Pastís de préssec








Hi ha gent tan mandrosa que, per no pelar-se la fruita, s'estima més no menjar-ne. I no assenyalo ningú. Però no puc negar que pel meu cap han passat volant en un segon uns quants noms. El teu, potser? No, no pateixis, que sóc prou discreta i no els diré en veu alta per no malmetre el teu prestigi.

I qui ha dit que tota la fruita s’ha de pelar? És evident que no ens podem menjar la pela del plàtan, de la taronja o del meló, però hi ha moltes fruites que ens les podem menjar senceres, sense llevar-ne res. Pomes, peres, préssecs, prunes... totes del grup de la Pe.

No trobeu que és realment patètic que algú decideixi no menjar fruita només per peresa? No sé pas quin plaer poden trobar en una alimentació tan pèssima! I ja és penós, ja, que sempre hi hagi qui fa el ploricó només per aconseguir que algú li peli la fruita!

Sempre he dit que si hagués de treballar en una botiga, triaria una fruiteria. Cada temporada fruita diferent, colors variats i olors fantàstiques. Ara pico un raïm, ara tasto una maduixeta, ara devoro un plàtan pigat. Potser el negoci no rutllaria, però jo estaria ben alimentada!

Aquest pastís és tan fàcil i ràpid de fer que fins i tot resulta ideal per a mandrosos de tota mena. En la seva elaboració he utilitzat préssec en almívar perquè, tot i que encara se’n veuen de frescos al mercat, no estan en la seva millor època.

La pasta de full és congelada. La crema pastissera la podem fer el dia abans. I amb només mitja hora tindrem unes postres de luxe, sanes i sense feina de pelar la fruita! Què més volem?

Comencem preparant la crema pastissera com ja vam explicar aquí. Un cop feta, la tapem amb film transparent i la deixem refredar.






Descongelem la pasta de full. Encenem el forn a 220˚. Folrem un motlle amb la pasta de full i pintem les vores amb ou batut. Cobrim la base amb paper de forn i posem a sobre un bon grapat de cigrons. L’enfornem durant 20 minuts o fins que estigui ben daurada.





Enretirem els cigrons i el paper i omplim la base amb la crema pastissera. Tallem el préssec a gallons i cobrim tota la superfície. Acabem decorant amb uns grans de magrana o unes fulles de menta i una cirera.


Ingredients:

Per a la crema pastissera:
4 rovells
125 g sucre
45 g Maizena
½ l llet
Pell de llimona

1 làmina de pasta de full
1 ou per pintar
1 pot de préssec en almívar de 845 g
Grans de magrana (o 1 cirera i fulles de menta)






Si la serp va seduir Eva amb una poma, a mi m’hauria enganyat amb un préssec, sobretot si aquest és de Calanda. Bon color, de textura ferma i un perfum que enamora!


38 comentaris:

  1. El pastis molt maco i molt sa amb tota la fruita y la crema pastissera casera. La historia, en aquest cas la reflexió, com sempre molt interessant!
    Petons
    Nuria

    ResponElimina
  2. Ya sabes lo que me gustan tus recetas y tus entradas¡¡¡siempre paso,muy buenos ratos leyendote...y esta tarta,como todas las que haces,deliciosa y preciosa...y ademas facil.
    un abrazo Margarida.

    ResponElimina
  3. Margarida con queste ultime due ricette hai superato te stessa, io assaggerei una fettina di torta e anche uno di quei favolosi biscotti.Bravissima.
    ciao Daniela.

    ResponElimina
  4. Caram Nena , aixó sí que és art!!!!

    ResponElimina
  5. Margarida; Que bé, ja tens internet¡¡ Et deixo aquest misstge, ja tornaré a passar en un altre moment. Josepb.

    ResponElimina
  6. un pastel atractivo a la vista y al paladar, fresquito tiene que estar divino, bien hecho! besos

    ResponElimina
  7. Margarida, ja tens tota la rao!
    I aquest pastis t'ha quedat ben bonic! I el toc de la magrana fantastic!
    Petons!

    ResponElimina
  8. doncs si que és ben fàcil

    i d'aquests de no voler pelar la fruita......em sembla que tots en tenim algun a casa jiji

    ptns

    ResponElimina
  9. ¿ De verdad que no estabas señalando a nadie ? Por aquí hay alguien con esa descripción...ja,ja,ja.
    La verdad sea dicha, de pequeña yo era así, por no pelarla , no la comía. Ahora soy yo quien la pela y la cone en cuencos bonitos.
    Tu tarta me gusta por su presentación y por lo sencilla que es.
    Buen fin de semana,
    María José

    ResponElimina
  10. A casa molts diumenges, preparo una i sempre agraden. M'has fet riure amb aixó de la fruita, el meu pare es un d'ells, desde que tinc memòria, i ara també, la meva mare neteja tota la fruita, sino no menja, i a vegades que la meva mare no hi era, m'ho demanava a mí,jaja. Petons, ja tens internet? bon cap de setmana

    ResponElimina
  11. The kiwi kitchen: a casa som 5 però vaig haver de fer-ne 2 (el que té els grans de magrana i el que té les fulles de menta), perquè és tan bo que tothom vol repetir i desapareix en un moment!

    cooking-love: y no sabes cuánto te lo agradezco! Además me alegra que a una pastelera como tú le gusten mis pasteles. Y estos, como has visto, son super fáciles de hacer!

