla granulada
2 culleradetes de cafè soluble
Un tros de codonyat
1 clara
2 rovells
sucre mòlt
sucre cristall

Per fer els panellets de coco:
1 ou petit
150 g sucre
150 g coco ratllat
Cireres confitades

Els primers panellets que vaig aprendre a fer són els de coco. Fa gairebé quaranta anys que els faig i la recepta és de la professora d' Enseñanzas del Hogar de l’Institut on vaig estudiar. Fa molts anys que és morta, però sempre que els faig penso en ella, i en totes les coses que ens va ensenyar.