    Daniela: ja m'agradaria que en poguessis tastar un tros: veuries que és boníssim, sobretot fresquet de la nevera.

    ELS PEIXOS: doncs ja veus la feina que m'ha donat: pràcticament es fa sol. I desapareix encara més de pressa!

    Josepb: NOOOOOO!!!!! Encara NOOOOO tinc internet! T'ho pots creure? A la biblioteca ja gairebé m'han adoptat!

    pityenlacocina: tienes toda la razón: alegre, vistoso, facilón... ideal para quedar bien sin matarse en la cocina!

    Mercè: no vaig posar gaires grans de magrana perquè als meus fills no els agrada, però sempre es poden treure, oi?

    Lídia: sí, sí, jo també en tinc a casa d'aquests. I lo bo del cas és que no se n'amaguen. Jo, en canvi, no recordo que em pelessin mai la fruita!

    María José: yo tambié tengo una en casa, suerte que con la edad "va mejorando", ja,ja...
    Recuerdo que un primo mío a los quince años aún le pelaban las naranjas y yo alucinaba. "Cómo es posisble?" pensaba. Y es que nunca se puede criticar!

    Elvira: quin pare més mimat que tens! I és clar, si el tractàveu tan bé no m'estranya que s'hi acostumés!

    Gràcies a tots pel la visita i pels comentaris. Com ja heu llegit, encara no tinc internet. M'he canviat de companyia, així que espero tenir-ne aviat. Un petó a tots i que tingueu un bon cap de setmana.

    ResponElimina
  12. Parece una bella flor comestible, muy atractiva.
    Mucho cariño.

    ResponElimina
  13. Hola Margarida. Esa foto que has puesto parece, como dice Irmina, una flor. Has hecho una obra de arte, y la verdad es que si pudiera me comería un buen trozo, debe estar deliciosa.
    lo que dices sobre la fruta pelada no tengo que ir muy lejos para comprobarlo jj, los tengo muy al lado. Si no es pelada no la toman. supongo que yo también sería así, no me acuerdo jj.
    Buen fin de semana.
    Saludos

    ResponElimina
  14. Bona vesprada Margarida.
    Deixa'ls,que ells s'ho perden.A mes part eixim!.Jo també tinc a un en casa i no m'agrada senyalar,i és a qui mes falta li fa perquè està creixent,encara que mesura 1,87 m.
    La tortada és preciosa,la mes bella flor del jardí i que a mes es pot menjar.
    Un bes molt fort per a tu també.Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  15. Jo crec que tothom coneix un o altre que pot estar a la teva llista de mandrosos a l'hora de pelar la fruita, però és tan bona...

    Aquesta tarta té una presència impressionant!.

    ResponElimina
  16. Margarida quin pastis mes bonic y bò. M'agrada molt la presentació.

    ResponElimina
  17. Què bona Margarida!! el teu pastís és un bon exemple que les coses preparades amb un poquet de cura queden millors, a tu t´ha quedat espectacular....quin gust que tens...per cert jo també puc assenyalar algú que no menja fruita per mandra jajaja...petonetssss

    ResponElimina
  18. Senzillament fantàstic, pastis amb elegància i que amb poca estona el tens muntat seguint les teves encertades instruccions. Ets genial!!!
    Que si, que si, que hi ha gent molt mandrosa, per pelar la fruita.
    petons

    ResponElimina
  19. No he entés mai a la gent que no menja fruita per peresa de pelalar-la, però jo també en conec a alguns eh? jajaja. Amb lo bona que és la fruita i molta gent s'ho perd...

    No et dic quasi res del pastís. T'ha quedat espectacular :)

    ResponElimina
  20. Hola, hace mucho tiempo que te sigo, pero nunca te habia comentado :P, ahora lo hago y para felicitarte por este sencillo pero riquisimo hojaldre con melocotón.

    Salu2. Paula

    ResponElimina
  21. Margarida, quina bona pinta!!
    Està dient, Mmmmmmmmmmm, comeme, comeme!!
    Felicitats wapa!!

    ResponElimina
  22. Qué maco que t' ha quedat. Ia amb pressec i crema,mmmm
    A mi m' agrada tota la fruita i m' agrada pelar-la jo, no em fa mandra, però també conec molta gent que sí que els en fa...
    ptns.

    ResponElimina
  23. Fins avui no coneixia el teu blog i t'he de dir que m'ha encantat. és difícil escollir una recepta, jo em quedo amb todes i cadascuna d'elles. Aquest pastís de préssec una delicia.

    Encantada d'haver-te conegut!
    Petons
    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  24. Margarida; Si quànt ens regalen algun present -sigui d'aniversari etc- no ens fa mandra "obrir" el contingut, menys ens en tè que fer "pelar" una fruita que ens ensenya totes les virtuts que tè dins seu per disfrutarla, no et sembla?. Josepb.

    ResponElimina
  25. pero que bonito! no sólo tiene que estar buenísimo sinó que la presentación es fabulosa!
    bs!

    ResponElimina
  26. A part de bo, queda molt bonic! Una obra d'art!

    ResponElimina
  27. Margarida, yo no soy nada perezosa y con gusto me hacía de unas buenas frutas para siquiera asemejar en algo la belleza de esta tarta. Siempre que entro en tu cocina hay cosas tan delicadas, finas y bien presentadas, pienso que te reflejan a cabalidad pues así te imagino yo, suave como un algodón, toda una dulzura.

    Me encantó la idea del hojaldre de esa manera presentado.

    Besos artista.

    ResponElimina
  28. Irmina Díaz-Frois Martín:sí, muchos otros platos mucho más laboriosos no tienen la apariencia que tiene este pastel, lo cual es de agradecer!

    Juan: pues seguro que te gustaría, porque todo está riquísimo: el hojaldre, la crema y el melocotón. Y bien fresquito.... mmmmm!

    mesilda: ui, ui! Què els has donat perquè creixin tant? No m'estranyaria que fossin els bons plats que prepares!
    Jo en tinc una a qui la fruita agrada força, però com és de mena mandrosa sempre se'm queda mirant per si m'apiado d'ella i acabo cedint. Com l'alternativa seria no menjar-ne, ja em veus a mi contemplant a la "senyoreta". És penós, ja ho sé, però ja m'hi he acostumat. Sóc així!!!

    Glòria: A mi la fruita m'agrada tant, que quan pico entre hores, sempre és una peça de fruita, mai una galeta o una llaminadura.

    María Dolores: Aquest pastís agrada a tothom, per la crema i per la fruita. I a més a més és cridaner pel color del préssec!

    Mª Jose-Dit i Fet:No seràs tu, oi? No, no crec, que tu tens la pinta d'agradar-te molt la fruita!
    Doncs no et pensis que m'hi vaig mirar gaire per fer-lo, perquè en principi no pensava fer-li fotos, ja que vaig considerar que a casa era un postre habitual dels diumenges. Però després vaig pensar que podria interessar a algú per la seva senzillesa.

    Dolorss: doncs mira, és molt bo, però és tan fàcil de fer i tan agraït,que només per això ja el podem qualificar de fantàstic!

    bajoqueta: i tant que és bona, la fruita! I no crec que ningú s'hagi posat malalt per menjar-ne molta. I si és de l'hort i no ha estat a la nevera, encara més!

    Paula: gracias por visitarme y dejarme un comentario. Me gusta ver la cara de las personas que me siguen! Celebro que te guste la receta, y ya sabes... si te decides a hacer alguna de mis recetas y tienes alguna duda o problema, no dudes en preguntármelo, que intentaré ayudarte! Hasta pronto!

    Carme: I acabat de fer és ....mmmm! Sempre és millor tenir la crema feta amb antelació perquè
    fresqueta és més bona. I la pasta de full acabada de fer resulta més cruixent. És clar que desapareix de seguida!

    ANNAFS: jo també sóc self-service! Sempre dic que el que pugui fer jo no m'ho farà ningú, i molt menys pelar-me la fruita!
    Els préssecs els pelo, però saps? acabo menjant-me també la pela perquè trobo un crim llençar una cosa tan bona!

    ANA: hola! gràcies per venir a visitar-me. Després entraré un moment al teu bloc, encara que no m'entretindré gaire perquè encara no tinc solucionat el problema d'internet, i a la biblioteca no m'hi puc estar gaire estona. Celebro que t'agradin les meves receptes!

    Josepb: i tant! Però saps? Jo m'estimo més rentar bé la fruita i menjar-me la pela que haver-la de pelar, i no per mandra, sinó perquè considero que estic llençant part de la peça i em sap greu. És com la verdura: la col-i-flor, les mongetes, els pèsols... m'estimo més menjar-los crus per aprofitar totes les seves qualitats.

    Eva: I tant que és bo! Comprova-ho tu mateixa, que ja veus que és super fàcil de fer!

    Gemma: sí, tens raó, queda bonic perquè el color del préssec hi ajuda. I tots els ingredients són tan bons...

    Us agraeixo les vostres visites i els comentaris que m'heu deixat. M'hauria agradat dir-vos que ja tinc colucionat el problema d'internet, però avui ens han dit que com a mínim fins a final de mes... res de res! Tota aquesta gent de les operadores són d'una incompetència absoluta. No m'ho hauria imaginat mai! "No estàs enrabiada?", m'ha preguntat una filla. "No, estic desesperada!!!"

    Que tingueu una bona setmana!

    ResponElimina
  29. Kako: gracias, guapa, tú siempre tan amable...
    Yo tampoco soy perezosa con la fruta y me encantaria tener un huerto con todo tipo de árboles, y cual Eva en el Paraíso ir provando ahora un melocotón, ahora unas uvas, ahora... unas fresas silvestres! No desearía nada más!
    Un beso!

    ResponElimina
  30. Aquest pastís entra pels ulls!! Quina presentació tan acurada i bonica!!! I a part bona i fàcil, que més volem?
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  31. Quanta raó tens !!!!!!!!!! jo menjo moltíssima fruita m'encanta, i sempre que puc amb pell, pomes, prèssecs, prunes, ... a més és on hi ha la fibra i on hi ha gran part del nutriens de la fruita ... i si jo també al.lucino amb la gent que no en menja per mandra a pelar..jo també en conec i molts ---

    El pastís genial !!!!!!!!!!!

    petonets

    ResponElimina
  32. Hola Margarida, et vaig dir que faria la teva recepta de pollastre a la reina, i això he fet. El resultat.... un exit!!!! Vaig ser jo la que vaig quedar com una reina.
    Ahir a la Biblio et vaig dir que ja t'ho explicaria però prefereixo dir-to al blog.
    Fins després. Un petó

    ResponElimina
  33. A la vista esta magnifica, a la boca deu de esta insuperable.
    petons

    ResponElimina
  34. Margarida, aquest fet de no menjar fruita perquè "no tinc temps o no m'agrada" em sembla que es repeteix arreu del món. Jo a vegades per sortir de la tan suada amanida de fruites faig unes postressemblant a les teves pertò hi poso varietat de fruites tallades, així aconsegueixo que mengin fruita. Però aquest pastís teu, a més de bo, és un regal a la vista!!!
    PTNTS
    Solça

    ResponElimina
  35. Margarida, la combinació de la crema pastissera amb la fruita la trobo deliciosa, aquest me l' apunto per fer-lo ben aviat!!

    T' ha quedat molt bonic!!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  36. Mama !! no sé perquè m'he donat per al·ludida.... però no me'n fa sempre, de mandra, només quan no tinc ganes de menjar fruita i tu m'hi obligues...xDDD jajaja bueno, el pastís aquest és molt bo !! us ho dic jo que l'he tastat ^^

    ResponElimina
  37. El cullerot Festuc: oi que sí? Si entra bé pels ulls, ja té mig camí fet!

    Sèsam&Comí: Mar.... ara et dius Lola? Suposo que m'escrius des de l'ordinador d'una amiga.
    Tens raó, i segur que amb la Carla no tens aquests problemes, oi? Estic segura que li encanta la fruita!

    Alicia: que bé que us hagués agradat! Ja et vaig dir que era una recepta senzilla i molt bona. A veure si amb el rap tens tant d'èxit! Tornaràs a quedar com una reina!

    fem un mos: Hola, Cion! Encantada que hagis entrat a la meva cuina i que t'hagi agradat aquest pastís. Després entraré un moment a casa teva. Fins aviat!

    Dolça: Als meus els encanta quan faig macedònia. És clar: no només està pelada sinó que a més està tallada a trossets!!!
    I quan penso que la fruita és la cosa més fàcil de menjar! Ni tan sols l'has de cuinar!
    Ai aquesta gandulitis d'alguns...!!!

    La Llibreta Viatgera: dons fes-lo, i quedaràs encantada, ja ho veuràs!

    Núria: s'ha notat molt? ja,ja,ja.... sort que sempre estic a punt per pelar-te-la. A mi no em fa mandra. I ja saps que s'han de menjar vàries peces al dia, no només UNA!!!

    Gràcies a tots per les vostres visites i els vostres comentaris. Em sap greu no seguir gaire les vostres receptes, però des que estic sense internet a casa no ho tinc fàcil per connectar-me. Hi ha dies que podria anar una estona a la Biblioteca, però sovint el meu fill necessita consultar coses per a l'escola i li he de deixar l'ordinador. Primer, l'escola!!!
    Petons a tots!

    ResponElimina
  38. aquesta preciositat se m'avia passat

    que arte hija.

    ResponElimina